Search

La professionalització dels nivells directius en la gestió pública constitueix un clar indicador de la qualitat democràtica de les institucions, per la qual cosa, després de més de 15 anys des de l'aprovació de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és necessari reflexionar sobre l'estat de la seva situació i quines han de ser les característiques en la definició de la Direcció Pública Professional. Partint d'una revisió del desenvolupament anèmic de la figura en els diferents nivells de l'Administració i d'una visió de futur, se n'aborda la contextualització en un escenari general marcat per dues greus crisis, la generada per la pandèmia i la derivada d'un conflicte bèl·lic a Europa; el paper de lideratge que correspon al sector públic, i com el reforç de la dimensió directiva pot contribuir al necessari procés transformador que, per enèsima vegada, afecta la modernització de l'Administració pública.

L’article analitza les novetats jurisprudencials i doctrinals aparegudes amb posterioritat a l’aprovació de Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP). En aquest sentit, s’inicia un recorregut amb les darreres sentències del Tribunal Constitucional respecte del dret fonamental a l’accés a la funció pública, passant pels requisits d’accés a la funció pública, les garanties del procediment de selecció envers les mesures de discriminació positiva, polítiques d’igualtat i d’inserció de les persones discapacitades, finalitzant amb l’adquisició i pèrdua de la condició de funcionari. Cal destacar que el context de crisi econòmica actual està present en el treball. L’aprovació de mesures d’un control més gran del dèficit públic ha comportat la impugnació davant dels tribunals de justícia de l’adopció de mesures que afecten els drets retributius dels empleats públics, especialment, del personal laboral. D’altra banda, es fa esment a la publicació de treballs que reflexionen respecte de les mesures de reorganització administrativa, reducció de treballadors públics, la incidència de la reforma laboral en la negociació col·lectiva i la modificació de les condicions de treball dels treballadors públics en el si de les administracions públiques.This article analyzes the novelties in case law and doctrine that have appeared subsequent to the passage of the Basic Statute for Public Employees. In this regard, the article reviews the most recent sentences of the Constitutional Court regarding the fundamental right of access to the civil service, including the requirements for joining the civil service, the guarantees of the selection procedure with respect to affirmative action and the policies for the equality and inclusion of persons with disabilities, and lastly, the acquisition and loss of one´s status as a civil servant. It should be emphasized that the context of the current economic crisis is present in this paper. The passage of measures to better control the public deficit has meant that the adoption of measures affecting the rights of compensation of public employees, especially, those civil servants employed on a group contract basis, has been challenged in the courts. On the other hand, mention is made of the publication of papers that reflect on the measures of administrative reorganization, the reduction in the number of public sector workers, the effect of labor reform on collective bargaining and the modification of working conditions for public workers working for public authorities.El artículo analiza las novedades jurisprudenciales y doctrinales aparecidas tras la aprobación del Estatuto básico del empleado público. En este sentido se inicia un recorrido por las últimas sentencias del Tribunal Constitucional respecto al derecho fundamental de acceso a la función pública, pasando por los requisitos de acceso a la función pública, las garantías del procedimiento de selección en cuanto a las medidas de discriminación positiva, políticas de igualdad e inserción de personas discapacitadas y finalizando con la adquisición y pérdida de la condición de funcionario. Hay que destacar que el contexto de crisis económica actual está presente en el trabajo. La aprobación de medidas de mayor control del déficit público ha comportado la impugnación ante los tribunales de justicia de la adopción de medidas que afectan a los derechos retributivos de los empleados públicos, especialmente del personal laboral. Por otra parte, se hace mención a la publicación de trabajos que reflexionan sobre las medidas de reorganización administrativa, reducción de trabajadores públicos, incidencia de la reforma laboral en la negociación colectiva y modificación de las condiciones de trabajo de los empleados públicos en el seno de las administraciones públicas.