Search

Dels pacients amb DM1 diagnosticats entre 1985-1994 en el nostre centre, vàrem seleccionar 147 amb seguiment ininterromput des del debut i durant més de 10 anys. Vàrem revisar les dades registrades anualment relacionades amb el tractament, control glicèmic i risc cardiovascular, amb els objectius d'avaluar el Grau de control, l'existència de factors predictors, la prevalença de complicacions tardanes i la seva relació amb el control glucèmic. Vàrem objectivar que la insulinoteràpia intensiva permetia mantenir un control glucèmic adequat, i que el grau de control a l'any del diagnòstic predeia el control posterior. La prevalença de complicacions va ser inferior a la descrita prèviament. De los pacientes con DM1 diagnosticados entre 1985-1994 en nuestro centro, seleccionamos 147 con seguimiento ininterrumpido desde el debut y durante más de 10 años. Revisamos los datos registrados anualmente relacionados con el tratamiento, control glucémico y riesgo cardiovascular, con los objetivos de evaluar el grado control, la existencia de factores predictores, la prevalencia de complicaciones tardías y su relación con el control glucémico. Objetivamos que la insulinoterapia intensiva permitía mantener un control glucémico adecuado, y que el grado de control al año del diagnóstico predecía el control posterior. La prevalencia de complicaciones fue inferior a la descrita previamente.

Although the correlations between magnetic resonance imaging (MRI) findings and long-term disease evolution range from poor to moderate', conventional pre- and post-contrast MRI provides sensitive and reliable measures to monitor multiple sclerosis (MS) activity over time. The application of non-conventional techniques, such as magnetization transfer imaging (MTI), proton magnetic resonance spectroscopy (MRS) and diffusion-weighted imaging (DWI), can increase the pathological specificity of MRI findings and, as a consequence, improve the relationship with the clinical evolution of the disease. These techniques also enable us to quantify the subtle abnormalities occurring in the so-called normal-appearing white matter, thus allowing to achieve a more accurate assessment of MS burden. Some of the aforementioned techniques have already shown their value for assessing MS dynamics, whereas other still need to go through a more complete validation process prior to any extensive clinical application in MS. The use of multiparametric MRI approaches, including both conventional techniques and new methods able to assess the macro- and microscopic disease burden and to characterize the individual lesion intrinsic nature, should improve our ability to study in vivo the pathology of MS.

Este artículo no cuenta con un resumen.