Search

Els intel·lectuals espanyols davant les «altres» cultures | Conversa amb Víctor Gómez Pin | Ernst Cassirer, Pedro Ruiz, Jordi Nieva, Carles Torner, Jordi Palafox, Josep V. Boira

En el número 63-64 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Feminisme avui i demà", amb contribucions de Capitolina Diaz, Ingrid Lafita i Teresa Turiera-Puigbò Bergadà. A més, articles de Ferran Martínez Navarro, Josep Lluís Barona, Victor Maceda, Carles Cabrera, David Murillo i Manuel Alcaraz, així com documents de Gayatri Chakravorty Spivak i una conversa amb Burham Sömnez.

En el número 58 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Un tombant social: la precarització de les capes mitjanes", amb contribucions de Sandra Obiol, Antonio Santos, Esteban Hernández, Rafael Castelló, Francisco J. Goerlich, David Muñoz, Mariano Urraco i Arnaldo Bagnasco. A més, articles de Rob Riemen, Richard Wolin, Simona Škrabec, Zira Box, Neville Alexander, Sherry Simon i Manuel Peris, així com documents de Walter Benjamin, un full de dietari de Jaume Subirana i converses amb Fina Birulés i Luka Lisjak.

En el número 58 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Un tombant social: la precarització de les capes mitjanes", amb contribucions de Sandra Obiol, Antonio Santos, Esteban Hernández, Rafael Castelló, Francisco J. Goerlich, David Muñoz, Mariano Urraco i Arnaldo Bagnasco. A més, articles de Rob Riemen, Richard Wolin, Simona Škrabec, Zira Box, Neville Alexander, Sherry Simon i Manuel Peris, així com documents de Walter Benjamin, un full de dietari de Jaume Subirana i converses amb Fina Birulés i Luka Lisjak.

En el número 59 de la revista L'Espill trobaràs un número especial sobre la revolució de Maig de 1968, "50 anys després del 1968", amb contribucions d'Ernest Reig, Josep Vicent Boira, Luis Moreno, Gustau Muñoz, Aitana Guia, Anna I. López, Andreu Domingo, Ricard Pérez Casado, Simona Škrabec, Josep Pérez, Antoni Segura, Lola Bañon, Juan Pecourt, Ana Aguado, Mykola Riabtxuc, Carles Feixa, Teresa Fèrriz, Josep Lluís Gómez Mompart, José E. Muratti, Xavier Mas, Ignacio Gozalo-Salellas i Francesc Torres. A més, converses amb Maria Ángeles Durán, Frigga Haug i Mladen Dolar.

El curs acadèmic 2017-2018 els alumnes del Màster en Comunicació i Mediació Cultural participaren en la creació d’un programa de ràdio en directe. En aquest programa entrevistaren molt diverses personalitats de la cultura valenciana. Per tancar el programa, l’entrevistador omplia un qüestionari del tipus «Què portaria a una illa deserta?» o «Quina és la vostra paraula favorita?». Es tracta de preguntes diferents de la resta de l’entrevista, però d’alguna manera semblen pertànyer al gènere de l’entrevista. En aquest article s’explica com un joc de sala anglés s’ha convertit en un subgènere de l’entrevista. En primer lloc, situarem l’entrevista en el mapa dels gèneres periodístics i en revisarem els orígens. A continuació, parlarem de l’evolució del qüestionari Proust i la seua aplicació en entrevistes literàries en diferents mitjans com la premsa i la televisió. A més, veurem les noves aplicacions dels qüestionaris que hem conegut al segle XXI. Pel que fa a la ràdio, presentarem la pràctica periodística d’entrevistar representants de la cultura valenciana en directe al programa de ràdio Café Gadea. Ens centrarem en qüestionaris d’inspiració proustiana realitzats en entrevistes amb els clients i en comentarem les respostes. Per concloure, indicarem les conclusions extretes d’aquest estudi i pràctica acadèmica. In the academic year 2017-2018 the students of the Master of Communication and Cultural Mediation have participated in the creation of a live radio program. In this program we have interviewed different personalities from the Valencian culture. To close the program, as is usually done, the interviewer fills in a questionnaire of the type «What would you take to a deserted island?» or «What is your favorite word?». These are different questions from the rest of the interview but somehow they seem to belong to the interview genre. This article explains how an English hall game has become a subgenre of the interview. First of all, we will situate the interview on the genre map and review its origins. Next, we will discuss the evolution of the Proust Questionnaire and its application in literary interviews in different media such as press and television. In addition, we will see the new applications of questionnaires that we have known in the 21st century. With regard to the radio, we will present the journalistic practice of interviewing representatives of the Valencian culture live on the radio program Café Gadea. We will focus on questionnaires of Proustian inspiration made in interviews with guests and comment on their answers. To conclude, we will indicate the conclusions drawn from this study and academic practice.

En el número 58 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Un tombant social: la precarització de les capes mitjanes", amb contribucions de Sandra Obiol, Antonio Santos, Esteban Hernández, Rafael Castelló, Francisco J. Goerlich, David Muñoz, Mariano Urraco i Arnaldo Bagnasco. A més, articles de Rob Riemen, Richard Wolin, Simona Škrabec, Zira Box, Neville Alexander, Sherry Simon i Manuel Peris, així com documents de Walter Benjamin, un full de dietari de Jaume Subirana i converses amb Fina Birulés i Luka Lisjak.

En el número 59 de la revista L'Espill trobaràs un número especial sobre la revolució de Maig de 1968, "50 anys després del 1968", amb contribucions d'Ernest Reig, Josep Vicent Boira, Luis Moreno, Gustau Muñoz, Aitana Guia, Anna I. López, Andreu Domingo, Ricard Pérez Casado, Simona Škrabec, Josep Pérez, Antoni Segura, Lola Bañon, Juan Pecourt, Ana Aguado, Mykola Riabtxuc, Carles Feixa, Teresa Fèrriz, Josep Lluís Gómez Mompart, José E. Muratti, Xavier Mas, Ignacio Gozalo-Salellas i Francesc Torres. A més, converses amb Maria Ángeles Durán, Frigga Haug i Mladen Dolar.

En el número 59 de la revista L'Espill trobaràs un número especial sobre la revolució de Maig de 1968, "50 anys després del 1968", amb contribucions d'Ernest Reig, Josep Vicent Boira, Luis Moreno, Gustau Muñoz, Aitana Guia, Anna I. López, Andreu Domingo, Ricard Pérez Casado, Simona Škrabec, Josep Pérez, Antoni Segura, Lola Bañon, Juan Pecourt, Ana Aguado, Mykola Riabtxuc, Carles Feixa, Teresa Fèrriz, Josep Lluís Gómez Mompart, José E. Muratti, Xavier Mas, Ignacio Gozalo-Salellas i Francesc Torres. A més, converses amb Maria Ángeles Durán, Frigga Haug i Mladen Dolar.

Treball de fi de grau en Llengües Aplicades. Tutora: Montserrat Ribas Bisbal En els darrers anys, les entrevistes periodístiques tant de ràdio com de televisió s’han convertit en un mitjà imprescindible a l’hora de fer campanya electoral, fins al punt de participar en la construcció de l’opinió i influir en el vot dels ciutadans. Les entrevistes, dirigides per un periodista que adopta la figura d’entrevistador amb una sèrie de preguntes ja prèviament acordades, i un entrevistat, que és el receptor d’aquestes preguntes, transmeten a l’espectador la informació i el contingut actual més rellevant. Això no obstant, les preguntes formulades en l’acte de parla són les que orienten l’entrevista i el contingut de la resposta en tot moment, a més de marcar el ritme. Per tant, la selecció de preguntes, el tipus i la quantitat són una estratègia que el periodista adopta per mostrar i donar a conèixer allò que el mitjà al qual pertany desitja. D’aquesta manera, compararem el tipus de preguntes i els estils de dos periodistes totalment diferents, tenint en compte que treballen per a mitjans de comunicació dissemblants, són de diferent gènere i la seva ideologia i la del mitjà que representen no són el tot coincidents. Com podem veure en els resultats, el tipus de preguntes formulades vénen determinades per la ideologia del mitjà que representen, a més d’haver-hi diferències significatives de parla entre els dos periodistes. Així mateix, també podem veure la proximitat i la distància que mostra cada periodista amb les dues entrevistades, ideològicament contràries. En los últimos años, las entrevistes periodísticas tanto de radio como televisión se han convertido en un medio imprescindible a la hora de hacer campaña electoral, hasta el punto de participar en la construcción de la opinión e influir en el voto de los ciudadanos. Las entrevistas, dirigidas por un periodista que adopta la figura de entrevistador con una serie de preguntas ya previamente acordadas, y un entrevistado que es el receptor de estas preguntas, transmiten al espectador la información y el contenido actual más relevante. Sin embargo, las preguntas formuladas en el acto de habla son las que orientan la entrevista y el contenido de la respuesta en todo momento, aparte de marcar el ritmo. Por lo tanto, la selección de preguntas, el tipo y la cantidad son una estrategia que el periodista adopta para mostrar y dar a conocer aquello que el medio al que pertenece desea. De esta manera, compararemos el tipo de preguntas y el estilo de los dos periodistas totalmente diferentes, teniendo en cuenta que trabajan para medios de comunicación distintos, son de género diferente y su ideología y la del medio que representan no son del todo coincidentes. Como podemos ver en los resultados, el tipo de preguntas formuladas viene determinada por la ideología del medio al que representan, además de haber diferencias significativas de habla entre los dos periodistas. Asimismo, también podemos ver la proximidad y la distancia que muestra cada periodista con las dos entrevistadas, ideológicamente contrarias. Over the past few years, journalistic interviews, both radio and television, have become an essential mean during election campaign, to the extent that they take part in the construction of people’s opinion and influence their vote. The interviews, conducted by a journalist who adopts the figure of an interviewer with a series of previously agreed questions, and an interviewee who is the receiver of these questions, they both transmit to the viewer the most relevant information and current content. However, the questions asked in the speech act are what guide the interview and the content of the answers during the whole interview, besides setting the pace. Therefore, the selection of questions, the type and the quantity are a strategy that the journalist adopts to show and state what the media he or she belongs to desires. In this way, we will compare the type of questions and the style of both journalists, taking into account that they work in a different media, are from different gender and their ideology and their media’s ideology are not coinciding at all. As we can see in the results, the type of questions is determined by the ideology of the media they represent, as well as having significant differences in speech between the two of them. Likewise, we can also see the proximity and the distance shown by each journalist towards the two interviewees, who are ideologically opposed.

En el número 54-55 de la revista L'Espill trobaràs dossiers monogràfics sobre "La controvèrsia de Davos", "El cinema d’Albert Serra" i "Llibres i biblioteques", amb contribucions de Simona Škrabec, Ernst Cassirer, Martin Heidegger, Àngel Quintana, Manuel Guerrero, Francesc Parcerisas i Manuel Arranz. A més, articles de Zygmunt Bauman, Richard Wolin, Ulrike Guérot, Anna I. Lopez, Enzo Traverso, Pau Viciano, Manuel Ollé, Faust Ripoll, Joana Masó, Gerard Rosich, Felip Martí Jufresa, Manuel López Segura, Francesc Foguet i Robert Casas, així com documents de Victor Serge i una conversa amb Enric Juliana, per Paola Lo Cascio.

El propòsit d'aquest projecte és crear un sistema capaç de representar qualsevol conversa de la plataforma Twitter en forma de graf, tenint la opció d'escollir entre diferents criteris a utilitzar a l'hora de generar-lo, i una vegada generat, poder veure i analitzar les relacions que s'estableixen entre els tweets que formen la conversa. Un possible exemple seria veure si els usuaris que estan responent al tweet inicial estan recolzant-lo o atacant-lo. L'objectiu final és crear una plataforma web que sigui capaç d'importar converses de Twitter a partir de l'identificador d'un tweet arrel, i un cop importades, poder modificar des d'un panell el sentiment que té associat cada tweet (en contra, neutral o a favor).

En el número 52 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Cultura, art i política", amb contribucions de Manuel Guerrero, Ignacio París i Manuel Borja-Villel. A més, articles de Francesc Serés, Gaspar Jaén i Marco Lucchini, Carlos Thiebaut, Julián Marrades, Carme Castells, Carles Cabrera, Vicenç M. Rosselló i Verger, Tomàs Escuder, Joan Fontcuberta i Elio Grazioli, així com documents d'Agustín Rubio Vela, un full de dietari de Gustau Muñoz i una conversa amb Josep Fontana, per Francesc Viadel.

En el número 53 de la revista L'Espill trobaràs contribucions d'Achille Mbembe, Scott Sherman, Manuel Alcaraz, Josep J. Conill, Àlex Matas Pons, Marta Darocha Mora, Joaquim Espinós, Pau Guinart, Simona Škrabec, Goran Simić, Manuel Guerrero, Xavier Arenós i Josep Puigsech Farràs, així com documents de Benjamin Constant, un full de dietari de Rafa Gomar i una conversa amb Josep Ramoneda, per Faust Ripoll.

En el número 52 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Cultura, art i política", amb contribucions de Manuel Guerrero, Ignacio París i Manuel Borja-Villel. A més, articles de Francesc Serés, Gaspar Jaén i Marco Lucchini, Carlos Thiebaut, Julián Marrades, Carme Castells, Carles Cabrera, Vicenç M. Rosselló i Verger, Tomàs Escuder, Joan Fontcuberta i Elio Grazioli, així com documents d'Agustín Rubio Vela, un full de dietari de Gustau Muñoz i una conversa amb Josep Fontana, per Francesc Viadel.

En el número 51 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Consideracions intempestives sobre els Països Catalans", amb contribucions d'Antoni Furió, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Ferran Garcia-Oliver i Antoni Rico. A més, articles de Salvador Giner, Terry Eagleton, Georgi K. Marinov, Paola Lo Cascio, Toni Mollà, Gonçal López Pampló i Àlex Broch, així com la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart, un full de dietari d'Enric Balaguer i una conversa amb Josep Piera, per Ferran Garcia-Oliver.

Aquest projecte esta enfocat sobre l’estudi i creació d’una nova aplicació web, suportada per un servidor. Aquesta web esta dedicada al intercanvi d’objectes i serveis entre usuaris adherits, facilitant el seu contacte i la cerca segons les seves necessitats. Per la seva implementació s’ha pensat en la utilització d’un software de gestió de continguts. S’ha realitzat un estudi previ dels diferents gestor de continguts existents en el mercat i les seves diferencies per desprès escollir la millor opció. El gestor de continguts triat ha estat Drupal. Els criteris d’elecció han estat: adequació al requeriment i a la funcionalitat, software lliure i fàcil usabilitat. S’han exposat les funcionalitats proporcionades per Drupal , els requeriments per el seu funcionament, la seva estructura i forma de funcionar. Un cop escollit el gestor de contingut s’ha realitzat un anàlisis dels requeriments i necessitats que ha de cobrir el projecte. Desprès abans de desenvolupar el codi s’ha realitzat un disseny de l’aplicació a partir dels casos d’us necessaris segons els requeriments establerts anteriorment. El resultat ha estat una aplicació web que permetrà oferir objectes o serveis i demanar alguna cosa a canvi. La web un cop introduïda una nova oferta de canvi proposarà al usuari coincidències existents que satisfacin la oferta de canvi proposada, l’usuari podrà visualitzar les ofertes proposades i sol·licitar el canvi. L’usuari que rebi la sol·licitud podrà acceptar-la o rebutjar-la segons el seu interès. En el cas que s’accepti la sol·licitud la web posarà en contacte els usuaris a traves d’un xat on podran acordar la finalització del canvi. Per altre banda s’ha fet una introducció a la construcció del mòdul, i las configuracions bàsiques que s’ha realitzat al gestor. També s’ha volgut introduir la web a Internet i s’ha estudiat com realitzar aquesta acció. Finalment s’ha fet un estudi de econòmic per determinar el cost que tindria aquesta aplicació.

La intangibilitat pròpia dels principals elements que constitueixen la naturalesa de la conversa no treu que aquesta pràctica sigui una més a tenir en compte per part de la història cultural. En tant que transmissora i generadora de simbòlic, la conversa esdevé l'artefacte, pràctica i representació quasi invisible d'un element cultural de primer ordre que mostra i encarna una manera de relacionar-se amb la realitat i de significar-la. A més, la voluntat de la mateixa història cultural necessita l'assistència de l'experiència de conversar, és a dir, d'acompanyar-se i deixar-se dir per altres, d'atre¬vir-se a pensar amb rigor, a imaginar, a reprendre narracions i endinsar-s'hi amb la incertesa i obertura que comporta tota pràctica artesanal. Aleshores, cultura i pensament, educació i història es troben en l'espai frontera, marginal i provocador de les converses ____________________________________________________ L'intangibilité propre des principaux éléments qui constituent la nature de la conversation n'empêche pas que cette pratique soit une de plus à prendre en compte par l'histoire culturelle. En tant que transmetteur et génératrice de symbolique, la conversation devient l'artefact, la pratique et la représentation quasi invisible d'un élément culturel de premier ordre qui montre et incarne une manière de se mettre en rapport avec la réalité et de la signifier. En outre, la volonté de l'histoire culturelle même nécessite l'assistance de l'expérience de converser, c'est-à-dire d'accompagner et de se laisser dire par d'autres, d'oser penser avec rigueur, d'imaginer, de reprendre des narrations et de s'y enfoncer avec l'incertitude et l'ouverture que comporte toute pratique artisanale. Par conséquent, culture et pensée, éducation et histoire se trouvent dans l'espace frontière, marginal et provocateur des conversations., The intangibility of the main elements that determine the nature of conversation does not detract from the fact that this practice should also be considered in cultural history. As a transmitter and generator of symbolic expression, conversation is the almost invisible artefact, practice and representation of an important cultural element, which demonstrates and embodies a way of relating to and interpreting reality. To achieve its aims, cultural history needs support from the experience of conversing, that is, of sharing and letting others speak for you, of daring to think rigorously, of imagining, of taking up narratives again and immersing oneself in the uncertainty and openness involved in all traditional practices. Thus, culture and thought, education and history meet in the frontier, marginal and stimulating space of conversations., La intangibilidad propia de los principales elementos que constituyen la naturaleza de la conversación no quita que esta práctica sea una más a tener en cuenta por parte de la historia cultural. En tanto que transmisora y generadora de lo simbólico, la conversación se convierte en el artefacto, práctica y representación casi invisible de un elemento cultural de primer orden que muestra y encarna una manera de relacionarse con la realidad y de significar la misma. Además, la voluntad de la misma historia cultural necesita la asistencia de la experiencia de conversar, es decir, acompañarse y dejarse decir por otros, de atreverse a pensar con rigor, a imaginar, a retomar narraciones y adentrarse con la incertidumbre y apertura que conlleva toda práctica artesanal. Entonces, cultura y pensamiento, educación e historia se encuentran en el espacio frontera, marginal y provocador de las conversaciones

El desenvolupament de la competència oral comunicativa, no depèn tant d'introduir unes activitats d'expressió oral - de vegades de manera forçada - com de pensar en una metodologia que treballi els continguts des de l'oralitat. Aleshores, hem pensat que donar a les iniciatives de formació dels docents un format coherent amb els principis que es volen posar en pràctica és una manera eficaç que hi hagi transferència del coneixement. Tanmateix, conscients que en el resultat de les activitats de formació intervenen un bon número de variables, hem pensat en un instrument d'avaluació que ens ajudés a identificar i relacionar aquests processos que, de vegades, passen inadvertits. The development of the oral communicative competence does not depend so much introducing few activities of oral expression - sometimes in a forced way - as thinking about a methodology that works the contents from the orality. This way, we have thought that to give to the initiatives of training the teachers, a coherent format with the principles that are wanted to put into practice is an effective way in order that the transfer of knowledge takes place. At the same way, conscious that in the result of the training activities take part a great number of variables, we have designed a tool of evaluation to help us to identify and match those processes that, sometimes, remain hidden.

Molt bona part dels projectes de ciències que s’apliquen a les aules d’infantil i primària tenen com a eix l’aprofundiment en alguna temàtica científica. En aquest article analitzem com han evolucionat els projectes realitzats per una de les autores, de manera que el treball fet s’orienti a promoure processos de modelització del coneixement científic en els infants.

CM: Quin és el nexe musical del vostre quartet? Vera: Hi ha molts nexes que ens uneixen i alguns no els puc ni descriure perquè es tracta d’una qüestió d’energia, de trobar-se a gust tocant. Fa uns anys teníem una obra que ens agradava molt interpretar, que era La mort i la donzella de Franz Schubert. Fou una de les primeres obres que vàrem treballar plegats durant molt temps.

L'objectiu de l'aplicació es facilitar una eina de comunicació entre usuaris (o Xat) però utilitzant algoritmes de xifratge simètric per tal de codificar els missatges enviats d'un usuari a l'altre, fent aquesta informació inaccessible per a usuaris no desitjats. El objetivo de la aplicación se facilitar una herramienta de comunicación entre usuarios (o Chat) pero utilizando algoritmos de cifrado simétrico con el fin de codificar los mensajes enviados de un usuario en el otro, haciendo esta información inaccesible para usuarios no deseados. The objective of the application is to facilitate a tool for communication between users (or Chat) but using symmetric encipherment algorithms for the purpose of encoding messages sent from one user to another, making this information inaccessible to undesired users.

Es presenten fragments de dues experiències didàctiques portades a terme durant el curs 2008-2009 a les etapes d’educació infantil i primària. Aquestes experiències han estat ideades i preparades en grup, experimentades i revisades posteriorment. L’article es centra en els aspectes relacionats amb la interacció entre iguals i en l’organització i gestió d’aula que potencien aquesta interacció.

Si la modernitat és una cultura de la paraula, si la nostra ha estat, durant tant de temps, una civilització de la conversa, la seva transformació incessant, la seva constant i fugissera creació de noves mirades ha de modificar necessàriament també la conversa mateixa.

Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Barcelona que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 01", un "sopar al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 05", un "xerrada al menjador després d'un partit de futbol" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 07", una conversa "abans de dinar al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccu

Aquest document conté "conversa 06", un "sopar i cafè al menjador" que formen part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Elvira Teruel offers a wiew of metaphor as a natural device of human cognition instead of a pure ornamental tool. Metaphor is then shown as a factor of meaning construction pervasive across different kinds of discourse, including conversation and jounalistic discourse.

Conversa transcrita de l'autora de l'article amb dos nois i una noia.

[ENG] The aim of the authors of this paper is to offer a clarifying basis for conversation studies which would suggest several fruiful areas of analysis. Without claiming an affiliation to one specific approach, the authors point out a series of concepts an methods which, they think, ara essential for the analysis of conversation.

The aim of the authors of this paper is to offer a clarifying basis for conversation studies which would suggest several fruiful areas of analysis. Without claiming an affiliation to one specific approach, the authors point out a series of concepts an methods which, they think, ara essential for the analysis of conversation.

La finalitat bàsica d'aquest article és intentar trobar -malgrat la dificultat i el perill de l'empresa- unes bases aclaridores del que es disposa en l'actualitat per estudiar i entendre la conversa. Amb aquesta intenció, en el primer apartat del text següent es plantegen dos punts de partida en l'anàlisi de la interacció verbal: (1) la importància de les intuïcions de l'analista i (2) la necessitat de recòrrer als usuaris de la llengua. En el segon apartat s'apunten els antecedents en l'estudi de la conversa i l'origen dels conceptes i perspectives actuals. En el tercer, es proposa una definició de la conversa i una possible classificació. Les maneres d'incloure el context en l'anàlisi de la conversa són objecte d'estudi i de l'apartat quart. Per últim, en els apartats cinquè i sisè es presenten, respectivament, el desenvolupament i l'estructura de la conversa