Al llarg de les tres primeres dècades del segle XX la pianola va representar un autèntic fenomen de masses. La seva història, avui oblidada, ens apropa al naixement de les grans indústries musicals, a la difusió massiva de música enregistrada i al canvi de paradigma que implicà el fet de disposar de la música desitjada en el moment escollit. Aquesta tesi planteja una aproximació al fenomen des de diversos punts de vista. En primer lloc presentem un apropament històric a la pianola fent especial èmfasi en el binomi entre les diverses tecnologies associades a l’instrument i l’ús social que d’elles se’n desprèn. L’estudi dels dos principals sistemes de reproducció dels rotlles de pianola ens permet conèixer uns mercats, unes estètiques i unes actituds que són part del substrat sobre el qual avui conceptualitzem les activitats musicals contemporànies, pràcticament totes vinculades a la relació entre producte i mercat. En segon lloc, i com a conseqüència lògica del que s’exposa al primer capítol, presentem una radiografia sobre la dimensió social del fenomen, endinsant-nos en els discursos mediàtics i les estratègies de màrqueting de les principals empreses del sector, però també en la seva presència a la premsa escrita. El capítol tercer se centra en l’activitat de la indústria de la pianola a Catalunya, activitat liderada de manera indiscutible per l’empresa Rollos Victoria de la Garriga. Les recerques portades a terme en aquest terreny no només han permès documentar qüestions inèdites del passat de la nostra indústria musical ―una indústria d’un abast sorprenent― sinó també localitzar obres inèdites en rotlles de pianola de compositors com Manuel Blancafort, Frederic Mompou o Joaquín Rodrigo. En el decurs del treball, la rellevància d’aquestes troballes, així com la constatació del fet que estàvem obrint un camp d’estudi tant prometedor com desatès per la musicologia, va fer obvia la necessitat de disposar d’un sistema de digitalització especialitzat per a rotlles de pianola. El capítol quart de la tesi, descriu el procés de col·laboració amb diversos equips d’enginyeria fins a arribar a l’obtenció d’aquest sistema amb el qual, actualment, podem plantejar projectes de preservació d’aquest suport sonor. Aquest quart capítol, per tant, és el testimoni d’un procés vers l’obtenció de models de tecnologia aplicada a la preservació d’arxius sonors, un camp indiscutiblement necessari per a la disciplina musicològica. Gràcies als projectes de digitalització engegats durant l’elaboració de la tesi, s’han pogut explotar algunes eines per a l’anàlisi gràfica dels rotlles, eines que es mostren en el capítol cinquè, on, a partir dels materials digitalitzats, es presenten algunes propostes per a l’anàlisi de paràmetres musicals específics. Finalment, el sisè i darrer capítol es val de les eines analítiques proposades en el capítol precedent per a desgranar alguns elements d’interès sobre les troballes més rellevants sorgides de les recerques vinculades a la tesi., During the first three decades of the twentieth century the player piano represented a true mass phenomenon. Its history, now forgotten, talks to us about the birth of the great music industries, the beginnings of the mass distribution of recorded music and the paradigm shift that implies being able to have a particular music in the desired moment. This thesis presents an approach to the player piano phenomenon from various points of view. First we present an historical approach to the player piano emphasizing on the relations between the various technologies associated with the instrument and its social use. The study of the two main systems (player pianos and reproducing pianos) allows us to know about particular intentions, about aesthetics and attitudes that are part of the substrate on which today we conceptualize contemporary musical activities, most of them related to the relationship between product and market. Secondly, and as a logical consequence of that is exposed to the first chapter, we present an overview of the social dimension of the phenomenon, getting into the media discourses, marketing strategies of the major companies and its presence in the press. The third chapter focuses on the activities of the industry in Catalonia, activity led by Rollos Victoria of la Garriga. The research conducted in this area has led not only to document the past of our music industry –surprisingly powerful– but also locate unpublished works by composers Manuel Blancafort, Frederic Mompou and Joaquín Rodrigo. The relevance of these findings, as well as the fact that we were opening a field nearly ignored by musicology, made obvious the need for a specialized scanning system for player piano rolls. The fourth chapter of the thesis describes the process of collaboration with various engineering teams to achieve that system. This fourth chapter, therefore, is the testimony of a process towards obtaining models of technology applied to the preservation of sound files, an interesting field for musicology. Thanks to digitization projects started during the thesis we have been able to work with some tools for graphical analysis of the rolls, tools that are presented in the fifth chapter, where, from the digitized materials we include some proposals for the analysis of specific musical parameters. Finally, the sixth and final chapter uses these analytical tools proposed in the previous chapter to enumerate some interesting elements about the most important findings emerged from the research related to the thesis.