Coombs (1978) exposava una crisi mundial important de l'educació que, diverses dècades després, es manté. El seu autor ho definia en funció de tres qüestions: canvi, adaptació i disparitat. Pel que fa a l'última, esmentava l'existència d'una desproporció entre els sistemes educatius i el seu medi ambient, basant-se en quatre qüestions coincidents amb les assenyalades anys abans per Richmond (1971): fort increment de les aspiracions populars en matèria educativa, aguda escassetat de recursos, inèrcia inherent als sistemes d'educaci´o i inèrcia de la mateixa societat. Actualment, també hi ha una important crisi climàtica a escala planetària que s'ha convertit en un dels reptes més grans per a la població mundial, cada vegada més urbana. Des dels pobles i ciutats, i per a l'adaptació als seus efectes, cal incorporar consideracions ambientals a les polítiques urbanes que es duguin a terme, per disminuir els futurs riscos i respondre als reptes plantejats. L'urbanisme, pel seu paper integrador des de diferents enfocaments –ambientals, socials i econòmics– sobre el territori i els seus habitants pot ser fonamental per assolir les metes fixades. Des de l'àmbit docent és important visibilitzar aquests problemes amb l'alumnat i, en la mesura que sigui possible, apropar-los a la societat a través de solucions integrades. Abans aquestes circumstàncies és important estrènyer vincles entre la societat i la Universitat, amb l'objectiu de fer front a aquesta crisi ambiental, explorant nous camins entre la docència, investigació i la participació de la ciutadania des de la caracterització dels problemes, anàlisi, fins a les posteriors propostes. Des d'aquests reptes l'assignatura té com a objectius plantejar projectes reals que puguin atenuar la crisi ambiental actual a través de la sostenibilitat i augmentar-ne la resiliència, millorant la qualitat de vida dels seus ciutadans, i dotant el municipi d'una nova visió, des de la participació ciutadana , de com pot ser el seu espai públic, posant en valor els aspectes relacionats amb el medi ambient, el canvi climàtic, el disseny bioclimàtic i la salut. Aquesta sinergia es realitza a través de la metodologia d'aprenentatge-servei (ApS) ja que reuneix els processos aprenentatge i de servei a la comunitat en una única proposta metodològica, amb la intenció de realitzar un autèntic servei a la comunitat, que permeti aprendre i col·laborar en un marc de reciprocitat. En aquests anys, en altres propostes similars recopilades a L'Observatori Europeu d'Aprenentatge-Servei en Educació Superior (EOSLHE) es comprova com l'aplicació d'aquesta metodologia desencadena processos sistemàtics d'adquisició de coneixements i competències per a l'exercici de la professió i el desenvolupament personal en els alumnes, alhora que ha suposat un espai per a la reflexió sobre els projectes i les intervencions participat per estudiants, professors, veïns i corporacions. L'establiment d'Acords de col·laboració entre Universitat i ajuntaments, estableix les bases de participació entre la institució educativa i la ciutadania, que facilita els serveis a la comunitat aportant els mitjans de difusió adequats per a la iniciativa. Des de l'assignatura, i amb l'objectiu de la millora bioclimàtica dels espais públics i la qualitat de vida dels ciutadans, s'aposta per la incorporació dels objectius de desenvolupament sostenible com a base teòrica i projectual, principalment els vinculats a salut i benestar, Ciutats i comunitats sostenibles i Acció pel clima. A més, els estudiants incorporen, en la mesura que sigui possible, altres aspectes vinculats al Treball decent i creixement econòmic o Producció i consum responsables. Les propostes realitzades responen, a més, a les necessitats expressades per la ciutadania i/o el consistori. Entre els objectius de la metodologia no simplement s'estableix un intercanvi d'informació o demandes entre universitat i ciutadania, sinó que els treballs realitzats a l'aula es constitueixin com una guia bàsica, amb una sèrie d'idees i línies estratègiques d'intervenció, que acabin formalitzant-se en major o menor grau als municipis on es treballa. Els resultats són presentats pels estudiants en diferents actes públics locals, mitjançant publicacions específiques per a cada localitat i mitjançant breus vídeos inclosos a les webs municipals. Gràcies a això, els veïns han tingut l'oportunitat de visualitzar, analitzar i aprendre de les solucions proposades, traslladant-ne les inquietuds i les preocupacions, així com els alumnes d'explicar les seves propostes més enllà de les aules, en un gratificant intercanvi de visions. Per acabar, cal destacar que en alguns casos s'han començat a formalitzar les idees o projectes realitzats a les aules gràcies a la participació dels Ajuntaments en convocatòries públiques de subvencions per a la millora de l'espai públic dels municipis. Society must provide a holistic approach to the problems of the planetary crisis, addressing them in a multiactor, multisectoral, multidimensional, multiscalar and multidisciplinary manner. Our subject promotes these issues through bioclimatic criteria through the critical analysis of social problems and needs in populations through direct contact with the physical environment and its neighbors. This aspect is key to carrying out the objectives of the Spanish Urban Agenda, evidencing the importance of these issues and the close relationships between the approaches carried out by our SL methodology and the reality of our municipalities. Thus, this new strategic framework becomes a fundamental tool so that many student proposals can be built. La sociedad debe dotar de un enfoque holístico los problemas de la crisis planetaria, abordándolos de forma multiactor, multisectorial, multidimensional, multiescalar y multidisciplinar. Nuestra asignatura promueve estas cuestiones a través de criterios bioclimáticos mediante el análisis crítico de problemas y necesidades sociales en las poblaciones a través del contacto directo con el medio físico y sus vecinos. Este aspecto resulta clave para llevar a cabo los objetivos de la Agenda Urbana Española evidenciando la importancia de estas cuestiones y las estrechas relaciones entre los planteamientos llevados a cabo por nuestra metodología ApS y la realidad de nuestros municipios. Así, este nuevo marco estratégico se convierte en herramienta fundamental para que muchas propuestas de los alumnos puedan construirse. Agradecemos el esfuerzo e ilusión en el desarrollo de este proyecto colaborativo a todos los alumnos y alumnas de la asignatura de La ciudad y el medio del Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid, sin cuyo trabajo no hubiera sido posible llevar la experiencia a cabo; a los diferentes autores y colaboraciones recibidas para poder realizar las publicaciones, medio importantísimo de difusión de los resultados obtenidos entre los vecinos y los diferentes cursos que han realizado la asignatura; a los profesores y profesoras que, con su dedicación e implicación, han posibilitado esta magnífica experiencia docente; a los técnicos, concejales y personal de los ayuntamientos de Talamanca de Jarama, Villanueva del Pardillo, Ambite, Bustarviejo, Pezuela de las Torres y Santorcaz que, con modestos medios y mucha ilusión , decidieron embarcarse en esta aventura; y a los vecinos y vecinas de cada uno de los municipios, por sus excepcionales opiniones, consejos y experiencias de lo real y cotidiano.