Search

El present treball pretén afavorir la lectura, l'autoestima i l'autoconcepte d'un alumne dislèctic de tercer d'Educació Primària a través d'una intervenció multisensorial. Per això, es basa en la realització d'activitats multisensorials, és a dir, que impliquen l'ús dels sentits. Abans de planificar la intervenció s'ha dut a terme una avaluació inicial, mitjançant el subministrament de la part de lectura de la prova TALEC i un text de fluïdesa lectora de les proves pedagògiques Galí, per detectar les dificultats lectores de l'infant, i un qüestionari d'autoestima i autoconcepte creat ad hoc a fi de conèixer el seu nivell d'autoestima i autoconcepte. La intervenció ha estat planificada tenint en compte els problemes lectors detectats en l'alumne a l'avaluació inicial, i s'ha desenvolupat en vuit sessions, en les quals s'ha reforçat la consciència fonològica i la correspondència fonema-grafema, i treballat la fluïdesa i la comprensió lectora. Els resultats obtinguts a l'estudi, obtinguts a través del subministrament de les mateixes proves que a l'avaluació inicial, mostren l'eficàcia del mètode multisensorial en la millora de la lectura de l'alumne, així com un augment de la seva autoestima i autoconcepte. A més, s'ha observat, a través d'un qüestionari d'avaluació del progrés i actitud de l'infant, també creat ad hoc i omplert a cada sessió, un progrés en aquests aspectes durant la intervenció. Així doncs, la conclusió principal d'aquest estudi és que la intervenció multisensorial afavoreix la lectura, l'autoestima i l'autoconcepte dels discents dislèctics. The purpose of this paper is to favour the reading skills, the self-esteem and the self-concept of a dyslexic pupil attending the third grade of primary school through a multisensory intervention. For this reason, it is based on the implementation of multisensory activities, that is to say, that involve the use of the senses. Before planning the intervention, an initial intervention was carried out by providing the reading part of the TALEC test and a text of reading fluency of the Galí pedagogical tests in order to detect the child's reading difficulties, and a questionnaire of self-esteem and self-concept created ad hoc to identify his level of self-esteem and self-concept. The intervention has been planned taking into account the student's reading problems, which were identified during the initial evaluation, and it has been carried out in eight sessions in which the phonemic awareness and phoneme-grapheme correspondence rules have been reinforced, and fluidity and reading comprehension have also been practised. The results of the study, obtained by providing the same tests applied at the initial evaluation, show the effectiveness of the multisensory method in improving the student's reading, as well as an increase in his self-esteem and self-concept. In addition, through the implementation of a questionnaire - also created ad hoc - which was completed during each session to assess the pupil's progress and attitude, an improvement regarding both aspects has been observed throughout the intervention. Therefore, the main conclusion of this study is that the multisensory intervention favours the reading skills, the self-esteem and the self-concept of dyslexic learners. Este trabajo pretende favorecer la lectura, el autoestima y el autoconcepto de un alumno disléxico de tercero de Educación Primaria a través de una intervención multisensorial. Por eso, se basa en la realización de actividades multisensoriales, es decir, que impliquen el uso de los sentidos. Antes de planificar la intervención se ha llevado a cabo una evaluación inicial, mediante el suministro de la parte de lectura de la prueba TALEC, y un texto de fluidez lectora de las pruebas pedagógicas Galí, para detectar las dificultades lectoras del niño, y un cuestionario de autoestima i autoconcepto creado ad hoc para conocer su nivel de autoestima i autoconcepto. La intervención ha sido planificada teniendo en cuenta los problemas lectores detectados en el alumno en la evaluación inicial, y se han desarrollado ocho sesiones, en las cuales se ha reforzado la consciencia fonológica y la correspondencia fonema-grafema, y trabajado la fluidez y comprensión lectora. Los resultados obtenidos en el estudio, obtenidos a través del suministro de las mismas pruebas que en la evaluación inicial, muestran la eficacia del método multisensorial en la mejora de la lectura del alumno, así como un aumento de su autoestima y autoconcepto. Además, se ha observado, a través de un cuestionario de evaluación del progreso y actitud del niño, también creado ad hoc y rellenado en cada sesión, un progreso en estos aspectos durante la intervención. Así pues, la conclusión principal de este estudio es que la intervención multisensorial favorece la lectura, el autoestima y el autoconcepto de los discentes disléxicos.

[cat] Aquest és un projecte de tesi de caràcter indagatori que proposa una fenomenologia hermenèutica cap a l'escriptura autobiogràfica amb un punt d’inici i segurament d’inflexió vital. Un projecte del «jo» que ha d’iniciar el camí cap a la reflexivitat. Una reflexivitat que tendeixi ponts cap a l’emotivitat i a la intel·ligència emocional. Els de l’autoconeixement i de l’art d’ampliació de totes aquestes vies. D’algú que ha de conèixer i dominar els seus propis racons del «jo». El projecte del «jo» que s’indaga i que tracta d’implicar molt més amb sí mateix. En el present document presento els continguts realitzats en el projecte de tesi doctoral des de la metodologia narrativa: L’autobiografia en els processos de construcció del jo en la recerca de la reflexivitat: la narració del jo al servei de la transformació i la resiliència que té com a objectiu principal l’estudi sobre les metodologies didàctiques i la pedagogia basada amb l’escriptura per als processos d’autoconeixement i transformació en alumnes de qualsevol ensenyament orientats a generar processos de resiliència i/o transformació. Aquesta didàctica de l’escriptura pròpia dotaria més als educands de pautes de coneixement, creixement i maduració conscient no sols envers a ells mateixos sinó també des de la dimensió sociocèntrica i sociocrítica en l’atenció a l’altre. La fonamentació teòrica s’ha plantejat en configurar mitjançant la narració, i a través de la seva construcció, una mediació preparada per re – dimensionar tota experiència vital, vocacional i professional (tota activitat que es dirigeix a fer avançar a la persona) re – anomenant-la, re – significant-la per possibilitar un procés continu de construcció i de reflexió. Per això el plantejament és teòric en el sentit de partir de moltes fonts bibliogràfiques que fomenten o han fomentat l’escriptura autobiogràfica, la fenomenologia que es descriu en ella, i la transformació i resiliència que són els dos elements que busca l’escriptura fenomenològica hermenèutica. S’han identificat en els relats analitzats del subjectes de la mostra ja algunes dimensions d’anàlisi del seu procés d’escriptura resilient autobiogràfica: - els moments clau que s’identifiquen des dels que construir tots els elements del jo, - les transformacions en la pròpies indagacions fenomenològica i hermenèutica i les direccions que es poden emprendre, alhora que es veuen els camins entre la reflexió i la poètica, sobretot entre Gadamer, Nietzsche, Foucault, Barthes, Heidegger, Mújica, M.Zambrano, Pessoa. - S’han identificat en els relats analitzats del subjectes de la mostra ja algunes dimensions d’anàlisi del seu procés d’escriptura resilient autobiogràfica: - els moments clau que s’identifiquen des dels que construir tots els elements del jo, - les transformacions en la pròpies indagacions fenomenològica i hermenèutica i les direccions que es poden emprendre, alhora que es veuen els camins entre la reflexió i la poètica, sobretot entre Gadamer, Nietzsche, Foucault, Barthes, Heidegger, Mújica, M.Zambrano, Pessoa. - indicadors de millora de la creativitat, altruisme, reconeixement i la relació amb el jo, i els seus principals miralls, els altres (l’escriptura i els tallers d’escriptura com a reflex) i el món. Les tipologies formatives de l’escriptura autobiogràfica des de la incidència del taller d’escriptura són: - totes les conseqüències curriculars, didàctiques i pedagògiques. - indicadors de l’impacte de l’escriptura autobiogràfica per a la resiliència dels subjectes. - competències i factors clau d’èxit de l’escriptura autobiogràfica: *autoindagació; *reflexivitat; *competències de descoberta i experimentació; *l’autoaprenentatge, *la metacognició; *el pensament estratègic *les competències emprenedores *la dimensió artístico-estètica del relat com a obertura per a la reinvenció personal; *la recuperació de la memòria subjectiva i intersubjectiva; *l’autoavaluació; *l’autolideratge; *la capacitat de prospectiva personal i d’anticipar-se i crear projectes del jo per al futur. En aquest sentit s’han realitzat tallers d’escriptura creativa on s’han indagat aspectes sobre les històries de vida i en quines fases i metodologies han influït en les persones autores i en quins aspectes i nivells han pogut transformar vivències i percepcions tant en les valències de les seves escriptures, com en autoconeixement i valors personals respecte a les seves existències, tant respecte als seus pensaments, com emocions i sentiments en la seva percepció de la seva vida en la diversitat d’experiències viscudes., [eng] This is a project of thesis of character investigatory that proposes a phenomenology hermeneutics to the autobiographical writing with a point start and surely of vital inflection. A project of the «self» that has to initiate the path to the reflexivity. A reflexivity that tend bridges to emotiveness and to the emotional intelligence. The ones of (auto) knowledge and of the art of extension of all these roads. Somebody that has to know and dominate his own corners of the «self». The project of the «self» that inquire and that treats to involve much more with yes same. In the present document present the contents realised in the project of thesis doctoral since the narrative methodology: Autobiography in the processes of building of the I in the research of the reflexivity: the narration of the I to the service of the transformation and the resilience that has as a main aim study on the didactic methodologies and the pedagogy based with writing for the processes of self knowledge and transformation in students of any education oriented to generate processes of resilience and/or transformation. This didactic of the own writing would endow more to the educated of model of knowledge, growth and conscious mellowing conscious not only towards to them same but also since the dimension socio central and socio critical in the attention to other. The theoretical foundation has posed in configuring by means of the narration, and through his building, a mediation prepared by re -dimension all vital experience, vocational and professional (all activity that heads to do advance to the person) re–calling it, re–meaning it to be possible a continuous process of building and of reflection. Therefore the approach is theoretical in the sense to split of many bibliographic sources that promotes or have promoted autobiographical writing, the phenomenology that describes in her, and the transformation and resilience that they are the two elements that looks for writing phenomenological hermeneutics.

Este estudio se fundamenta en el autoconcepto físico. La estructura del autoconcepto físico más aceptada es la que considera cuatro dimensiones (Fox & Corbin, 1989): habilidad física, condición física, atractivo físico y fuerza (Asci, Asci, & Zorba, 1999; Cox, 2009; Goñi & Ruiz de Azúa, 2009; Gutiérrez, Moreno, & Sicilia, 1999). El objetivo de este estudio fue encontrar las posibles diferencias en las dimensiones del autoconcepto físico, según el género y, dentro de éste, según la edad, en el área de Educación Física. Participaron 574 estudiantes de Educación Secundaria Obligatoria de la Comunidad Valenciana, con edades comprendidas entre los 11 y los 17 años, que contestaron al Cuestionario CAF. Los resultados muestran diferencias en diversas dimensiones del autoconcepto físico según el género y según la edad. En la discusión se intenta dar alguna explicación a estas diferencias. This study is founded on physical self-awareness. The most accepted structure of physical self-awareness is that which considers four dimensions (Fox & Corbin, 1989): physical ability, physical condition, physical attraction and strength (Asci, Asci, & Zorba, 1999; Cox, 2009; Goñi & Ruiz de Azúa, 2009; Gutiérrez, Moreno, & Sicilia, 1999). The aim of this study was to find possible differences in the dimensions of physical self-awareness according to gender and, within this, according to age, in the area of Physical Education. 574 students in Compulsory Secondary Education in the Valencia Community took part, aged between 11 and 17 years, and answered the SPQ Questionnaire. The results show differences in various dimensions of physical self-awareness according to gender and according to age. The discussion seeks to give an explanation for these differences.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic 2013-2014 En aquesta investigació es presenta un programa de millorament de l’autoconcepte a través d’una sèrie de sessions, aquestes estan programades tenint en compte les necessitats concretes d’una alumna d’ètnia gitana d’un barri de l’extraradi de Castelló. Es pretén posar de manifest com la millora de l’autoconcepte acadèmic, pot millorar l’autoconcepte general.

En el següent treball es vol observar com influeixen diferents processos individuals (autoconcepte, autoestima, atribució causal dels èxits o fracassos, relacions familiars...) en el rendiment acadèmic de l'alumne. Per això s'ha fet el seguiment de 4 casos on s'ha explorat com afecten aquestes variables en el seu rendiment. En el siguiente trabajo se quiere observar cómo influyen diferentes procesos individuales (autoconcepto, autoestima, atribución causal de los éxitos o fracasos, relaciones familiares ...) en el rendimiento académico del alumno. Por ello se ha hecho el seguimiento de 4 casos donde se ha explorado cómo afectan estas variables en su rendimiento.