Search

Johann Georg Hamann was the first critic of the Enlightenment and his first victim. His thought, enormously complex and articulated through some ideas well ahead of his time, was quickly covered with “irrationalism” by the hermeneutical incapacity of the enlightened circles of the moment, which subsequently resulted in a notorious disregard for his work by the History of Philosophy. The present article intends to show that the categories used at the time to define the thought of Hamann are inadequate. More specifically, it will attempt to show how the revision of the Enlightenment carried out by Hamann reflects an attitude of “radical enlightenment” and not of “irrationalism”.

Objectiu: analitzar els catàlegs actuals centrats en l'usuari i les eines de descobriment implementats a les biblioteques universitàries des del punt de vista de la usabilitat a partir d'una proposta específica basada en heurístiques. -- Metodologia: s'han revisat els estudis d'usuaris fets els últims trenta anys i les heurístiques que s'han utilitzat fins ara en la bibliografia especialitzada per, després de la proposta d'un model específic d'anàlisi de la usabilitat, analitzar diferents catàlegs centrats en l'usuari i eines de descobriment. -- Resultats: de l'estudi es desprèn que els catàlegs nous centrats en l'usuari encara estan lluny d'aconseguir la satisfacció dels usuaris, ja que presenten deficiències importants relacionades amb quadres de cerca que no són únics o no recuperen en tots els recursos de la biblioteca; dificultat per comprendre i avaluar l'ordenació dels resultats per rellevància; utilització de facetes que no són útils per a l'usuari o en tanta quantitat que el confonen, i la falta de desenvolupament dels aspectes socials del catàleg, com ara la participació dels usuaris mitjançant la inclusió de comentaris o l'etiquetatge dels documents i la creació de llistes personalitzades de continguts. Objectives: To use heuristic evaluation to analyse the usability of user-centred catalogues and discovery tools currently implemented by university libraries. -- Methodology: The authors developed a specific heuristic model for analysing the usability of different user-centred library catalogues and discovery tools after reviewing the studies conducted in this field over the last thirty years. -- Results: The study showed that the user experience of the next-generation university library catalogues is still far from satisfactory, evidenced in a number of serious flaws: the use of search boxes that do not stand alone or cannot search catalogues site-wide; lack of clarity in criteria in relevance-ranked results; the inclusion, often in unnecessarily large numbers, of facets that are not useful to the user; and the dearth of socially rich features, such as opportunities for users to generate content in the form of ratings, comments, tags and lists.

Objetivo: analizar los actuales catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento implementados en las bibliotecas universitarias desde el punto de vista de la usabilidad a partir de una propuesta específica basada en heurísticas. -- Metodología: se han revisado los estudios de usuarios realizados en los últimos treinta años y las heurísticas empleadas hasta el momento en la bibliografía especializada para, tras la propuesta de un modelo específico de análisis de la usabilidad, analizar diferentes catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento. -- Resultados: del estudio se desprende que los nuevos catálogos centrados en el usuario todavía se encuentran lejos de alcanzar la satisfacción de los usuarios, ya que presentan importantes deficiencias relacionadas con cuadros de búsqueda que no son únicos o no recuperan en todos los recursos de la biblioteca; dificultad para comprender y evaluar la ordenación de los resultados por relevancia; utilización de facetas que no son útiles para el usuario o en número tan alto que lo abruman, y la falta de desarrollo de los aspectos sociales del catálogo, como son la participación de los usuarios mediante la inclusión de comentarios o el etiquetado de los documentos y la creación de listas personalizadas de contenidos. Objectives: To use heuristic evaluation to analyse the usability of user-centred catalogues and discovery tools currently implemented by university libraries. -- Methodology: The authors developed a specific heuristic model for analysing the usability of different user-centred library catalogues and discovery tools after reviewing the studies conducted in this field over the last thirty years. -- Results: The study showed that the user experience of the next-generation university library catalogues is still far from satisfactory, evidenced in a number of serious flaws: the use of search boxes that do not stand alone or cannot search catalogues site-wide; lack of clarity in criteria in relevance-ranked results; the inclusion, often in unnecessarily large numbers, of facets that are not useful to the user; and the dearth of socially rich features, such as opportunities for users to generate content in the form of ratings, comments, tags and lists.

Objectius. Identificar i proposar estratègies per a l'èxit en la creació de dipòsits de continguts digitals educatius (objectes d'aprenentatge i d'altres materials didàctics i de suport a la docència) a les universitats, adaptant-se a les seves característiques especials i necessitats quant a la gestió, preservació i cicle de vida, que els distingeixen dels materials de recerca i exigeixen un enfocament diferenciat. -- Metodologia. Anàlisi de les principals barreres i reptes que s'han identificat per a la implementació i adopció de dipòsits de continguts educatius en la bibliografia especialitzada i en els experiències prèvies a nivell internacional. Selecció de les barreres més comunes i identificació de les estratègies implantades en altres dipòsits i amb bons resultats. -- Resultats. S'han seleccionat i proposat un conjunt de nou estratègies d'èxit, que fan èmfasi especial en les barreres socioculturals associades a l'intercanvi i la reutilització de materials educatius, ja que són les més comunes i difícils d'afrontar. S'entén per èxit que els dipòsits siguin adoptats pels seus usuaris potencials: docents, alumnes i autors de contingut educatiu, contribuint i reutilitzant materials, i repercutint en la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge. En la major part de les universitats espanyoles, l'atenció dedicada als continguts educatius en els dipòsits institucionals és encara insuficient o no s'adequa a les seves característiques especials i hàbits de producció i ús. Cal un canvi de perspectiva on les biblioteques universitàries han de prendre un paper actiu de conscienciació i promoció de la importància d'aquest patrimoni intel·lectual en format digital.Objectives. To propose strategies for successful storage of digital educational materials for use at universities. These strategies must be adapted to the characteristics and needs of these materials with regard to their management and preservation and also with regard to their lifespan. These features distinguish teaching materials from research materials and call for a different approach to their management. -- Methodology. An analysis of the main barriers and challenges for the implementation and adoption of storage systems for educational materials, based on the specialist bibliography and on prior experiences at international level. The most common barriers and the strategies successfully implemented in other storage systems are discussed. -- Results. We propose a set of successful new strategies that place special emphasis on overcoming the sociocultural barriers associated with the interchange and the reuse of educational materials. Success is defined as the use of the storage systems by their potential users - teachers, students and writers of educational resources - in order to contribute and reuse materials and to bring about improvements in teaching and learning. At most Spanish universities the attention devoted to educational materials in institutional storage systems is deficient or unsuited to their specific characteristics and their patterns of production and use. We call for a change of perspective in university libraries and urge them to play an active part in heightening awareness of the importance of this intellectual heritage in digital format.

Objetivos. Identificar y proponer estrategias para el éxito en la creación de repositorios de contenidos digitales educativos (objetos de aprendizaje y otros materiales didácticos y de apoyo a la docencia) en las universidades, adaptándose a sus especiales características y necesidades en cuanto a la gestión, preservación y ciclo de vida, que los distinguen de los materiales de investigación y exigen un enfoque diferenciado. -- Metodología. Análisis de las principales barreras y retos que se han identificado para la implementación y adopción de repositorios de contenidos educativos en la bibliografía especializada y en los experiencias previas a nivel internacional. Selección de las barreras más comunes e identificación de las estrategias implantadas con buenos resultados en otros repositorios. -- Resultados. Se han seleccionado y propuesto un conjunto de nueve estrategias de éxito, que hacen especial hincapié en las barreras socio-culturales asociadas al intercambio y la reutilización de materiales educativos, pues son las más comunes y difíciles de afrontar. Se entiende por éxito que los repositorios sean adoptados por sus usuarios potenciales: docentes, alumnos y autores de contenido educativo, contribuyendo y reutilizando materiales, y repercutiendo en la mejora de la enseñanza y el aprendizaje. En la mayor parte de las universidades españolas, la atención dedicada a los contenidos educativos en los repositorios institucionales es aún insuficiente o no se adecua a sus especiales características y hábitos de producción y uso. Es necesario un cambio de perspectiva donde las bibliotecas universitarias deben tomar un papel activo de concienciación y promoción de la importancia de este acervo intelectual en formato digital.Objectives. To propose strategies for successful storage of digital educational materials for use at universities. These strategies must be adapted to the characteristics and needs of these materials with regard to their management and preservation and also with regard to their lifespan. These features distinguish teaching materials from research materials and call for a different approach to their management. -- Methodology. An analysis of the main barriers and challenges for the implementation and adoption of storage systems for educational materials, based on the specialist bibliography and on prior experiences at international level. The most common barriers and the strategies successfully implemented in other storage systems are discussed. -- Results. We propose a set of successful new strategies that place special emphasis on overcoming the sociocultural barriers associated with the interchange and the reuse of educational materials. Success is defined as the use of the storage systems by their potential users - teachers, students and writers of educational resources - in order to contribute and reuse materials and to bring about improvements in teaching and learning. At most Spanish universities the attention devoted to educational materials in institutional storage systems is deficient or unsuited to their specific characteristics and their patterns of production and use. We call for a change of perspective in university libraries and urge them to play an active part in heightening awareness of the importance of this intellectual heritage in digital format.