A Catalunya, en els darrers anys, han anat proliferant una sèrie de «professionals» que realitzen, amb més o menys adequació a la definició teòrica, la funció de mediadors interculturals. Primerament, es tractava de gitanos, però darrerament, fruit de l'increment de la presència d'infants d'origen immigrant a les escoles catalanes, s'ha vist créixer el nombre i el protagonisme dels estrangers pel reconeixement que se'ls ha donat des de l'Administració i des de les institucions. Els mediadors han intentat intervenir en qüestions com ara la participació dels pares d'origen minoritari, l'adaptació del currículum a la diversitat cultural, la negociació de conflictes culturals, la desescolarització, l'absentisme i l'abandonament escolar dels alumnes durant el període d'escolarització obligatòria, la traducció lingüística i la interpretació sociocultural, etc. Concretament, la nostra recerca ha consistit en vint-i-set entrevistes en profunditat a mediadors interculturals de tot Catalunya. En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de «profesionales» que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. En primera instancia, se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la Administración y las instituciones. Los mediadores han intentado intervenir en cuestiones como la participación de los padres de origen minoritario, la adaptación del currículo a la diversidad cultural, la negociación de conflictos culturales, la desescolarización, el absentismo y el abandono escolar de los alumnos durante el período de la escolarización obligatoria, la traducción lingüística y la interpretación sociocultural, etc. Concretamente, nuestra investigación ha consistido en veintisiete entrevistas en profundidad a mediadores interculturales de toda Cataluña. In recent years in Catalonia, there has been a proliferation of a series of «professionals» who carry out, more or less in accordance with the theoretical definition, the function of intercultural mediators. At first, they were gypsies, however, recently, as a result of the increase in the presence of immigrant origin children in Catalan schools, the number and the role of foreigners has increased as a result of the recognition they have received from the administration and the institutions. The intercultural mediators have tried to intervene in questions such as the participation of parents of immigrant or minority origins in the schools, the adaptation of the curriculum to the cultural diversity, negotiation in cultural conflicts, enrolment in schools, absenteeism and abandoning of pupils during the compulsory schooling period, linguistic translation and socio-cultural interpretation, etc. This latter consisted of in-depth interviews with mediators, a total 27, the empirical research work covered all Catalonia.