Search

Bibliografischer Nachweis: C 4351; R 1280; Pell Ms 8198 (8125); CIBN M-532; IGI 6708; Günt(L) 2386; Sack(Freiburg) 2498; Pr 3621; BMC IV 79; GW M25318

Bibliogr. Nachweis: Goff M826; H 11573*; Pell Ms 8197 (8124); CIBN M-533; Hillard 1410; Polain (B) 4584; IGI 6709; IBP 3848; IBE 4019; Coll (S) 1327; Madsen 2823; Sallander 2343; Voull (B) 3458,5; Sack (Freiburg) 2499; Oates 1509; Sheppard 2939; Pr 3743; BMC IV 90

Impressum gemäss Goff, Aus dem Besitz Huldrych Zwinglis; Stiftsbibliothek am Grossmünster Zürich (Germann, Stiftsbibliothek, S. 239); alte Signatur der Kantonsbibliothek Zürich im Spiegel: "IV.S.125".

Ms. il·luminat Títol donat pel catalogador Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + 225 (el f. 42v en blanc) + i (pergamí actual) ; foliació moderna a llapis ; reclams verticals cada huit fulls Composició: Escrit a línia tirada a 44 línies Escriptura: Gòtica textual Decoració: Orla miniada en or i colors, en la que apareixen rams, flors, un au, un conill, quatre "putti" i dos àngels que sostenen l'escut dels sobirans de Nàpols. En la miniatura es represente al sant escrivint en la seua cel·la; caplletres miniades en or i colors; primera línia de capítol en or; títols en roig; calderons en aquest color i blau. Miniat per Nicola Rabicano en 1481 (Gutiérrez del Caño, Putaturo, Muñoz) Enquadernació: Pasta llaurada i amb adorns daurats, sobre fusta;es conserva únicament parteix d'un fermall, en el plànol superior i amb cants daurats. Restaurada en 1971 Origen: Escrit a Nàpols, datat a l'any 1481(Gutiérrez del Caño) Signatura anterior: Ms. 750 Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 47 Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per M. Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz i Silvia Villaplana Traver El còdex transcriu algunes de les "Quaestiones disputatae" de sant Tomàs d'Aquino,concretament: "De spiritualibus creaturis", "De anima", "De unione Verbi" i "De virtutibus". Afegeix a la fi un índex indicant les diverses Quaestiones copiades en aquest manuscrit, on hi manca la referencia explícita a "De spiritualibus creaturis" 1. f. 1r-42r: "[rúbr.] Incipiunt Questiones de spiritualibus creaturis sancti Thome de Aquino ordinis predicatorum. Questio prima utru[m] s[u]bstantia spiritualib[us] creata sit compo[s]ita ex materia et forma ... Expliciunt Questiones de spiritualibus creaturis sanctissimi et clarissimi doctoris Thome de Aquino ordinis predicatorum" 2. f. 43r-114r: "[rúbr.] Incipiunt questiones De anima sanctissimi et clarissimi doctoris Thome de Aquino ordinis predicatorum. [text] Et primo utrum anima humana possit esse forma et hoc aliquiro ... pene autem intilleguntur corporaliter. [rúbr.] Expliciunt questiones De anima sancti Thome de Aquino o[r]d[in]is predicator[um]" 3. f. 114v-126v: "[rúbr.] Incipiunt questiones De unione Verbi incarnati. [text] Et p[r]imo queritur hic unio facta sit in persona vel in natura ... sed sunt in eo due actiones. [rúbr.] Expliciunt questiones De virtutibus anime in comuni sancti Thome de Aquino ordinis predicatorum" 4. f. 127r-224v: "[rúbr.] Incipiunt questiones De virtutibus in comuni. [text] Et p[r]imo utrum virtutes sint habitus ... quem habet contra ultimum finem sicut alie virtutes. [rúbr.] Expliciunt questiones De virtutibus cardinalibus" 5. f. 225r-225v: [Tabula super questionibus: De anima ; De unione Verbi incarnati ; De virtutibus] "[rúbr.] Finis" Els vestits del saber: enquadernacions mudèjars a la Universitat de València, p. 78-79 Llatí

Ms. il·luminat Títol donat pel catalogador Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + [1], 300 + i (pergamí actual) ; foliació moderna a llapis ; format per dos quaderns al principi i els 23 restants són sesterns ; reclams horitzontals ; "Lo terzo quaterne XX [.] VIIII cartemi" (fg 5) Composició: Escrit a línia tirada a 36 línies Escriptura: Humanística antiqua Decoració: El f. 1r escrit en caplletres, alternant les línies en or i blau; està rodejada per una orla d'escola napolitana "bianchi girari" amb tres emblemes o divises: la mata de mill, l'ermini i el llibre obert, sobre el que va una corona sostinguda per dos amorets; i, dins de medallons, tres caps, un d'ells llorejat i un altre coronat; amorets aus i conillets enfilen per l'orla; al peu l'escut reial de Nàpols, tipus 10, (De Marinis), rodejat per una garlanlda amb fruits. Les inicials dels quatre llibres que conté el manuscrit estan miniades; (f. 1r) en la inicial "A", es representa l'autor o el copista en el seu pupitre, en una sala que té tres finestres obertes a la campanya; (f. 56r, llibre XVIII) la inicial "M"; ( f. 116r, llibre XIX) la inicial "T"; (f. 174r, llibre XX) la inicial "H"; (f. 246v, llibre XXI) la inicial "P". Caplletres en or sobre blau, verd i roig; en els títols, epígrafs i principi de paràgrafs alternen el blau i l'or; els titolets, així com les notes marginals, en roig. Miniat al taller de Nardo i Cola Rapicano (Toscano, G.) Enquadernació: Del s. XV atribuïble a Baldassare Scariglia, restaurada en 1971, pell llaurada sobre fusta amb adorns daurats i corts daurats Origen: Escrit a Itàlia, probablement a Nàpols amb anterioritat a 1481 tot atenent els pagaments al enquadernador Baldassare Scariglia realitzats per la tresoreria entre octubre de 1479 i febrer 1481 (De Marinis) Signatura anterior: Ms. 850 Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 381 Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per M. Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz i Silvia Villaplana Traver Speculum Historiale és una de les tres parts de l'obra Speculum maius escrita per Vicent de Beauvais en el segle XIII. El còdex transcriu els llibres XVII-XXI (XVI-XX en edicions incunables) dels 31 que formen l'obra 1. f. 1r-55v: [Liber XVII] "[rúbr.] De contemporalitate novem regnorum et regno romanorum actor[um]. Capitulum primum. [text] Ab anno primo Gratiani qui fuit ab incarnatione domini CCCLXXXI incipit regnorum ... Constatntinopolim realtum e[st] cum gloria a Theodosio imperatore" 2. f. 56r-116r: [Liber XVIII] "[rúbr.] De initio imperii Theodosii senioris ex cronica Sygiberti. Capitulum primu[m]. [text] Mortuo igitur Gratiano Theodosius solus imperavit annis XI ... Huius deniq[ue] corpus Constantinopolim est translatum atq[ue] tumulatum" 3. f. 116r-173v: [Liber XIX] "[rúbr.] De Imperio Archadii et Honorii et Sevitia Gyldonis comitis Africae. Cap[itulum] I. [text] Theodosio defuncto successerunt duo filii sui Archadius [et] Honorius in partib[us] Occide[n]tis ... optemperari a minorib[us] [et] nolle optemperare maiorib[us]" 4. f. 174r-246r: [Liber XX] "[rúbr.] De Imperio Honorii et Theodosii et de sancto Desyderio lingonensi. Sygibertus. [text] H[onorius] mortem Archadii cum fratuele suo Theodosio regnavit annis XIIII ... haec omnia sermone digesta sint credimus inflamandos" 5. f. 246v-300v: [Liber XXI] "[rúbr.] De imperio Theodosii iunioris quo solus impravit. Sygibertus. Cap[itulum] primu[m]. [text] Pos[t] mortem Honorii Theodosius eiusdem nepos cœpit anno domini CCCCºXXVº ... Hæc de temporib[us] Zenonis imperatoris sufficiant. [rúbr] Finit liber vicesimus primus" La biblioteca real de Nápoles de Alfonso el Magnánimo al Duque de Calabria 1442-1550, 16; Els Vestit del Saber, p. 92-93 Llatí

Ms. il·luminat Títol obtingut de full de guarda am lletra de la segona meitat del segle XV. El mateix text amb una escritura del segle XVII Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + 78 + i (pergamí actual) ; foliació moderna a llapis ; reclams verticals cada vuit fulls Composició: Escrit a línia tirada a 22 línies Escriptura: Humanística antiqua. Copiat per Giovan Marco Cinico (f. 78r) Decoració: Orla i inicials adornades, escut (tipus 10) De Marinis, belles caplletres miniades en or i colors; el recte dels fulls 3 i 7 i algunes línies en or; els títols i notes marginals en vermell, violeta i verd; en el frontispici escut dels monarques de Nàpols sostingut per dos àngels. Miniatures atribuïdes a Cola Rapicano (De Marinis) Enquadernació: Pell llaurada, sobre fusta; mancat de fermalls en el pla superior. Restaurada en 1972 Origen: Escrit en 1472 (f. 78r) probablement a Nàpols Signatura anterior: Ms. 720 Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 720 Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per M. Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz i Silvia Villaplana Traver El còdex transcriu els dos llibres del tractat sobre el matrimoni i la família, que fou escrit per Francesco Barbaro amb motiu de les noces de Lorenzo di Giovanni de Medici amb Ginebra Cavalcanti en 1416. Aquest manuscrit fou copiat en 1472 per Giovan Marco Cinico i dedicat a Ferran I d'Aragó 1. f. 1r-4r: [Prologus] "[rúbr.] Maiores nostri Laurenti carissime benivolentia vel necessitudine sibi coniunctos in nuptiis ... [text] praeclari muneris in hisce nuptii [sic] tuis suscipies. [rúbr.] Finit prologus" 2. f. 5r-40r: [Liber I] "[rúbr.] Anteq[uam] de delectu uxoris et officio dicere incipiam ... [text] De his satis ad maiora veniamus" 3. f. 40r-78r: [Liber II] "[rúbr.] De officio uxoris. [text] Poximum erat ut id quod caput est mun[us] ... certe tibi deditissimo proficiscitur. To TELOS [en caràcters grecs]. [rúbr.] Ioannes M[arcus] Cynicus parmensis uxoris nescius at cupidus Ferdinando Aragonio regi italico pacis et militiae ductori semper invictissimo, humiliter excripsit, anno salutis MCCCCLXXII. Perpetuo vale Ferdinande caesar et patriæ pater Aug[us]t[us] Cynici memor" Els vestits del saber, enquadernacions mudèjars a la Universitat de València, p. 118-119 Llatí

Ms. il·luminat Títol donat pel catalogador Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + [2], 348 (els dos primers fulls estan en blanc i sense numerar, f. 344 en blanc) + i (pergamí actual) ; foliació moderna a llapis ; reclams horitzontals Composició: Escrit a línia tirada a 36 línies Escriptura: Humanística antiqua Decoració: Escrit en caplletres, alternant les línies en or i blau; en la inicial el cap de Vespasiano en argent, està rodejada per una orla d'escola napolitana "bianchi girari" amb quatre emblemes o divises: la mata de mill, forest de puntes de diamant, l'ermini amb el lema "decorum" i el llibre obert. En la part inferior dos "putti" subjectant l'escut dels sobirans de Nàpols. Caplletres en or sobre blau, verd i roig; en els títols, epígrafs i principi de paràgrafs alternen el blau i l'or; els titolets, així com les notes marginals, en roig. Inicials majúscules alternant l'or i blau al començament i final de cada llibre, i inicials orladas (f. 59v, 116r, 186v, 233r, 286r). Les miniatures es poden atribuïr al taller de Cola Rapicano Enquadernació: Del s. XV atribuïble a Baldassare Scariglia, restaurada en 1971, pell llaurada sobre fusta amb adorns daurats i corts daurats Origen: Escrit a Itàlia, probablement a Nàpols amb anterioritat a 1481 tot atenent els pagaments al enquadernador Baldassare Scariglia realitzats per la tresoreria entre octubre de 1479 i febrer 1481 Signatura anterior: Ms. 789 Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 44 Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per M. Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz i Silvia Villaplana Traver El còdex transcriu els llibres XI-XVI de "Speculum Historiale", una de les tres parts de l'obra Speculum maius escrita per Vicent de Beauvais en el segle XIII 1. f. 1r-59v: [Liber XI] "[rúbr.] De imperio Vespasiani et bonis eius initiis. Hugo Vespasianus igitur illa turbida tyrannorum turba discussa imperium adeptus imperavit a[n]nis novem mensibus undecim diebus duobus et viginti hic multis iu dæorum oppidis captis sicut superius dictum est, audita morte Neronis ... [text] Floruit autem Severi [et] Antonini filii eius temporibus" 2. f. 59v-116r: [Liber XII] "[rúbr.] De Imperio Severi et Leonide patre origenis Hugo ubi. Capitulum primum, supra lege foeliciter. [text] Igitur Severus genere afer qui se ex nomine imperatoris que[m] occisum ultus fuerat ... Carinus quoq[ue] prelio victus apud Margum occiditu[r]" 3. f. 116r-186r: "[rúbr.] Incipit liber tertius decimus de imperio Diocletiani et Maximiani. Capitulum primum. [text] Romanorum igitur tricesimus tertius Diocletianus cœpit anno domini CCºLXXXVII mundi ... Hic Dei nutu constitutus est imperator in Britannia adhuc regnante Maximiano Galerio in partib[u]s Orientis" 4. f. 186v-232r: [Liber XIV] "[rúbr.] De Imperio Constantini et Licinii et morte Diocletiani et Maximiani. Capi [sic] Capitulum primu[m]. Eusebius. [text] Constantinus igitur ex Helena Constantii concubina procreatus ... sed hæc [et] alia Constantini facinora cæteri historiographi dissimulant ac silentio tegunt" 5. f. 232v-285v: [Liber XV] "De Imperio Constantii et disputatione Athanasii contra Arrium. Capitulum primum. Hier[nonymus]. [text] Romanorum igitur XXXV regnavit Constantinus Constanius ... narrationis huius exordiu[m] sumamus. [rúbr.] Finit Liber XV" 6. f. 285v-343v: "[rúbr.] Incipit XVI. De rege Avemur et eius edicto contra christianos. loannes Damascenus. [text] Fuit in India rex quidam nomine Avemur dives [et] pontens ... moritur sic [et] cogitationes clause. [rúbr.] Finis sextidecimi [nota sobreescrita "quinti decimi"] libri. Deo gratias" Els Vestits del Saber, p. 74-75 Llatí

Ms. il·luminat Títol donat pel catalogador Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + 452 (en blancs els f. 441 i 451v-455r) ; foliació moderna a llapis ; reclams horitzontals Composició: Escrit a 2 columnes, a 31 línies Escriptura: Gòtica textual rodona Decoració: Orla en el f. 7r en la qual figuren els lemes de la muntanya de punta de diamant, la seu ardent, el llibre obert i, a la part inferior, l'escut reial. Bella miniatura de David tocant el salteri; davall, en la inicial, en un fons de paisatge a la dreta, Crist crucificat, i, en primer pla, un dominic i tres personatges i tres gossos. Nombrosos fulls, entre les dues columnes, que componen l'escriptura, estan decorats amb una vara vegetal acabada en la part superior i inferior amb fins motius vegetals, en els quals és possible reconèixer una precoç influència de la miniatura de Ferrara. El frontispici fou miniat per Cola Rapicano i la resta de les miniatures, segons De Marinis, foren realitzades per un deixeble d'aquest miniaturista, que segons G. Toscano, fou Cristoforo Majorana Enquadernació: Del segle XVIII, pell sobre cartó, amb adorns en daurat i gafets. Repullés indica que es va enquadernar en 1751, data que va ser recollida per Gutiérrez del Caño. Restaurada en 1972 Origen: Escrit i decorat a Nàpols al voltant de l'any 1467 (G. Toscano) Signatura anterior: Ms. 726 Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 890 Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per M. Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz i Silvia Villaplana Traver El còdex transcriu el Breviari romà "ad usum Fratrum Praedicatorum" destinat possiblement a Ferran I d'Aragó, s'incorporen al text algunes de les festivitats pròpies d'aquesta orde religiosa. Destaquen entre els diferents textos: el calendari, el Salteri feriat, "orationes et lectiones", les Letanies, el santoral, els oficis del Corpus Christi i sant Tomàs, entre altres. Aquest manuscrit fou decorat en el taller de Cola Rapicano 1. f. 1r-6v:"[rúbr.] K[a]l[endae] Ianuarius habet dies XXXI. Luna XXX ... Silvestri pape [et] [con]fessoris. S[imple]x. Hore noctis XVIII, diei VI" 2. f. 7r-451r: "[rúbr.] In Adve[n]tu. A[ntiphona]. Scientes ... Tuis gaudiis frui per gloriam. Qui vivis et regnas cum Deo in unitate Sp[iritu]s S[an]c[t]i. Per om[n]ia secula seculo[rum]. Amen" La biblioteca real de Nápoles en tiempos de la dinastía Argonesa, 19; La biblioteca real de Nápoles de Alfonso el Magnánimo al Duque de Calabria 1442-1550, 12 Llatí

Ms. il·luminat Títol obtingut de la rúbrica (f. 10r) Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + 309 (en blanc els f. 1, 308 i 309) + i (pergamí actual) ; foliació moderna a llapis ; reclams verticals cada deu fulls Composició: Escrit a dues columnes a 49 línies Escriptura: Gòtica textual rodona. Copiat per Venceslaus Crispus segons consta en el colofó (f. 307v) Decoració: Orla floral en or i colors, amb dos "putti" agafant flors i altres dos sostenint la corona de llorer que emmarca l'escut dels monarques napolitans; en la part superior de l'orla dos dofins en daurat; la representació de sant Tomàs en el seu escriptori dintre de "Q" la inicial miniada; caplletres en or i colors, al començar les "questiones" o solament en colors, alternat en blau, vermell i or; calderons i epígrafs en vermell i blau; títols en vermell. Segons De Marinis les miniatures foren realitzades pel taller de Cola Rapicano, aixó no obstant les últimes recerques han suggerit la posibilitat que haja participat Cristoforo de Majorana (G. Toscano) Enquadernació: Actual, pell sobre fusta, amb palmetes en daurat com motiu ornamental Origen: Escrit probablement a Nàpols, datat a l'any 1484 segons consta en el colofó (f. 307v) Signatura anterior: Ms. 794 Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 395 Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per M. Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz i Silvia Villaplana Traver El còdex transcriu la "Prima pars secundae partis" de la "Summa Theologica" de sant Tomàs d'Aquino el qual fou copiat per Venceslaus Crispus l'any 1484 per encàrrec del cardenal Joan d'Aragó 1. f. 2r-9r: "[rúbr.] Catalogus in quo continentur seriatim universe questiones cum suis articulis presentis huius operis beati Thome Aquinatis quod prima secunde dicitur ... Finis catalogi sequentis op[er]is" 2. f. 10r-307v: "[rúbr.] Prima pars secunde partis Sum[m]e Theologie beati Thome de Aquino incipit. [text] Et questio prima est de ultimo fine hom[in]is ... Et hec de moralibus co[m]mumi dicta sufficiant. [rúbr.] Beati Thome Aquinatis etiam ha[n]c primam secunde partis Theologice sue summe, item inclyti Io[h]annis de Aragonia, Ferdinandi Sicilie regis filii, Sancte Ro[mane] eccl[es]ie card[inalis] sumptu liberalissimo, Venceslaus Crispus Slagenverdiensis natione magis q[uam] religione bohemus, exaratam absolvit XVI K[alendas] mar[tii] anno legis gratie mill[essim]o CCCCLXXXIIII" La biblioteca real de Nápoles en tiempos de la dinastía Argonesa, 40 Llatí

Ms. il·luminat Títol obtingut de la rúbrica (f. 1r) Col·lació: Vitel·la, f. i (pergamí actual) + 64 (els fulls 17v i 26v en blanc) + i (pergamí actual) ; foliació original en el recto dels full dels bifolis, en l'angle inferior esquerre, al costat de la costura i moderna a llapis ; exemplar incomplet i mutilat entre els fulls 8 i 9, 12 i 13, 15 i 16 ; signatures de quadern als f. 7r D4, f. 10r G7, f. 19r R, f. 23r S19, f. 31r Y22, f. 33r, Z23; des d'el f. 35r al f. 63r, AA24-PP38 Composició: Escrit a línia tirada a 41 línies Escriptura: Humanística antiqua. Notes marginals de la mateixa mà Decoració: Ornamentació humanística. Orla en or i colors adornada amb motius florals entrellaçats, "putti", animals: un lleó, un tigre, un ós, dos gossos, una cabra, diversos ànecs, un titot i dos mones, i els emblemes: de la muntanya de diamants, la seu ardent, la teranyina, el feix de fletxes amb el lema "No son tales amores", la cabellera de dona i les cordes; en la part inferior, en el centre, l'escut d'Alfons duc de Calàbria sostingut per "putti". Està en blanc l'espai per a la composició pictòrica i per a la caplletra miniada (f. 1r). L'altre motiu ornamental és una orla arquitectònica (f. 3r) composta per un arc de triomf, del qual únicament està il·luminat l'àtic, coronat per l'escut reial de Nàpols sostingut per dos sirenes, i asseguts a la cornisa uns "putti" cantant i tocant diversos instruments musicals; a les pilastres dos figures; la resta de la decoració està dibuixada i sense miniar; dins de l'arc es pot apreciar Pegàs i les nou Muses; a la part interior una escena en què es representa Ferran i la sua cort. S'ha deixat espai per a les inicials i els títols dels diversos llibres; les notes marginals en roig i negre. Miniatures atribuïdes a Cola Rapicano i a Giovanni Todeschino (Alexander), Teresa D'Urso, però, reconeix en aquestes miniatures la intervenció de Cristoforo Majorana Enquadernació: Del segle XV restaurada en 1972, pell sobre fusta, conserva part de l'antiga enquadernació renaixentista amb ferros en sec, en la qual es combienen els "candelieri" amb els medallons Origen: Copiat i miniat probablement a Nàpols la segona meitat del segle XV Signatura anterior: Ms. 787 Signatura actual: València, Universitat de València. Biblioteca Històrica, BH Ms. 691 Catalogat des del manuscrit original. Lectura i identificació de textos pel Prof. Francisco M. Gimeno Blay; bibliografia, documentació i normalització per M. Cruz Cabeza Sánchez-Albornoz i Silvia Villaplana Traver El còdex transcriu fragments diversos dels diferents llibres de l'obra de Plini el Vell "Historia naturalis". En aquest manuscri s'hi recullen textos provinents de almenys dos copies diferents, destinades una a Alfons, duc de Calàbria, i l'altra al seu pare el rei Ferran I, la qual cosa explica la repetició d'una part del prefaci i de l'índex dels llibres XIII i XIV (1r-2v i 3r-4v), així com el desordre textual que caracteritza aquest exemplar. El manuscrit inacabat pel que fa a la seua decoració, descobreix però diverses intervencions succesives en el temps, les mes antigues podem situar-les a la dècada de 1470-1480 (f. 1r) (D'Urso). La decoració romangué inconclusa i posteriorment fou represa la activitat amb anterioritat a 1494, any de la mort de Ferrante I, moment en el qual hauria intervingut Giovanni Todeschino (Alexander) f. 1r-64v: "[text] Plinius Secundus Vespasiano suo salutem. Libros naturalis historiae novitium Camenis ... se autem scribente esse in Tyro Herculis templo pilam e smaragdo nisi potius iaspis q[u]a[m] smaragdus sit" Catálogo de la exposición bibliográfica sobre Física e Historia de la Ciencia, 11; La corona de Aragón en el Mediterráneo, 341; La corona d'Aragó, 184; The Painted Page, 106; La biblioteca real de Nápoles en tiempos de la dinastía Argonesa, 54; La biblioteca real de Nápoles de Alfonso el Magnánimo al Duque de Calabria 1442-1550, 38; Mediterraneum, El esplendor del Mediterráneo Medieval S. XIII-XIV, 53 Llatí