Search

En aquest estudi de la Vida de sant Onofre, a través del positivisme històric, donem compte dels precedents de la vida onofriana fins a l’actualitat. Aportem la transmissió copta, grega, oriental, llatina i dins de l’Europa occidental, la catalana. Ens centrem en les diverses manifestacions cultuals i festives del sant arreu de la Corona d’Aragó –especialment a les localitats de patronatge–, a l’Estat espanyol i a l’àmbit internacional, que completem amb la indagació iconogràfica corresponent i la compilació de goigs populars. Acarem el contingut de la versió llatina original, que hem traduït, amb el de les versions catalanes, de les quals analitzem l’edició filològica contrastiva de les dues versions preliminars i més importants que ens han transmés la vida de sant Onofre –la del Ms. 13 de la Biblioteca de Catalunya (1395-1435) i la del postincunable de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (1501-1510)–, i les primeres manifestacions al Flos sanctorum de l’edició de Barcelona (ca. 1496) i de l’edició de València (1514) amb una atenció especial a l’operació correctora de mossén Catalunya. Argumentem el nostre estudi amb les conclusions generals i la bibliografia que hem fet servir per a la nostra investigació. A l’apèndix, hi palesem l’edició de tots els textos hagiogràfics que hem emprat en aquest treball.

El Regiment contra pestilència de Jacme d’Agramont mostra la cal·ligrafia de dos escrivans, un dels quals escrigué la pàgina 8 v, la major part de 9 r i la primera recepta, en feu la revisió general i hi introduí rectificacions d’estil i intercalacions. La troballa d’una nota on consta la reposició, cap a 1387, d’uns documents des del castell a l’arxiu parroquial de Verdú planteja la possibilitat que hi fóra el manuscrit d’Agramont. Aquests fets, comunicats en aquest treball, estimulen a descartar que l’única còpia que es conserva del Regiment en siga la primera còpia cal·ligràfica., El Regimiento contra pestilencia de Jacme d’Agramont contiene la caligrafía de dos escribanos, uno de ellos escribió la pàgina 8 v, la mayor parte de la 9 r y la primera receta, hizo la revisión general e introdujo intercalaciones y cambios en el estilo. El hallazgo de una nota donde consta la reposición, hacia 1387, de unos documentos desde el castillo al archivo parroquial de Verdú hace verosímil que entre ellos estuviera el manuscrito de Agramont. En este trabajo se analizan estos hechos y se plantea la posibilidad de que la única copia que se conserva sea la primera copia caligráfica del Regimiento.

En aquest article comparem tres textos de la traducció de Macbeth de Josep M. de Sagarra: el manuscrit (1942), l’edició d’Edicions Calíope (1946?) i l’edició de l’Editorial Alpha (1959). A part dels canvis que es produeixen quant a la normativa, la comparació ens permet observar alguns aspectes interessants: 1) les opcions que Sagarra va valorar en el manuscrit, però que, finalment, va descartar; 2) les modificacions d’alguns versos (quins va retocar i per què); i 3) les escenes o fragments en què Sagarra tenia més dubtes. Totes aquestes qüestions contribueixen a comprendre la manera de traduir Shakespeare que tenia Sagarra. A més, també dediquem un apartat a donar les dates de les altres vint-i-vuit traduccions shakespearianes de Sagarra, ja que, fins ara, només s’hi havien fet aproximacions a partir dels comentaris d’autors com Lluís Permanyer (1991) o Maurici Serrahima (2003). In this article we compare three versions of the translation of Macbeth by Josep M. Sagarra: the manuscript version (1942), the edition by Edicions Calíope (1946?) and the edition published by Editorial Alpha (1959). Apart from the normative changes introduced, the comparison enables us to focus on a number of interesting aspects of the work: 1) the options considered by Sagarra in the manuscript, but which he finally discarded: 2) the modifications in some of the verses (the ones he touched up and why); 3) the scenes or fragments about which Sagarra had most doubts. All these questions contribute to understanding Sagarra’s way of translating Shakespeare. Moreover, we also devote a section of the paper to providing the dates of Sagarra’s other twenty-eight translations of Shakespeare because, up till now, we have only had at our disposal approximations made through comments from authors like Lluís Permanyer (1991) or Maurici Serrahima (2003). Aquest article s’emmarca en el projecte 2014 SGR843

El proceso de revisión y evaluación de manuscritos, conocido como arbitraje científico o peer review, supone actualmente un paso que se considera necesario para la divulgación de los avances científicos de una determinada disciplina. Cuando una revista recibe un artículo, sus editores recurren a revisores expertos que, después de la lectura detenida del manuscrito, evalúan la idoneidad de su publicación, en este trabajo se describe el proceso editorial de un artículo y se muestran los ítems por los cuales se evalúan los artículos. The process of reviewing and evaluating manuscripts, known as peer review or peer review, is now a step that is considered necessary for the dissemination of scientific advances in a particular discipline. When a journal receives an article, its editors resort to expert reviewers who, after careful reading of the manuscript, assess the adequacy of its publication, this paper describes the process of publishing an article and shows the items for which articles evaluated.

Consideracions literàries i de contingut sobre les cartes intercanviades entre Bernat Fenollar i Isabel Suaris. Aspectes relacionats amb el manuscrit en el qual es troben copiades.

El manuscrit editat forma part de la documentació dels Jocs Florals que es guarda a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona Edició d'una de les primeres temptatives literàries en català de Narcís Oller: 'La pagesia. Novel·la de costums catalanes', probablement escrita amb Josep Yxart i que van presentar als Jocs Florals de 1878.