Search

Reseña a Garcia Sempere, Marinela; Mas i Miralles, Antoni, y Perujo Melgar, Joan M. (eds.) (2022 y 2023), Flos sanctorum o Vides dels sants pares. Legenda aurea en català, vols. I-1 y I-2 (2022); II-1 (2023). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

En este artículo se argumentará cómo, alrededor de la década de 1970, ante el contexto político de los últimos años de represión del franquismo, el gran éxodo rural que se produjo hacia ciudades como Barcelona y el surgimiento de un movimiento ecologista desorganizado en España, el campo literario catalán respondió con una proliferación de distopías y ficciones contra la dictadura y el control social. En particular, se analizará la novela L'enquesta del canal 4 (1972) de Avel·lí Artís-Gener (Tísner), que presenta la lucha revolucionaria de unos trabajadores dentro de una torre de comunicaciones televisiva que jerarquiza a sus empleados por niveles y los obliga a vivir en condiciones precarias y aislados del mundo exterior. Se mostrará cómo se crea una distopía ficticia para denunciar el trabajo industrial, dramatizar problemas de conciencia de clase y criticar la alienación de los trabajadores en las ciudades y las industrias, una alienación del trabajador y la naturaleza que Karl Marx denominó brecha metabólica (o ecológica). El propósito de este artículo es realizar una lectura ecocrítica de las alegorías socioespaciales de la narración y situar esta ficción dentro del contexto de lucha de clases y ecologista del tardofranquismo (1959–1975). [ABSTRACT FROM AUTHOR]

This article approaches the role of translation in Iberian literary modernity not as a question of importation of foreign models from Europe but rather as a question of the circulation of texts and cultural traditions within Iberia. It focuses on translation projects that originated within and among Iberian cultures in the nineteenth century, and that projected themselves outward. This study proposes a genealogy that links the revival and spread of floral games in Catalonia and across Spain beginning in the 1850s to translation practices in the Peninsula in the early twentieth century. After an analysis of the relationship between the spread of the floral games and the perception of their decadence in Catalan literary historiography, the article proposes an alternate understanding of the phenomenon that links the floral tradition to translingual cultural projects. Particular attention is paid to the 'polyglot edition' of Catalan poet Joaquim Rubió i Ors' Lo Gayter del Llobregat ('The piper of the Llobregat River') (1888–1902). This publication, like the floral tradition that proliferated alongside it, reflects an effort to create a multilingual literary sphere anchored in the Iberian Peninsula that Spanish and Catalan literary histories have overlooked. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Un dels cançoners més importants de poesia catalana del segle XVII era un que portava per títol Curiositat Catalana. Malauradament, el llibre va ser mutilat per un posseïdor i només en van quedar els índexs i dues obres de teatre de Francesc Fontanella (i una d’aquestes, incompleta). Malgrat la pèrdua dels textos, el fet que els índexs fessin constar l’autoria de moltes de les composicions preservava l’interés del cançoner com a inventari de poetes del Barroc català i com a testimoni de la vitalitat de la poesia en llengua catalana, cosa especialment útil en tractar-se d’una època tradicionalment mal coneguda. Però després de la primera notícia que tenim d’aquest manuscrit, de 1859, el llibre va desaparèixer i no ha estat retrobat fins fa pocs anys. La troballa permet reconstruir de manera aproximada per primera vegada l’ordre i les característiques del còdex. En aquest treball, a més, examinem la pertinència de les atribucions que fa, que sovint no són exactes.

Copyright of Journal of Iberian & Latin American Research is the property of Routledge and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Presentation of the monogrph issue coordinated by Alfons Gregori. Fantastic and ideology: a misunderstanding that still stalks us

Ressenya del llibre El compromís literari en la modernitat : del període d’entreguerres al postfranquisme (1920-1980).

El propòsit d’aquest article és analitzar la concepció que Ramon D. Perés té de Joan Maragall i la seva obra a través dels articles que va publicar en premsa entre el 1883 i el 1913. Es veurà com la seva percepció és canviant al llarg dels anys: inicialment Maragall encaixa plenament amb els ideals defensats pel crític, però després se n’allunya en la mesura que el moviment modernista evoluciona i Perés se’n desvincula. The aim of this paper is to analyze the opinion that Ramon D. Perés has about Joan Maragall and his work through the articles Perés published from 1883 to 1913. His idea evolves over time: in the beginning, Maragall perfectly fulfills the critic’s standards, but later on, as Maragall moves away from them due to the evolution of the Modernist movement, Perés changes his opinion on his work.

The short epistolary novel Ruth by Guillem Viladot was published posthumously in 2000 and received only brief press mention, in spite of its singular treatment of the subject of transsexuality which set it apart within the Catalan and Spanish literary panorama of the time. The portrayal of the psychological and emotional struggle experienced by the artist and sculptor Ruth before and after surgery, is heavily inflected by Viladot's interest in Lacanian psychoanalysis, and runs in parallel with a discourse on the process of artistic creation. This article examines the way in which art functions as a metaphor for an alternative endpoint (or at least outcome) of transitioning, which is ultimately more optimistic than the reality confronted by Ruth as she slides into psychosis. Drawing on the recent work of psychoanalyst Oren Gozlan which seeks to understand transsexuality as a creative act, the article argues that Viladot is prescient in seeing the possibilities in aesthetic discourse for our understanding of sexual difference and identity. At the same time, with reference to Middlesex (2002) by Jeffrey Eugenides and its criticism, it underscores the contemporary relevance of the novel in questioning the still dominant sex/gender binary and cultural backwardness characteristic of debates around transsexuality. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

El present treball estudia el primer milacre vicentí de què es té constància que va ser imprés: La font de Llíria. Editat anònim a València, el 1822, per primera vegada, és una mostra del teatre popular i de carrer del segle XIX i, a més de ser reeditat en diferents ocasions, arribà a inspirar altres autors posteriors. The present work studies the first trext printed wich is considered a milacre (dramatic piece about Saint Vincent Ferrer). La font de Lliria was published anonymously in Valencia, in 1822, for the first time, and it is a sample of popular theater of the nineteenth century. It has been reedited on several occasions, and it has come to inspire later authors.

L’últim patriarcaby Najat El Hachmi (2008) has been critically acclaimed for its portrayal of the difficulties faced by a young Moroccan girl struggling to reconcile her past and present identities under the authoritarian yet unpredictable control of her father. This article focuses on the triangular relationship between language, literature, and emotion that underpins the protagonist’s quest for independence, self-esteem, and emotional maturity. Drawing on research on bilingualism and emotion, literature and emotion, and emotions and moral judgement, the article examines how these interconnecting themes are explored in the novel and their importance for our understanding of the protagonist’s journey towards personal autonomy. Two classic Catalan novels,Solitudby Victor Català andLa plaça del Diamantby Mercè Rodoreda, provide the protagonist both with an insight into her own situation and a way to become the narrator of her own life story, thus (it appears) taking control of her own destiny. The article argues that this is only possible thanks to her ability to express her story in a new language, to rediscover the connection between bodily sensation and emotion, and to forge a new moral identity that is no longer conditioned by that of her hypocritical father. L’últim patriarcade Najat El Hachmi (2008) ha sido aclamado por la crítica por su interpretación de las dificultades a las que se enfrenta una joven marroquí que lucha por reconciliar sus identidades pasadas y presentes bajo el control autoritario y caprichoso de su padre. Este artículo se centra en la relación triangular entre lengua/lenguaje, literatura y emoción que sustenta la búsqueda de la protagonista por la independencia, la autoestima y la madurez emocional. Basándose en la investigación sobre el bilingüismo y la emoción, la literatura y la emoción, las emociones y el juicio moral, el artículo examina cómo se exploran estos temas interconectados en la novela y su importancia para nuestra comprensión del viaje del protagonista hacia la autonomía personal. Dos novelas catalanas clásicas,Solitudde Víctor Català yLa plaça del Diamantde Mercè Rodoreda, proporcionan a la protagonista tanto una visión de su propia situación como una forma de convertirse en la narradora de su propia historia de vida, tomando así (según parece) el control de su propio destino. El artículo argumenta que esto sólo es posible gracias a su capacidad para expresar su historia en una lengua nueva, redescubrir la conexión entre la sensación corporal y la emoción, y forjar una nueva identidad moral que ya no está condicionada por la de su hipócrita padre. [ABSTRACT FROM PUBLISHER]

Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguerencapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme

En aquest article s’analitza la representació del fenomen migratori en un conjunt de textos literaris i periodístics publicats en els anys 1920-1939 i a partir de 1964. En fer-ho es qüestiona la idea que no existeix una literatura sobre la immigració coetània al fenomen migratori. Per bé que el motiu no tindrà la centralitat que ocupa a Els altres catalans, és recurrent en una sèrie de ficcions que, des de la ciència-ficció fins a la base neorealista, en mostren l’interès. D’una banda, perquè el tema genera una controvèrsia relacionada amb la realitat social i, de l’altra, perquè permet d’incidir críticament en la realitat del moment.

Resumen: El propósito de este artículo es hacer un repaso de las técnicas y procedimientos estilísticos que la escritora Carme Riera utiliza al traspasar sus propias obras desde el original catalán al castellano. La intención de causar un mismo efecto estético en un nuevo público lector en lengua castellana hace que la autora se sienta absolutamente libre para modificar, adaptar, modular, ampliar o suprimir el texto original. Riera considera sus traducciones solo como ejercicio de recreación. Desde esa perspectiva, sus recreaciones consiguen seducir también al público lector hispano, al tiempo que reflejan una de las características esenciales de su obra: la visión poliédrica de la realidad, ya que sus autotraducciones guardan una estrecha correspondencia con la pluralidad de cosmovisiones inherente a la diversidad de lenguas. Sus procedimientos pueden ser a veces discutibles, pero el resultado final desemboca en una nueva y enriquecedora mirada.Summary: The purpose of this article is to survey the techniques and stylistic procedures used by the writer Carme Riera to transfer her own work from the original Catalan to Spanish. The process of seeking to create the same aesthetic impact on a new Spanish readership has the effect of liberating the author, enabling her to modify, adapt, vary, enlarge or omit passages of the original text. Riera considers translation only as an exercise in recreation. As a product of this perspective, her recreations are not only successful in captivating a Spanish readership but also reflect one of the essential characteristics of her work: a multifaceted vision of reality, since her self-translations are a close parallel to the multiplicity of world views inherent in the diversity of languages. Her procedures may at times be questionable, but they lead to a new and enriching final standpoint.

Resumen: Es posible leer en Joc de Miralls que el espejo amplía las posibilidades de visión con sus múltiples ángulos pero, a la vez, nos ofrece todas las trampas de los reflejos. Pero ¿por qué el reflejo deviene un engaño? ¿Es el reflejo, como producto de la superficie del espejo, equivalente a las máscaras que todos llevamos sobre nuestra verdadera identidad? Los personajes de la obra de Carme Riera acostumbran a no ser lo que parecen y suelen esconder identidades inesperadas, pero en Joc de miralls, los protagonistas se encuentran un paso más allá: luchan por encontrar su ―Yo‖ en un proceso que nunca parece acabar.Summary: It is possible to read in Joc de Miralls that mirrors offer wider possibilities of vision thanks to their numerous angles but, at the same time, they offer all the traps of reflection. But, why are the reflections deceitful? And, as products of mirror‘s surface, are those reflections the same as the masks we all bring with us over our own identity? The characters of Carme Riera‘s novels never are what they seem to be. Furthermore, most of the time, they hide unexpected identities. But in this book, the characters go one step forward: they struggle to find who they are in a process that seems to never end.

En aquest article oferim una panoràmica crítica a la projecció de la poesia xinesa i dels referents xinesos sobre la literatura catalana des dels inicis del segle XX fins avui. Analitzem per una banda el sentit i la funció d’aquestes derives síniques, la seva presència en la versió i traducció indirecta de poesia xinesa, la seva presència com a tema poètic o narratiu, i la seva influència com a inspiració de raons filosòfiques o espirituals.

Aquest article tracta d’un cas de «literatura migrant» a Catalunya, el de l’escriptora catalana d’origen marroquí Najat El Hachmi. S’hi analitza el seu primer llibre publicat, l’assaig d’estil autobiogràfic Jo també sóc catalana, examinant la concepció que expressa del fenomen migratori des d’una perspectiva lingu?ística, cultural i de gènere, i comparant aquest cas amb el d’altres escriptors i, especialment, escriptores pertanyents a l’anomenada literatura francòfona magribina.

Este artículo se centra en analizar las causas, los actores principales y las consecuencias de la polémica crítica que se inició en la revista barcelonesa Destino en junio de 1959 sobre la situación del teatro catalán: las causas de su decadencia, posibles soluciones, sus necesidades, etc. El debate se prolongó a lo largo de seis meses y, después del primer artículo del director de Destino, Néstor Luján, intervinieron numerosas personalidades de la escena catalana como Josep Maria de Sagarra, Joan Oliver y Frederic Roda, y del mundo cultural barcelonés como el editor Jaume Aymà.

El día 15 de abril de 1927 se desató, en las páginas de La Gaceta Literaria, una de las polémicas culturales más importantes del siglo XX en el contexto iberoamericano con la publicación del manifiesto «Madrid, meridiano intelectual de Hispanoamérica». La importancia de aquella polémica para las literaturas americanas ha sido frecuentemente estudiada, pero nunca se ha prestado demasiada atención a interpretar la recepción del manifiesto de Guillermo de Torre por parte de las diferentes literaturas ibéricas. El presente artículo recupera la intervención de uno de los principales escritores catalanes, Agustí Calvet «Gaziel», que da la medida de hasta qué punto aquella polémica afectaba también a la literatura catalana.

El presente artículo hace un recorrido por los testigos escritos con características propias de la anotación memorialística, durante los siglos xiv-xv y en el ámbito geográfico valenciano. Estos textos no pasan de ser, en muchos casos, simples notas marginales o entradas breves en obras de más pretensiones, pero representan los estadios iniciales de la dietarística valenciana. Por otro lado, en esta fase de la actividad, los autores no suelen hacer acto de presencia y, más bien, los tenemos que detectar en cuanto que son reflejo de la sociedad que los rodea.

El Llibreter es un blog sobre el mundo del libro y la literatura, que presenta los disparos habituales de esta clase de páginas web, entre otras el carácter personal de la escritura. Aun así, el uso de un pseudónimo que esconde cualquier referencia a una identidad real, matiza la posibilidad de aplicar el pacto autobiográfico e introduce elementos que, junto a otros, nos permiten afirmar que el bloque despliega una figuración irónica. Esta contribuye a evitar que el bloque sea considerado como crítica literaria y, relacionada con otras características textuales, formales y funcionales, permite relacionarlo con la práctica del dietario en concreto y con la escritura ensayística en general.

L’any 1952 Carles Salvador va escriure un guió per a una obra musical basada en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Encara que el projecte no va reeixir, es tracta d’una mostra del seu interés per divulgar els clàssics valencians, com també un símptoma dels desitjos de revitalització i dignificació del teatre de l’època. En aquest article transcrivim íntegrament el guió, que fins ara havia romàs inèdit.

La literatura, més que llibres és el nom d’un espai web pensat com a suport a les clases presencials de literatura de 3r i 4t d’ESO. L’objectiu és presentar d’una manera atractiva les diferents etapes, els autors i les obres de la literatura catalana i treballar-los a partir d’activitats pràctiques que permetin a l’alumnat introduir-s’hi de manera actual. La finalitat d’aquest estudi és posar en contacte l’alumnat amb algunes èpoques, autors, personatges, obres, etc. significatius de la nostra literatura, en certa manera encara força vigents en l’actualitat. Una idea important que ha guiat aquest projecte ha estat la de connectar el passat amb el present i fer veure a l’alumnat l’actualitat de molts dels clàssics. El lloc està organitzat cronològicament en quatre cursos i cadascun d’ells s’estructura en diferents temes. S’ha fet una selecció, evidentment discutible, d’etapes, autors i obres per a cadascun dels períodes de la literatura catalana, dels quals se’n proposa el treball a partir dels diferents recursos que permet utilitzar el suport moodle que s’ha fet servir: PowerPoints, enllaços a pàgines web, qüestionaris, cançons, vídeos, etc.

Aquest article examina l'actitud europeista, catalanista i comparatista del crític barceloní Ramon Esquerra i Clivillés (1909–1938?), reflectida de manera personal en la ressenya de novel·la estrangera a la premsa (1932–1936) i en els estudis emmarcats en el model del comparatisme francès d'entreguerres (1935/36–1938), que disciplinen la seva crítica literària i en canvien bona part dels centres d'interès. Tot i seguir els conceptes d'influència i fortuna exposats per Paul van Tieghem, Esquerra hi adequa el seu imaginari nacional i publica estudis com “Shakespeare a Catalunya” (1935) i “Stendhal en España” (1936), fet que el converteix en l'introductor del comparatisme acadèmic a Catalunya. Alhora, l'article planteja el pensament d'Esquerra sobre la crisi d'Occident, debat en què participa denunciant les interferències polítiques en la literatura provocades per l'estatisme del moment (feixisme i comunisme), emparant-se amb les reflexions de Paul Hazard i les solucions d'inspiració cristiana de Christopher Dawson i Nikolai Berdiàiev. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

This article examines how the writer and journalist Josep Pla contributed to opinion formation regarding architectural modernisme, an important part of Catalan cultural and urban heritage. The fact that Pla's aesthetic proposals varied from one period to another demonstrates how culture is manipulated by politics and the media so as to impose principles that have little to do with initial ideological and aesthetic values. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Aquest article estudia la presència de la medicina i el discurs mèdic a la “trilogia femenina” de Carles Soldevila:Fanny(1929),Eva(1931) iValentina(1933). Totes tres novel·les examinen detalladament el paper social de la professió mèdica i la seva contribució a l'establiment i el reforç de diferències de classe.Fannys'estructura al voltant del contrast entre la neurastènia i la sífilis, dues patologies imbuïdes de prejudicis morals, classistes i de gènere.EvaiValentina, d'altra banda, tracten del desequilibri de poder que comporta la relació metge-pacient i qüestionen l'objectivitat del discurs científic. Mitjançant l'anàlisi de diversos documents històrics, la noció freudiana de transferència, certs aspectes de l'obra de Michel Foucault i els conceptes de neurastènia, sífilis, higienisme, incest i transmissió genètica, aquest article pretén posar de manifest la importància del discurs mèdic i les narratives de la malaltia en la societat catalana dels anys 30. Per tal de demostrar que l'interès en aquests assumptes no era en absolut exclusiu de Soldevila, l'article també examina breument les novel·lesEl doctor Rip(1931), de Salvador Espriu, iLa glòria del doctor Larén(1936), de Pere Calders. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Las referencias a los apostólicos por parte de Ramón Llull permiten plantear el Llibre de les bésties como una crítica a los miembros de aquella secta, quietistas y antijerárquicos. Ello explicaría la inserción natural de este libro como un capítulo más de Llibre de meravelles, que anteriormente parecía una inclusión forzada. A su vez, contribuiría a interpretar su estridente inmoralidad, la cual resalta que hay que actuar aprovechando todos los recursos, de acuerdo con la ordenación de la Creación, como hacen los animales que sirven de ejemplo, activos y fieles a su rey.The references of Ramón Llull to the apostolics allows us to see the Llibre de les bésties as a criticism of the members of that sect. This explains the natural inclusión of this book just like a chapter of the Llibre de meravelles, which otherwise seemed a torced insertion. It also contributes to the interpretation of his strident immorality, which justifies itself because is necessary to act. That is, to act using all the resources in accordance with the order of Creation, as do the animáis that are exemplars, actives and loyals to his king.

L’article proposa una reflexió sobre els predecessors catalans i els continuadors europeus del cant V de l’Orlando Furioso.