Search

En aquest article analitzem el que la revolta del Maig del 68 implica per als discursos pedagògics. En primer lloc, enunciem alguns dels antecedents de la revolta. En segon lloc, enumerem i descrivim algunes de les característiques que configuren el pensament pedagògic contraespectacular de la revolta francesa, un fet que sovint ha estat oblidat quan s’analitza aquesta agitació social. Dintre de les pedagogies del Maig francès, podem detectar la importància que adquirí la il·lusió i la capacitat de fer del que era ordinari quelcom extraordinari i que va constituir una experiència ques’endinsa en l’atzar i enalteix la incertesa. Els discursos pedagògics del Maig del 68 es caracteritzen per ser fragmentaris, adoptar la forma no dogmàtica i sovint contradictòria de l’aforisme i del diàleg, i ser una pedagogia democràtica, comunitària i vitalista, disposada a incrementar i optimitzar la vida quotidiana i lluitar contra l’alienació, és a dir, contra l’espectacle. paraules clau: Maig del 68, pedagogies alternatives, pedagogia democràtica, pensament pedagògic.

Aquest treball pretén escatir les idees pedagògiques que es troben disponibles en l’antiga tradició del taoisme xinès, l’origen del qual se situa a la Xina dels inicis del segle V a. C. La nostra aportació no pretén explicar l’aparició de la pedagogia taoista en el seu context, ni tampoc com va ser rebuda en d’altres. El que s’ha dut a terme és una lectura pedagògica de la doctrina filosòfica taoista a través de la seva literatura canònica per tal de perfilar-ne l’ideal pedagògic i normatiu. A banda de l’interès pel saber en si mateix, hi ha un interès pràctic per conèixer aquest ideal pedagògic: millorar la comprensió de les actuals teories i pràctiques de pedagogia líquida i educació alternativa que inspiren les filosofies orientals. PARAULES CLAU: Història de l’educació, taoisme, pedagogia oriental, pedagogia líquida, educació alternativa.

En aquest article aprofundim sobre la importància dels camps d’extermini en la nostra societat des d’una perspectiva sociopolítica. En primer lloc, sostenim que ni la Shoah ni els camps són un producte de la modernitat, sinó més aviat causa del naixement de la postmodernitat i el neoliberalisme. En segon lloc, exposem el Lager com a forma d’entendre la nostra contemporaneïtat. En tercer lloc, analitzem algunes similituds entre la política del Lager i l’actual. En quart lloc, discutim sobre la precarietat com a forma de govern comú. En cinquè lloc, constatem el paper primordial de la regulació basada en la desigualtat i la desregulació neoliberal com allò que es troba en el centre d’una animalització de l’ésser humà. En sisè lloc, reflexionem sobre la relació entre natura i cultura, comuna al neoliberalisme i als camps, que origina l’infrahome, aspecte que tractem com a conclusió. Paraules clau: infrahome, Shoah, camps d’extermini, neoliberalisme, modernitat, postmodernitat, memòria històrica.

En aquest article s'aprofundeix en l'estudi de la influència que els Estats Units ha exercit en la gènesi de l'educació, l'escola catalana i la renovació pedagògica. Mostrem com els principals seguidors (Bardina, Homs, Palau i Vera, entre d'altres) de l'educació clàssica nordamericana (Emerson i Franklin, principalment) són partidaris de l'educació nacionalitzadora o pedagogia nacional. La conjunció d'ambdós factors derivarà en un civisme liberal, atès que la relació entre la cultura estadounidenca i la catalana no és conservadora. Els Estats Units influiran també notablement en altres maneres d'entendre la societat, ja que es caracteritza per haver estat bressol de l'utopisme, de les experimentacions iniciades en conjunció amb un esperit darwinià; sense bandejar la presència de Pestalozzi, la filosofia escocesa, l'espiritisme i la frenologia. Tot plegat, per confluència amb els interessos catalans, va generar un filoamericanisme innegable però poc reconegut. Aquesta relació es féu material en la publicació de llibres, de revistes, en definitiva, en la transmissió de certes característiques de l'educació pública que ajudaren a construir i mantenir un model antropològic basat en les que podríem anomenar virtuts protestants del treball i de l'esforç quotidià.