Search

La psicomotricitat s’ha anat construint, des de les aportacions de la medicina i la neuropsicologia, com una disciplina que busca crear un entorn adient per atendre als infants dins d’un espai que afavoreix l’acompanyament del seu itinerari maduratiu des de la vivència del seu cos i des del moviment. Amb independència de les línies d’abordatge i del camp concret d’actuació, són moltes i molt variades les contribucions a partir de les quals s’ha anat construint aquesta disciplina (Lapierre (1977); Aucouturier (1977); Muniáin (1977); Le Bouch (1984); Franc (1993); Berruezo (2000); Arnaiz et al., (2001); Serrabona (2002); Martínez-Mínguez et al., (2017)). Per la seva vinculació amb aquesta Tesi, hem cregut necessari centrar-nos en les aportacions de Lapierre i Aucouturier (1985). Aquests autors han destacat la importància de l’acompanyament i la consideració de la dimensió afectiva i fantasmàtica de l’infant en les sessions de psicomotricitat, proporcionant, d’aquesta manera, un dispositiu mitjançant el qual l’adult articula estratègies pedagògiques respecte a aquesta intervenció en l’àmbit educatiu. Tanmateix, és l’obra d’Aucouturier (2004) la que ens ha servit com a marc específic del nostre treball. Efectivament, és dins la Pràctica Psicomotriu d’Aucoutourier (PPA) que s’ha situat la nostra recerca. Concretament, hem volgut explorar la correlació existent entre la fase de representació, entesa com el moment en el qual es mobilitzen les emocions i els afectes, i la millora dels processos cognitius en infants de tres anys. D’altra banda, el doble paper de l’autora (com a psicomotricista i com a investigadora) ens va fer optar pel paradigma ecològic per a la recerca sobre la pròpia pràctica, en un intent d’explorar els efectes reals de la pràctica educativa tal com succeeix a la sala de psicomotricitat. Així, es va optar per situar la recerca en el centre a on exercia com a psicomotricista l’autora (una escola concertada del centre de Barcelona). Més concretament, el programa de psicomotricitat del nivell de P3 durant el curs 2017-2018 va ser l’escenari a on es va aplicar un disseny quasiexperimental en el que cadascun dels tres grups classe (A, B i C) va constituir-se com a grup experimental independent, segons el criteri que s’explica més endavant. A partir d’aquí, a l’inici del curs (i fent funcions de pretest) es va passar la Bateria Cognitiva del Test de Merrill-Palmer, que es va repetir (com a posttest) al final del període docent. Durant les dinou setmanes que van separar aquests dos moments, es va desenvolupar el programa d’intervenció, que consistia en la aplicació del programa de psicomotricitat pels tres grups. Aquest programa es va desenvolupar de manera idèntica, amb l’excepció de la freqüència amb la qual es va dur a terme la fase de representació: 0%, 50% i 100% als grups A, B i C respectivament. De manera paral·lela i per poder disposar de dades qualitatives, es va dur a terme una bitàcola de representacions que va recollir i organitzar tots els productes realitzats durant les fases de representació. Igualment, i per tal de tenir constància del desenvolupament de les sessions i dels incidents crítics que es poguessin haver generat, es va elaborar un diari de sessions. Els resultats obtinguts mitjançant els diferents instruments semblen indicar que una freqüència del 100% en la realització de la representació a les sessions de psicomotricitat, ha tingut efectes positius, tant sobre bona part dels processos cognitius, com sobre la qualitat de les representacions fetes i el seu grau de correspondència amb la realitat. La psicomotricidad se ha ido construyendo, desde las aportaciones de la medicina y la neuropsicología, como una disciplina que busca crear un entorno adecuado para atender a los niños dentro de un espacio que favorece el acompañamiento de su itinerario madurativo desde la vivencia de su cuerpo y desde el movimiento. Con independencia de las líneas de abordaje y del campo concreto de actuación, son muchas y muy variadas las contribuciones a partir de las que se ha ido construyendo esta disciplina (Lapierre (1977); Aucouturier (1977); Muniáin (1977) ; Le Bouch (1984); Franco (1993); Berruezo (2000); Arnaiz et al., (2001); Serrabona (2002); Martínez-Mínguez et al., (2017)). Por su vinculación a esta Tesis, hemos creído necesario centrarnos en las aportaciones de Lapierre y Aucouturier (1985). Estos autores han destacado la importancia del acompañamiento y la consideración de la dimensión afectiva y fantasmática del niño en las sesiones de psicomotricidad, proporcionando, de esta manera, un dispositivo mediante el cual el adulto articula estrategias pedagógicas respecto a esta intervención en el ámbito educativo. Sin embargo, es la obra de Aucouturier (2004) la que nos ha servido como marco específico de nuestro trabajo. Efectivamente, es en la Práctica Psicomotriz de Aucoutourier (PPA) que se ha situado nuestra investigación. Concretamente, hemos querido explorar la correlación existente entre la fase de representación, entendida como el momento en el que se movilizan las emociones y los afectos, y la mejora de los procesos cognitivos en niños de tres años. Por otro lado, el doble papel de la autora (como psicomotricista y como investigadora) nos hizo optar por el paradigma ecológico para la investigación sobre la propia práctica, en un intento de explorar los efectos reales de la práctica educativa tal como sucede en la sala de psicomotricidad. Así, se optó por situar la investigación en el centro dónde ejercía como psicomotricista la autora (una escuela concertada del centro de Barcelona). Más concretamente, el programa de psicomotricidad del nivel de P3 durante el curso 2017 hasta 2018 fue el escenario donde se aplicó un diseño cuasiexperimental en el que cada uno de los tres grupos clase (A, B y C) se constituyó como grupo experimental independiente, según el criterio que se explica más adelante. A partir de aquí, al inicio del curso (y haciendo funciones de pre-test) se pasó la Batería Cognitiva del Test de Merrill-Palmer, que se repitió (como post-test) al final del periodo docente. Durante las diecinueve semanas que separar estos dos momentos, se desarrolló el programa de intervención, que consistía en la aplicación del programa de psicomotricidad para los tres grupos. Este programa se desarrolló de manera idéntica, con la excepción de la frecuencia con la que se llevó a cabo la fase de representación: 0%, 50% y 100% a los grupos A, B y C respectivamente. De manera paralela y para poder disponer de datos cualitativos, se llevó a cabo una bitácora de representaciones en la que se recogió y se organizaron todos los productos realizados durante las fases de representación. Igualmente, y para tener constancia del desarrollo de las sesiones y los incidentes críticos que pudieran haberse generado, se elaboró un diario de sesiones. Los resultados obtenidos mediante los diferentes instrumentos parecen indicar que una frecuencia del 100% en la realización de la representación en las sesiones de psicomotricidad, ha tenido efectos positivos, tanto sobre buena parte de los procesos cognitivos, como sobre la calidad de las representaciones hechas y el su grado de correspondencia con la realidad. Psychomotricity has been built, from the contributions of medicine and neuropsychology, as a discipline that seeks to create a suitable environment to care for children within a space that favors the accompaniment of their journey of maturity from the experience of their body and movement. Independently of the lines of approach and the specific field of action, there are many and very varied contributions from which this discipline has been built (Lapierre (1977); Aucouturier (1977); Muniáin (1977) ; Le Bouch (1984); Franco (1993); Berruezo (2000); Arnaiz et al., (2001); Serrabona (2002); Martínez-Minguez et al., (2017)). Because of their link to this Thesis, we have thought necessary to focus on the contributions of Lapierre and Aucouturier (1985). These authors have highlighted the importance of accompaniment and the consideration of the affective and phantasmatic dimension of the child in psychomotricity sessions, providing, in this way, a device through which the adult articulates pedagogical strategies with respect to this intervention in the educational field. However, it is the work of Aucouturier (2004) that has served as the specific framework for our work. Indeed, it is in Aucoutourier’s Psychomotor Practice (PPA) that our research has been situated. Specifically, we wanted to explore the correlation between the representation phase, understood as the moment when emotions and affects are mobilised, and the improvement of cognitive processes in three-year-old children. On the other hand, the author’s double role (as a psychomotorist and as a researcher) made us opt for the ecological paradigm for researching practice itself, in an attempt to explore the real effects of educational practice as it happens in the psychomotor room. Thus, we chose to situate the research in the centre where the author worked as a psychomotricist (a state-subsidised school in the centre of Barcelona). More specifically, the psychomotricity programme at P3 level during the 2017 to 2018 academic year was the setting where a quasi-experimental design was applied in which each of the three class groups (A, B and C) was constituted as an independent experimental group, according to the criteria explained below. From here, at the beginning of the course (and doing pre-test functions) the Cognitive Battery of the Merrill-Palmer Test was passed, which was repeated (as a post-test) at the end of the teaching period. During the nineteen weeks that separate these two moments, the intervention programme was developed, which consisted of the application of the Psychomotricity programme for the three groups. This programme was developed in an identical way, with the exception of the frequency with which the representation phase was carried out: 0%, 50% and 100% to groups A, B and C respectively. In parallel and in order to have qualitative data, a representation log was carried out in which all the products made during the representation phases were collected and organized. Likewise, and in order to have a record of the development of the sessions and the critical incidents that may have been generated, a session diary was drawn up. The results obtained by means of the different instruments seem to indicate that a frequency of 100% in the performance of the representation in the psychomotricity sessions has had positive effects, both on a good part of the cognitive processes, as well as on the quality of the representations made and their degree of correspondence with reality. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

A lo largo de estos años de existencia del grupo de investigación se han ido desarrollando un volumen de casos donde se comenzó a evidenciar un hecho: niños y adolescentes llegaban derivados a la consulta por problemas de aprendizaje, pero éstos no siempre respondían a que tuvieran unos procesos cognitivos por debajo de la media. Por tanto, no se explicaba su bajo rendimiento escolar. Ante estos casos nos planteamos como intervenir en esta realidad educativa. Indagando descubrimos que la mayoría de estos también tenían problemas a nivel emocional. La pregunta inmediata que nos hicimos fue: podemos llegar a pensar que quizás los procesos emocionales influyen directamente en los procesos cognitivos? El estado emocional influye directamente en los procesos cognitivos?Los procesos cognitivos y emocionales son un todo inseparable? Estas dudas son las que me llevaron a proponer esta investigación: ver la relación que puede haber entre los procesos cognitivos y los procesos emocionales, evidentemente, siempre centrados desde el Modelo Humanista- Estratégico (modelo del grupo de investigación): a nivel cognitivo, Teoría PASS de la Inteligencia; a nivel emocional, la Teoría del Procesamiento Cerebral de las Emociones.Se plantea la tesis estructurada en dos partes: Parte teórica: explicación de la Unidad de Neuropsicopedagogía del Hospital Dr. Trueta de Girona (UNPP) donde se realiza la investigación, revisión teórica de procesamiento cognitivo, procesamiento emocional y su relación mutua. 2.- Parte práctica: objetivos, metodología, resultados, análisis- discusión, implicaciones educativas y conclusiones. El objetivo general es establecer una relación entre el procesamiento cognitivo y emocional a partir de la relación de los procesos cognitivos PASS con problemas emocionales en niños y niñas de entre 5 y 16 años. Para conseguirlo se pretende: 1. Establecer la relación entre procesamiento PASS y los efectos de la intervención emocional según el Modelo Humanista - Estratégico; 2. Analizar la relación entre procesamientos cognitivos PASS y los efectos de la intervención cognitiva según la Teoría PASS de la Inteligencia; 3.Comprobar si los procesos PASS varían en el transcurso de más de seis meses sin ningún tipo de intervención ni emocional ni cognitiva, 4. Comprobar si los resultados obtenidos en los tres primeros objetivos se diferencian entre ellos para determinar el componente emocional en los procesos cognitivos PASS, y 5. Establecer orientaciones prácticas para la intervención psicopedagògica considerando la relación de procesos emocionales, cognitivos y aprendizaje.Para poder llevar a cabo esta investigación, la metodologia utilizada es: una metodologia cuantitativa ya que se realiza una investigación experimental enmarcada como un diseño mixto 3x2 con el primer factor ínter sujeto y el segundo factor intra sujeto. Y por otra parte, una metodologia cualitativa. ya que en la primera muestra se realiza una intervención psicopedagógica en base emocional a cuarenta casos de la UNPP, y en la segunda muestra se realiza una intervención psicopedagògica en base cognitiva a treinta casos de la UNPP.Los resultados comparativos nos corraboran afirmativamente la hipotesis y objetivos, facilitando realizar un analisis-discusión muy interesante aportando las implicaciones educativas que acarrean, y por consiguiente llegando a las conclusiones. De entre éstas destacamos principalmente:1. La intervención emocional es eficaz para mejorar el rendimiento cognitivo, si tenemos en cuenta que a pesar que no se ha realizado intervención cognitiva se ha producido una mejora en el rendimiento escolar.2. La intervención cognitiva PASS es eficaz para la mejora del rendimiento cognitivo y la desaparación de las dificultades de aprendizaje cuando el origen de estas es cognitivo. 3. En las diferencias en planificación se observa que se ha producido un incremento mayor y sustancial en el grupo que ha recibido intervención emocional. 4. Y por consiguiente, podemos decir que la emoción se interrelaciona con la cognición a través del procesamiento cognitivo de planificación., Since the existence of the group of investigation, many children and teenagers have been developing apprenticeship problems. This event was not a consequence of cognitive processes in every case, for this reason, the low scholarship efficiency was hard to explain. Confronting this situation, we discovered that the most of them had emotional problems also. The every next question that appeared was: Does the emotional situation affect cognitive problems directly? Do cognitive processes and emotional situations go together? This questions are the things that motivated this investigation, looking for the relationship that could appear between these situations, utilizing a theory model: Model Humanista- Estratégico (Pérez, Timoneda 2001). The thesis is structured in two separated parts: the theoric part, which explains the Unit of neuropsicopedagogy (UNPP) from the Hospital Dr. Trueta de Girona (Spain), where the investigation was developed. The practice part analyzes the objectives, methodology, outcomes, educative implications and conclusions.The principal aim to determine the real relationship between people's cognitive process (based on the PASS Theory) and the emotional process (based on Humanist-Strategic Model) in children with emotional problems and learning difficulties (age: 5 to 16). That's why we had to:1.Establish the relationship between PASS processes and effects of emotional intervention done (based on Humanist - Strategic Model)2.Analyse the relationship between PASS processes and effects of cognitive intervention done (based on PREP - PASS Theory)3. Verify PASS processes change without any type of intervention done during six months. 4.Prove if the results in the three first objectives discriminate among them in order to determine the emotional component assessing the PASS cognitive processes. 5. Establish practice orientations for pedagogic intervention considering the relationship between emotional process, cognitive process, and learning. To be able to develop this investigation the method to be utilize is: a quantitative methodology which performs an experimental investigation, mix design 3x2 with a first factor inter subject and a second factor intra subject. And other hand, a qualitative methodology: The emotional intervention carried out in forty cases in UNPP and the cognitive intervention carried out in thirty cases in UNPP.The comparative outcomes do verify the hypothesis and the objectives. In consequence an analyses - discussion is developed, that the contributes to the education. The most important conclusions to emphasize are :1. The emotional intervention is efficient to improve cognitive efficiency when the origin of learning difficulties are emotional.2. The cognitive intervention based on PASS is efficient to improve cognitive ability. Moreover, thanks to the cognitive intervention the learning difficulties disappear when their origin are cognitive.3. In the planning differences you can see that a higher increase has been produced in the group that has received emotional intervention. In the control group no change has been produced. 4. And finally, we want to point out the most important conclusion: the emotion is related to the cognition through the planning process. That's why, it's impossible to separate cognition from emotion. Both of them have a strong relation.

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi).Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa.Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica.Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes.Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough.Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament.Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial.Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial.Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial.Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament.Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu.El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia.Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament.Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes., This issue was designed to study cerebral processing as an application of the successive-simultaneous processing model (Das, Kirby and Jarman 1979) in children of our country.The relationship between K-ABC simultaneous and successive scores and several conditions as well as the relationship between these conditions and qualitative variables was investigated. Also, Goodenough test was added to the study as a complement. Age, sex, attention, learning difficulties, speech problems, bilingualism, sociocultural level, hand dominance, IQ, are conditions considered in the research. The objectives of the study were to provide conclusions for applicability to learning disabled children and, this way, to assist school teachers in an attempt to ameliorate educational system.Subject SampleRandom sampling of preschool children living in Girona, region of Catalonia (Spain) was selected for the study. The children ranged in age from 36 to 72 months with a mean age of 61 months (SD-8.07). Students (preschool children) participating in the present study were members of two classrooms, grade 1 (P4) and grade 2 (P5). Two strata were done based on the mode of classroom so sample was representative. Given that children population in Girona region is 7095 we were able to calculate sampling in terms of 262 subjects with proportion factor of 3.702 for each stratum. A peculiarity must be mentioned. Catalonia in Spain has two languages, Catalan and Spanish languages but Catalan immersion is carried out in every school in Catalonia.InstrumentsTen subtests of the Kaufman Assessment Battery for Children (Kaufnan & Kaufman,1983) were selected for the present study. Seven simultaneous tests were applied: Gestalt Clousure, Triangles, Matrix Analogies, spatial Memory, Photo Series, Magic Window, Face Recognition. According to age, each child took different number of subtests. Three successive tests were administrated: Number Recall, Word Order, Hand Movements. For complete descriptions of tasks refer to Kaufman & Kaufman manual (1983). Also, the analysis reported by Das (1984) hasbeen considered. In addition to these, the Goodenough test (Harris,1982) was applied as instrument for assessing intellectual stage of development . On the other hand, a questionnaire was done.ProcedureParents' permission was sought prior to assessing the children, and in no case were we denied permission. Subjects were tested individually. Testing was carried out in a quiet room at the school. The average time per assessment was 35 minutes. All the testing was conducted in the school by the same author.Data AnalysisThe SPSS program was used to analyze the data. The Pearson Product-Moment Correlation Coefficient was used to describe a relationship between two variables. The t-Student was used to test the significance of differences between means. Chi-Square (x2) test was used to test the significance of differences between proportions. Mantel-Haenszel test was also applied where indicated for determining whether two variables were dependent or independent.Results and conclusionsThe following statements were concluded: (1) Both cognitive processes, successive and simultaneous, were present in the range of 3-6-year-old. No one of the two modes of processing was significantly superior. Both of them work interrelated. (2) Scores are higher with increasing age in successive and simultaneous processing but in the case of the retarded subjects that is true for the successive but not for the simultaneous. (3) Simultaneous processing is more related to complex cognitive functions than successive processing. (4) Learning difficulties and speech problems are more frequent in the case of imbalanced processing. Learning disability is more frequently related to simultaneous processing but speech problems to successive processing. (5) Lower sociocultural children score worse in both cognitive processing. (6) Bilingual children are more frequently successive in the cognitive processing. (7) No differences with respect to hand dominance were found. (8) When one of the two cognitive processing is deficient (imbalanced processing) the number of boys is significantly superior to the number of girls.