Search

Dentro del patrimonio cartográfico que custodia la Universitat de Barcelona se encuentra un modesto ejemplar desprovisto de la brillantez y el lujo que suelen ostentar los volúmenes producidos en los Países Bajos. Su humilde aspecto acoge un elenco de estampas aparecidas en numerosas ciudades europeas, la mayor parte de extraordinaria rareza. Estas últimas lucen una retórica sencilla, algo rústica, propia de noveles creadores deseosos de satisfacer las necesidades informativas de una sociedad local. Entre este singular elenco figura una imagen de la Península Ibérica fechada en 1649, único testimonio documental que conocemos. Rareza extensible a su creador, el lugar de estampación y las dedicatorias insertadas. Su información geográfica está inspirada en un mapa que contiene el Atlas confeccionado por Henricus Hondius en Ámsterdam. En el presente estudio damos a conocer las cualidades que reúne esta excepcional creación cartográfica, intentando responder a los numerosos interrogantes culturales, sociales y políticos que plantea.

La ciudad de Busan experimenta a finales del siglo XIX, una fuerte ruptura con su tradición mediante una modernización forzada (tabula rasa), tanto en el cambio espacial (tabula real) como en la comprensión del mismo y en su representación cartográfica (tabula virtual). Este texto interpreta el proceso de eliminación del espacio tradicional a través de cartografí­a, la herramienta para producir y dominar espacios modernos. Analiza además la cartografí­a tradicional para compararla con la que la reemplaza. Y finalmente redibuja el paisaje borrado y olvidado a través de la misma herramienta, la cartografí­a (tabula plena). The city of Busan experiences at the end of the 19th century a violent rupture with its tradition through a forced modernization (tabula rasa), both in spatial change (tabula real) as in its understanding and in its cartographical representation (tabula virtual). This article describes the process of erasing traditional space through cartography, the way of producing and dominating modern spaces. It analyses traditional cartography in order to compare it with the modern standard that replaces it. Finally, it tries to redraw and to recover the erased and forgotten landscape through the same tool, the cartography (tabula plena).

L’objecte d’estudi se centra en la ciutat de Barcelona, però no és aquesta en si, sinó el desenvolupament de l'espai digital a la metròpolis. Les característiques de l'espai que proposa el Big Data ja no depenen de la morfologia de l'espai físic. Així doncs, despresa de l'edificació, la ciutat contemporània es compren millor com a una amalgama de relacions més que de formes. Les interaccions immaterials que prenen valor són el mínim comú múltiple entre espai físic i digital. Podem afirmar que l'urbs actual s'identifica des del concepte de ciutat-esdeveniment. Es vol identificar una sèrie de fenòmens els quals la seva redefinició al llarg del temps ha anat canviant la dinàmica de la ciutat. Determinar el concepte actual de mobilitat, o bé de comunitat serà una eina per treure conclusions i, així, conformar l'escena actual i com es planteja el futur. Podríem dir que abastar ja no és construir, sinó connectar; ja no és edificar, és relacionar. Per tal de concretar, s’han resumit dos objectius per tal d'estudiar la ciutat de Barcelona: - Constatar el present com un moment d’edició i creixement per capes –cartografies-, no d’expansió. Mobilitat ara és connexió. - Acotar la xarxa cibernètica, trobar la seva unitat de mesura en les ciutats i els paràmetres que la determinen; veure la seva interacció amb la ciutat física. El objeto de estudio se centra en la ciudad de Barcelona, pero no es esta en sí, sino el desarrollo del espacio digital a la metrópolis. Las características del espacio que propone el Big Data ya no dependen de la morfología del espacio físico. Así pues, liberada de la edificación, la ciudad contemporánea se comprende mejor como una amalgama de relaciones más que de formas. Las interacciones inmateriales que toman valor son el mínimo común múltiplo entre espacio físico y digital. Podemos afirmar que la urbe actual se identifica desde el concepto de ciudad-evento. Se quieren identificar una serie de fenómenos los cuales su redefinición a lo largo del tiempo ha ido cambiando la dinámica de la ciudad. Determinar el concepto actual de movilidad, o bien de comunidad será una herramienta para sacar conclusiones y, así, conformar la escena actual y cómo se plantea el futuro. Podríamos decir que abarcar ya no es construir, sino conectar; ya no es edificar, es relacionar. Para concretar, se han resumido dos objetivos con el fin de estudiar la ciudad de Barcelona: - Constatar el presente como un momento de edición y crecimiento por capas -cartografías-, no de expansión. Movilidad ahora es conexión. - Acotar la red cibernética, encontrar su unidad de medida en las ciudades y los parámetros que la determinan; ver su interacción con la ciudad física. The object of study focuses on the city of Barcelona, but it is not this itself, but the development of the digital space in the metropolis. The characteristics of the space proposed by Big Data no longer depend on the morphology of the physical space. Freed from edification, the contemporary city is better understood as an amalgam of relationships rather than forms. The immaterial interactions that take on value are the least common multiple between physical and digital space. We can affirm that the current city is identified from the concept of city-event. I want to identify a series of phenomena whose redefinition over time has been changing the dynamics of the city. Determining the current concept of mobility or community will be a tool to draw conclusions and, thus, shape the current scene and how the future is planned. We could say that to embrace is no longer to build, but to connect. To specify, two objectives have been summarized in order to study the city of Barcelona: - To verificate the present as a time of editing and growth by layers -cartographies-, not of expansion. Mobility is now connection. - Narrow the cyber network, find its unit of measurement in the cities and the parameters that determine it; see their interaction with the physical city.

Tenint en compte l’emergència climàtica actual, cada vegada seran més freqüents els incendis forestals virulents com els que hem viscut en els últims anys, és per això que el meu treball pretén aportar ajuda al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya en la construcció i implantació d’un Centre de Comandament eficaç. Aquest treball té com a objectiu formalitzar una guia operativa per a la construcció de centres de comandament d’operacions en l’extinció d’incendis forestals. La guia em permetrà aplicar els coneixements tècnics adquirits, així com l’anàlisi d’una modalitat d’arquitectura poc tractada durant el grau com és l’arquitectura efímera. Per a que el treball prengués veracitat he analitzat el primer Centre de Comandament que s’ha muntat, en l’Incendi forestal de la Torre de l’Espanyol l’estiu del 2019, juntament amb la Unitat del GROS (que treballa en el Parc de Bombers de Cerdanyola).

L'escrit que a continuació s'exposarà significa la memòria del Treball Final del Màster en Geoinformació, la qual descriurà el projecte de pràctiques curriculars externes, realitzades a l'ajuntament de Matadepera. El projecte en qüestió ha perseguit l'objectiu d'instaurar un visor consultable per a la gestió municipal del municipi, i que a més sigui editable posteriorment pels tècnics de l'ajuntament. En aquesta memòria, doncs, es veurà amb quines dades s'ha treballat, com aquestes s'han simbolitzat adequadament i com s'ha configurat el visor per aconseguir el resultat desitjat. L'ajuda del QGIS i el QGIS Server serà cabdal per a la funcionalitat del visor. El escrito que a continuación se expondrá significa la memoria del Trabajo Final del Máster en Geoinformació, la cual describirá el proyecto de prácticas curriculares externas, realizadas en el ayuntamiento de Matadepera. El proyecto en cuestión ha perseguido el objetivo de instaurar un visor consultable para la gestión municipal del municipio, y que además sea editable posteriormente por los técnicos del ayuntamiento. En esta memoria, pues, se verá con qué datos se ha trabajado, como estos se han simbolizado adecuadamente y como se ha configurado el visor para conseguir el resultado deseado. La ayuda del QGIS y QGIS Server será capital para la funcionalidad del visor. The abstract exposed below means the memory of the Final Work of the Master in Geoinformació, which will describe the project of the external curricular practices, realised at the town hall of Matadepera. This project has persecuted the aim to establish a consultable viewer for the municipal management of the township, and that besides was editable later for the technicians of the city council. In this memory, then, it will be seen what data has been worked with, how this has been symbolised suitably and how has configured the viewer to achieve the result desired. The aid of the QGIS and the QGIS Server will be main for the functionality of the viewer.

[CA] La següent dissertació té com a objectiu realitzar una classificació dels compostos químics que es troben en la superfície del planeta Mart. Les dades utilitzades en este treball han estat preses pels ròvers i sondes enviades a Mart principalment per la «National Aeronautics and Space Administration» (NASA) dels Estats Units d’Amèrica. Per accedir a estes dades s'ha fet ús del «Planetary Data System» de la NASA, d'on s'ha baixat debades tota classe d'informació: imatges, imatges hiperespectrals, models digitals del terreny, informació geodèsica sobre Mart, metodologies i altres recursos. Pel que fa al processament de les dades s'ha utilitzat programari lliure i no lliure, especialitzat en els SIG i en la teledetecció, així com mòduls elaborats específicament per treballar amb les dades del «Planetary Data System». Per classificar els compostos químics de la superfície de Mart s'ha utilitzat l'algoritme de Mapeig d'Angle Espectral, que destaca per la seua senzillesa. També s’han utilitzat índexs espectrals per detectar diferents grups de minerals. L'avaluació de la classificació s'ha dut a terme mitjançant l'observació crítica de l'usuari comparant els resultats amb altres documents científics. Per últim, els resultats de la classificació són millorables, de tota manera, el resultat en conjunt es considera acceptable. La geomàtica no només és un component clau ací en la Terra, sinó que pot ser fonamental en l'exploració espacial. Grans esdeveniments en l'exploració estan al caure i esta disciplina no deu esperar més a aportar la seua utilitat., [ES] La siguiente disertación tiene como objetivo realizar una clasificación de los compuestos químicos que se encuentran en la superficie del planeta Marte. Los datos utilizados en este trabajo ha sido tomados por los róvers y sondas enviadas a Marte principalmente por la “National Aeronautics and Space Administration” (NASA) de los Estados Unidos de América. Para acceder a estos datos se ha utilizado el “Planetary Data System” de la NASA, de donde se ha descargado gratuitamente todo tipo de información: imágenes, imágenes hiperespectrales, modelos digitales del terreno, información geodésica de Marte, metodologías y otros recursos. En cuanto al procesamiento de los datos se han utilizado programas libres y no libres, especializados en los SIG y en la teledetección, así como módulos elaborados específicamente para trabajar con los datos del “Planetary Data System”. Para clasificar los compuestos químicos de la superficie de Marte se ha utilizado el algoritmo de Mapeo de Ángulo Espectral, que destaca por su sencillez. También se han utilizado índices espectrales para detectar diferentes grupos de minerales. La evaluación de la clasificación se ha llevado a cabo mediante la observación crítica del usuario comparando los resultados con otros documentos científicos. Por último, los resultados de la clasificación son mejorables, de todos modos, el resultado en conjunto se considera aceptable. La geomática no solo es un componente clave aquí en la Tierra, sino que puede ser fundamental en la exploración espacial. Grandes acontecimientos en la exploración están al caer y esta disciplina no debe esperar más para aportar su utilidad., [EN] The following dissertation has the objective of classifying the chemical compounds found on the surface of the planet Mars. The data used on this work has been taken from the rovers and space probes sent to Mars mainly by the National Aeronautics and Space Administration (NASA) from the United States of America. To access to this data we used the Planetary Data System from the NASA, where we took freely all kind of information: images, hyperspectral images, digital terrain models, geodetic information about Mars, methodologies and other resources. In regards to the data processing we used free software (also known as ¿libre¿ software) and non free software, specialized on GIS and on remote sensing, as well as modules specifically made to work with the Planetary Data System data. In order to classify the chemical compounds of the surface of Mars, the Spectral Angle Mapper algorithm has been used, which stands out for its simplicity. Also we used spectral indexes to detect different groups of minerals. The evaluation of the classification has been made with the critical observation of the user comparing the results with other scientific documents. Finally, the results of the classification can be improved, nevertheless, the result as a whole is acceptable. Geomatics is not just a key component here on Earth but also in space exploration. Major events are about to happen and this discipline shall not wait to make a contribution with its utilities.

Treballar sobre allò que representa el cos en un àmbit tan específic com és el cinema significa, d'entrada, fer referència a tot un mapa cartogràfic on podem rastrejar la presencia d'un cos que travessa l'art de les imatges animades a partir de l'evolució de la imatge fixa i la intertextualitat amb altres disciplines. En el cas del nostre treball creiem que té una rellevància aquesta intertextualitat amb disciplines com per exemple la filosofia que s'escampa a través de les diverses topografies establertes. No és tan sols les implicacions localitzades en diversos autors com poden ser Spinoza, Deleuze o Nancy, sinó en uns creuaments que faran assequible des de diverses disciplines una filmografia del cos present en el treball de la directora francesa Claire Denis. En aquest sentit, pot servir també com un model a tenir en compte per seguir pensant allò que deia Spinoza: el que pot un cos. Trabajar sobre aquello que representa el cuerpo en un ámbito tan específico como es el cine significa, de entrada, hacer referencia a todo un mapa cartográfico donde podemos rastrear la presencia de un cuerpo que atraviesa el arte de las imágenes animadas a partir de la evolución de la imagen fija y la intertextualitat con otras disciplinas. En el caso de nuestro trabajo creemos que tiene una relevancia esta intertextualitat con disciplinas como por ejemplo la filosofía que se esparci a través de las varias topografías establecidas. No es tan solo las implicaciones localizadas en varios autores como pueden ser Spinoza, Deleuze o Nancy, sino en unos cruzamientos que harán asequible desde varias disciplinas una filmografía del cuerpo presente en el trabajo de la directora francesa Claire Denis. En este sentido, puede servir también como un modelo a tener en cuenta para seguir pensando aquello que decía Spinoza: el que puede un cuerpo. Working on what the body represents in a specific area such as cinema means, from the outset, making reference to an entire map map where we can track the presence of a body that crosses the art of animated images from the evolution of the fixed image and intertextualitat with other disciplines. In the case of our work, we believe that this intertextuality with disciplines is relevant, such as the philosophy that spread throughout the various established topographies. It is not only the implications located in several authors such as Spinoza, Deleuze or Nancy, but in some crosses that will make a filmography of the body present in the work of the French director Claire Denis available from various disciplines. In this sense, it can also serve as a role model to keep thinking about what Spinoza said: the one that can a body.

[CA] El present document es crea amb la finalitat d’apropar als professionals de la geomàtica, així com d’altres àmbits (medi ambient, urbanisme, etc.), els avantatges i les facilitats per crear i compartir noves dades d’informació geogràfica dins la Unió Europea, gràcies a l’aplicació de la Directiva INSPIRE. El treball consta de dues parts clarament diferenciades. Mentre que en la primera, es farà un estudi dels capítols i articles que conformen aquesta Directiva europea per conéixer-la i entendre la seua finalitat, en la segona s’analitzaran les ferramentes que fan més fàcil la creació d’aquestes dades, a causa del treball cooperatiu entre professionals de diferents camps i països., [EN] This document is created with the aim of bringing together professionals in geomatics and related fields (environment, urban planning, etc. ), the advantages for creating and sharing new geographical information data in European Union thanks to the implementation of the INSPIRE Directive. This project consists of two differentiated parts. While the first part will focus on the understanding of the purpose of the Directive through a study of its chapters and articles, the second part will analyse the tools that facilitate the generation of data through cooperative work between professionals from different fields and countries., [ES] El presente documento se crea con el fin de acercar a los profesionales de la geomática, así como otros ámbitos (medio ambiente, urbanismo, etc.), las ventajas y las facilidades para crear y compartir nuevos datos de información geográfica dentro de la Unión Europea, gracias a la aplicación de la Directiva INSPIRE. El trabajo consta de dos partes claramente diferenciadas. Mientras que en la primera, se hará un estudio de los capítulos y artículos que conforman esta Directiva europea para conocerla y entender su finalidad, en la segunda se analizarán las herramientas que hacen más fácil la creación de estos datos, debido al trabajo cooperativo entre profesionales de diferentes campos y países.

Treballs Finals de Grau en Estadística UB-UPC, Facultat d'Economia i Empresa (UB) i Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC), Curs: 2017-2018, Tutor: Jordi Suriñach Caralt, (cat) L'estudi del treball es basa a fer un repartiment de la Renda Familiar Disponible Bruta total del municipi de Girona per zones i per habitant dins de cada una d'aquestes zones. Es parteix de no conèixer la desagregació de la Renda Familiar Disponible Bruta total ni la desagregació de la Renda Familiar Disponible Bruta per habitant total del municipi. S'utilitza els valors que prenen els indicadors Taxa de turismes, Taxa de titulats, Taxa de beneficiaris de Renda Mínima d’Inserció, Valor cadastral, Taxa d’atur estimat i Preu de l’habitatge a cada una de les zones (són sis indicadors de la renda) per fer aquesta desagregació del valor de la Renda Familiar Disponible Bruta total i de la Renda Familiar Disponible Bruta total per habitant del municipi coneguts, proporcionats per l'Institut d'Estadística de Catalunya. Com a resultat, obtenim una idea de les desigualtats entre les diferents zones del municipi de Girona, on trobem Can Gibert del Pla, Font de la Pólvora, Germans Sàbat, La Creueta, Pedreres, Torre Gironella i Vila-Roja com a zones més pobres del municipi i Eixample Nord, Mas Xirgu, Mercadal, Montjuïc, Montilivi i Palau com a zones més riques.

Este artigo é um ensaio teórico-metodológico, no qual se problematiza a estratégia metodológica da cartografia-ficcional focando na questão ética de tal prática em sua invenção de mundos. Postura ética aqui operada na ficção-cartográfica pelos conceitos de procura humilde (Clarice Lispector) e de força frágil (Friedrich Nietzsche). A criação de uma personagem ficcional (Helena) delineia-se como ferramenta que possibilita o desvio heterotópico na construção do campo problemático e do corpo-pesquisa. Postura ética de experimentação e construção de problematizações que conduz a desvios e reinventares dos nossos regimes de dizibilidade e visibilidade. Cartografia e ficção agenciam-se em uma escrita heterotópica: possibilitando outramentos, desvios e deslocamentos em relação aos objetos dados., This article is a theoretical-methodological essay, in which the methodological strategy of cartography-fiction is problematized focusing in the ethical question of such practice in its invention of worlds. Ethical stance here operated in fiction-cartographic by the concepts of humble quest (Clarice Lispector) and fragile force (Friedrich Nietzsche). The creation of a fictional character (Helena) delineates as a tool that enables the heterotopic deviation in the construction of the problematic field and the body-research. Ethical posture of experimentation and construction of problematizations that leads to deviations and reinventing our regimes of readability and visibility. Cartography and fiction are organized in a heterotopic writing: making possible otherness, deviations and displacements in relation to the given objects.

L’article reflexiona sobre les formes de transmissió del que hem convingut en denominar «pedagogies radicals» i algunes pedagogies a les institucions universitàries. Partint de l’experiència de l’autor, la recerca ofereix una mirada a sis grans temàtiques que es poden agrupar sota l’epígraf investigat. Aquestes temàtiques són la pedagogia sensible, la postcolonialitat, la cartografia educativa, la comunitat i la debilitat, la transdiversitat i les corpografies. A través d’una metodologia participativa (seminari de recerca) s’han presentat les diferents categories als participants. L’article recull els resultats dels debats mantinguts i de la producció de sabers resultants., This article analyses the ways in which what we refer to as “radical pedagogies” and certain other pedagogical approaches are transmitted in university institutions. Based on the author’s experience, the research gives an insight into six large topics that fall within the category under examination: sensitive pedagogy, postcolonialism, educational cartography, community and weakness, trans-diversity, and corpography. Applying a participative methodology (research seminar), the different topics were presented to the participants. The article presents the results of the discussions held and an overview of the knowledge generated., El artículo reflexiona sobre las formas de transmisión de lo que hemos convenido en denominar «pedagogías radicales» y algunas pedagogías en las instituciones universitarias. Partiendo de la experiencia del autor, la investigación ofrece una mirada a seis grandes temáticas que se pueden agrupar bajo el epígrafe investigado. Estas temáticas son la pedagogía sensible, la poscolonialidad, la cartografía educativa, la comunidad y la debilidad, la transdiversitat y las corpografías. A través de una metodología participativa (seminario de investigación) se han presentado las diferentes categorías a los participantes. El artículo recoge los resultados de los debates mantenidos y de la producción de saberes resultantes.

The PhD dissertation starts off with the research work El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, presented as a master’s degree thesis in 2010. By then, the thesis was already revealing some of the lines of research that eventually became the core objectives of the doctoral thesis. Therefore, this research aims first to quantify morbidity and mortality caused by paludism in Catalonia in the 19th century, second to know the strategies doctors used in their struggle against the disease, and finally to set a cartography of the country from around 1850, thus giving visibility to the present work. Beyond characterizing paludism in Catalonia, it is of our interest to write a brief chronicle on the process that led to the identification of its origins and the healing method, making especial emphasis on the introduction and usage of quinine during the treatment of the disease. The willingness to reach a more comprehensive understanding of the relative failure on the management and usage of the drug took us to do an exhaustive revision of the medical practice in Catalonia in the 18th and 19th centuries, through reliable testimony on paludism, so as to understand the epistemological fundament, which conditioned the methods used by doctors to tackle the disease, La tesi doctoral té el punt de partida en la recerca El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, que es va presentar com treball final de màster, l’any 2010. Aleshores ja apuntàvem les futures línies de treball, que han esdevingut els objectius principals de la tesi doctoral. Així doncs, amb la recerca hem pretès quantificar la morbiditat i mortalitat del paludisme a Catalunya al segle XIX, conèixer les estratègies que van seguir els metges en la lluita contra la malaltia i, finalment, la producció d’una cartografia del país vers el 1850, que la fes visible. Ens ha interessat, a més de caracteritzar el paludisme a Catalunya, fer una breu crònica del procés que va dur a la identificació de l’origen i el guariment, amb una atenció especial a la introducció i ús de la quina en el tractament de la malaltia. La voluntat d’entendre millor el fracàs relatiu en la gestió i l’ús del fàrmac ens ha dut a fer un repàs de la pràctica mèdica a Catalunya els segles XVIII i XIX, a través dels testimonis que ens han arribat, relacionats amb el paludisme, per conèixer-ne el fonament epistemològic, el qual va condicionar la manera com els metges es van enfrontar a la malaltia

Treballs Finals de Grau en Geografia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Francesc Nadal i Piqué, Aquest treball té com a objectiu principal estudiar la cartografia municipal de Sant Martí de Provençals realitzada entre 1851 i 1897, moment en que aquest antic municipi del Pla de Barcelona va quedar annexat a aquesta ciutat. Per tal d’explicar els resultats de la nostra recerca s’ha dividit aquest treball en set apartats. En primer lloc, es presenta el treball, es marquen els objectius i les hipòtesis i es detalla la metodologia utilitzada. En segon lloc, un breu resum general de la història de Sant Martí de Provençals. En tercer lloc, s’exposa una breu història i evolució de la cartografia del municipi martinenc. En quart lloc, hi ha una biografia de cadascun dels cartògrafs que van elaborar els plànols municipals de Sant Martí de Provençals al llarg del segle XIX. En cinquè lloc, s’efectua una descripció de cadascun dels plànols trobats. En sisè lloc, es presenten les conclusions a les quals s’han arribat un cop finalitzada la tasca d’investigació. En setè lloc, es dedicarà un apartat a les fonts i la bibliografia consultades. A més a més d’aquests apartats, s’inclouen tres annexes amb documentació diversa sobre Sant Martí de Provençals

Aquest estudi evalua la relació de tres factors bàssics: suport físic de la conca, espai dinàmic on te lloc la producció i traslació de l'escorrentia, l'aigua que entra al sistema en forma de precipitació. Tot açò s'ha estudiat amb el programa gvsig.

Aproximar-se analíticament als plànols monumentals i turístics és reconèixer que la cartografia urbana ha desenvolupat un instrument de lectura de la ciutat de gran difusió condicionat per la seva representació simbòlica; sovint, molt a prop de la creació d’una imatge retòrica que, alhora que compleix la funció original d’orientar al seu usuari, tendeix a construir un relat específic sobre la ciutat, és a dir, un referent de coneixement urbà amb implicacions ideològiques . En la història de la cartografia aquest gènere de documentació té un llarg recorregut temporal i ha estat associat a la interpretació gràfica de caràcter pictòric, però cal observar que és a partir de la constitució de les grans metròpolis industrials que el plànol urbà esdevé un element essencial i accessible de la seva cultural visual. Precisament pel seu caràcter simbòlic, s’està davant d’una producció molt extensa que cal contrastar-la amb documents diversos de difusió de les ciutats com són altres gèneres de cartografia –plànols geomètrics, nomenclàtors, plànols urbanístics- però, també, amb vistes panoràmiques, diagrames, cartells, etc., per incidir en una comprensió més transversal dels elements subjacents a la construcció de la imatge urbana. L’aportació que aquí es presenta pretén traçar l’evolució dels plànols monumentals i turístics de Barcelona des de principis del segle XX fins al nostres dies, per mostrar el conjunt de decisions que es troben darrera de la composició d’un producte complex que va anar evolucionant des de la representació gràfica del teixit urbà cap a l’agrupació de cartografia, imatges textos i eslògans. La seva lectura proporciona un coneixement de la ciutat ric i divers però, alhora, controlat i pensat.

espanolLa cartografia oficial dels segles XIX i XX es concentra en la Direccion de Hidrografia per a les cartes nautiques i l’Instituto Geografico per als mapes topografics. Els dos organismes, un controlat per la Marina, i l’altre, dirigit alternativament per enginyers militars o civils, no tingueren mai cap tipus de coordinacio. L’analisi de les series concernents al litoral del migjorn del Pais Valencia demostra una manca de continuitat de criteris de seleccio de dades i de semiologia. Si la cartografia nautica va assolir una gran categoria a final del Vuit-cents, a partir del segle XX, va caure en inoperancia. Altrament, la de l’Instituto Geografico ha millorat notablement. Un cop d’ull al registre toponimic ho demostra EnglishThe official cartography from the 19th and 20th centuries gathers at the Direccion de Hidrografia (nautical charts), and at the Instituto Geografico (topographic maps). Both organizations, the former controlled by the Navy, and the latter alternatively managed by military and civil engineers, never coordinated themselves. The analysis of a series of documents concerning the south coastline of the Valencia Land shows a lack of continuity of criteria with regard to the selection of data and semiology. Although the nautical cartography achieved great ranking at the end of the 19th century, in the 20th century it fell into uselessness. On the other hand, the Instituto Geografico cartography has improved considerably. Just a look at the toponymic register proves it.

L’article sintetitza els resultats obtinguts en una enquesta realitzada a tots els centres de docència de Catalunya que han impartit estudis superiors o cursos especialitzats o relacionats amb l’àrea de Ciència i Tecnologia de la Informació Geogràfica (CTIG) des de l’any 2006 fins al 2009. L’estudi permet tenir un coneixement raonablement acurat del desenvolupament de l’esmentada disciplina al nostre país gràcies a les 76 respostes obtingudes (el 54% del total dels enquestats). Els resultats mostren l’elevat nombre d’alumnes involucrats, amb una estimació total de 6. 457, així com el seu origen, on l’atracció d’alumnes no catalans queda ben palesa. També cal destacar que el 42% de les assignatures en estudis superiors amb contingut CTIG s’ha impartit des de departaments de geografia, en llicenciatures molt diverses, programades majoritàriament en el segon i tercer any de llicenciatura i amb una elevada obligatorietat. Pel que fa als continguts, cal destacar la preponderància dels relacionats amb els sistemes d’informació geogràfica seguida de la cartografia i, en menor grau, de la teledetecció. En definitiva, el treball mostra un elevat grau d’implantació de la CTIG entre els anys 2006 i 2009, amb una tendència a augmentar dins de l’ensenyament superior de Catalunya., El artículo sintetiza los resultados obtenidos en una encuesta realizada a todos los centros de docencia de Cataluña que han impartido estudios superiores o cursos especializados o relacionados con el área de Ciencia y Tecnología de la Información Geográfica (CTIG) desde el año 2006 hasta el 2009. El estudio permite tener un conocimiento razonablemente preciso del desarrollo de la disciplina en Cataluña gracias a las 76 respuestas recibidas (el 54% del total de encuestas). Los resultados muestran el elevado número de alumnos involucrados, con una estimación total de 6. 457, así como su origen, donde la atracción de alumnos no catalanes queda claramente patente. También cabe destacar que el 42% de las asignaturas en estudios superiores con contenido CTIG se ha impartido desde departamentos de geografía, en licenciaturas muy diversas, programadas mayoritariamente en el segundo y tercer año de licenciatura y con una elevada obligatoriedad. En relación a los contenidos, cabe destacar la preponderancia de los relacionados con los sistemas de información geográfica seguida de la cartografía y, en menor grado, de la teledetección. En definitiva, el trabajo muestra el elevado grado de implantación de la CTIG entre los años 2006 y 2009, con una tendencia a aumentar en el seno de la enseñanza superior en Cataluña., The article summarizes the results of a survey conducted of all the Catalonian training centers that have given higher education or specialized or related courses in Geographic Information Science and Technology (GIST) from 2006 to 2009. The study provides more thorough knowledge of this discipline in our country thanks to the 76 responses obtained (54% of all respondents). The results show that a large number of students are involved in GIST (an estimated total of 6,457), many of which are of non-Catalonian origin. The results also show that 42% of the geography departments in higher education institutions have taught GIST content in a wide variety of degree programs, mostly in second and third year compulsory courses. As regards course content, there was a predominance of content related to geographical information systems, followed by cartography and to a smaller degree by remote sensing. The study shows that GIST was widely introduced and increased in importance from 2006 to 2009 in higher education in Catalonia.

Esta exposição, para além de uma justa homenagem aos 48 funcionários da Administração Geral dos Correios e Telégrafos que implementaram e fizeram funcionar de forma eficaz o Serviço Postal de Campanha, é uma demonstração do valor acrescentado dos Sistemas de Informação Geográfica no tratamento, análise e sobretudo na divulgação de fontes de informação históricas.

El projecte consisteix en la creació d'un visor web SIG de dades meteorològiques. Esta eina permetrà els usuaris accedir a una web on podran consultar i visualitzar diferents dades cartogràfiques i meteorològiques. A més a més, podran superposar en un mapa diferents conjunts de dades a analitzar, facilitant per tant la feina dels meteoròlegs. Es podrà també accedir a dades de diferents dates i visualitzar un històric de la situació del clima, facilitant la tasca de crear models històrics i permetent veure com ha evolucionat el clima al llarg del temps. El proyecto consiste en la creación de un visor web SIG de datos meteorológicos. Esta herramienta permitirá a los usuarios acceder a una web donde podrán consultar y visualizar diferentes datos cartográficos y meteorológicos. Además, podrán superponerse en un mapa distintos conjuntos de datos a analizar, facilitando por tanto el trabajo de los meteorólogos. Se podrá también acceder a datos de diferentes fechas y visualizar un histórico de la situación del clima, facilitando la tarea de crear modelos históricos y permitiendo ver cómo ha evolucionado el clima a lo largo del tiempo. Bachelor thesis for the Computer Science program on Geographic information system (GIS).

El present número monogràfic recull quinze articles, una conferència i dues notes fruit dels treballs presentats al col·loqui La representació cartogràfica de la ciutat a la península Ibèrica (s. XVII-XIX), organitzat pel Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia (GEHC) i l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, l'Instituto Geográfico Nacional, l'Instituto Universitario La Corte en Europa (Universidad Autónoma de Madrid), la Societat Catalana de Geografia i la Universitat de Barcelona, i celebrat a Barcelona durant els dies 2, 3 i 4 d'octubre de 2013. Aquest col·loqui estigué dedicat, tal com ho indica el seu títol, a l'estudi de la cartografia de les ciutats ibèriques durant els segles XVII-XIX. Les ciutats han estat, des de l'Antiguitat, objecte d'acurades representacions cartogràfiques. Caldrà esperar, però, a mitjan segle XV perquè les ciutats europees siguin objecte d'una renovada i destacada activitat cartogràfica. Una activitat que, en el cas de la península Ibèrica, va rebre una forta embranzida a partir del segle XVII. Una bona part d'aquesta cartografia urbana va ser obra, des d'aleshores i fins a mitjan del segle XIX, de cartògrafs militars d'exèrcits diversos. Uns cartògrafs que, davant l'extraordinari desenvolupament experimentat a Europa, des de finals del segle XV, tant per l'artilleria com pels sistemes defensius de les ciutats, es van veure obligats a tenir un coneixement cada cop més precís de l'espai urbà.

Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2014, Director: Francesc Xavier Massaneda Clares, Historically, the mathematical arose with the purpose to do the calculations in trade, to measure the Earth and to predict astronomical events. We will focus in the second of these needs, specifically in how to represent the Earth into the plane. Although the Earth is not exactly spherical, the best representation we can do of her is the globe. This is a true miniaturization of the Earth but is impractical to calculate distances, draw route or transport it from one place to another. To do all this in a practical and simple way we use the maps, with the disadvantage that the representation of the Earth into the plane is not as accurate as the globe. In this work we will see different projections of the sphere into the plane used in cartography, emphasising in those that preserve certain properties of interest. In the preliminary we will talk about the sphere, geometric shape that we will use to model the Earth, and we will give the properties of this. We will explain why we can represent the Earth into the plane of different ways, why there is not an only representation and why they all are valid. We will see the criterias to classify the different projections, which properties preserve and when are used each of them. We will talk about the most famous map and about the historical moment that it was built, we will see their pros and cons and the importance it has had with the pass of years. Finally we will make a brief biography of the mathematician who changed the way the projections were seen. In the second chapter we will see the different projections depending of the surface where they are projected and we will give some equations of them. In the following chapters we will talk about the maps’ properties. We will see the most important maps grouping them according to the property that they preserve and we will deduce some of their equations with detail. In the last chapter we will explain the UTM/UPS system, which is based on the current GPS. We will talk about the ellipsoid of reference WGS84, which is the model that best adjusts to the Earth. And we will give the equations to represent any point on Earth in the UTM system.

El canal de la Infanta va fer possible, des de la seva inauguració el 1819, el regatge de part de les terres del curs baix del riu Llobregat i del seu delta, les quals fins aleshores havien estat de secà. A més el desnivell d'alguns punts del canal, la seva aigua, va ser aprofitada per a usos industrials. Davant dels avantatges que donava l’aigua, era molt important que aquesta estigués repartida de manera equitativa. Resultat d'això n'és l'excel·lent treball cartogràfic que va realitzar Tomàs Soler i el seu fill, Joan Soler i Mestres, entre 1838 i 1852, The Canal de la Infanta was opened in 1819 and since then, it has irrigated the greater part of the lands in the lower course of the River Llobregat and its delta, which had been dry up until that point. Furthermore, its water was also used for industrial purposes due tho the difference in level in some points of the channel. It was very important that ther water was fairly distributed considering the advantages that it provided. As a result, Tomàs Soler i Ferrer and his son Joan Soler i Mestres caried out an excellent cartographic project between 1838 and 1852

Aquest article presenta les característiques dels estudis d’arqueologia del paisatge a l’edat mitjana a Catalunya amb relació a allò que es fa a la resta d’Europa. Se’n mencionen els trets característics i també els principals elements del paisatge que poden ésser estudiats. Hom assenyala la importància de fer estudis sobre la història del paisatge per conèixer més bé la societat medieval i també per poder gestionar més bé el país en el futur valorant el paisatge com a testimoni de la nostra història i, per tant, com a part del patrimoni col·lectiu. A l’hora d’estudiar el passat es crida l’atenció sobre la importància de conèixer els canvis esdevinguts en les etapes de transició, especialment la «medieval», la islàmica, la carolíngia o la que s’inicià vers l’any 1000. Al final es descriuen diverses possibles línies de recerca, que són acompanyades per vuit exemples de casos concrets, cadascun dels quals acompanyat d’un mapa.

[CA] L'objectiu principal del projecte és la de recollir informació al voltant dels plans d'emergència adoptats per l'Ajuntament d’Alzira i digitalitzar-los per a què siguen més accessibles a la població en general. Durant la història d'Alzira, han succeït diversos esdeveniments, sobretot naturals, els quals han dut a la població a situacions de catàstrofe i incertesa que han finalitzat en moltes despeses tant econòmiques com socials, inclòs humanes. Aquestes situacions han dut a la conclusió que els ciutadans d'aquesta població no saben quines són les mides seguides per l'organisme públic per a poder evitar aquests fets, per la qual cosa, la raó més important de la realització d'aquest treball és donar a conéixer a totes les persones que habiten en Alzira, quins són els plans d'emergència establits per l'ajuntament i quines són les accions a seguir en cas que ocórrega algun fet inesperat.

Català: Reconstrucció del mapa de les senyories valencianes en temps del duc de Gandia Francesc de Borja (mitjan segle XVI). El nucli del treball, el constitueixen disset mapes i dos quadres de superfície i població, confeccionats a partir de cròniques coetànies, del cens de 1609 i de la historiografia local més solvent. Paraules clau: Cartografia; Noblesa valenciana s. XVI. Castellano: Reconstrucción del mapa señorial valenciano en tiempos del duque de Gandía Francisco de Borja (mediados del siglo XVI). Constituyen el centro del trabajo diecisiete mapas y dos cuadros de superficie y población, realizados a partir de crónicas coetáneas, el censo de 1609 y la historiografía local más solvente. Palabras clave: Cartografía; Nobleza valenciana s. XVI.

The world map drawn by Piri Reis in 1513, of which only the Atlantic fragment kept in Istanbul is known, is justly famous. Its surprising modernity is fully explained by the use of Iberian sources, resulting from nearly a century of exploration of both sides of the Atlantic by Portuguese and Spanish navigators, along with other collaborators. The ‘Book of maritime affairs’, prepared in the 1520s by the Turkish cartographer, gathering precious geographic and cartographic information about the Mediterranean and many other regions, is equally important, although rather less well known. In the foreword to his Kitab-i Bahriye, Piri Reis appears to be especially well informed about Portuguese explorations along the African coast and in the Asian seas, after the voyages of Bartolomeu Dias and of Vasco da Gama. Is it possible to identify the textual and cartographic sources used by Piri Reis in the preparation of both his cartographic works?, É justamente célebre o mapa-mundo desenhado por Piri Reis em 1513, de que se conhece apenas o fragmento atlântico, conservado em Istambul. A sua surpreendente modernidade explica-se sobretudo pelo recurso a fontes de origem ibérica, resultantes de quase um século de exploração do Atlântico e de ambas as suas margens por portugueses, espanhóis e seus colaboradores. Talvez menos conhecido, mas igualmente relevante, é o «Livro das coisas do mar» preparado na década de 1520 pelo cartógrafo turco, que reúne preciosas informações geográficas e cartográficas sobre o Mediterrâneo, mas também sobre muitas outras áreas geográficas. No prefácio do seu Kitab-i Bahriye, Piri Reis revela-se especialmente bem informado sobre as explorações portuguesas realizadas ao longo da costa de África e nos mares orientais, após as viagens de Bartolomeu Dias e de Vasco da Gama. Será possível identificar as fontes textuais e cartográficas portuguesas, ou de origem portuguesa, de que se terá servido Piri Reis na elaboração dos seus trabalhos cartográficos?

Les curses d’orientació són un esport que es practica amb l’ajut d’un mapa. Actualment a Catalunya, se’n fan competicions cada cap de setmana, la qual cosa vol dir que existeixen una gran quantitat de mapes. La Federació de Curses d’Orientació de Catalunya (FCOC) s’ha trobat amb la necessitat de crear un registre per portar un control de tots aquests mapes. El present projecte detalla els objectius plantejats per la FCOC, les aplicacions utilitzades, el procés de creació del producte i l’explicació del resultat final. La FCOC ha plantejat tres objectius principals. El primer requisit és que cal elaborar un arxiu de mapes d’orientació on, en un futur, aparegui tota la cartografia d’orientació del territori català. El segon requisit és que la informació d’aquest arxiu sigui pública i que els usuaris la puguin consultar d’una manera senzilla. L’últim objectiu que cal assolir és crear una aplicació en la qual tots els clubs d’orientació catalans puguin registrar mapes sense dificultat. Per complir aquests objectius ha calgut crear una pàgina Web mitjançant el sistema gestor de continguts Joomla!. La major part de la Web està programada mitjançant scripts de PHP (PHP: Hypertext Preprocessor). El sistema gestor de base de dades és el MySQL que està administrat pel software phpMyAdmin. El servidor d’aplicacions utilitzat per emmagatzemar l’aplicació Joomla!, la base de dades i el conjunt de scripts de PHP és DreamHost. Per últim, cal esmentar que el visor utilitzat per a la presentació de la informació geogràfica es construeix a partir de la interfície de programació d’aplicacions (API) de Google Maps. El procés d’elaboració d’aquest projecte ha començat amb la captura de la informació dels mapes. Posteriorment s’han creat les quinze taules de la base de dades i totes les relacions necessàries entre elles. A continuació s’ha confeccionat la pàgina Web, que es divideix en tres blocs diferenciats: la portada és on es mostra la informació geogràfica que es pot consultar mitjançant el visor de Google; en l’apartat de consultes l’usuari pot fer diferents tipus de cerques per accedir a la informació dels mapes registrats a la FCOC i, per últim, un bloc que està format per un formulari que permet registrar un mapa a la FCOC. Aquest està programat perquè introdueixi les dades directament a la base de dades i perquè reculli l’arxiu del mapa cartografiat i l’emmagatzemi al servidor. El resultat és una aplicació que compleix els objectius proposats i que és àgil i senzilla d’utilitzar per l’usuari.

En un món on tothom porta a sobre un GPS, ja sigui com una aplicació més del mòbil o un extra del cotxe, ens podríem qüestionar si aquella antiga eina que empraven els nostres pares i avis per circular i conèixer ciutats, els plànols, pot estar en perill d’extinció. La cartografia, d’ençà uns anys enrere, ha viscut nombrosos canvis significatius. Han aparegut nous instruments que han facilitat en gran mesura la feina de les persones que es dediquen a confeccionar o a treballar amb mapes. Antigament, quan es feien treballs de camp per efectuar aixecaments, solien ser equips de fins a cinc o sis persones. En canvi, actualment el més habitual és anar en equips de dues persones amb una estació total, i fins i tot un de sol si és amb GPS diferencial. Aquests avenços tecnològics, a més de suposar una reducció de costos, han permès als professionals treballar d’una manera força més ràpida i còmoda. Aquest treball té la intenció de donar a conèixer als alumnes d’ESO la gran importància que han tingut, tenen i tindran els plànols. Per tal de realitzar un material adequat a les necessitats actuals de l’alumnat de secundaria, sempre referenciant-nos dintre d’un marc curricular, es va elaborar un qüestionari amb els resultats del qual poder extreure unes conclusions a priori. Aquest qüestionari inicial es va repartir a les classes de primer i quart de l’ESO amb la finalitat de tenir constància dels coneixements amb què comencen la secundària i dels que tenen poc abans d’iniciar el batxillerat o d’altres estudis superiors o d’incorporar-se al món laboral. Els resultats obtinguts, en un curs i un altre, van denotar una falta important de coneixements respecte aquest àmbit i per aquest motiu es van plantejar els següents objectius: 1. Elaboració del material necessari per endinsar als alumnes d’ESO en el coneixement, la interpretació i les aplicacions dels plànols. 2. Treballar la topografia com una eina transversal ajustant-se al currículum de secundària. 3. Fer palesa la importància dels plànols. 4. Mostrar d’una forma general el funcionament d’un GPS. Per això s’ha creat un projecte amb materials, recursos, activitats i programacions amb els quals es poden treballar diferents aspectes referents al temari en qüestió. El material que s’ha realitzat té una base cartogràfica i topogràfica i es poden treballar, de manera transversal, diferents matèries com la tecnologia i les matemàtiques, i competències bàsiques com les metodològiques i conviure i habitar el món. Un cop finalitzat el treball, i davant la satisfacció d’una feina ben feta, seria interessant desenvolupar una prova pilot per tal de veure com funciona i quins aspectes són millorables. A més, és important assenyalar que aquest treball podria aplicar-se a altres cursos i edats.