Search

En el presente artículo se hace una diferenciación entre dos figuras jurídicas: la objeción de conciencia y la desobediencia civil, ambas aplicadas al ámbito sanitario, analizándose asimismo el comportamiento de los profesionales a propósito del Real Decreto 16/2012 de 20 de abril de 2012., This article makes a distinction between two legal figures: conscientious objection and civil disobedience, both applied to the health sector, analyzing also the behaviour of professionals with regard to Royal Decree 16/2012, 20th april 2012.Th.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic 2013-2014 The purpose of this paper is to study multiculturalism, both generally and specifically focusing in school classrooms that are in our community and in our country today. Since the end of the 80's and early 90's our country received a lot of immigrants who were looking for a better way of life here. These immigrants had to adapt to a series of changes in his life and, in the same way, their sons had to adapt to the school they found here. But not only had to adapt immigrant people. The school also had to change their way of working, his way of doing things in order to give the best possible welcome these new students. Thus, we introduce multiculturalism in the classroom. This work aims to show different ways in the classroom intercultural, taking advantage of the rich exchange between students and the collaboration of other people associated with the school, such as the family of students, residents most near schools, cultural associations... For the realization of this work has previously been a documentation phase, by reading books, magazines, articles and view videos and documentaries related to the topic of multiculturalism. L’objecte d’estudi d’aquest treball és la interculturalitat, tant a nivell general, com centrant-nos més específicament a nivell de les aules de les escoles que trobem a la nostra comunitat i al nostre país hui en dia. Des de fa unes dècades, és a dir, des de finals de la dècada dels 80 i principis del 90 el nostre país va rebre una gran quantitat d’immigrants que buscaven ací una millor manera de vida. Aquests immigrants van haver d’adaptar-se a una sèrie de canvis en la seua vida i, de la mateixa manera, els fills que portaven amb ells van haver d’adaptar-se a l’escola que van trobar ací. Però no sols van haver d’adaptar-se els immigrants. L’escola també va haver de canviar la seua manera de treballar, la seua manera de fer les coses per a poder donar la millor acollida possible a aquests nous alumnes. Així, s’introdueix la interculturalitat a les aules. Aquest treball vol mostrar diferents maneres de treballar a l’aula intercultural, aprofitant la riquesa de l’intercanvi entre els alumnes i la col·laboració d’altres persones relacionades amb l’escola, com pot ser la família dels alumnes, els veïns més propers a l’escola, associacions culturals... Per a la realització d’aquest treball, prèviament ha hagut una fase de documentació, mitjançant la lectura de llibres, revistes, articles i la visualització de vídeos i documentals relacionats amb el tema de la interculturalitat.

El propósito de esta investigación es contribuir al conocimiento de la inmersión social de la actividad económica de los grupos inmigrantes. Se estudia si el comercio étnico es un contexto socioeconómico que favorece el surgimiento relaciones sociales interculturales y prácticas cooperativas constitutivas de capital social. Se indaga en torno a los vínculos entre los trabajadores inmigrantes e individuos del entorno social. Para fines analíticos los comercios étnicos se organizan en dos tipos; los establecimientos generalistas orientados a un mercado amplio, y los comercios destinados a un consumo étnico o comunitario. Mediante la aplicación de entrevistas estandarizadas de final abierto se indaga en las relaciones sociales de los inmigrantes que trabajan en las unidades comerciales paquistaníes situadas en el barrio Raval de Barcelona., The purpose of this research is contributes to the knowledge of the social embededdness of the economic activity of the immigrant groups. Study if the ethnic store is a socioeconomic context that favors the irruption of intercultural social relations and cooperatives practices constitutives of social capital. Inquiry about the ties between the immigrant workers and individuals of the social ambient. For analytic purposes, the ethnic stores are organized in two types; the generalistics establishments orientated to a broad market, and the stores destined for an ethnic or community consumption. Through the application of open ending standardized interviews, inquired into the social relationships of immigrants who work in the Pakistani commercial units situated in the Raval neighborhood of Barcelona.

El treball pretén identificar tòpics i prejudicis amb què són vistes les persones estrangeres, fent una aproximació des dels serveis socials locals. El treball se centra sobretot en els tòpics i prejudicis en relació a les dones d'origen estranger que han portat a terme un procés migratori difícil. El trabajo pretende identificar tópicos y prejuicios con que son vistas las personas extranjeras, haciendo una aproximación desde los servicios sociales locales. El trabajo se centra sobre todo en los tópicos y prejuicios en relación a las mujeres de origen extranjero que han llevado a cabo un proceso migratorio difícil.

En aquest estudi es planteja una anàlisi històrica del procés de construcció del teixit associatiu de les famílies a partir de les lleis d’educació que s’han anat succeint des del 1970. Els canvis han promogut noves oportunitats, que es van mostrant així com els reptes en la participació en el procés educatiu per part de les famílies. Entre els objectius principals que es van proposant hi ha la major implicació de les famílies en el procés educatiu, la participació en el centre i la possibilitat de potenciar l’associacionisme entre les famílies. S’hi mostra el procés de com han anat emergint les confederacions i les federacions i els objectius que han tingut així com la implementació en els diferents territoris. S’hi mostren les dificultats de participar en les AMPA i les que emergeixen en les relacions entre les famílies i l’escola, i com han incidit les variables socioculturals en aquesta dinàmica., En este estudio se plantea un análisis histórico del proceso de construcción del tejido asociativo de las familias a partir de las leyes de educación que se han ido sucediendo desde el año 1970. Los cambios han promovido nuevas oportunidades que se van mostrando, así como los retos en la participación en el proceso educativo por parte de las familias. Entre los objetivos principales que se van proponiendo hay la mayor implicación de las familias en el proceso educativo, la participación en el centro y la posibilidad de potenciar el asociacionismo entre las familias. Se muestra el proceso de cómo han ido emergiendo las confederaciones y las federaciones, así como los objetivos que han tenido y cómo ha sido su implementación en los diferentes territorios. Se muestran las dificultades de participar en las AMPA y las que emergen en las relaciones entre las familias y la escuela, y cómo han incidido las variables socioculturales en esta dinámica., A historical analysis is made of the process of constructing the associative network of families on the basis of the education laws that have been issued since 1970. The changes have promoted new opportunities that are revealed along with the challenges for the participation of families in the education process. The main objectives being proposed include the greater implication of families in the education process, participation in the centre and fostering the possibility for families to form associations. It reveals how Confederations and Federations have emerged and the objectives they have set as well as their implementation in different territories. It also reveals the difficulties for participating in Pupil’s Mothers and Fathers Associations (PMFA) and those that are emerging in relationships between families and schools and also how socio-cultural variables have affected this dynamic.

A Catalunya, en els darrers anys, han anat proliferant una sèrie de «professionals» que realitzen, amb més o menys adequació a la definició teòrica, la funció de mediadors interculturals. Primerament, es tractava de gitanos, però darrerament, fruit de l'increment de la presència d'infants d'origen immigrant a les escoles catalanes, s'ha vist créixer el nombre i el protagonisme dels estrangers pel reconeixement que se'ls ha donat des de l'Administració i des de les institucions. Els mediadors han intentat intervenir en qüestions com ara la participació dels pares d'origen minoritari, l'adaptació del currículum a la diversitat cultural, la negociació de conflictes culturals, la desescolarització, l'absentisme i l'abandonament escolar dels alumnes durant el període d'escolarització obligatòria, la traducció lingüística i la interpretació sociocultural, etc. Concretament, la nostra recerca ha consistit en vint-i-set entrevistes en profunditat a mediadors interculturals de tot Catalunya. En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de «profesionales» que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. En primera instancia, se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la Administración y las instituciones. Los mediadores han intentado intervenir en cuestiones como la participación de los padres de origen minoritario, la adaptación del currículo a la diversidad cultural, la negociación de conflictos culturales, la desescolarización, el absentismo y el abandono escolar de los alumnos durante el período de la escolarización obligatoria, la traducción lingüística y la interpretación sociocultural, etc. Concretamente, nuestra investigación ha consistido en veintisiete entrevistas en profundidad a mediadores interculturales de toda Cataluña. In recent years in Catalonia, there has been a proliferation of a series of «professionals» who carry out, more or less in accordance with the theoretical definition, the function of intercultural mediators. At first, they were gypsies, however, recently, as a result of the increase in the presence of immigrant origin children in Catalan schools, the number and the role of foreigners has increased as a result of the recognition they have received from the administration and the institutions. The intercultural mediators have tried to intervene in questions such as the participation of parents of immigrant or minority origins in the schools, the adaptation of the curriculum to the cultural diversity, negotiation in cultural conflicts, enrolment in schools, absenteeism and abandoning of pupils during the compulsory schooling period, linguistic translation and socio-cultural interpretation, etc. This latter consisted of in-depth interviews with mediators, a total 27, the empirical research work covered all Catalonia.

Propuesta de diseño para la intervención directa con menores extranjeros, hecha de la manera más globalizadora posible para así poder escoger el grupo diana más adecuado a las necesidades de cada entorno. La propuesta contesta a las seis preguntas fundamentales para cualquier proyecto: ¿para quién?, ¿qué? ¿para qué?, ¿cómo?, ¿dónde?, ¿con qué recursos? Posteriormente, se recopilan propuestas de Trabajo en lugares más alejados de la intervención directa pero también vitales y necesarios para tener en cuenta: lo que denominamos 2º y 1r nivel de concreción, y que respectivamente corresponderían al trabajo desde los Ayuntamientos y Comunidades Autónomas (2º) y a la polílica más global de inmigración que tiene el Estado Español (Iº)., A proposed design for direct intervention with foreign minor, addressed from an all embracing standpoint to as to be able to choose the target group best suited to the needs of each environment. The proposal answers the six fundamental questionsfor any project: for whom ? what? , why? how? where? and with what resources? Subsequently, work proposals are collected in the places most removed from direct inlervention , but no less vital and which must be taken into account: what we call the flrst and second level of definition , and which will correspond, respectively, to work from the City Councils and the Autonomous comunities (2nd) to the more general immigration policy of the Spanish State (1st).