36 results on '"literatura catalana"'
Search Results
2. Reconstrucció del cançoner Curiositat catalana (final del s. XVII)
- Author
-
Albert Rossich
- Subjects
literatura catalana ,poesia barroca ,cançoners manuscrits ,codicologia ,atribucions ,French literature - Italian literature - Spanish literature - Portuguese literature ,PQ1-3999 - Abstract
Un dels cançoners més importants de poesia catalana del segle XVII era un que portava per títol Curiositat Catalana. Malauradament, el llibre va ser mutilat per un posseïdor i només en van quedar els índexs i dues obres de teatre de Francesc Fontanella (i una d’aquestes, incompleta). Malgrat la pèrdua dels textos, el fet que els índexs fessin constar l’autoria de moltes de les composicions preservava l’interés del cançoner com a inventari de poetes del Barroc català i com a testimoni de la vitalitat de la poesia en llengua catalana, cosa especialment útil en tractar-se d’una època tradicionalment mal coneguda. Però després de la primera notícia que tenim d’aquest manuscrit, de 1859, el llibre va desaparèixer i no ha estat retrobat fins fa pocs anys. La troballa permet reconstruir de manera aproximada per primera vegada l’ordre i les característiques del còdex. En aquest treball, a més, examinem la pertinència de les atribucions que fa, que sovint no són exactes.
- Published
- 2022
- Full Text
- View/download PDF
3. La virtut de la fortalesa als sirventesos morals de Pere March.
- Author
-
FERRER, LLUÍS RAMON I.
- Subjects
VIRTUES ,MIDDLE age ,PATIENCE ,POETRY (Literary form) ,POETS - Abstract
Copyright of Revista de Lengua y Literatura Catalana, Gallega y Vasca is the property of Editorial UNED and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2020
- Full Text
- View/download PDF
4. Josep Pla and Lytton Strachey: parallel portraits
- Author
-
Joaquim Espinós Felipe
- Subjects
Josep Pla ,Lytton Strachey ,nueva biografía ,literatura catalana ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
Lytton Strachey and Josep Pla are authors with distinct creative personalities, but also with important points of contact. Pla felt a great admiration for the English writer, founder of the so-called New Biography. Strachey renewed the genre thanks to his critical eye and his literary instinct, attentive to detail, to synthesis, to irony. The narrative effectiveness of his texts and their psychological penetration shortened the distances between biography and novel. All these qualities are also present in the work of Josep Pla. When Pla read Strachey's work and that of the other New Biography authors, he was a young writer who had already decided the direction that his work should take: the memoirs. In his desire to leave a record of his time, biographies had already begun to play an important role, which would grow in relevance throughout his writing career. It seems reasonable to think that the reading of Strachey's work and that of the other New Biography authors could offer Pla confirmation in his chosen literary option as well as encouragement throughout his years of dedication to the biographical genre.
- Published
- 2017
- Full Text
- View/download PDF
5. 'Una novel·la pornográfica, per favor!': Scandal and provocation in the literatura Catalan (first half of the 20th century)
- Author
-
Jordi Cornellà-Detrell
- Subjects
literatura catalana ,franquismo ,modernisme ,literatura y escándalo ,literatura y moralidad ,sociología de la literatura. ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
This article sets out to analyse the role of controversy and scandal in the development of the Catalan literary field during the first half of the twentieth century. The main topics to be explored are the importance of religion and sexuality in the modernista novel, the debates caused by the impact of Freud’s ideas in the 1920s and 1930s and, finally, the moral conservatism of the 1940s and 1950s, which led to the ostracism of several authors. Drawing upon Bourdieu’s ideas and the sociological theory of scandal, this article shows that controversy is an integral element of the literary field which periodically helps to renovate literary techniques. Among the works examined are La dama enamorada (Joan Puig i Ferrater), Josafat (Prundenci Bertrana), Els sots feréstecs (Raimon Casellas), Fanny (Carles Soldevila), Aspectes (Salvador Espriu), Una mena d'amor (Cèsar August Jordana), Vida privada (Josep Maria de Sagarra), Laura a la ciutat dels sants (Miquel Llor) and El mar (Blai Bonet).
- Published
- 2017
- Full Text
- View/download PDF
6. Presentación del monográfico coordinado por Alfons Gregori. Fantástico e ideología: un malentendido que todavía nos acecha
- Author
-
Alfons Gregori
- Subjects
fantástico ,ideología ,teoría de la literatura ,literatura española ,pintura alemana ,literatura catalana ,General Works - Abstract
Presentation of the monogrph issue coordinated by Alfons Gregori. Fantastic and ideology: a misunderstanding that still stalks us
- Published
- 2019
- Full Text
- View/download PDF
7. A Theoretical Approach to Translation and Self-Translation. On Catalan and Spanish Literatures
- Author
-
Josep M. Ramis Llaneras
- Subjects
Comparatismo ibérico ,teoría de los polisistemas ,traducción ,autotraducción ,literatura catalana ,literatura española ,régimen franquista ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
Theories about translation and self-translation between Catalan and Spanish literatures during Franco’s dictatorship are strictly subject to cultural and linguistic dispositions imposed by Franco’s regime from its victory. The explicit banning of any publication in Catalan, as well as the feeble slots opened with the pass of the decades, explicitly marks the evolution of translation and self-translation between both literatures. The goal of this article is to examine from a theoretical point of view, based on the Polysystem Theory and P. Casanova’s approach, the relation between both literatures through translation and self-translation, especially during Franco’s dictatorship, which lasted more than thirty years.
- Published
- 2016
- Full Text
- View/download PDF
8. «Un poeta de los que nacen y no se hacen»: Joan Maragall a través de Ramon D. Perés
- Author
-
Gemma Bartolí
- Subjects
Joan Maragall ,Ramon D. Perés ,Literatura catalana ,Crítica literària ,Catalan literature ,Literary criticism ,Literature (General) ,PN1-6790 ,French literature - Italian literature - Spanish literature - Portuguese literature ,PQ1-3999 - Abstract
El propòsit d’aquest article és analitzar la concepció que Ramon D. Perés té de Joan Maragall i la seva obra a través dels articles que va publicar en premsa entre el 1883 i el 1913. Es veurà com la seva percepció és canviant al llarg dels anys: inicialment Maragall encaixa plenament amb els ideals defensats pel crític, però després se n’allunya en la mesura que el moviment modernista evoluciona i Perés se’n desvincula. The aim of this paper is to analyze the opinion that Ramon D. Perés has about Joan Maragall and his work through the articles Perés published from 1883 to 1913. His idea evolves over time: in the beginning, Maragall perfectly fulfills the critic’s standards, but later on, as Maragall moves away from them due to the evolution of the Modernist movement, Perés changes his opinion on his work.
- Published
- 2018
9. La recherche de l’absolu chez Vinyoli
- Author
-
Hatem, Jad
- Subjects
littérature catalane ,Joan Vinyoli (1914-1984) ,Literature (General) ,20e siècle ,literatura catalana - Abstract
« Je dérive vers des lointains inconcevables » (Joan Vinyoli). « C’est une chose singulière, et non des moindres, de pouvoir faire d’une chose plus que ce qu’elle est par elle‑même » (Paracelse). « Je crois voir ; puis je m’effraie à la pensée de n’avoir peut‑être vu que moi‑même » (Hölderlin). « Quiconque ne se risque pas au‑dessus de la réalité, ne conquerra jamais la vérité » (Schiller). « Nous pouvons aimer l’invisible, mais nullement l’inconnu » (saint Augustin). « Amie, / baigne‑moi / f...
- Published
- 2022
10. Livre d’ami
- Subjects
littérature catalane ,Joan Vinyoli (1914-1984) ,Literature (General) ,20e siècle ,literatura catalana - Abstract
Traduction par Lourdes Godoyavec la collaboration de Jad Hatem AVERTISSEMENT Les poèmes de ce livre furent écrits entre 1955 et 1959. Ils sont le corrélatif objectif verbal d’un long processus d’intériorisation. Ils prirent le sens d’une immersion dans les eaux les plus profondes de la poésie et de la vie. Cette poésie implique un langage indirect, élusif. Les expériences qu’elle tente de transcrire exigent que les poèmes conservent autant que possible le mouvement qui leur est propre. Or, ce...
- Published
- 2022
11. Aperçu biographique de Joan Vinyoli
- Author
-
Solà, Pep
- Subjects
littérature catalane ,Joan Vinyoli (1914-1984) ,Literature (General) ,20e siècle ,literatura catalana - Abstract
Il y a des poètes dont la vie et l’œuvre nous apparaissent tellement entrelacées qu’il n’est pas possible de détacher l’une de l’autre. Joan Vinyoli est l’un de ces hommes pour lesquels seul l’art peut justifier une vie. Dans ce bref aperçu biographique nous tenterons de restituer l’essentiel pour comprendre cette personnalité incontournable de la poésie lyrique catalane et européenne du XXe siècle. Joan Vinyoli voit le jour à Barcelone en 1914 dans une famille aisée. Sa sœur Carme nait en 19...
- Published
- 2022
12. Catalunya i democràcia: el cercle de Víctor Balaguer en 1857-1860
- Author
-
Magí Sunyer
- Subjects
Víctor Balaguer ,literatura catalana ,Jacint Verdaguer ,Conrad Roure ,Frederic Soler ,Emili Guanyavents ,History (General) and history of Europe ,History of Spain ,DP1-402 - Abstract
Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguerencapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme
- Published
- 2016
- Full Text
- View/download PDF
13. La immigració com a fenomen en la literatura catalana
- Author
-
María Dasca
- Subjects
Immigració ,literatura catalana ,Carles Sentís ,Francesc Candel ,Concepció G. Maluquer ,History (General) and history of Europe ,History of Spain ,DP1-402 - Abstract
En aquest article s’analitza la representació del fenomen migratori en un conjunt de textos literaris i periodístics publicats en els anys 1920-1939 i a partir de 1964. En fer-ho es qüestiona la idea que no existeix una literatura sobre la immigració coetània al fenomen migratori. Per bé que el motiu no tindrà la centralitat que ocupa a Els altres catalans, és recurrent en una sèrie de ficcions que, des de la ciència-ficció fins a la base neorealista, en mostren l’interès. D’una banda, perquè el tema genera una controvèrsia relacionada amb la realitat social i, de l’altra, perquè permet d’incidir críticament en la realitat del moment.
- Published
- 2016
14. La funció del pròleg en l’assaig: sis mostres de la literatura catalana del segle xx
- Author
-
Gonçal López-Pampló
- Subjects
assaig ,paratext ,gèneres literaris ,pròleg ,literatura catalana ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
L’objectiu d’aquest article és contribuir al debat sobre l’especificitat estètica de l’assaig i la seua funció social a partir del grau d’autoconsciència genèrica que expressen sis autors de la literatura catalana del segle XX en els pròlegs a sis obres diferents (Josep Carner, Carles Riba, Joan Fuster, Josep Maria Espinàs, Enric Sòria i Martí Domínguez). Per aconseguir aquest objectiu, se segueix el marc conceptual proposat per Genette (1987) per a l’anàlisi dels elements paratextuals i, en particular, els anomenats pròlegs autorials.
- Published
- 2012
- Full Text
- View/download PDF
15. L’escriptura com a paraula: País íntim de María Barbal
- Author
-
Sandrine Ribes
- Subjects
Maria Barbal ,País íntim ,literatura catalana ,literatura femenina. ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
L'obra de Maria Barbal destaca en particular dins el panorama de la literatura escrita per dones en llengua catalana. El seu llibre País íntim (2005) il·lustra l’evolució de la novel·la femenina catalana contemporània escrita en primera persona. L’autora hi desenvolupa la temàtica de la construcció d’una identitat personal, més exactament una identitat de dona que es construeix en el marc d’una relació mare-filla complexa. Intentaré, en aquest article, analitzar quins són els procediments narratius emprats per l’autora que fan de la seva escritura una paraula en el temps i com el projecte estètic de la construcció d’un diàleg imaginari es converteix en una intenció ètica.
- Published
- 2012
- Full Text
- View/download PDF
16. La traducció d’Antoni Canals del 'Pater Noster, Ave Maria i Salve Regina': edició crítica a partir d’un nou manuscrit
- Author
-
Emili Casanova
- Subjects
Edición de textos ,Siglo XV ,Literatura catalana ,Antoni Canals ,Traducción ,Pater Noster ,Ave Maria ,Salve Regina ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
Se ofrece aquí la edición crítica de tres opúsculos d’Antoni Canals (1352-1419) a partir de un manuscrito desconocido hasta ahora encontrado en Nápoles. Se trata de la traducción del Pater Noster, Ave Maria y Salve Regina desde el latín con la intención de permitir leer un texto recomendado a la clase noble y burguesa del momento. La edición va acompañada de un apéndice de variantes entre los dos manuscritos conocidos hasta ahora, uno por obra. El texto es uno de los más ricos lingüísticamente de la literatura religiosa medieval catalanovalenciana. Permite resolver algunos hápaxes como níxol ‘necio’.
- Published
- 2010
17. El plor de la tórtora i el naufragi de L’Atlàntida: dos ressons virgilians en l’obra de Verdaguer
- Author
-
Jaume Medina
- Subjects
Tradició clàssica ,Poesia ,Literatura catalana ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
Després d’haver presentat un document en què s’acredita que Jacint Verdaguer posseïa un ejemplar amb l’edició llatina de les obres de Virgili, hom ofereix dos exemples de la influència del poeta de Màntua sobre la producció poètica de l’autor català.
- Published
- 2009
18. A propósito del espacio y del tiempo en la literatura ejemplar
- Author
-
Josep Ysern
- Subjects
Exempla ,Literatura catalana ,Literatura medieval ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
This paper is devoted to the study of space and time in the exempla literature in two aspects: A) its prodigious alterations; B) the characterization of supernatural spaces, with special attention to the places beyond the grave.
- Published
- 2009
19. Bernat Metge, defensor de la dona i l’ideal de la pau.
- Author
-
Julia Butinyá Jiménez
- Subjects
Literatura catalana ,Edad Media ,Humanismo ,Estudio de fuentes o Metodología comparatista ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
Bernat Metge, defensor de la mujer y del ideal de la paz. Se estudian dos pasajes del diálogo catalán de 1399, Lo somni, que muestran una vez más –en la línea sobre la que ha insistido la autora–, aspectos de la modernidad de su autor, Bernat Metge, propios del momento de la introducción del Humanismo. El signo a favor de la mujer, que a lo largo del tiempo ha sido generalmente expresivo de un espíritu abierto o de progreso, se percibe, en el IV libro, por medio de una bellísima manifestación, que va más allá de pronunciarse a favor de la mujer y contra el misoginismo y constituye un auténtico avance de la filosofía neoplatónica. En la segunda parte se observa el rasgo decididamente favorable a la paz, a propósito del tema del Cisma, que se enfoca desde una panorámica general, de rechazo de toda disensión, bajo la sombra del cristianismo de la Divina Comedia. De hecho, se trata de la filosofía, que será pronto enarbolada por Ficino, y del rasgo característico ya de los primeros humanistas: la concordia. Hay que añadir que en los dos pasajes afloran detalles de humor.
- Published
- 2003
20. Traduccions catalano-rumanes: antecedents i present del projecte editorial «Meronia».
- Author
-
Jana Balaciu Matei and Xavier Montoliu
- Subjects
Relaciones rumanocatalanas ,Literatura catalana ,Traducciones rumanas ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
Desde la creación de la Biblioteca de Cultura Catalana por la Editorial Meronia de Bucarest, la literatura catalana cuenta con una presencia continuada en Rumanía, proyecto que, evidentemente, exige un soporte institucional. Por un lado, destaquemos que dicho proyecto nació merced al entusiasmo, al estímulo y a la profesionalidad de un grupo de catalanófilos rumanos que llevan a cabo traducciones de textos de literatura y cultura catalanas en rumano. Por otro lado, señalemos que dichas traducciones han sido bien acogidas por un público interesado de ávidos lectores.
- Published
- 2003
21. Barcelona, las tres caras del espejo: del Barrio Chino al Raval
- Author
-
Jordi Castellanos
- Subjects
Barcelona en la literatura ,Literatura catalana ,Ciudad poliédrica ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
El estudio intenta presentar la interacción entre la literatura y el mito en la ciudad de Barcelona, la significación histórica del Modernisme y su utilización desde la postmodemidad, todo ello enfrentado a la imagen poliédrica, diversa, de una ciudad industrial y, al mismo tiempo, portuaria. En lo literario, la pugna entre dos imágenes, la de la Barcelona del distrito quinto y la del ensanche, corresponde a dos actitudes antitéticas y al mismo tiempo complementarias que sobreviven, aunque hayan cambiado las formas, en los albores del siglo XXI.
- Published
- 2002
22. Sobre els primers testimonis memorialístics valencians: anotacions dietarístiques i cròniques locals
- Author
-
Vicent Josep Escartí Soriano
- Subjects
dietarios valencianos ,dietarística medieval ,literatura catalana ,historiografía ,memorialística ,Literature (General) ,PN1-6790 - Abstract
El presente artículo hace un recorrido por los testigos escritos con características propias de la anotación memorialística, durante los siglos xiv-xv y en el ámbito geográfico valenciano. Estos textos no pasan de ser, en muchos casos, simples notas marginales o entradas breves en obras de más pretensiones, pero representan los estadios iniciales de la dietarística valenciana. Por otro lado, en esta fase de la actividad, los autores no suelen hacer acto de presencia y, más bien, los tenemos que detectar en cuanto que son reflejo de la sociedad que los rodea.
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
23. El bloc El Llibreter. L’assaig des de la ironia
- Author
-
Gonçal López Pampló
- Subjects
ensayo ,ironía ,literatura catalana ,blogs ,crítica literaria ,Literature (General) ,PN1-6790 - Abstract
El Llibreter es un blog sobre el mundo del libro y la literatura, que presenta los disparos habituales de esta clase de páginas web, entre otras el carácter personal de la escritura. Aun así, el uso de un pseudónimo que esconde cualquier referencia a una identidad real, matiza la posibilidad de aplicar el pacto autobiográfico e introduce elementos que, junto a otros, nos permiten afirmar que el bloque despliega una figuración irónica. Esta contribuye a evitar que el bloque sea considerado como crítica literaria y, relacionada con otras características textuales, formales y funcionales, permite relacionarlo con la práctica del dietario en concreto y con la escritura ensayística en general.
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
24. Un guió del Tirant lo Blanc elaborat per Carles Salvador
- Author
-
Gonçal López-Pampló
- Subjects
Tirant lo Blanc ,Carles Salvador ,teatre ,literatura catalana ,postguerra. ,Language and Literature ,French literature - Italian literature - Spanish literature - Portuguese literature ,PQ1-3999 - Abstract
L’any 1952 Carles Salvador va escriure un guió per a una obra musical basada en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Encara que el projecte no va reeixir, es tracta d’una mostra del seu interés per divulgar els clàssics valencians, com també un símptoma dels desitjos de revitalització i dignificació del teatre de l’època. En aquest article transcrivim íntegrament el guió, que fins ara havia romàs inèdit.
- Published
- 2014
- Full Text
- View/download PDF
25. Cuatro poemas en castellano de un autor bilingüe: Pau Puig
- Author
-
María Rosa Serra Milà
- Subjects
Pau Puig ,Literatura del siglo XViii ,Literatura catalana ,escritores bilingües ,Poesía rococó ,Literatura humorística. ,Romanic languages ,PC1-5498 ,Philology. Linguistics ,P1-1091 - Abstract
Una vez publicada la obra en catalán de Pau Puig (2012), me parece con-veniente poner a disposición de los lectores y estudiosos una pequeña muestra de la obra en castellano de este autor que, como muchos otros literatos catalanes de su época, es-cribía tanto en catalán como en castellano.Después de unas breves pinceladas biográficas y de la enumeración de las obras que le podemos atribuir, editamos cuatro poemas representativos de su estilo y de sus prefe-rencias temáticas.
- Published
- 2013
26. Poème et paysage dans l’œuvre de Jordi Pere Cerdà
- Author
-
Zimmermann, Marie-Claire
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
Poema i paisatge a l’obra de Jordi Pere Cerdà : la invenció d’un estil L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà naix en un espai particular, la Cerdanya, i molt aviat, en els primers reculls, l’escriptura, a més de crear amb noms (Puigmal, Carlit), imatges i ritmes, diversos paisatges de la muntanya ceretana, aconsegueix celebrar de manera més general la matèria, és a dir els elements de l’univers, a través d’una meditació sobre el temps, el qual no resideix sols en la continuïtat de les estacions sinó en la infinita eternitat de la terra, inseparable de l’home. Alhora anònim i omnipresent, el jo és solidari de totes les criatures; la seva expressió, d’una forta tensió lírica, fa de la Cerdanya un mite, el lloc dels orígens, una pàtria poètica, tal com la reinventen tots els grans escriptors. Però el cant poètic no es pot limitar a evocar les belleses d’un lloc, els seus costums, tot el que hauria pogut alimentar la nostàlgia de la infantesa o bé constituir una mena d’idealització d’un espai rural o encara l’esbós d’un paradís. Quan J. P. Cerdà publica La guatlla i la garba, ell ja ha entrat en la Història, ha lluitat en la Resistència durant la segona guerra mundial, i sense parlar mai d’una acció personal (que tots coneixem) al·ludeix a un combat col·lectiu, valent-se de la primera persona de plural. El paisatge d’hivern, per exemple, esdevé el lloc on els homes poden recordar les lluites, proposar d’altres llenguatges per a inventar un futur. La Cerdanya, a més de ser una sèrie de visions puntuals i sensitives, és l’espai d’un pastor andalús – un exiliat, doncs –, un món obert en què la fraternitat i l’amor es diuen al mateix temps que el sol de primavera, el fullam dels arbres, tot això sense que Jordi Pere Cerdà adopti en cap moment el to didàctic d’alguns poetes dels anys 1950-1960. L’obra és pura poesia : els mots de la llengua catalana tal com es parla a la Cerdanya, però reinventats per un gran escriptor. Un poeta d’aquesta dimensió havia pressentit des del començament que l’home ha de viatjar, primer per la imaginació : el mar era una imatge, un mot que simbolitza la llunyania, sempre necessària per a amplificar la creació artística. Els vents també designen el moviment, la comunicació amb d’altres llocs i d’altres homes. Tots els elements dels paisatges inicials es mantenen, però figurant en unes xarxes poètiques cada vegada més riques i denses; els espais tenen més complexitat i el temps còsmic i humà genera una meditació encara més profunda. El vers és l’instrument essencial de la dicció : breu en cobles simètriques, amb anàfores musicals, o bé llarg, lliure, repartit sobre tot l’espai blanc de la pàgina, perquè Cerdà, a més de conèixer la més alta tradició poètica catalana i europea, és un home d’avui, plenament un poeta contemporani. L’œuvre poétique de Jordi Pere Cerdà est née dans un espace particulier, la Cerdagne. Très tôt, dès les premiers recueils, outre qu’elle crée, grâce à des toponymes (Puigmal, Carlit), des images et des rythmes, divers paysages de la montagne cerdane, l’écriture parvient à célébrer la matière, c’est-à-dire les éléments de l’univers, de manière bien plus générale, par le biais d’une méditation sur le temps, celui-ci ne résidant pas seulement dans la continuité des saisons mais dans l’éternité infinie de la terre, inséparable de l’homme. A la fois anonyme et omniprésent, le moi est solidaire de toutes les créatures ; dotée d’un forte tension lyrique, son expression fait de la Cerdagne un mythe, le lieu des origines, une patrie poétique, telle que la réinventent tous les grands écrivains. Mais le chant poétique ne peut se borner à évoquer les beautés d’un lieu et ses coutumes, tout ce qu’aurait pu alimenter la nostalgie de l’enfance, pas plus qu’il ne peut consister en une sorte d’idéalisation d’un espace rural ou ébaucher l’image d’un paradis. Quand Cerdà publie La guatlla i la garba, il est déjà entré dans l’Histoire, puisqu’il a participé à la Résistance durant la seconde guerre mondiale, et que, sans jamais parler de son action personnelle (que nous connaissons tous), il fait allusion à un combat collectif à travers l’usage de la première personne du pluriel. Le paysage d’hiver, par exemple, devient le lieu où les hommes peuvent se souvenir de leurs luttes et proposer d’autres langages afin d’inventer un futur. La Cerdagne n’est pas qu’un ensemble de visions ponctuelles et sensitives : elle est aussi l’espace d’un « pastor andalús » – un exilé – donc un monde ouvert où l’on dit la fraternité et l’amour en même temps que le soleil de printemps, le feuillage des arbres, tout ceci sans que Jordi Pere Cerdà adopte jamais le ton didactique qui fut parfois celui des poètes entre 1950 et 1960. L’œuvre n’est que pure poésie : les mots de la langue catalane telle qu’on la parle en Cerdagne, mais réinventés par un grand écrivain. Un poète d’une telle envergure avait pressenti, dès le début, que l’homme doit voyager, d’abord par l’imagination : la mer est une image, un mot qui symbolise l’éloignement, toujours nécessaire à l’amplification de la création artistique. Les vents aussi désignent le mouvement, la communication avec d’autres lieux et d’autres hommes. Tous les éléments des paysages initiaux se maintiennent, mais ils figurent dans des réseaux poétiques de plus en plus riches et denses ; les espaces deviennent plus complexes, le temps cosmique ou humain engendre une méditation encore plus profonde. Le vers est l’instrument essentiel de la diction : bref dans les strophes symétriques ou bien long et libre, réparti sur tout l’espace de la page blanche, parce Jordi Pere Cerdà, s’il connaît la plus haute tradition poétique catalane et européenne, est aussi un homme d’aujourd’hui, un poète totalement contemporain. L’òbra poetica de Jordi Pere Cerdà nais dins un espaci particular, la Cerdanya. Plan lèu, desempuèi los primièrs recuèlhs, en mai de crear amb toponims (Puigmal, Carlit), images e ritmes, diverses paisatges de la montanha cerdana, l’escritura arriba a celebrar la matèria, es a dire los elements de l’univers, de manièra mai generala, a travèrs una meditacion sus lo temps, lo qual residís dins la continuïtat de las sasons emai tanben dins l’eternitat infinida de la tèrra, inseparabla de l’òme. A l’encòp anonime e omnipresent, lo ieu es solidari de totas las creaturas; son expression, dotada d’una fòrta tension lírica, fa de la Cerdanya un mite, lo lòc de las originas, una patria poetica, coma la reinvéntan tots los grands escrivans. Mas lo cant poètic se pòt pas limitar a evocar las beutats d’un lòc e sas costumas, tot çò qu’auriá pogut alimentar la nostalgia de l’enfància, constituir una mena d’idealizacion de l’espaci rural o esboçar l’image d’un paradís. Quand Jordi Pere Cerdà publica La guatlla i la garba, lo poèta es dintrat dejà dins l’Istòria, car a participat a la Resistència pendent la Segonda Guèrra Mondiala, e, sens parlar jamai de son accion personala (que coneissèm tots), fa allusion a un combat collectiu a travèrs l’usatge de la primièra persona del plural. Lo païsatge d’ivèrn, per exemple, ven lo lòc ont los òmes se pòden remembrar lors luchas e prepausar d’autres lengatges a fin d’inventar un futur. En mai d’un ensemble de visions puntualas e sensitivas, la Cerdanya es tanben l’espaci d’un « pastor andalós» – un exiliat–, un mondo doncas dobèrt ont l’òm ditz la fraternitat e l’amor en meteis temps que lo solelh de prima, lo fulham dels arbres, tot aiçò sens que Jordi Pere Cerdà adòpte lo ton didactic de qualques poètas de las annadas 1950 e 1960. L’òbra es pura poesia : los mots de la lenga catalana parlada en Cerdanya, mas reinventada per un grand escrivan. Un poèta d’una tala envergadura aviá pressentit, desempuèi lo començament, que l’òme deu viatjar, primièr per l’imaginacion : la mar es un image, un mot que simboliza l’aluènhament, totjorn necessari per l’amplificacion de la creacion artistica. Los vents tanben designan lo movement, la comunicacion ambe d’autres lòcs e d’autres òmes. Tots los elements dels paisatges inicials se mantenon, mas figuran dins unes filats poetics de mai en mai rics e denses ; los espacis venon mai complexes, lo temps cosmic o uman engendra una meditacion encara mai prigonda. Lo vèrs es l’instrument essencial de la diccion : brèu dins las estròfas simetricas o long e liure, repartit sus tot l’espaci de la pagina blanca, perque Jordi Pere Cerdà, en mai de conéisser la mai nauta tradicion poetica catalana e europèa, es tanben un òme d’uèi, un poèta totalament contemporanèu.
- Published
- 2020
27. Ratlla et Limes
- Author
-
Carrera, Jacint
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
La qüestió de la frontera a Passos estrets per terres altes no es limita pas a la d’un tema que facilitaria un decorat o un teló de fons per a la narració : les fronteres no només són geogràfiques. Els límits són també els del cos, aquells que hi ha entre les classes socials, entre els sexes, entre somni i realitat, enteniment i follia, amor i agressió, present i passat, conscient i inconscient. En cadascun d’aquests casos, la frontera pot ésser brutal, separant sense ambigüitat zones estrangeres les unes de les altres (la ratlla); també pot constituir un espai de transició en el qual els límits són més ambigus (el limes). Però el que fa també l’originalitat d’aquesta obra i la seva qualitat excepcional és el fet que l’escriptura pren a càrrec seu el joc subtil d’identificació i de transgressió dels límits, esdevenint ella mateixa aleshores metàfora de la problemàtica de les fronteres: són també els límits dels gèneres, les opcions narratives, tipogràfiques, les de tonalitat que es posen en qüestió. Comptat i debatut, Passos estrets per terres altes posa en escena tot un cosmos, tot un univers organitzat en el qual "trencat" i "circulació" s’oposen com dos principis organitzadors. La question de la frontière dans Passos estrets per terres altes ne se limite pas à celle d’un thème qui fournirait un décor ou un arrière-plan à la narration : les frontières ne sont pas seulement géographiques. Les limites, ce sont aussi celles du corps, celles entre les classes sociales, entre les sexes, entre rêve et réalité, raison et folie, amour et agression, présent et passé, conscient et inconscient. Dans chacun de ces cas, la frontière peut être brutale, séparant sans ambiguïté des zones étrangères les unes aux autres (la ratlla) ; elle peut aussi constituer un espace de transition, dans lequel les limites sont plus ambigües (le limes). Mais ce qui fait aussi l’originalité de cette œuvre et son exceptionnelle qualité, c’est le fait que l’écriture prend en charge le jeu subtil de reconnaissance et de transgression des limites, devenant alors elle-même métaphore de la problématique des frontières : ce sont aussi les limites des genres, des choix narratifs, typographiques, des tonalités qui sont mises en question. Au bout du compte, Passos estrets per terres altes met en scène un cosmos, un univers organisé, dans lequel "clivage” et "circulation" s’opposent comme deux principes organisateurs. La question de la frontièra dins Passos estrets per terres altes se limita pas a la d’un tèma que forniriá un decòr o un rèirefons a la narracion : las frontièras son pas solament geograficas. Los limits son tanben los del còrs, los qu’i a entre las classas socialas, entre los sèxes, entre sòmi e realitat, rason e folià, amor e agression, present e passat, conscient e inconscient. Dins cadun d’aquestes cases, la frontièra pòt èstre brutala, en separar sens ambigüitat de zònas estrangièras las unas de las autras (la ratlla) ; tanben pòt constituir un espaci de transicion, dins lo qual los limits son mai ambigús (lo limes). Mas çò que tanben fa l’originalitat d’aquesta òbra e son excepcionala qualitat, es lo fach que l’escritura pren en carga lo jòc subtil de reconeissença e de transgression dels limits, venent ela meteissa metafòra de la problematica de las frontièras : son tanben los limits dels genres, de las causidas narrativas, tipògraf icas, de las tonalitats que son questionadas. Tot comptat e debatut, Passos estrets per terres altes met en scèna un còsmos, un univèrs organizat dins lo qual "separacion" e "circuladon" s’opausan coma dos principis organizators.
- Published
- 2020
28. Le regard du poète Jordi Pere Cerdà et les arts plastiques
- Author
-
Prudon Moral, Montserrat
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
La mirada del poeta : Jordi Pere Cerdà i les arts plàstiques Sigui quin sigui el mèdium utilitzat, el creador sempre intenta traduir la seva visió del món. Cosa que no vol dir reproduir o copiar. El poeta s’adreça als mots, el pintor o l’escultor a la matèria mitjançant el traç o el color. Què passa quan entronquen les dues mirades ? Sol sorgir aleshores el que s’acostuma a anomenar crítica d’art. Pero també pot tractar-se de quelcom prou diferent. Això és el que es proposa mostrar aquesta reflexió. Le créateur quel que soit le médium auquel il ait recours cherche à traduire sa vision du monde. Ce qui ne veut pas dire reproduire ou copier. Le poète en appelle aux mots, le peintre ou le sculpteur à la matière, par le trait ou la couleur. Qu’advient-il lorsque les deux regards se rencontrent ? Surgit alors ce que communément on appelle critique d’art. À moins qu’il ne s’agisse de tout autre chose. Ce que cette réflexion tentera de montrer. Quin que siá lo mejan utilizat, lo creator ensaja de tradusir sa vision del monde. Çò que vòl pas dire reprodusir o copiar. Lo poèta s’adreiça als mots, lo pintre o l’escultor a la matèria gràcias al trach o la color. Qu’arriba quand los dos espiars se rencontran ? Apareis alavetz çò que comunament òm apèla critica d’art, a de mens que se tracte de quicòm de plan diferent. Es çò qu’aquesta reflexion se prepausa de mostrar.
- Published
- 2020
29. Jordi Pere Cerdà. L’autre frontière, entre désert et oasis
- Author
-
Laguarda, Alain
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
A partir del coneixement de l’home i de l’obra, a partir de textos recents (entrevistes, intervencions en col·loquis), hem pensat que Jordi Pere Cerdà parlava d’una altra frontera, diferent de la frontera geogràfica o política. Haver topat amb el text de la filòsofa H. Arendt (Del desert i dels oasis) ens ha permès de fer certes relacions, que arrisquem aquí, i que mostren que el pensament i l’acció de Cerdà il·lustren la crisi profunda de la Modernitat. La frontera de la qual es tracta aquí, és la que existeix entre la possibilitat de construir un món humà comú (a la qual pensem que la vida i l’obra de Jordi Pere Cerdà s’afanyen) i totes les forces que arrosseguen cap a la intolerància, l’exclusió, el totalitarisme més o menys disfressat. Dir que la catalanitat, la difusió de la llengua i de la cultura catalana podien ésser un lloc d’aquesta crisi hauria estat una banalitat. Mostrar que l’obra de Jordi Pere Cerdà constituïa una resposta conforme als valors d’obertura, de tolerància, de democràcia que garanteixin la construcció del món humà comú (com a contribució catalana i dels catalans a aquest projecte universal) era quelcom que s’havia d’emprendre. A partir de la connaissance de l’homme et de l’œuvre, à partir de textes récents (entrevues, interventions dans des colloques), nous avons pensé que Jordi Pere Cerdà parlait d’une autre frontière, différente de la frontière géographique ou politique. La rencontre avec le texte de la philosophe Hannah Arendt (Du désert et des oasis) nous a permis certains rapprochements, que nous risquons ici, et qui montrent que la pensée et l’action de Cerdà illustrent la crise profonde de la Modernité. La frontière dont il s’agit ici est celle qui existe entre la possibilité de construire un monde humain commun (à laquelle s’attache, pensons-nous, la vie et l’œuvre de Jordi Pere Cerdà) et toutes les forces qui entraînent à l’intolérance, l’exclusion, le totalitarisme plus ou moins déguisé. Dire que la catalanité, la diffusion de la langue et de la culture catalane pouvaient être un lieu de cette crise aurait été une banalité. Montrer que l’œuvre de Jordi Pere Cerdà constituait une réponse conforme aux valeurs d’ouverture, de tolérance, de démocratie qui garantissent la construction du monde humain commun (comme contribution catalane et des catalans à ce projet universel) était à entreprendre. A partir de la conneissença de l’òme e de l’òbra, a partir dels tèxtes recents (entrevistas, intervencions dins collòquis), avèm pensat que Jordi Pere Cerdà parlava d’una autra frontièra, diferenta de la frontièra geografica o política. La descobèrta del tèxt de la filosòfa H. Arendt (Del desèrt e dels oasis) nos a permetut certans raprochaments, que prepausam aicí e que mòstran que la pensada e l’accion de Jordi Pere Cerdà illustran la crisi prigonda de la Modernitat. La frontièra de què se tracta aicí es la qu’existís entre la possibilitat de bastir un monde uman comun (a la quala s’estaca, pensam, la vida e l’òbra de Jordi Pere Cerdà) e totas las fòrças que menan a l’intolerància, l’exclusion, lo totalitarisme mai o mens desguisat. Dire que la catalanitat, la difusion de la lenga e de la cultura catalanas podián èstre un lòc d’aquesta crisi seriá estat una banalitat. Caliá mostrar que l’òbra de Jordi Pere Cerdà constituïssiá una responsa a las valors d’obertura, de tolerància, de democracia que garantísson la construccion del monde uman comun (coma contribucion catalana e dels catalans a aqueste projècte universal).
- Published
- 2020
30. Antoine Cayrol et André Marty
- Author
-
Balent, Andreu
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà) i Andreu Marty : compromís comunista i identitat catalana (1939-1956) Aquesta comunicació analitza els lligams que van unir Antoni Cayrol i Andreu Marty, avalotador de l’armada francesa del mar Negre el 1919, i després responsable de primera importància del Partit Comunista francès i principal organitzador de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola. A l’inici, dues coses aproximaren els dos homes : les arrels comunes (pares oriünds del mateix poble conflentí) i les simpaties dels seus avi i pare en favor de la Comuna de París. La cosina d’A. Cayrol, Jordina Clerc, afiliada al P. C., era la secretària d’A. Marty a les Brigades Internacionals a Espanya. Aquesta toparà amb el seu temperament autoritari, però la seva experiència de la Guerra Civil no impedirà que l’Antoni Cayrol (que també s’adherí al P. C.) mantingui contactes amb l’avalotador del mar Negre i trobi en aquest un defensor aferrissat de la cultura catalana. A. Marty serà un dels promotors de la llei Deixonnne en favor de l’ensenyament de les llengües regionals a l’ensenyament públic, mentre que A. Cayrol esdevindrà aviat el famós poeta i escriptor català J. P. Cerdà. Aquests lligams s’expressaren en primer lloc en el poema que J.P. Cerdà dedicà a A. Marty i que trobem en l’arxiu d’aquest. És un poema que lloa Stalin. Forma part del corpus d’obres del mateix gènere, estalinià. Remarquem, però, el lirisme de l’autor quan va evocant les arrels catalanes de l’heroi comunista. Així, fou la catalanitat que apropà dos homes que eren de generacions diferents i que tampoc no aproximaven ni el tarannà ni la sensibilitat Cette communication analyse les liens qui ont uni Antoine Cayrol et André Marty, mutin de la flotte française de la mer Noire en 1919, puis responsable de premier plan du PC français et du mouvement communiste international, et principal organisateur des Brigades internationales pendant la Guerre Civile espagnole. Les rapprochent leurs origines (pères issus du même village du Conflent) et les sympathies pro-communardes en 1871 de leurs grand-père et père. La cousine d’A. Cayrol, Georgette Clerc, membre du PC, sera la secrétaire d’A. Marty dans les Brigades Internationales en Espagne. Elle se heurtera à son tempérament autoritaire mais cette expérience n’empêchera pas A. Cayrol, qui adhérera lui aussi au PC, de garder des relations amicales avec le mutin de la Mer Noire, trouvant en lui un ardent défenseur de la culture catalane. A. Marty sera l’initiateur de la loi Deixonne en faveur des langues régionales dans l’enseignement public tandis qu'A. Cayrol deviendra le fameux poète et écrivain catalan J.P. Cerdà. Ces liens trouveront leur meilleure expression dans le poème dédié par J.P. Cerdà à A. Marty et retrouvé dans les archives de ce dernier. Ce poème à la louange de Staline n’échappe pas à la loi du genre, mais on est frappé par son lyrisme dans l’évocation des racines catalanes du héros communiste. Ainsi donc, c’est bien la catalanité qui a rapproché deux hommes aussi différents pourtant de génération, de caractère et de sensibilité. La comunicacion analisa los ligams entre Antoni Cayrol e Andreu Marty, insomés de la flòta francesa de la mar Negra en 1919, responsable de primièr plan del P. C. francés e del movement comunista internacional, e principal organizator de las Brigadas Internacionalas durant la Guèrra Civila Espanhòla. Los rapròchan lors originas (paires sortits del meteis vilatge del Conflent) e las simpatias dels pairegrand e paire per la Comuna de París (1871). La cosina d’A. Cayrol, Georgette Clerc, membre del P. C., serà la secretària d’A. Marty dins las Brigadas Internacionalas en Espanha. Ela se trucarà a son temperament autoritari, mas aquesta experiéncia empacharà pas A. Cayrol, qu’aderirà tanben al P. C., de gardar relacions amicalas amb l’insomés de la Mar Negra, en trobant en el un ardent defensor de la cultura catalana. A. Marty serà l’iniciator de la lei Deixonne en favor de las lengas regionalas dins l’ensenhament public, mentre qu’A. Cayrol vendrà lo famós poèta e escrivan catalan Jordi Pere Cerdà. Aquestes ligams trobaràn lor melhora expression dins lo poèma dedicat per Cerdà a A. Marty, e retrobat dins los archius d’aqueste. Aqueste poèma de laus a Stalin escapa pas a la lei del genre, mas es remarcable son lirisme dins l’evocacion de las racinas catalanas de l’eròi comunista. Es doncas la catalanitat qu’a raprochat dos òmes çaquelà de generacions, de caractèrs e de sensibilitats tan diferents.
- Published
- 2020
31. L’œuvre de Jordi Pere Cerdà. État des lieux
- Author
-
Grau, Marie
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
Perquè l’obra és a la vegada una col·lecció que es pot inventariar i un espai que es pot recòrrer, la comunicació consta de dues parts : un assaig de bibliografia i un intent de cartografia. Fent un recorregut pel conjunt dels textos cerdanians, apuntem tres possibles itineraris. El primer concerneix l’entorn social, material, humà i també afectiu on queda inscrita l’obra. El segon passa pels géneres. El tercer és cronològic. Cap d’ells pretén ésser exhaustiu. Es tracta de posar a llum textos de Jordi Pere Cerdà que s’han quedat sense editar o bé dispersos, i per tant mal coneguts, i de mostrar el que poden aportar a la crítica cerdaniana "Etat" parce que l’œuvre est une collection qui peut s’inventorier. "Des lieux” parce l’œuvre est un espace qui peut se parcourir. La communication comprend deux parties : un essai de bibliographie et, en commentaire, trois parcours de l’œuvre cerdanienne. Le premier concerne l’environnement social, matériel, humain, dans lesquelles l’œuvre s’inscrit. Le second passe par les genres. Le troisième est chronologique. Aucun ne prétend à l’exhaustivité. Il s’agit surtout de mettre en lumière des textes marginaux de Jordi Pere Cerdà, restés inédits ou dispersés, et de montrer ce que leur connaissance peut apporter à la critique cerdanienne. Estent que l’òbra es una colleccion que se’n pòt faire l’inventari, l’estat dels luòcs de l’òbra es un espaci que podèm alandar. La comunicacion comprén doás parts : un ensag de bibliografia e, per tot comentari, tres percors de visita de l’òbra cerdaniana. Lo primièr concernís l’environament social, material e uman que l’òbra i es inserida. Lo segond es relatiu als genres. Lo tresen es cronologic. Pas un d’eles se vòl exaustiu. Se tracta subretot de metre al lume de tèxts desconeguts de JPC, demorats inedits o escampilhats, e de mostrar sas relacions amb los tèxtes canònics.
- Published
- 2020
32. La métamorphose des années quarante pour un jeune Cerdan
- Author
-
Chevalier, Pierre
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
La metamorfosi dels anys quaranta per a un jove Cerdà: els límits de la Resistència en una resistència als límits de l’Estat Antoni Cayrol posa a punt un circuit de pas en una Cerdanya poc poblada que va fent la viu-viu entre el seu tren groc, el seu aire sanitós proveïdor de turistes o de curistes i... la seva tradicional activitat contrabandista. Si la vida política hi té poc relleu, la seva posició transfronterera li val el desplegament de més de cent gendarmes als quals s’hi afegeixen a finals del 42, guarda-fronteres, soldats de la Wehrmacht i escamots de SS. Sense cap contacte explícit amb les xarxes de passos creats per als presoners de guerra evadits, A.Cayrol organitza un circuit amb el seu amic Maurice Briant, cerdà de feia poc, i en Josep Mas, un empleat del seu pare i militant comunista espanyol. Acomboien sense descans els candidats al pas cap Espanya des de la Llagona, via la Perxa, el mas Patiràs i el pas dels Lladres. Més tard, la gent de pas seran més aviat agents d’enllaç de la Resistència i correu. L’activitat s’estén i té menester de crear un maquis per tal d’albergar els guies, tot primer als boscos de Llo per acabar a les Garrotxes. A l’interior d’aquesta organització eficaç, el jove A. Cayrol investeix el camp d’una oposició a Pétain-Laval per tradició familial i per propi pensament, la tasca d’identificació de tot el que el règim de Vichy té a veure amb el feixisme alemany i finalment, el rebuig d’aquella dreta clerical confortada per la victòria franquista i que domina la Cerdanya. Però aquesta Resistència cerdana manté una especificitat : no s’incorporarà pas explícitament a una estructura nacional, actuarà sempre a l’esquena i sense el recolzament de la comunitat local restant fins al final com l’acte d’alguns individus i, pel que fa a la pròpia història d’Antoni Cayrol, constituirà un tombant que li permetrà de clarificar el seu doble compromís a nivell polític i personal, al PCF (Partit Comunista Francès) i amb la catalanitat. Antoine Cayrol met au point une filière de passage dans une Cerdagne peu peuplée qui vivote entre son train jaune, son bon air pourvoyeur de touristes ou curistes et... sa traditionnelle activité contrebandière. Si la vie politique y est sans grand relief, sa position frontalière lui vaut le déploiement de plus de cent gendarmes rejoints fin 42 par des gardes-frontière, des soldats de la Wehrmacht et des escouades de SS. Sans contact explicite avec les réseaux de passage créés pour les prisonniers de guerre évadés, A. Cayrol organise une filière avec son ami Maurice Briant, cerdan de fraîche date, et Josep Mas, un employé de son père, militant communiste espagnol. Ils convoient sans relâche les candidats au passage de la Llagonne en Espagne via la Perche, le mas Patiras et le Pas dels Lladres. Plus tard, les passages concerneront plutôt des agents de liaison de la Résistance et du courrier. L’activité se développe, nécessitant la création d’un maquis pour héberger les passeurs d’abord dans la forêt de Llo pour finir dans les Garrotxes. Dans cette organisation efficace, le jeune A. Cayrol investit une opposition à Pétain-Laval par tradition familiale et pensée personnelle, le repérage de tout ce qui dans le régime de Vichy rejoint le fascisme allemand, enfin, le rejet de cette droite cléricale confortée par la victoire franquiste et qui domine la Cerdagne. Mais, cette Résistance cerdane reste spécifique : elle ne rejoindra pas explicitement une structure nationale, elle s’exercera toujours à l’insu et sans le soutien de la communauté locale, restant jusqu’au bout l’acte de quelques individus et, pour ce qui est de la propre histoire d’Antoine Cayrol, elle constituera un tournant, lui permettant de clarifier son double engagement politique et personnel, au PCF et dans la catalanité. Antoni Cayrol bota en plaça un filat de passatge dins una Cerdanya pauc poblada que vivoteja entre son trin jaune, son aire san provesidor de toristas o curistas e... sa tradicionala activitat contrabandièra. Si la vida politica a pas una granda significacion, sa posicion frontalièra provoca lo desplegament de mai de cent gendarmas, als quals s’i ajustan, a la fin 42, gardafrontièras, tropas de la Wehrmacht e soldats de las SS. Sens contacte explicit ambe los filats de passatge creats pels presonièrs de guèrra evasits, Antoni Cayrol organiza un filat amb son amic Maurice Briant, cerdan dempuèi pauc de temps, e Josep Mas, un emplegat de son paire, militant comunista espanhòl. Menan sens relambi los candidats al passatge cap a Espanha a partir de la Llagona, via la Perxa, lo mas Patiràs e lo pas dels Lladres. Mai tard, los passatges concerniràn puslèu agents de ligason de la Resisténcia e del corrièr. L’activitat se desvolopa e necessita la creacion d’un maquis per lotjar los passaires d’en primièr dins lo bòsc de Llo per acabar dins las Garrotxes. Dins aquesta organizacion eficaça, lo jove A. Cayrol entra en oposicion a Pétain-Laval per tradicion familiala e pensada personala, identifica los ligams del regim de Vichy ambe lo fascime alemand e, enfin, regèta la dreita clericala confortada per la victòria franquista e que domina la Cerdanya. Mas, aquesta Resisténcia cerdana demòra especifica : s’incorporarà pas explicitament a una estructura nacionala, s’exercirà totjorn a la dessabuda e sens lo sostén de la comunitat locala en demorant duscas a la fin l’acte de qualques individús e, per çò que concernís la pròpria istòria d’Antoni Cayrol, constituirà una virada, en li permetent de clarificar son doble engatjament polític e personal, al Partit Comunista Francés e amb la catalanitat.
- Published
- 2020
33. Le poème, le sacrifice
- Author
-
Para, Jean-Baptiste
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
A partir d’una relectura de l’obra poètica de Jordi Pere Cerdà, aquest text procura posar en evidència una dimensió immemorial del gest poètic en l’escriptor català, que ens remet tant a la Grècia antiga com a l’Índia vèdica, però també a Dant i als formalistes russos : en aquest cas, es tracta d’explorar el lligam entre poesia i sacrifici, ambdós operant com a conjuració de l’entropia. A partir d’une relecture de l’œuvre poétique de Jordi Pere Cerdà, ce texte s’attache à mettre en évidence une dimension immémoriale du geste poétique chez l’écrivain catalan, qui nous renvoie à la Grèce antique comme à l’Inde védique, mais aussi à Dante et aux Formalistes russes : en l’occurrence, il s’agit d’explorer le lien entre poésie et sacrifice, tous deux opérant comme conjuration de l’entropie. A partir d’una relectura de l’òbra poetica de Jordi Pere Cerdà, aqueste tèxt ensaja de mostrar una dimension immemoriala del gèste poetic dins l’escrivan catalan, que nos remanda a la Grècia antica e a l’Índia vedica, mas tanben a Dante e als Formalistas russes : se tracta aicí d’explorar lo ligam entre la poesia e lo sacrifici, los dos operant coma conjuracion de l’entropia.
- Published
- 2020
34. Sur l’Incendi histoire et fiction
- Author
-
Blanchon, Jean-Louis
- Subjects
escriptor ,littérature catalane ,literatura ,littérature ,literatura catalana ,LIT004150 ,DSB ,Literature, Romance - Abstract
El relat « L’incendi » del recull Col·locació de personatges en un jardí tancat, té com a tela de fons un esdeveniment dramàtic del qual tots els cerdans n’han conservat el record : l’incendi de la casa Vigué de Puigcerdà el 8 de febrer de 1956. L’objecte de la comunicació és de confrontar els trets històrics marcants de la frontera cerdana, la memòria dels testimonis i la ficció elaborada per Jordi Pere Cerdà. L’escriptor, amb els mitjans que són els seus, dóna admirablement compte de la veritat profunda d’una època. Ha sabut palesar la solidaritat que la frontera no ha pogut trencar mai i retrobem ben bé la humanitat i la lucidesa del poeta cerdà. La nouvelle « L’incendi » du recueil Col.locació de personatges en un jardí tancat, a pour toile de fond un événement dramatique dont tous les Cerdans ont gardé la mémoire : l’incendie de la casa Vigué de Puigcerdà, le 8 février 1956. La communication confronte les traits historiques marquants de la frontière cerdane, la mémoire des témoins, et la fiction élaborée par Jordi Pere Cerdà. L’écrivain avec ses moyens propres rend compte admirablement de la vérité profonde d’une époque. Il a su rendre la solidarité que la frontière n’a jamais pu briser et nous retrouvons bien là l’humanité et la lucidité du poète cerdan. La novèla « L’incendi » del recuèlh Col·locació de personatges en un jardí tancat, a coma tela de fons un eveniment dramatic que tots los cerdans n’an servat lo remembre : l’incendi de l’ostal Vigué de Puigcerdà, lo 8 de febrièr de 1956. L’objècte de la comunicacion es de confrontar los traches istorics marcants de la frontièra cerdana, la memòria dels testimònis e la ficcion elaborada per Jordi Pere Cerdà. L’escrivan, amb sos mejans pròpris, presenta d’un biais remirable la vertat prigonda d’una epòca. A sabut restituïr la solidaritat que la frontièra a pas pogut jamai copar e retrobam clarament l’umanitat e la luciditat del poèta cerdan.
- Published
- 2020
35. Sobre el escandaloso 'Llibre de les bèsties' de Ramón Llull y su audiencia
- Author
-
Julia Butiñá Jiménez
- Subjects
Literatura Catalana ,humanismo ,literatura medieval ,Ramón Llull ,Lulismo ,History (General) and history of Europe ,History (General) ,D1-2009 ,Medieval history ,D111-203 - Abstract
Las referencias a los apostólicos por parte de Ramón Llull permiten plantear el Llibre de les bésties como una crítica a los miembros de aquella secta, quietistas y antijerárquicos. Ello explicaría la inserción natural de este libro como un capítulo más de Llibre de meravelles, que anteriormente parecía una inclusión forzada. A su vez, contribuiría a interpretar su estridente inmoralidad, la cual resalta que hay que actuar aprovechando todos los recursos, de acuerdo con la ordenación de la Creación, como hacen los animales que sirven de ejemplo, activos y fieles a su rey.The references of Ramón Llull to the apostolics allows us to see the Llibre de les bésties as a criticism of the members of that sect. This explains the natural inclusión of this book just like a chapter of the Llibre de meravelles, which otherwise seemed a torced insertion. It also contributes to the interpretation of his strident immorality, which justifies itself because is necessary to act. That is, to act using all the resources in accordance with the order of Creation, as do the animáis that are exemplars, actives and loyals to his king.
- Published
- 2004
- Full Text
- View/download PDF
36. Ramon Xirau: la mémoire mexicaine d'un exil
- Author
-
Beltrán del Río, Adriana, Gestionnaire, Hal Sorbonne Université, and Universitat de Barcelona
- Subjects
Xirau, Ramon, 1924 ,Catalan literature ,Catalan literature in Mexico ,Ramon Xirau ,Mémoire ,Poésie catalane contemporaine ,Exil ,Literatura de l'exili ,[SHS.LITT] Humanities and Social Sciences/Literature ,Littérature catalane au Mexique ,Exile ,Memory ,[SHS.HIST] Humanities and Social Sciences/History ,Mèxic ,Catalan contemporary poetry ,Mexico ,Literatura catalana ,Exiles' writings - Abstract
Ramon Xirau (1924- ) regards the Spanish Republican Exile, which he experienced personally along with his family, as an individual and collective catastrophe. Of course, historical realities are necessarily shared. But Ramon Xirau goes further and transforms his own exile into an opportunity of bonding with others., Ramon Xirau (1924-) voit en l'exil républicain, personnellement vécu par lui-même et sa famille, une catastrophe individuelle autant que collective. Certes, il s'agit là d'une réalité historique, donc nécessairement partagée. Mais Ramon Xirau va au-delà : dans son œuvre poétique, il transforme sa condition d'exilé en une possibilité de se lier à l'autre.
- Published
- 2016
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.