Search

From different significant lectures of the Prof. Josep Crivillé i Bargalló, the author proposes his professional and personal profile in the subject of Ethnomusicology.

El present article vol mostrar diferents aspectes que des de diverses ciències o disciplines aporten coneixement a la construcció de la identitat. Des d'una perspectiva sempre musical, l'article s'inicia amb un ventall divers de la realitat per anar-se endinsant primer amb la dualitat individu-societat, el nosaltres-l'altre. Enumera els components que, des de l'òptica psicològica i sociològica, configuren la identitat, i explica els elements que caracteritzen el concert com a ritual. L'article també mostra la relació entre la cultura, la identitat i el discurs, així com els paradigmes d'investigació de la identitat. Els exemples fugen dels tòpics musicals i volen activar el lector per tal que pugui establir relacions entre el desenvolupament teòric i el seu propi i personal coneixement i vivència musical.______________________________________________________________________Le présent article a pour but de montrer différents aspects qu’apportent diverses sciences ou disciplines à la connaissance de la construction de l’identité. Dans une perspective toujours musicale, l’article commence avec un éventail de la réalité pour s’enfoncer ensuite dans la dualité individu-société, nous-l’autre ; en énumérant les composantes qui, dans l’optique psychologique et sociologique, configurent l’identité ; en montrant de manière explicite les éléments qui caractérisent le concert en tant que rituel, la relation entre la culture, l’identité et le discours, ainsi que les paradigmes de recherche de l’identité. Les exemples s’éloignent des lieux communs musicaux et visent à activer le lecteur afin qu’il puisse établir des relations entre le développement théorique et sa connaissance propre et personnelle, de même que son expérience musicale., This article uses an approach grounded in music to examine how the sciences and various disciplines can contribute to the construction of identity. After describing the multifaceted nature of our social reality the article then goes into detail on a number of issues: the dualities in the equations ‘individual–society’ and ‘us–the other’; the component parts of identity as these are understood in psychology and sociology; the elements that characterize music concerts as rituals; the relationship between culture, identity and discourse; and prevailing paradigms on the subject of identity as these are addressed in research. In all these areas, the author attempts to avoid the more well-trodden paths of music theory and instead invites the readers to create ties of their own between the theory of music and their own personal knowledge and experience of it., El presente artículo pretende mostrar diferentes aspectos que desde diversas ciencias o disciplinas aportan conocimiento a la construcción de la identidad. Desde una perspectiva siempre musical, el artículo empieza con una muestra diversa de la realidad para continuar primero con la dualidad individuo-sociedad, el nosotros-otro; enumerando los componentes que, desde la óptica psicológica y sociológica, configuran la identidad; mostrando explicativamente los elementos que caracterizan el concierto como ritual; la relación entre la cultura, la identidad y el discurso, así como los paradigmas de investigación de la identidad. Los ejemplos huyen de tópicos musicales y quieren activar el intelecto del lector para que pueda establecer relaciones entre el desarrollo teórico y su propio y personal conocimiento y vivencias musicales.

El present estudi vol mostrar els diversos elements que intervenen en l'ensenyament d'un estil musical, la música tradicional i popular, en un territori concret, a Catalunya, des de l'òptica etnomusicològica, pedagògica i psicosocial. Actualment els llibres, articles i recerques que tracten sobre la música tradicional i popular catalana transmeten coneixement a partir d'una mirada bàsicament etnomusicològica. Aquesta mirada es vol ampliar cap a dos punts de vista més: el pedagògic i el psicosocial. Aquest article pretén mostrar un marc teòric bàsic per a analitzar el fenomen de la música tradicional i popular des d'una òptica multidisciplinària, necessària per a poder caracteritzar-ne els agents, contextos, usos i ensenyament. Per aquests motius es planteja descriure i analitzar les metodologies de l'ensenyament de la Música Tradicional i Popular a Catalunya i caracteritzar psicològicament i social els agents que hi intervenen (intèrprets, professorat i estudiants), com també proposar millores en l'ús i en l'ensenyament de la música tradicional en els contextos d'educació formal i no formal.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Miquel Puddu Roca, La música popular dels nostres dies constitueix un camp semàntic complex que combina so, imatge i performativitat. Mitjançant un procés dilatat en el temps (que inclou diverses etapes del treball artístic, localitzades al local d’assaig i als estudis de gravació, al camerino i als escenaris), l’espectacle musical vehicula un contingut discursiu que condensa i comunica tot un entramat de significats i referències emocionals, ideològiques i fins i tot identitàries. Independentment del context en què es trobi (directe musical, xarxes socials, entrevistes ràdio-televisives, etc.), l’artista es comunica amb el seu públic mitjançant un discurs (síntesi del seu sentit de la responsabilitat musical i els imperatius de la seva imatge musical) que busca involucrar-lo emocionalment, sensitivament i físicament, esdevenint el centre del que considerem una situació social altament ritualitzada: el concert. En la mesura en què és capaç de connectar amb un conjunt de referents que per al públic tingui sentit, el concert és una experiència que és sovint definida (tant pels emissors com pels receptors) en termes propers al llenguatge de les religions extàtiques.

La interacció entre llengua i cognició ha portat a considerar uns models transversals i holístics que permeten obtenir una perspectiva més dilatada i del tot desitjable, defugint estructures compartimentades o fraccionades com a conseqüència de les constriccions imposades per una taxonomia excessivament rígida.Es així que en tractar un àmbit complex com és la interrelació de temps i cultura, ha estat absolutament necessari recorrer a models interdisciplinaris, en tant que el propi decurs de la recerca demostrà la impossibilitat de fer-ho d´altra forma. Un primer àmbit de recerca es centra en el camp de la lingüística cognitiva i la comunicació, mentre que paral·lelament s´incideix en el de la psicologia de la percepció a objecte d´aplicar aquest marc teòric a un corpus documental pel que fa a aspectes de temporalitat. Aquest corpus consisteix en una col·lecció de textos del que s´anomena standards del rock´n´roll, entesos com a document viu d´una cultura emergida en el decurs de les dècades dels cinquanta, seixanta i primers setanta. Per tant, la present recerca té a més un caràcter de reivindicació d´un gènere musical que cal entendre com una forma d´expressió artística i comunicativa mediàtica avui dia perfectament interpretable com una memoria col·lectiva del segle XX.L´interés del present estudi no és solament establir les connexions directes i naturals entre lingüística i aspectes de cognició sinó procedir també a l´inrevés, en tant que dins l´àmbit de la psicologia la producció de referents cognitius traduïts a llenguatge té absoluta necessitat de la lingüística.Com a fenòmen globalitzador de tots els àmbits el temps és tractat i comprès de formes molt diferents per cada cultura i a cada moment històric. L´objectiu general d´aquesta recerca és, per tant, abordar el tema de la interpretació del temps en un marc teòric el suficient ampli com per permetre copsar des l´exterior el concepte de temporalitat a fi de trobar correspondències amb el temps vivencial o interior. Éssent difusa la dicotomía epistemològica entre temps físic i temps cultural, tot considerant aquesta diferenciació conceptual es tracta d´entendre si quan parlem de temps des de perspectives diferents estem fent referència a la mateixa cosa.La línia conductora del present estudi es desdobla bàsicament en dos corrents paral·lels, un centrat en la teoria del coneixement a través de la lingüística cognitiva i d´un tractament semiòtic, mentre que l´altra es sitúa en el marc de l´antropologia cultural, orientant-se vers una perspectiva psico-sociològica del fenòmen de la temporalitat.Aquest tema, s´implica, per tant, en la qüestió recursiva de l´interaccio entre llengua i pensament aportada per la hipòtesi de Sapir-Whorf, la qual és emprada com a instrument d´avaluació i contrast d´estructures temporals.Un segon bloc es focalitza en la funció i interpretació del temps dins l´àmbit temàtic concret dels esmentats standards del rock´n´roll, en el qual hem procedit a una anàlisi del discurs acotant-lo a partir de diferents criteris. Considerant aquests aspectes es fa així una teorització sobre la funció del temps dins el que es comença a anomenar "revolució musical del segle XX", entès com a fenòmen sociocultural i comunicatiu que incideix en la conseqüent creació d´imaginaris col·lectius.Conscients de que les conductes humanes referides a la temporalitat són complexes i sovint imprevisibles i, fins i tot, de que la percepció del temps queda lluny de ser verídica, com apunta Hannes Eisler, val a dir que sí ho és la noció de temps, malgrat el seu caràcter abstracte i la seva ambigüitat conceptual., "Language and temporal perspectives. Interpertation and function of time in the years of the 20th century musical revolution". Dealing with the interaction between language and cognition, a transversal and holistic approach is highly desirable to provide with a wider perspective than any other constricted classical model defined by a rigid taxonomy. Therefore, linguistics and communication, as well as some concomitant subjects referring to the psychology of perception are our main areas of research. Such a theoretical work on time perspectives is applied to a specific documentary corpus that consists of a collection of lyrics of the standards of rock´n´roll, being considered as a living document related to the mass media culture emerged during the fifties, sixties and early seventies, just a way of expression seen nowadays as a memory of the 20th century.According to that, the main scope of the present work is to cope with the problem of the interpretation of time in a theoretical framework, wider enough to deal with the concept of outside temporality and its correspondences with the living time. That dichotomy between physical and cultural time is obviously diffuse and marks the starting point to consider many dissociative aspects to discern if we are actually talking about the same thing when the concept of time is considered from different perspectives.The guide line of this work splits basically in two parallel trends: cognitive linguistics by means of a semiotic approach, and the interpretation of perceived and constructed time, in the field of cultural anthropology. As a result of that the recursive question of the interaction between language and mind according to the Sapir-Whorf hypotesis is used as a contrast instrument.Thus, the function and interpretation of time in the standards of rock´n´roll is a topic close analyzed in the second part of the present work and this is the reason why the so called musical revolution of the 20th century can be considered a highly interesting sociocultural phaenomenon, full of methaphoric projections and collective symbolic images.

Del LLibre d'Actes del Congrés organitzat pel Consell Català de la Música i l'Associació Catalana d'Escoles de Música, a la Universitat de Barcelona els dies 3, 4 i 5 de Juliol de 1997., "Pensar musicalment" no vol dir només assimilar de manera passiva, sinó sobretot trobar sentíts a l'uuivers sonor que ens envolta, configurar creatívament els seus elements segons aquests sentits, encara que aixo ens dugui sovint a la necessitat de qüestionar els cànons establerts i de reestructurar les nostres idees sobre aquest univers sonor: "La cultura humana no és quelcom que només s'hagi de transmetre, perpetuar o preservar, sinó que ha de ser constantment reinterpretada. En la seva qualitat d'element vital dels processos culturals, la música és "re-creacional", en el millor dels sentits del terme: ens ajuda, a nosaltres i a les nostres cultures, a renovar-nos, a transformar-nos".

Del Llibre d'Actes del Congrés organitzat pel Consell Català de la Música a la Universitat de Barcelona els dies 10, 11 i 12 de febrer de 1994., Avui hom ja no parla tan sols d'«etnomusícologia» sínó també d'«antropologia de la música» o d'«antropologia musical». De vegades aquests termes són usats com a sinònims, però quan es contraposen, impliquen també diferències i matisos en les línies d'investigació. Una etnomusicologia que entén la música com a cultura -en el sentit antropològic del terme-és també antropologia de la música.

La recerca etnomusicologica té ja història a Catalunya, i en la continuació d'aquest treball i en el conreu dels àmbits d'investigació corresponents a l'anomenada «música tradicional catalana» hi ha encara molta feina a fer. Es recullen cançons, tonades instrumentals, danses i informació relativa als instruments musicals. EIs resultats de les recerques serveixen per engruixir els arxius, per a la publicació de cançoners o edicions fonogràfiques i per possibilitar l'elaboració d' estudis sobre la materia musical intrínseca. A més, pero, d'aquesta línia de treball que hem de considerar ja tradicional per a la nostra Etnomusicologia, cal tenir en compte la gran importància que pot assolir per a la investigació del país la incorporació del que s'ha denominat "segon paradigma de l'Etnomusicologia", una perspectiva metodològica que a Catalunya no és conreada; a grans trets es caracteritza per la importància que es dóna a entendre la música com a fenomen cultural en el sentit antropològic del terme. Aquesta manera de concebre la investigació etnomusicològica comença a emergir de manera clara i conscient principalment als Estats Units d' America.

[cat] El titol conté tot el que amb aquesta investigació es preten constatar; és a la vegada anunci del tema i indicador de l contingut de la investigació. Aquest treball se centra en l'estudi del nucli de la cançó de bressol: música i lletra. Està estructurat seguint l'ordre lògic del treball. En primer lloc es presenta la hipòtesi, delimitació i estructura. Segueix una primera part on es tracten els aspectes previs que permeten de situar el tema que, encara que en aquest cas s'estudia des del vessant de la música, permet de ser estudiat des de molts altres aspectes. En la segona part es fa l'estudi de les fonts fent-hi constar la metodologia emprada el tipus de fitxa que s'utilitza i per acabar es fa referència a les diferents tipologies de fonts que se'n dedueixen de l'estudi. La tercera part està dedicada a l'estudi dels materials, fent primer esment de la metodologia que s'utilitza, i fent descripció de la fitxa d'anàlisi que s'hagué de prepara expressament per a aquesta investigació. Es presenta també en la tercera part l'anàlisi de cada una de les zones estudiades, així com els resultats parcials i un breu comentari als mateixos. Per acabar es presenten uns comentaris globals al corpus estudiat que ens porten a les conclusions finals. Per acabar es fa una relació de la bibliografia utilitzada en aquesta investigació. Pel que fa al contingut el podem resumir com segueix: Al parlar de la cançó de bressol, cançó que té com a funció principal la de fer dormir els nens, es pensa en un tipus de cançó pausada i monòtona i de ritme poc variat i d'aspecte lingüístic d'arguments tranquilitzants. Amb tot això se'ns presenta un fenomen musical i literari produït per una activitat humana que pot estudiar-se des de molts punts de vista. En el present treball partim de la següent hipòtesi: La cançó de bressol presenta una tipologia específica amb unes variacions que estan determinades pel contingut del text. En la realització d'aquest treball s'ha estudiat un corpus de 643 cançons de bressol, procedents de materials publicats, començant amb el "Guipuzkoako dantzak" de Iztueta (1824), primera publicació que es fa a Espanya amb idea de recuperar la música ètnica i acabant amb el "Cançoner tradicional del Baix Camp i del Montsant", treballat per diferents recopiladors i que es publica a començament de 1989. De les fonts que s'estudien i al quin estudi es dedica tota la segona part del treball a més de treure'n els materials per a l'estudi se'n fa un resum de tipologies que assenyala prou bé les diferencies que hi ha entre la feina d'uns recopiladors o d'altres. Hem pogut ordenar totes les fonts en cinc grans grups: A) Les que només conten'en músiquesw i lletres de cançons. Prologades i amb índex. B) Les que pretenen ser un conjunt més complet amb notes aclaridores per a cada cançó i generalmet fetes per zones geogràfiques, amb intenció de preservar els materials de l'oblit i de fer-ne divulgació. C) Les que presenten algun estudi complet o parcial de les circumstàncies del text o de la música. D) Les que a més de presentar estudis referents a algun ámbito dels esmentats, contenen també les anàlisis que porten a uns resultats més específics en el que fa al text, melodia, ritme, temàtica, localització, etc. E) Algunes obres teòriques amb exemples. Pel que fa a l'estudi del corpus de cançons, podem dir que s'estudia i es fa anàlisi de la lletra i de la música utilitzant la fitxa corresponent, s'arriba a unes conclusions parcials per a després tractar-les en conjunt. De les anàlisis musicals (melodia i ritme), de les anàlisis literàries i d'algunes observacions que creiem prou interessants i se'n treuen les que presentem com a conclusions finals. Les conclusions finals havien d'haver determinat una tipologia de cançó amb unes característiques especials que la fessin pròpia per adormir les criaturas. Arribat el moment de veure què ens informava el corpus analitzat, veiem que podem resumir tots els materials en dos grans grups: 1) CANÇONS FONAMENTADES EN DOS SONS PROVOCATS PEL RITME Conserven els dos sons S'adornen o completen: - Al començament. - En alguns fragments. - S'adornen de tal manera que es perd la constatació de que estan produïdes per dos sons - No s'adornen al final. (Els dos sons queden molt clars en les apoiatures) 2) CANÇONS FONAMENTADES EN El RECITATIU PROVOCAT PER LA CONVERSA (INICI DE DIÀLEG) QUE LA MARE O PERSONA QUE CUIDA AL NEN TÉ AMB ELL MENTRE EL VESTEIX O EN D'ALTRES CIRCUMSTÀNCIES. Es manté el recitatiu: - Durant tota la cançó. - Al començament i en alguns fragments. - Només en fragments interns. - Mai al final. El recitatiu es presenta al començament i de vegades es prepara: - Amb una nota inferior. - Amb més d'una nota. (La mateixa repetida) - Perd caracter i acaba fent-se el recitatiu amb la nota qua en principi semblava ser la preparatòria. Aquestes dues tipologies generals tenen característiques comuns: - Cada zona adapta les seves característiques melòdiques pel que fa a · Intervals d'inici. · Organització melòdica · Àmbit. - Cada zona adapta les seves característiques textuals. · Onomatopeies. · Tipus de vers / Tipus d'estrofa. · Tema · Idioma. - Segons el text varia el ritme. · Quasi tots els finals són descendents, en forma gradual i suau. · El tempo acostuma a ser tranquil. · En general estan formades per frases quadrades. · No són freqüents als períodes melòdics repetits: generalment són diferents. Amb tot això podem concluir que no és només la música la que dona a aquest tipus da cançó unes característiques especials, perquè qualsevol cançó popular les pot tenir també. S'ha de tenir en compte la circumstància i la forma en què ha estat cantada i adonar-se'n de com ha estat produïda. No es pot pensar en aquest génere de cançó com en un fenomen estrictamente musical sinò que es dedueix que és quelcom més complexe; és un fenomen etnomusicològic i ha de ser estudiat no només des dels vessants musical i literari sinò també des de la Psicologia, l'Antropologia, la Sociologia, ... etc., [eng] This piece of work is the outcome of a research which has focused on the study of a small part of popular music: cradle songs or lullaby. The goal was to find the musical core in cradle songs, including both words and music. The starting hypothesis was that this genre of songs could who a specific musical typology, whose variations would be determined by the content of the words; this specific typology would also be able to induce sleep. In order to determine this typology, we analyzed a corpus of 643 cradle songs, based upon materials that were published since the year 1824 until 1989. We performed the analysis of this material with the aid of a filing card, made for this purpose. From the results of the analysis it can be deduced some specific musical features for cradle songs, which can also be made extensive to other genres of popular music. Therefore, it seems that a specific musical typology for this genre cannot be established, although we can nevertheless conclude that the materials studied can fall into two main groups: a) Melodies based upon two sounds, which have their origin in the rhythm of rocking. Within this group we can observe some differences: some pieces keep exclusively these two sounds, while in other cases they appeal ornamented, developed and completed, although never at the end of the melody. b) Melodies based upon the recitative that arises from the conversation that the mother or person who is lulling the child keeps, with him/her. In some cases, the recitative mode is maintained through all the melody, and in other cases at the beginning or in some passages, but never at the end. Even so, the conclusion is that music is not the unique factor that gives this type of sang its special features: we must take also into account the circumstances and the way it is sung, being aware of how the sang has come to produced. Therefore, we cannot think of this genre of sang as a strictly musical phenomenon, but as something much more complex, a truly ethno-musicological phenomenon.

Tot donant una ullada retrospectiva a la historia de l'Etnomusicologia del país, no resulta massa difícil de constatar-ne tres etapes bastant ben marcades que es distingeixen entre si per la diferent importància que de manera correlativa han tingut la Literatura, la Musicologia i l' Antropologia. Es tracta, com és evident, de tres ambits de coneixement imprescindibles per a l'Etnomusicologia, tant, que habitualment hom la subordina a la segona o a la tercera d'aquestes disciplines. Pero encara que no es pugui negar que totes tres han estat -almenys des de principis de segle- sempre presents d'alguna manera de forma simultània en el desenvolupament de l'Etnomusicologia catalana, també és cert que han exercit una desigual influència en funció de l'epoca de la qual es tracti. Segons el predomini d'una o altra, o de la diferent importancia que se li atorgui, hom pot establir al llarg de l'eix temporal de la recerca etnomusicologica a casa nostra, tres etapes distintes: la primera, fortament marcada per la investigació literaria, abasta des dels començaments de les activitats de recollida de cançons tradicionals fins a finals del segle XIX. La segona etapa s'inicia tot seguit quan hom pren plenament consciència de la importància del fet específicament musical per a la recerca. Es tracta d'una fase en la qual l'Etnomusicologia es nodreix principalment dels metodes i objectius de la Musicologia; el seu punt culminant arriba amb la celebració del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia a Barcelona, tot just abans d'esclatar la Guerra Civil espanyola. A partir de la represa de les activitats etnomusicològiques en temps de la postguerra fins l'actualitat, es van dissenyant de manera gradual i sense que -almenys en un principi- això no signifiqui cap canvi dràstic en relació a l'etapa anterior, un intent d'acostament a la teoria antropològica; aquesta seria, doncs, la tercera etapa.