Search

La alteración antrópica del hábitat da paso a la cohabitación de especies importadas que nunca coexistirían en su ámbito natural. Centaurea solstitialis y Centaurea moncktonii son dos especies invasoras cuyas distribuciones en Eurasia apenas se solapan. Después de su introducción en Norteamérica, la expansión invasiva condujo a distribuciones superpuestas. Aunque los requerimientos ambientales de las dos especies son distintos, la proximidad de hábitats diversos (dentro del alcance de los polinizadores) ha dado lugar a varios casos de hibridación natural entre ambas. El cruce resultante entre dos especies lejanamente emparentadas es una planta perenne estéril. Muchos de los caracteres del híbrido son intermedios entre sus especies parentales, pero morfológicamente es más parecida a Centaurea moncktonii (probablemente la especie materna y a su vez ya de origen híbrido). La nueva especie podría convertirse en una mala hierba invasora gracias a su reproducción vegetativa. La que suponemos especie materna, a la cual el híbrido se acerca morfológicamente y puede que fisiológicamente, es una mala hierba rastrera bien conocida de las praderas alpinas en toda Europa. [ct] L’alteració antròpica de l’hàbitat dóna pas a la cohabitació d’espècies importades que mai coexistirien en el seu àmbit natural. Centaurea solstitialis i Centaurea moncktonii són dues espècies invasores les distribucions de les quals a Euràsia gairebé no se solapen. Després de la seva introducció a Amèrica del Nord, l’expansió invasiva va portar a distribucions superposades. Malgrat que els requeriments ambientals de les dues espècies són diferents, la proximitat d’hàbitats diversos (dins de l’abast dels pol·linitzadors) ha donat lloc a diversos casos d’hibridació natural entre ambdues. L’ encreuament resultant entre dues espècies, llunyanament emparentades, és una planta perenne estèril. Molts dels caràcters de l’híbrid són intermitjos entre les seves espècies parentals, però morfològicament és més semblant a Centaurea moncktonii (probablement l’espècie materna, i al seu torn també d’origen híbrid). La nova espècie podria convertir-se en una mala herba invasora gràcies a la seva reproducció vegetativa. La que suposem espècie materna, a la qual l’híbrid s’acosta morfològicament i potser fisiològicament, és una mala herba prostrada ben coneguda de les pastures alpines a tota Europa.