Search

This article analyses how, through trade, the “supreme power” of the Hispanic monarchy was refuted by natural law and the law of nations at the end of the 17th century in the kingdoms of the Indies. This work explains –from the court system approach– the reasons that provoked the turning point of a disintegration of the domestic economic system (oeconomia), based on the grand governments of the viceroys in Spanish America, to give way to another model of political economy, more secularised and centralised (Consulado de Comerciantes de Lima), in which freedom of trade and the defence of individual property led to the reconfiguration of the political and economic space of America. Finally, it will be concluded that the American consulates of commerce encouraged the end of the “absolute power” of the viceroys, while promoting commercial development and the defence of the law of nations, anticipating the reforms of the Enlightenment.

This article compares similarities and differences between legislative drafting in the EU and in three legal systems: Spain, the United Kingdom and France. To this end, a multilingual corpus has been compiled, consisting of EU prescriptive resources in these languages and those of reference in the Member States. The aim of these resources is to homogenize the criteria for legislative drafting. Among the results observed we should highlight the convergences in terms of the structure and organization of content and divergences in style related to the use of verb tenses or specific terminology. It is concluded that Community drafting has its own characteristics distinct from national legislation.

L’article aplica els conceptes de bilingüisme de sentit únic i nínxol territorial (Laponce) i de plenitud institucional (Breton), desenvolupats per la literatura científica canadenca dels àmbits de la ciència política i la sociolingüística, a l’anàlisi de les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol. Després d’una revisió dels conceptes i del seu context d’aparició dins dels processos de reconeixement de la minoria francòfona al Canadà, s’estudia com el marc constitucional espanyol i el seu desenvolupament normatiu i jurisprudencial han afavorit, des de la dècada dels vuitanta, l’existència d’un bilingüisme de sentit únic, amb el castellà com a llengua “comuna” i per defecte de l’Estat. Aquesta situació de bilingüisme de sentit únic s’observa estudiant un seguit de mecanismes jurídics, com ara la jerarquització constitucional de les llengües, la inacció de l’Estat pel que fa a la protecció efectiva de les llengües diferents del castellà i la limitació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en matèria de política lingüística, principalment per via jurisprudencial. A aquests mecanismes s’afegeix l’existència d’una concepció conflictiva de la cohabitació de llengües en virtut de la qual tot reconeixement de les llengües pròpies implicaria un atac a la preeminència del castellà. Partint d’aquests fets, se suggereix com a conclusió la superació d’aquest paradigma mitjançant la normalització completa de les llengües espanyoles, seguint l'exemple del castellà, i la generalització d’una equitat lingüística més gran.

El presente artículo analiza la calidad de la redacción jurídica en la UE y cómo se regula en las diferentes versiones lingüísticas. Para ello, se ha constituido un corpus multilingüe en castellano, inglés y francés de textos prescriptivos tanto para la redacción de cualquier tipo de documento como para la redacción de instrumentos legislativos. Entre los resultados observados destaca el hecho de que la mayoría de estas directrices, de carácter no vinculante excepto en el caso del Libro de estilo interinstitucional, son generales y poco exhaustivas y, en su mayoría, están más orientadas a uniformizar la forma que el contenido. Esto tiene como resultado una modificación de la expresión de las lenguas oficiales en las que se redactan estos instrumentos, que se materializa tanto en lo que respecta a su estructura como en el uso de expresiones fijas que hay que emplear. Asimismo, se observa que existe una ambigüedad intencionada, empleada para evitar que se produzcan interpretaciones diferentes según la versión lingüística.

L'article indaga com s'articula la política lingüística institucional de la Unió Europea i de quina manera es desenvolupa el multilingüisme integral de les seves principals institucions. Per a això, s'ha constituït un corpus de textos rellevants, fruit del buidatge de la normativa europea, és a dir, tractats constitutius, reglaments interns i altres documents de referència de les set institucions que estableix l'article 13.1 del Tractat de la Unió i que han integrat de manera diversa el multilingüisme en el seu mode de funcionament, a més dels comitès consultius i les agències descentralitzades. El corpus ha estat analitzat com una cadena semiòtica mitjançant una metodologia temàtica de naturalesa inductiva. Entre els resultats de l'estudi cal destacar l'articulació d'una política multilingüe pel que fa a la comunicació externa amb la ciutadania, encara que algun dels principis enunciats regula també formes de multilingüisme efectives en el si de les institucions, dins de les unitats que les constitueixen i entre les persones que hi intervenen. Paral·lelament, s'observa una tendència a la simplificació en els usos lingüístics, sobretot pel que fa a les agències descentralitzades.

El artículo presenta una propuesta multidimensional de medición del pluralismo informativo en distintos programas de TV abierta: noticieros, matinales y programas de opinión y debate, así como los resultados de su aplicación en el contexto chileno. Para ello se propone un instrumento de 6 dimensiones: diversidad, editorialidad, concentración, propiedad, percepción y alcance. La hipótesis es que una adecuada medición del pluralismo televisivo requiere de distintas dimensiones de análisis, que incluyen aspectos de la programación, de las audiencias y de la televisión como mercado. Tras ser probado con tres muestras distintas en el tiempo, la aplicación del instrumento arroja como resultado un bajo pluralismo en los programas analizados que se expresa en la homogeneidad de contenidos (temas, fuentes, partidos políticos), en un contexto de alta concentración de la audiencia y la inversión publicitaria en los canales con peor puntaje. Estos hallazgos plantean preguntas y propuestas para la institucionalidad reguladora del sector en el actual escenario de cambio constitucional.

Recensió bibliogràfica de Consell Superior de la Justícia del Principat d'Andorra (2017). Manual de llenguatge jurídic [En línia].

En este artículo analizamos las tendencias emergentes en los estudios sobre jurilingüística en relación con la práctica y la investigación de la traducción jurídica. Desde que se empleara por primera vez el término jurilingüística hace casi cuarenta años, este ha servido como paraguas para analizar las relaciones entre lengua y derecho. Aunque en un principio la investigación en este campo se centró en el discurso jurídico y la terminología, la globalización de las relaciones jurídicas y los cambios sociales han dado lugar a una ampliación de sus límites interdisciplinares, entre los que se incluyen la lingüística forense, la pragmática, la antropología o la sociología, entre otros (Jiménez-Salcedo y Moreno-Rivero 2017). En traductología, la jurilingüística ha adoptado un nuevo significado, alejado de la perspectiva puramente microlingüística, por el que se redefine la traducción en entornos jurídicos como una práctica situada (Monzó-Nebot y Moreno-Rivero 2020). En el marco de la jurilingüística, este artículo expone tres ejes principales de la traducción jurídica actual: en primer lugar, se presentan las aplicaciones actuales de la jurilingüística al estudio de géneros textuales y su traducción; seguidamente, se establecen las relaciones entre la lingüística de corpus y la traducción jurídica; por último, se propone una serie de estudios sobre metodología de la formación en el ámbito de la traducción jurídica.

La llengua catalana disposa d’un corpus important d’obres sobre convencions gràfiques. La recerca s’ha centrat en el buidatge de fonts que contenen convencions relatives a l’ús de les majúscules, convencions susceptibles d’ésser emprades en l’àmbit de la redacció juridicoadministrativa. Les fonts analitzades estan en molts casos relacionades directament amb aquest tipus de redacció, però s’han estudiat igualment obres de referència general i llibres d’estil. Els resultats han estat classificats en els tipus de designacions següents: tractaments protocol·laris, càrrecs i dignitats, designació de persones fora de la documentació protocol·lària, entitats o organismes formalment constituïts, institucions, normes jurídiques i documentació administrativa. La discussió dels resultats presenta alguns elements de reflexió analitzats al corpus: l’ús de l’antonomàsia conceptual i l’aplicació del principi de singularitat semàntica com a regles d’escriptura dels noms de càrrecs, la problemàtica de la constitució formal dels organismes i entitats i les seves repercussions en l’ús de la majúscula, el paper desenvolupat per les excepcions de designació (els correferents, les designacions abreujades o incompletes i els plurals aglutinadors), l’ambigüitat del concepte d’institució i les seves conseqüències gràfiques i les diferències entre les fonts pel que fa a la denominació dels instruments jurídics.

Aquest article introdueix la secció monogràfica "De la traducció a la jurilingüística". En destaca que les contribucions que s’hi publiquen reflecteixen un marc interdisciplinar estable de relacions entre llengua i dret, des de paràmetres com ara la traducció, la interpretació, la formació, l’autopercepció professional, la recerca teòrica o l’elaboració terminològica, alhora que recullen algunes de les noves tendències en la matèria i revisen de manera crítica els paradigmes existents. Conclou que les aportacions publicades fan palesa la pertinència de la jurilingüística com a paradigma ampli i dinàmic a partir del qual poder pensar les relacions entre llengua i dret.

En la presente investigación se analiza el intento de creación de un virreinatoen Tierra Firme a mediados del siglo XVII (1650). Esta reforma se lleva a cabo en unmomento en el que la Monarquía estaba en un proceso de justificación política. Entodos los reinos hispanos se produjeron reformas que fueron las bases del sistemapolítico borbónico.

Comme tous les comportements humains, les actes liés au sexe sont susceptibles d’être concernés par des normes juridiques. Certaines pratiques ou certaines représentations sexuelles peuvent être permises ou interdites. Ce type de réglementation pose deux questions de nature très différente, l’une relative au droit tel qu’il est (law as it is / sollen), l’autre au droit tel qu’il devrait être (law as it should be / so sollte sollen sein). La première question est donc d’ordre juridique: de telles restrictions sont-elles permises par les normes supérieures dans un ordre juridique? La seconde question touche à la morale: de telles entraves à la liberté sont-elles justifiées, sont-elles acceptables en vertu de certaines conceptions morales? Chacune de ces pistes mérite d’être quelque peu débroussail-lée, avant que soient présentées les contributions à ce volume, qui explo-rent davantage l’un ou l’autre de ces chemins

This contribution explores the importance of the interpreter as a vector of distinction between linguistic rights and rights of access to public services in the Canadian context. For the former, the specific case of the language used during legal proceedings and the recognition of the national official languages are analyzed. For the latter, the fact that access to any kind of essential public services must be accomplished by means of an interpreter is underlined. In order to illustrate this distinction, both the Canadian jurisprudence on language used during the trials and the mode of functioning of interpreter lists in Quebec are examined.

L’article exposa la política de bilingüisme del Canadà pel que fa a les llengües de treball de l’Administració de justícia, als drets d’accés a la justícia en la llengua oficial pròpia i com aquesta política s’ha de posar en relació amb la política de normalització del francès que practiquen des de fa dècades les autoritats quebequeses. S’analitzen en primer lloc els dispositius legislatius que han permès el reconeixement d’un seguit de drets lingüístics a les comunitats de llengua oficial en situació minoritària (anglòfons al Quebec i francòfons fora d’aquesta província) i com la jurisprudència, principalment la de la Cort Suprema del Canadà, ha anat modificant el reconeixement d’aquests drets de manera evolutiva, considerant primer que el dret a fer servir una llengua oficial o l’altra als tribunals derivava d’un compromís polític però no es reconeixia com un veritable dret lingüístic, fins a la sentència Beaulac, on es donava una interpretació àmplia i liberal d’aquests drets i es considerava l’absoluta obligatorietat per a l’Administració de fornir les millors condicions per a llur desenvolupament. D’altra banda, aquest context legislatiu i jurisprudencial s’ha de posar en relació amb la política de normalització lingüística del francès a l’Administració quebequesa, la qual ha de reconèixer, però, els drets dels anglòfons a una justícia en llur llengua en una província on el francès està declarat com a única llengua oficial.

In this paper the idea of utopia is analysed through concepts like gender and sexuality. The corpus is made up of novels and essays published during the two last decades of the 18th century dealing with imaginary travels to fantastic countries. In these novels and essays there is a subversion of gender relationships: heroes travel to unreal territories where gender dualism no longer exists. These utopias draw an alternative geography of gender and sexuality in last 18th century fiction. Utopia establishes transgender interference and sex war; however, the denouement is distinguished by the return of binarism.El artículo analiza la idea de utopía a través de conceptos como género y sexualidad. El corpus se constituye de novelas y ensayos publicados durante las dos últimas décadas del siglo XVIII que tratan sobre viajes imaginarios a países fantásticos. En estas novelas y ensayos existe una subversión de las relaciones de género, ya que los protagonistas viajan a territorios irreales en los que el dualismo de género deja de existir. Estas utopías dibujan una geografía alternativa del género y la sexualidad en la ficción de finales del siglo XVIII. La utopía instaura la interferencia transgénero, aunque el desenlace esté marcado por el regreso al binarismo.

A propósito de la obra de Denis Baron, Corps et artifices. De Cronenberg à Zpira (París, L’Harmattan, col. «Champs visuels», 2007; 211 páginas, ISBN: 978-2296032491).

Anecdote is recurrent in the libertine lit-erature at the end of the 18th century, espe-cially in the apocryphal correspondences of prostitutes. It constitutes an ironical and implacable way of presenting sexual prac-tices that prostitutes would experience.

Cet article porte sur trois aspects de l’esthétique du poète français du XVIIIe siècle André Chénier: style, inspiration et imitation. Au même temps, on analyse quelques textes représentant son art poétique tels que: «La paix des champs », «L’Invention», «La jeune captive» et «Comme un dernier rayon».

Copyright of Revue Nouvelle is the property of Revue Nouvelle and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)