Search

Aquest treball vol reivindicar unes humanitats de sabers interdisciplinars i integradors en les que l'existència de les persones són objecte d'estudis permanents i dependents de les diferents perspectives i dels contextos en els que són abordats. Es distancia de propostes utilitaristes impulsades des d'interessos extraculturals imposades des del Pla Bolonya. Este trabajo quiere reivindicar el estudio de unas humanidades de saberes interdisciplinares e integradores en las que la existencia de las personas son objeto de estudios permanentes y dependientes de las diferentes perspectivas y de los contextos en los que son abordados. Se distancia de propuestas utilitaristas impulsadas desde intereses extraculturales impuestas desde el Plan Bolonia. This project wants to vindicate the humanities of interdisciplinary and inclusive knowledge in which the existence of people is the subject of permanent studies and depends on the different perspectives and contexts in which they are addressed. It distances itself from utilitarian proposals driven by extra-cultural interests imposed from the Bologna Plan.

Premi UAB de l'Observatori per a la Igualtat als millors Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere. 7a Edició, curs 2021-2022 En el present Treball de Fi de Grau s'ha volgut demostrar com les necessitats i les experiències de les dones en l'espai públic com a un únic col·lectiu no són reals i, que aquestes opinions, vivències i perspectives de l'espai públic depenen de les categories socials en què s'identifiqui cada dona, així com de l'ús que en facin i de la coneixença que en tingui de l'espai. Tanmateix, també s'ha volgut mostrar com les característiques físiques (enllumenat, estat dels edificis, neteja, accessibilitat...) i socials (relacions establertes, activitats dutes a terme, quotidianitat, vincles...) del barri Antic de Manresa afecten en les vivències de les dones. Això s'ha realitzat principalment a partir d'entrevistes a peu (Walking Interview) i de cartografia social a deu dones de la ciutat de diferents edats, ètnies i orientacions sexuals, i s'ha estructurat a partir de cinc conceptes clau que són la coneixença, l'ús, la identificació, la percepció i el compromís amb l'espai públic del barri Antic. En el marc teòric s'exposen conceptes com ara, què entenem per espai públic, ciutat cuidadora, compacte i mixta, urbanisme feminista, així com espais de la por, inseguretat pública i interseccionalitat. Els resultats mostren com cada una de les dones entrevistades, viu, utilitza i percep l'espai de manera diferent, tot i que es marquen relacions en com perceben determinats espais les dones que fan un ús de l'espai públic diari i quotidià i les dones que en fan un ús més ocasional. The aim of this Final Degree Project is to show how the needs and experiences of women in public space as a single group are not real and that these opinions, experiences, and perspectives of space depend on the social categories in which each woman is identified, as well as on their use and knowledge of the space. However, this project also wanted to show how the physical characteristics (lighting, buildings' conditions, cleanliness, accessibility ...) and social characteristics (established relationships, activities carried out, daily life...) of the Antic neighbourhood of Manresa affect the women's experiences. This has been done mainly from Walking Interviews and social mapping of ten women from the city with different ages, ethnicities, and sexual orientations, and has been structured based on five key concepts which are the knowledge, use, identification, perception, and commitment to the public space of the Antic neighbourhood. In the theoretical framework, concepts such as what we mean by public space, the caring, compact, and mixed city, feminist urbanism, as well as spaces of fear, public insecurity and intersectionality are set out. The results show how each of the women interviewed lives, uses, and perceives the space differently, although there is connection in how women who use public space daily perceives the space differently than women who use it more occasionally. En el presente Trabajo de Fin de Grado se ha querido demostrar cómo las necesidades y las experiencias de las mujeres en el espacio público como un único colectivo no son reales y que estas opiniones, vivencias y perspectivas del espacio público dependen de las categorías sociales en las que se identifica cada mujer, así como también del uso que hagan y del conocimiento que tenga del espacio. Asimismo, se ha querido mostrar cómo las características físicas (alumbrado, estado de los edificios, limpieza, accesibilidad…) y sociales (relaciones establecidas, actividades realizadas, cotidianidad, vínculos...) del barrio Antic de Manresa afectan en las vivencias de las mujeres. Esto se ha realizado principalmente a partir de entrevistas a pie (Walking Interview) y de cartografía social a diez mujeres del barrio Antic de diferentes edades, etnias y orientaciones sexuales, y se ha estructurado en base a cinco conceptos clave que son el conocimiento, uso, identificación, percepción y compromiso con el espacio público del barrio Antic. En el marco teórico se exponen conceptos como, por ejemplo, qué entendemos por espacio público, ciudad cuidadora, compacta y mixta, urbanismo feminista, así como espacios del miedo, inseguridad pública e interseccionalidad. Los resultados muestran cómo cada una de las mujeres entrevistadas, vive, utiliza y percibe el espacio de manera diferente, aunque se marcan relaciones en cómo perciben determinados espacios las mujeres que hacen un uso del espacio público diario y cotidiano y las mujeres que hacen un uso más ocasional.

La implementació del Pla Bolonya ha esdevingut en els estudiants de grau universitari una problemàtica a causa de l'exigència de presencialitat i l'aplicació de l'avaluació continuada. Aquest canvi va fer disminuir la quantitat d'estudiants més grans de vint-i-cinc anys, sent indicatiu que va generar una dificultat en la compaginació d'estudis i treball. Tot i que la compaginació no és un fenomen majoritari és força gran i afecta milers d'estudiants. Aquest treball té com a objectiu analitzar l'experiència universitària dels estudiants de grau que han compaginat estudis i treball. Així com, exposar les diferències que viuen els estudiants de grau que compaginen estudis i feina en modalitat presencial i distància. Per la realització d'aquesta anàlisi s'ha treballat sobre un divers i extens marc teòric i la execució d'entrevistes a estudiants de grau que han compaginat estudis i treball i estudiants de grau que han estudiat a temps complet. La implementación del Plan Bolonia ha acontecido en los estudiantes de grado universitario una problemática a causa de la exigencia de presencialidad y la aplicación de la avaluación continuada. Este cambio hizo disminuir la cantidad de estudiantes mayores de veinticinco años, siendo indicativo que generó una dificultad en la compaginación de estudios y trabajo. Aunque la compaginación no es un fenómeno mayoritario es bastante grande y afecta millones de estudiantes. Este trabajo tiene como objetivo analizar la experiencia universitaria de los estudiantes de grado que han compaginado estudios y trabajo. Así como, exponer las diferencias que viven los estudiantes de grado que compaginan en modalidad presencial versus a distancia. Para la realización de este análisis se ha trabajado sobre un diverso y extenso marco teórico y la ejecución de entrevistas a estudiantes de grado que han compaginado estudios y trabajo y estudiantes que han estudiado a tiempo completo. The implementation of the Bologna Plan has caused problems for undergraduate students due to the requirement of attendance and the application of continuous assessment. This change reduced the number of students over twenty-five years of age, which is indicative of the difficulty in combining studies and work. Although this is not a major phenomenon, it is quite large and affects millions of students. The aim of this paper is to analyze the university experience of undergraduate students who have combined studies and work. It also aims to expose the differences experienced by undergraduate students who combine studies and work in face-to-face versus online mode. In order to carry out this analysis, we have worked on a diverse and extensive theoretical framework and conducted interviews with undergraduate students who have combined studies and work and students who have studied full time.

Newspaper Op-Ed articles are an important form of intellectual debate that communicate views on public policy matters and help shape public opinion. They are challenging, information-rich and persuasive short media texts imbued with worldviews, arguments, sarcasms and biases, hence providing salience cues regarding key national and international affairs. Recent police killings of citizens in the US have attracted mass coverage in the media, predominantly in the Op-Ed section of The New York Times in 2015. Informed by Critical Discourse Analysis, this case study is a multi-layered qualitative analysis of the Baltimore unrest media coverage, particularly in one article authored by a guest contributor in The New York Times. To identify how the nation-wide case of the Baltimore unrest is rhetorically represented in media discourse, the study is premised on Appraisal Theory and Conceptual Metaphor Theory. The paper aims to: first, pinpoint the inherent appraisal resources used by the author to frame his argument and dialogically position the intended audiences in (dis)alignment with his worldviews; second, showcase the metaphoric repertoire that serves his ideological stance. Els articles d'opinió representen una font important de debat intel·lectual que influeix en la formació de l'opinió pública. Són textos periodístics desafiadors, rics en informació i persuasius, imbuïts de visions del món, arguments, sarcasmes i biaixos, per la qual cosa brinden pistes de rellevància respecte d'assumptes internacionals clau. Els recents assassinats de ciutadans per part de la policia als Estats Units han merescut una cobertura massiva en els mitjans de comunicació, especialment en la secció d'opinió de The New York Times el 2015. Ancorat en els estudis de l'anàlisi crítica del discurs, aquest estudi de cas ofereix una anàlisi qualitativa de la cobertura periodística dels disturbis a Baltimore, particularment en un article a The New York Times. Per identificar com es representa retòricament el cas nacional dels disturbis de Baltimore en el discurs periodístic, la investigadora adopta un enfocament eclèctic basat en la teoria de la valoració i la teoria de la metàfora conceptual. La investigadora té com a objectiu: primer, identificar els recursos d'avaluació inherents, utilitzats per l'autor per emmarcar el seu argument i posicionar dialògicament el públic (des)alineant-lo amb la seva visió del món; segon, mostrar el repertori metafòric que serveix de base a la seva postura ideològica. Los artículos de opinión representan una fuente importante de debate intelectual que influye en la formación de la opinión pública. Son textos periodísticos desafiantes, ricos en información y persuasivos, imbuidos de visiones del mundo, argumentos, sarcasmos y sesgos, por lo que brindan pistas de relevancia con respecto a asuntos internacionales clave. Los recientes asesinatos de ciudadanos a manos de la policía en los Estados Unidos han merecido una cobertura masiva en los medios de comunicación, especialmente en la sección de opinión de The New York Times en 2015. Anclado en los estudios del análisis crítico del discurso, este estudio de caso ofrece un análisis cualitativo de la cobertura periodística de los disturbios en Baltimore, particularmente en un artículo en The New York Times. Para identificar cómo se representa retóricamente el caso nacional de los disturbios de Baltimore en el discurso periodístico, la investigadora adopta un enfoque ecléctico basado en la teoría de la valoración y la teoría de la metáfora conceptual. La investigadora tiene como objetivo: primero, identificar los recursos de evaluación inherentes, utilizados por el autor para enmarcar su argumento y posicionar dialógicamente al público (des)alineándolo con su visión del mundo; segundo, mostrar el repertorio metafórico que sirve de base a su postura ideológica.

TotalFit és el projecte de desenvolupament d'un gimnàs a la plataforma de simulació amazonfitnessgym de Companygame.com (INNOVA NETGRUP, S.L.). TotalFit competeix amb quatre projectes, dins de la plataforma, en tres rondes. D'aquesta manera s'aconsegueix simular la creació d'un gimnàs des de la fase de planificació fins al tercer any de vida de la companyia avaluant i prenent decisions d'acord amb la progressió realitzada pel projecte, així com, la situació respecte als competidors. El projecte TotalFit ha estat concebut per a donar servei integral de qualitat a esportistes i practicants. Dirigit a aquells que reclamen un servei personalitzat, acurat, amb atenció als detalls i adequat a les seves necessitats. Per aquesta raó, les instal·lacions han estat concebudes per a clients exigents i els equipaments i les activitats estan orientades a satisfer a les persones amb filosofia de vida saludable on la pràctica d'esport de forma continuada pren rellevància i que, per tant, reclamen un alt grau de qualitat. Compromís amb l'entorn, consum energètic sostenible, responsabilitat mediambiental quantificable i demostrable, fidelitat amb les coses ben fetes i amb voluntat de ser duradors són part dels valors que TotalFit adopta i fa seus per, un cop assolits, mantenir els criteris d'exigència que el facin estar al capdavant en innovació i aconseguir el lideratge en el sector de forma continuada i perdurable. TotalFit es el proyecto de desarrollo de un gimnasio en la plataforma de simulación amazonfitnessgym de Companygame.com (INNOVA NETGRUP, S.L.). TotalFit compite con cuatro proyectos, dentro de la plataforma, en tres rondas. De esta manera se consigue simular la creación de un gimnasio desde la fase de planificación hasta el tercer año de vida de la compañía evaluando y tomando decisiones de acuerdo con la progresión realizada por el proyecto, así como, la situación respecto a los competidores. El proyecto TotalFit ha sido concebido para dar servicio integral de calidad a deportistas y practicantes. Dirigido a aquellos que reclaman un servicio personalizado, cuidado, con atención a los detalles y adecuado a sus necesidades. Por esta razón, las instalaciones han sido concebidas para clientes exigentes y los equipamientos y las actividades están orientadas a satisfacer a las personas con filosofía de vida saludable donde la práctica de deporte de forma continuada toma relevancia y que, por tanto, reclaman un alto grado de calidad. Compromiso con el entorno, consumo energético sostenible, responsabilidad medioambiental cuantificable y demostrable, fidelidad con las cosas bien hechas y con voluntad de ser duraderos son parte de los valores que TotalFit adopta y hace suyos para, una vez alcanzados, mantener los criterios de exigencia que lo hagan estar a la cabeza en innovación y conseguir el liderazgo en el sector de forma continuada y perdurable. TotalFit is a gym development project based on the amazonfitnessgym simulation platform by Companygame.com (INNOVA NETGRUP, S.L.). TotalFit competes among three rounds with four other projects within the platform. Thereby, it's possible to simulate the creation of a gym, starting from the business plan and ending on the third year of the company. During this time the students should evaluate and take decisions based on the progress made, as well as taking into account the situation of the competitors. The TotalFit project has been designed to provide an integral quality service to athletes and practitioners. It is aimed at those who demand a personalized service, caring for the details and adapted to their needs and requirements. For this reason, the facilities have been designed for demanding clients and the equipment and activities are also designed to satisfy people with a healthy lifestyle for whom regular sports practice is really relevant and who demand a high quality degree. Commitment to the environment, sustainable energy consumption, quantifiable and demonstrable environmental responsibility, commitment with doing things well and willing to be durable are part of the values that TotalFit adopts and makes its own. Once achieved, maintain the criteria of self-imposed requirements that will make TotalFit to be at the vanguard in innovation and achieve leadership in the sector continuously and durably.

This study aims to delineate the relationship of the Spanish writer Car - men de Burgos with the Portuguese culture and the lusophone world in general, Brazil in particular. Through the analysis of her work and the knowledge of her time, this research attempts to clarify because there are no works written by this author in Portu - guese language and because there are not many studies on her work written neither by Portuguese either Brazilian scholars. In this attempt, is very important the contribution of the former director and the librarian of the Cervantes Institute in Recife, Pernam - buco Este estudio tiene como objetivo intentar delinear las relaciones de la es - critora española Carmen de Burgos con la cultura portuguesa y con el mundo lusofóno en general, Brasil en particular. A través de sus escritos y los testigos de su época, esta investigación ha intentado esclarecer por qué no hay ninguna obra escrita por ella y por qué no hay muchos estudios por parte portuguesa y brasileña. En ese intento, ha sido muy importante la contribución del exdirector y de la bibliotecaria del Instituto Cervantes de Recife en Pernambuco.

Aquest article posa de relleu les aportacions a l’ètica del mestre realitzades per una selecció de pensadors que van de la pedagogia clàssica fins la contemporània. Es fa un repàs de la presència de la dimensió ètica en els textos pedagògics d’autors de referència de la nostra cultura educativa per tal de veure com aquesta és una qüestió nuclear entre les aportacions que han fet els grans mestres i pedagogs, així com destacar la importància de l’ètica cristiana en la pedagogia sense que això sigui excloent de cap altra pedagogia. A través d’aquest recorregut, s’aporten elements per a la reflexió i l’anàlisi amb la intenció que ens ajudin a bastir la formació inicial dels mestres a la universitat i que aquesta contribució genuïna de la pedagogia sigui un element configurador de l’itinerari de formació dels mestres., This paper examines the contributions to teacher ethics made by a select group of thinkers ranging from classical to contemporary pedagogy. Through a review of the ethical dimension present in the pedagogical texts of the foremost authors in our educational culture, the paper identifies how this culture has been a primary concern in the contributions of great teachers and pedagogues and it highlights the importance of Christian ethics in pedagogy without excluding any other type of pedagogy. Along the way, points for reflection and analysis are raised in order to bolster early teacher training at university and ensure that this genuine contribution to pedagogy is a factor that shapes the learning pathway followed by teachers., Este artículo pone de relieve las aportaciones a la ética del maestro realizadas por una selección de pensadores desde la pedagogía clásica hasta la contemporánea. Se hace un repaso de la presencia de la dimensión ética en algunos textos pedagógicos de autores referentes en nuestra cultura educativa para mostrar que se trata de un tema nuclear en las aportaciones de los grandes maestros y pedagogos, del mismo modo que destaca la importancia de la ética cristiana en la pedagogía sin que ello sea excluyente de otras posibles pedagogías. A través de este recorrido se aportan elementos de reflexión y de análisis para la formación inicial de los maestros en la universidad para que esta contribución genuina de la pedagogía sea el elemento configurador del itinerario formativo del maestro.

En el ámbito del pensamiento social existe ya una amplia literatura sobre el fenómeno de Internet. Una parte importante de la misma está dedicada al examen de la interacción en espacios como foros, chats, etc. Tales análisis se agrupan en dos grandes constelaciones. La primera recoge una serie de autores preocupados por esclarecer las limitaciones que los nuevos entornos introducen en la interacción. En estos casos siempre se tiene como punto de partida la riqueza del cara-a-cara y la complejidad de las relaciones presenciales. La segunda sugiere que los entornos virtuales constituyen un campo nuevo de expresión de la interacción, que antes que limitar complementa la presencial. Nuestro trabajo se inscribe en esa línea de investigaciones y plantea una discusión crítica con la primera postura. El análisis utiliza parte de los resultados obtenidos en una etnografía virtual. Éste es un examen del desarrollo de secuencias interactivas en un entorno virtual determinado: el foro de los estudios de "Humanitats i Filologia Catalana" de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). There is an significant literature in the social sciences about the internet. A lot of it is dedicated to understanding interaction in virtual spaces like forums, chats, etc. Such analyses represent two different approaches. In the first approach, authors are concerned to clarify the limitations that virtual spaces put on interactional phenomena. In these cases the object of study is always face-to-face interaction. The second approach is to treat virtual spaces as a new field of interaction, an independent dimension for interaction phenomena. Our work runs follows this latter approach and offers a critique against the first position. The analysis uses part of the results obtained in a virtual ethnography. We report an examination of the development of interactive sequences in a specific virtual space: a forum of Estudis d'Humanitats i Filologia in Universitat Oberta de Catalunya (a virtual university).

Des de la Fundació Comtal volem fer-nos, juntament amb vosaltres, aquesta pregunta que dóna títol a l’article: “L’educació espiritual, ¿és també assumpte de l’educació social?”. La nostra resposta és afirmativa. L’experiència viscuda al llarg de vint anys de presència al costat dels nens, adolescents, joves i famílies del Districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona, ens confirma que l’acció socioeducativa que promovem les entitats socials pot i ha de contribuir a l’educació espiritual de les persones a les quals atenem, si és que volem que aquesta acció sigui integral, i contribueixi a la transformació de la realitat en nom d’una societat més digna, més integradora i més justa. I tot això, independentment de si l’entitat es reconeix a si mateixa des d’una identitat confessional o aconfessional., Desde la Fundación Comtal queremos hacernos junto con vosotros/as esta pregunta que da título al artículo: “La educación espiritual, ¿es también asunto de la educación social?”. Nuestra respuesta es afirmativa. La experiencia vivida a lo largo de veinte años de presencia al lado de los niños, adolescentes, jóvenes y familias del Distrito de Ciutat Vella de la ciudad de Barcelona, nos confirma que la acción socioeducativa que promovemos las entidades sociales puede y debe contribuir a la educación espiritual de las personas a las que atendemos, si es que queremos que dicha acción sea integral, y contribuya a la transformación de la realidad en aras de una sociedad más digna, más integradora y más justa. Y todo ello, independientemente de si la entidad se reconoce a sí misma desde una identidad confesional o aconfesional., At the Fundació Comtal we suggest we should all ask ourselves the question in this article’s title: Is spiritual education also a concern of social education? Our answer is yes. Extensive experience over twenty years of active presence among the children, young people and families of the Ciutat Vella district of Barcelona has convinced us that the community education actions being carried out by social entities such as ours can and should contribute to the spiritual education of the people we work with, if we want these actions to be integral and contribute to the transformation of reality to achieve a society that is more dignified, more inclusive and more just, regardless of whether a particular entity attaches to itself a religious or secular identity.

En aquest article es fa una anàlisi dels malestars socials contemporanis alhora que s'apunten algunes vies per a la seva superació. A la vigència del plantejament de Freud al voltant de les causes que expliquen el patiment humà, s'afegeixen nous motius que tenen el seu origen en la individualització de les formes de vida de l'època actual, des de les insatisfaccions que produeix el materialisme, a les imposicions d'un sistema social i econòmic que ens subjecta a una existència precària viscuda en soledat. Per a fer front a aquest «ésser precari» que ofega les nostres vides, s'ha desenvolupat una cultura terapèutica que afecta també als professionals del camp social. La nostra proposta se situa en un altre extrem, apel·lant a un compromís (polític) capaç d'afectar les nostres vides i les pràctiques professionals. _____________________________________________ Dans cet article, l’auteur fait une analyse des mal-être sociaux contemporains en même temps qu’il mentionne certaines voies pour leur dépassement. À la vigueur de la considération de Freud autour des causes qui expliquent la souffrance humaine s’ajoutent de nouveaux motifs qui ont leur origine dans l’individualisation des formes de vie de l’époque actuelle, depuis les insatisfactions que produit le matérialisme jusqu’aux impositions d’un système social et économique qui nous assujettit à une existence précaire vécue dans la solitude. Pour faire face à cet «être précaire» qui étouffe nos vies, nous avons développé une culture thérapeutique qui affecte aussi les professionnels du secteur social. Notre proposition se situe à une autre extrémité, appelant à un engagement (politique) capable d’affecter nos vies ainsi que les pratiques professionnelles., In this paper, the author analyses contemporary social malaises and indicates some ways of overcoming them. Freud's approach to the causes of human suffering is still valid. To it, we can add new reasons for suffering, including the individualization of lifestyles in the current era, the dissatisfaction produced by materialism, and the impositions of a social and economic system that subjects us to a precarious existence in solitude. To tackle this «precarious way of being» that chokes our lives, a therapeutic culture has been developed that also affects professionals in the social field. Our proposal is situated at the other extreme, and calls for (political) commitment that can have an impact on our lives and professional practices., En este artículo se hace un análisis de los malestares sociales contemporáneos mientras se apuntan algunas vías para su superación. A la vigencia del planteamiento de Freud en torno a las causas que explican el sufrimiento humano, se añaden nuevos motivos que tienen su origen en la individualización de las formas de vida de la época actual, desde las insatisfacciones que produce el materialismo, a las imposiciones de un sistema social y económico que nos sujeta a una existencia precaria vivida en soledad. Para hacer frente a ese «ser precario» que ahoga nuestras vidas, se ha desarrollado una cultura terapéutica que afecta también a los profesionales del campo social. Nuestra propuesta se sitúa en otro extremo, apelando a un compromiso (político) capaz de afectar nuestras vidas y las prácticas profesionales.

En su novela póstuma 2666, Roberto Bolaño se refiere al pintor francés Gus- tave Courbet como una figura representativa de una forma de arte comprometido, que recon- figuraría la idea misma de «compromiso». En este artículo exploramos la visión de Bolaño con respecto a la idea de arte y política alrededor de la figura de su personaje Boris Ansky, un escritor judío-ruso perseguido por el estalinismo y sus reflexiones en torno a Courbet.

[cat] Es tracta d’una tesi per compilació d’articles que giren al voltant de la temàtica dels valors i l’ètica aplicada a l’educació social. Es presenta amb més profunditat el sentit de l’ètica aplicada en el món de les professions, així com la conveniència d’aprofundir en les raons que fan necessari parlar d’ètica aplicada a l’educació social. A continuació s’analitzen els pasos que ha fet aquesta professió en la construcció d’un sistema orientador per al tractament de les qüestions morals que es donen en la pràctica professional i això es vincula al procés de construcció de la pròpia identitat i els elements que dificulten el desenvolupament d’aquest sistema de caràcter ètic. Finalment, es proposen algunes vies per impulsar el desenvolupament d’aquest sistema a partir de les aportacions de l’hermenèutica crítica., [spa] Se trata de una tesis por compilación de artículos que giran alrededor de la temática de los valores y la ética aplicada en la educación social. Se presenta con más profundidad el sentido de la ética aplicada en el mundo de las profesiones, así como la conveniencia de profundizar en las razones que hacen necesario hablar de ética aplicada en la educación social. A continuación se analiza los pasos que ha hecho esta profesión en la construcción de un sistema orientador para el tratamiento de las cuestiones morales que se dan en la práctica profesonal, vinculado al proceso de construcción de la propia identidad y los elementos que dificultan el desarrollo de este sistema de carácter ético. Finalmente, se proponen algunas vías para impulsar el desarrollo de este sitema a partir de las aportaciones de la hermenéutica crítica., [eng] This thesis is presented as a compilation of articles that deal with the themes values and applied ethics in social education. The sense of applied ethics in the world of professions is hereby studied in depth and so is the convenience of studying the reasons that create a need to talk about applied ethics in social education. Next, we present an analysis of the steps that this profession has taken in the construction of an orientation system for the treatment of moral issues arisen out of the professional practice, connected to the process of self-identity construction and to the elements that show difficulties to the development of this ethics-based system. Finally, several options based on the hermeneutic critics are hereby proposed in order to foster this ethics-based system.

En aquest estudi es planteja una anàlisi històrica del procés de construcció del teixit associatiu de les famílies a partir de les lleis d’educació que s’han anat succeint des del 1970. Els canvis han promogut noves oportunitats, que es van mostrant així com els reptes en la participació en el procés educatiu per part de les famílies. Entre els objectius principals que es van proposant hi ha la major implicació de les famílies en el procés educatiu, la participació en el centre i la possibilitat de potenciar l’associacionisme entre les famílies. S’hi mostra el procés de com han anat emergint les confederacions i les federacions i els objectius que han tingut així com la implementació en els diferents territoris. S’hi mostren les dificultats de participar en les AMPA i les que emergeixen en les relacions entre les famílies i l’escola, i com han incidit les variables socioculturals en aquesta dinàmica., En este estudio se plantea un análisis histórico del proceso de construcción del tejido asociativo de las familias a partir de las leyes de educación que se han ido sucediendo desde el año 1970. Los cambios han promovido nuevas oportunidades que se van mostrando, así como los retos en la participación en el proceso educativo por parte de las familias. Entre los objetivos principales que se van proponiendo hay la mayor implicación de las familias en el proceso educativo, la participación en el centro y la posibilidad de potenciar el asociacionismo entre las familias. Se muestra el proceso de cómo han ido emergiendo las confederaciones y las federaciones, así como los objetivos que han tenido y cómo ha sido su implementación en los diferentes territorios. Se muestran las dificultades de participar en las AMPA y las que emergen en las relaciones entre las familias y la escuela, y cómo han incidido las variables socioculturales en esta dinámica., A historical analysis is made of the process of constructing the associative network of families on the basis of the education laws that have been issued since 1970. The changes have promoted new opportunities that are revealed along with the challenges for the participation of families in the education process. The main objectives being proposed include the greater implication of families in the education process, participation in the centre and fostering the possibility for families to form associations. It reveals how Confederations and Federations have emerged and the objectives they have set as well as their implementation in different territories. It also reveals the difficulties for participating in Pupil’s Mothers and Fathers Associations (PMFA) and those that are emerging in relationships between families and schools and also how socio-cultural variables have affected this dynamic.

This paper explores the implications of one aspect of intercultural theory -the dimension of power distance- in order to comment on the nature of commitments in the mediation process. The familiar model of Western mediation assumes that parties can identify core interests and negotiate around those, through prioritising, trading and balancing. At the heart of our thinking about commitments are our ideas about agency, autonomy, and accountability. However, a core implication of empirical work on power distance suggests that expectations of deference may lead some participants to avoid direct decision-making responsibility and, rather than work towards commitments, to act on the commitments or obligations they already have. Thus, low-power distance culture members are more able and willing to make commitments; high-power distance culture members are more constrained by having commitments. Whereas the Western model of negotiation and mediation addresses the means to reach commitments (the legitimacy of which stems from the choices the autonomous agents make), the norms that shape conduct in high-PD cultures are those the reflect having commitments and obligations (the legitimacy of which derives from antecedent relationships). Este artículo explora las implicaciones de la teoría intercultural ¿la dimensión de la distancia al poder¿ con el fin de estudiar la naturaleza de los compromisos en el proceso de mediación. El modelo occidental presupone que las partes pueden identificar intereses básicos y negociar en torno a ellos determinando prioridades, compensaciones, equilibrios. En el centro de nuestra reflexión sobre los compromisos se encuentran nuestras ideas sobre condición de agente, autonomía y responsabilidad. Sin embargo, una implicación básica de los trabajos empíricos sobre la distancia al poder sugiere que las expectativas de deferencia pueden hacer que algunos participantes eviten la responsabilidad directa de la toma de decisiones y que, en lugar de trabajar en pro de los compromisos, actúen en función de los compromisos o las obligaciones que ya tienen. Así, los miembros de culturas con corta distancia al poder están más capacitados y dispuestos a comprometerse; los miembros de culturas con gran distancia al poder están más limitados por el hecho de tener obligaciones. Mientras que el modelo occidental de negociación y mediación aborda los medios para llegar a compromisos (la legitimidad parte de las decisiones que toman los agentes autónomos), las normas que determinan la conducta en las culturas con gran distancia al poder son las que reflejan el hecho de tener compromisos y obligaciones (la legitimidad se deriva de las relaciones precedentes). Aquest article explora les implicacions de la teoria intercultural-la dimensió de la distància al poder-per tal d'estudiar la naturalesa dels compromisos en el procés de mediació. el model occidental pressuposa que les parts poden identificar interessos bàsics i negociar al seu voltant determinant prioritats, compensacions, equilibris. al centre de la nostra reflexió sobre els compromisos es troben les nostres idees sobre condició d'agent, autonomia i responsabilitat. No obstant això, una implicació bàsica dels treballs empírics sobre la distància al poder suggereix que les expectatives de deferència poden fer que alguns participants evitin la responsabilitat directa de la presa de decisions i que, en lloc de treballar en pro dels compromisos, actuïn en funció dels compromisos o les obligacions que ja tenen. Així, els membres de cultures amb curta distància al poder estan més capacitats i disposats a comprometre, els membres de cultures amb gran distància al poder estan més limitats pel fet de tenir obligacions. Mentre que el model occidental de negociació i mediació aborda els mitjans per arribar a compromisos (la legitimitat part de les decisions que prenen els agents autònoms), les normes que determinen la conducta en les cultures amb gran distància al poder són les que reflecteixen el fet de tenir compromisos i obligacions (la legitimitat es deriva de les relacions precedents).

En el marc de la historia de l'educació i de l'acció social, la participació dels infants ha estat reconeguda molt abans que en el marc de la Convenció sobre els Drets dels Infants. La participació és alguna cosa més que un dret. En podem parlar com d'un principi educatiu, un contingut formatiu, un valor democràtic i un procediment per aprendre a aprendre a participar. Aquest article analitza diferents formes de participació infantil que impliquen escenaris per l'exercici dels drets civils dels infants. La presentació de dues experiencies concretes té el valor afegit del compromís de l'administració municipal per fer efectiva la implicació dels infants en aquells temes que els afecten., En el marco de la historia de la educación y de la acción social, la participación de los niños ha sido reconocida mucho antes que en el marco de la Convención sobre los Derechos de los Niños. La participación es algo más que un derecho. Podemos hablar de ella como de un principio educativo, un contenido formativo, un valor democrático y un procedimiento para aprender a aprender a participar. Este artículo analiza diferentes formas de participación a: infantil que implican escenarios para el ejercicio de los derechos civiles de los niños. La presentación de dos experiencias concretas tiene el valor añadido del compromiso de la administración municipal para hacer efectiva la implicación de los niños en aquellos temas que les afectan., Children 's participation was recognised in the history of education and social action long befare it appeared in the Convention on the Rights of the Child. Participation is more than a right. At might be called aprincipie of education , educational content, a demacratic value, or a procedure for learning how to participate. This article examines different forms of childlhood participation that entail scenarios wherechildren 's civil rights can be exercised. Presentation of the two practical experiences has the added value of the municipal administration 's commitment to ensuring children 's involvement in matters that affect them.

Este trabajo tiene como objetivo principal propiciar momentos de reflexión en la práctica pedagógica del profesor, sobre su «compromiso» con su profesión y con la educación. Consecuentemente, abre espacios para la discusión de la reflexión-en-la-acción como la práctica indispensable del día a día, enumera puntos que pueden constituir obstáculos para la práctica reflexiva y construye otros que proporcionarán las huellas para llevar a cabo un trabajo pedagógico eficiente y eficaz. Aquest treball té per objecte principal propiciar moments de reflexió en la pràctica pedagògica del professor, sobre el seu compromís amb la professió i amb l'educació. Consegüentment, obre espais per a la discussió de la reflexió en l'acció com la pràctica indispensable de l'activitat quotidiana, enumera punts que poden causar obstacles per a la pràctica reflexiva i en construeix uns altres que proporcionen les petjades per realitzar un treball pedagògic eficient i eficaç. The main objective of this work is to foster moments of reflection about the teacher's pedagogical practice and about his/her compromise with his/her profession and education. It allows the creation of spaces of discussion about the reflection-into-action as a necessary daily practice and it considers the obstacles of reflective practice as well as the benefits that help build an efficient pedagogical performance.

Notari: Johannes Tallador. Escrit en Català. Tamany del pergamí: 670x540 mm Compromís fermat entre les parts de Vilafamés i Cabanes per posar fi a totes les variades qüestions que els enfronten. Designen àrbitres i estableixen ordenadament els capítols de totes les qüestions pendents. Aquest compromís és posteriorment ratificat pel bisbe de Torotosa- senyor de Cabanes. el 20 d'agost de 1418, i pel mestre de Montesa el 9 de setembre de 1418, segons consta entre les firmes del document.