Search

Reseña a Garcia Sempere, Marinela; Mas i Miralles, Antoni, y Perujo Melgar, Joan M. (eds.) (2022 y 2023), Flos sanctorum o Vides dels sants pares. Legenda aurea en català, vols. I-1 y I-2 (2022); II-1 (2023). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Un dels cançoners més importants de poesia catalana del segle XVII era un que portava per títol Curiositat Catalana. Malauradament, el llibre va ser mutilat per un posseïdor i només en van quedar els índexs i dues obres de teatre de Francesc Fontanella (i una d’aquestes, incompleta). Malgrat la pèrdua dels textos, el fet que els índexs fessin constar l’autoria de moltes de les composicions preservava l’interés del cançoner com a inventari de poetes del Barroc català i com a testimoni de la vitalitat de la poesia en llengua catalana, cosa especialment útil en tractar-se d’una època tradicionalment mal coneguda. Però després de la primera notícia que tenim d’aquest manuscrit, de 1859, el llibre va desaparèixer i no ha estat retrobat fins fa pocs anys. La troballa permet reconstruir de manera aproximada per primera vegada l’ordre i les característiques del còdex. En aquest treball, a més, examinem la pertinència de les atribucions que fa, que sovint no són exactes.

Lytton Strachey and Josep Pla are authors with distinct creative personalities, but also with important points of contact. Pla felt a great admiration for the English writer, founder of the so-called New Biography. Strachey renewed the genre thanks to his critical eye and his literary instinct, attentive to detail, to synthesis, to irony. The narrative effectiveness of his texts and their psychological penetration shortened the distances between biography and novel. All these qualities are also present in the work of Josep Pla. When Pla read Strachey's work and that of the other New Biography authors, he was a young writer who had already decided the direction that his work should take: the memoirs. In his desire to leave a record of his time, biographies had already begun to play an important role, which would grow in relevance throughout his writing career. It seems reasonable to think that the reading of Strachey's work and that of the other New Biography authors could offer Pla confirmation in his chosen literary option as well as encouragement throughout his years of dedication to the biographical genre.

This article sets out to analyse the role of controversy and scandal in the development of the Catalan literary field during the first half of the twentieth century. The main topics to be explored are the importance of religion and sexuality in the modernista novel, the debates caused by the impact of Freud’s ideas in the 1920s and 1930s and, finally, the moral conservatism of the 1940s and 1950s, which led to the ostracism of several authors. Drawing upon Bourdieu’s ideas and the sociological theory of scandal, this article shows that controversy is an integral element of the literary field which periodically helps to renovate literary techniques. Among the works examined are La dama enamorada (Joan Puig i Ferrater), Josafat (Prundenci Bertrana), Els sots feréstecs (Raimon Casellas), Fanny (Carles Soldevila), Aspectes (Salvador Espriu), Una mena d'amor (Cèsar August Jordana), Vida privada (Josep Maria de Sagarra), Laura a la ciutat dels sants (Miquel Llor) and El mar (Blai Bonet).

Presentation of the monogrph issue coordinated by Alfons Gregori. Fantastic and ideology: a misunderstanding that still stalks us

Theories about translation and self-translation between Catalan and Spanish literatures during Franco’s dictatorship are strictly subject to cultural and linguistic dispositions imposed by Franco’s regime from its victory. The explicit banning of any publication in Catalan, as well as the feeble slots opened with the pass of the decades, explicitly marks the evolution of translation and self-translation between both literatures. The goal of this article is to examine from a theoretical point of view, based on the Polysystem Theory and P. Casanova’s approach, the relation between both literatures through translation and self-translation, especially during Franco’s dictatorship, which lasted more than thirty years.

A general overview of Catalan writer Albert Sánchez Piñol’s work, serves as a prologue to excerpts of the conversation with him that took place in the Aula Magna at the Università di Bologna on October 31, 2014. Sánchez Piñol is a unique writer in the Catalan literary scene for two reasons: he writes books that are real page-turners, and he has managed to successfully introduce the fantastic in Catalan literature. More recently his interest has moved to historical novel closely related to contemporary political events.

El present treball estudia el primer milacre vicentí de què es té constància que va ser imprés: La font de Llíria. Editat anònim a València, el 1822, per primera vegada, és una mostra del teatre popular i de carrer del segle XIX i, a més de ser reeditat en diferents ocasions, arribà a inspirar altres autors posteriors. The present work studies the first trext printed wich is considered a milacre (dramatic piece about Saint Vincent Ferrer). La font de Lliria was published anonymously in Valencia, in 1822, for the first time, and it is a sample of popular theater of the nineteenth century. It has been reedited on several occasions, and it has come to inspire later authors.

Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguerencapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme

En aquest article s’analitza la representació del fenomen migratori en un conjunt de textos literaris i periodístics publicats en els anys 1920-1939 i a partir de 1964. En fer-ho es qüestiona la idea que no existeix una literatura sobre la immigració coetània al fenomen migratori. Per bé que el motiu no tindrà la centralitat que ocupa a Els altres catalans, és recurrent en una sèrie de ficcions que, des de la ciència-ficció fins a la base neorealista, en mostren l’interès. D’una banda, perquè el tema genera una controvèrsia relacionada amb la realitat social i, de l’altra, perquè permet d’incidir críticament en la realitat del moment.

L’objectiu d’aquest article és contribuir al debat sobre l’especificitat estètica de l’assaig i la seua funció social a partir del grau d’autoconsciència genèrica que expressen sis autors de la literatura catalana del segle XX en els pròlegs a sis obres diferents (Josep Carner, Carles Riba, Joan Fuster, Josep Maria Espinàs, Enric Sòria i Martí Domínguez). Per aconseguir aquest objectiu, se segueix el marc conceptual proposat per Genette (1987) per a l’anàlisi dels elements paratextuals i, en particular, els anomenats pròlegs autorials.

L'obra de Maria Barbal destaca en particular dins el panorama de la literatura escrita per dones en llengua catalana. El seu llibre País íntim (2005) il·lustra l’evolució de la novel·la femenina catalana contemporània escrita en primera persona. L’autora hi desenvolupa la temàtica de la construcció d’una identitat personal, més exactament una identitat de dona que es construeix en el marc d’una relació mare-filla complexa. Intentaré, en aquest article, analitzar quins són els procediments narratius emprats per l’autora que fan de la seva escritura una paraula en el temps i com el projecte estètic de la construcció d’un diàleg imaginari es converteix en una intenció ètica.

Se ofrece aquí la edición crítica de tres opúsculos d’Antoni Canals (1352-1419) a partir de un manuscrito desconocido hasta ahora encontrado en Nápoles. Se trata de la traducción del Pater Noster, Ave Maria y Salve Regina desde el latín con la intención de permitir leer un texto recomendado a la clase noble y burguesa del momento. La edición va acompañada de un apéndice de variantes entre los dos manuscritos conocidos hasta ahora, uno por obra. El texto es uno de los más ricos lingüísticamente de la literatura religiosa medieval catalanovalenciana. Permite resolver algunos hápaxes como níxol ‘necio’.

Després d’haver presentat un document en què s’acredita que Jacint Verdaguer posseïa un ejemplar amb l’edició llatina de les obres de Virgili, hom ofereix dos exemples de la influència del poeta de Màntua sobre la producció poètica de l’autor català.

This paper is devoted to the study of space and time in the exempla literature in two aspects: A) its prodigious alterations; B) the characterization of supernatural spaces, with special attention to the places beyond the grave.

Bernat Metge, defensor de la mujer y del ideal de la paz. Se estudian dos pasajes del diálogo catalán de 1399, Lo somni, que muestran una vez más –en la línea sobre la que ha insistido la autora–, aspectos de la modernidad de su autor, Bernat Metge, propios del momento de la introducción del Humanismo. El signo a favor de la mujer, que a lo largo del tiempo ha sido generalmente expresivo de un espíritu abierto o de progreso, se percibe, en el IV libro, por medio de una bellísima manifestación, que va más allá de pronunciarse a favor de la mujer y contra el misoginismo y constituye un auténtico avance de la filosofía neoplatónica. En la segunda parte se observa el rasgo decididamente favorable a la paz, a propósito del tema del Cisma, que se enfoca desde una panorámica general, de rechazo de toda disensión, bajo la sombra del cristianismo de la Divina Comedia. De hecho, se trata de la filosofía, que será pronto enarbolada por Ficino, y del rasgo característico ya de los primeros humanistas: la concordia. Hay que añadir que en los dos pasajes afloran detalles de humor.

Desde la creación de la Biblioteca de Cultura Catalana por la Editorial Meronia de Bucarest, la literatura catalana cuenta con una presencia continuada en Rumanía, proyecto que, evidentemente, exige un soporte institucional. Por un lado, destaquemos que dicho proyecto nació merced al entusiasmo, al estímulo y a la profesionalidad de un grupo de catalanófilos rumanos que llevan a cabo traducciones de textos de literatura y cultura catalanas en rumano. Por otro lado, señalemos que dichas traducciones han sido bien acogidas por un público interesado de ávidos lectores.

El estudio intenta presentar la interacción entre la literatura y el mito en la ciudad de Barcelona, la significación histórica del Modernisme y su utilización desde la postmodemidad, todo ello enfrentado a la imagen poliédrica, diversa, de una ciudad industrial y, al mismo tiempo, portuaria. En lo literario, la pugna entre dos imágenes, la de la Barcelona del distrito quinto y la del ensanche, corresponde a dos actitudes antitéticas y al mismo tiempo complementarias que sobreviven, aunque hayan cambiado las formas, en los albores del siglo XXI.

El presente artículo hace un recorrido por los testigos escritos con características propias de la anotación memorialística, durante los siglos xiv-xv y en el ámbito geográfico valenciano. Estos textos no pasan de ser, en muchos casos, simples notas marginales o entradas breves en obras de más pretensiones, pero representan los estadios iniciales de la dietarística valenciana. Por otro lado, en esta fase de la actividad, los autores no suelen hacer acto de presencia y, más bien, los tenemos que detectar en cuanto que son reflejo de la sociedad que los rodea.

El Llibreter es un blog sobre el mundo del libro y la literatura, que presenta los disparos habituales de esta clase de páginas web, entre otras el carácter personal de la escritura. Aun así, el uso de un pseudónimo que esconde cualquier referencia a una identidad real, matiza la posibilidad de aplicar el pacto autobiográfico e introduce elementos que, junto a otros, nos permiten afirmar que el bloque despliega una figuración irónica. Esta contribuye a evitar que el bloque sea considerado como crítica literaria y, relacionada con otras características textuales, formales y funcionales, permite relacionarlo con la práctica del dietario en concreto y con la escritura ensayística en general.

L’any 1952 Carles Salvador va escriure un guió per a una obra musical basada en el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Encara que el projecte no va reeixir, es tracta d’una mostra del seu interés per divulgar els clàssics valencians, com també un símptoma dels desitjos de revitalització i dignificació del teatre de l’època. En aquest article transcrivim íntegrament el guió, que fins ara havia romàs inèdit.

Una vez publicada la obra en catalán de Pau Puig (2012), me parece con-veniente poner a disposición de los lectores y estudiosos una pequeña muestra de la obra en castellano de este autor que, como muchos otros literatos catalanes de su época, es-cribía tanto en catalán como en castellano.Después de unas breves pinceladas biográficas y de la enumeración de las obras que le podemos atribuir, editamos cuatro poemas representativos de su estilo y de sus prefe-rencias temáticas.

L’article proposa una reflexió sobre els predecessors catalans i els continuadors europeus del cant V de l’Orlando Furioso.