Search

La miopia suposa una gran preocupació per als professionals de la salut, a causa de la ràpida extensió de la mateixa envers la població mundial i la seva aparició cada vegada més precoç. L'objectiu d'aquest treball és aprofundir en la literatura científica més actual relativa a les diferents teràpies per al control de la progressió de la miopia, així com revelar les tècniques més innovadores i eficaces. També ressaltar la prevalença i els factors de risc a Espanya i el món. Informació extreta de plataformes especialitzades com PubMed, Scielo, Dialnet, entre d'altres. Els estudis mostren que han sorgit diversos sistemes de control miòpic, dels quals només alguns d'ells han demostrat la seva eficàcia, amb millors resultats en la població més jove. Les causes més rellevants que afavoreixen l'aparició i progressió de la miopia són els factors ambientals, educacionals, professionals, i la procedència geogràfica. S'ha comprovat, respecte a la prescripció de l'atropina, que el percentatge que manifesta millors resultats conjuntament amb menors efectes secundaris és la seva aplicació a l'0,01%. Al mateix temps les LC multifocals i Orto-K han obtingut resultats molt positius, de manera que aquestes tres tècniques són les considerades més eficaces actualment i les que més s'estan investigant. La miopía supone una gran preocupación para profesionales de la salud, a causa de la rápida extensión de la misma en la población mundial y su aparición cada vez más precoz. El objetivo de este trabajo es profundizar en la literatura científica más actual, relativa a las diferentes terapias para el control de la progresión de la miopía, así como revelar las técnicas más novedosas y eficaces. También resaltar la prevalencia y los factores de riesgo en España y el mundo. Información extraída de plataformas especializadas como PubMed, Scielo, Dialnet, entre otras. Los estudios muestran que han surgido diversos sistemas de control miópico, de los cuales sólo algunos de ellos han demostrado su eficacia, con mejores resultados en la población más joven. Las causas más relevantes que favorecen la aparición y progresión de la miopía son los factores ambientales, educacionales, profesionales, y la procedencia geográfica. Se ha comprobado, respecto a la prescripción de la atropina, que el porcentaje que arroja mejores resultados conjuntamente con menores efectos secundarios, es su aplicación al 0,01%. Al mismo tiempo las LC multifocales y Orto-K han obtenido resultados muy positivos, de modo que estas tres técnicas son las consideradas más eficaces actualmente y las que más se están investigando. Myopia is of great concern to health professionals because of its rapid spread in the world population and its increasingly early onset. The aim of this thesis is to review the most current scientific literature on the different therapies for the control of myopia progression, as well as to reveal the latest and most effective techniques. It also highlights the prevalence and risk factors in Spain and the world. Information extracted from specialised platforms such as PubMed, Scielo, Dialnet, among others. Studies show that various myopic control systems have emerged, only some of which have proven to be effective, with better results in the younger population. The most relevant causes that favour the appearance and progression of myopia are environmental, educational, professional factors and geographical origin. With regard to the prescription of atropine, it has been proven that the percentage that yields the best results together with the fewest side effects is its application at 0.01%. At the same time, multifocal LC and Ortho-K have obtained very positive results, so that these three techniques are currently considered to be the most effective and are the most researched.

OBJECTIUS: Analitzar mitjançant un sistema de doble pas l’efecte que produeix el tractament d’ortoqueratologia en la qualitat òptica de l’ull entre la base (no haver portat lents de contacte), l’ús d’un dia, d’una setmana i de tres mesos i també entre matí i tarda. MÈTODES: Es van avaluar 30 pacients (60 ulls), amb edats compreses entre 18 i 54 anys, miops fins a -5,00D i astigmatismes fins a -1,50 D. A totes les visites, es van avaluar els canvis que hi van haver entre les variables Objective Scattering Índex (OSI), Strehl Ratio (SR), freqüència de tall de la Funció de Transferència de Modulació (MTFCUTOFF), refracció subjectiva i el bestfocus (millor imatge retiniana adquirida per l’instrument amb el millor enfoc) amb l’OQAS-II. L’anàlisi de dades es va realitzar amb el programa estadístic SPSS. RESULTATS: S’observen diferències estadísticament significatives en totes les variables entre la base i la resta de dies. En comparació entre matí i tarda, hi ha afectació en la refracció subjectiva en el primer dia d’ús i als tres mesos. L’OSI es veu també afectada en el primer dia d’ús. Respecte a la MTF i el SR no hi ha diferències estadísticament significatives entre el matí i la tarda. CONCLUSIONS: Hi ha una disminució de la qualitat òptica entre la base i el primer dia d’ús però amb una estabilitat a partir d’aquesta fins els tres mesos. La refracció va disminuint a mesura que es dorm més nits amb les lents de contacte fins aproximadament una setmana d’ús, on s’estabilitza. Respecte al matí i a la tarda, hi ha un augment de la refracció a últimes hores de la tarda i una disminució de l’OSI.

The primary outcome of this study is to compare the axial length growth of white European myopic children wearing orthokeratology contact lenses (OK) to a control group (CT) over a 7-year period. Subjects 6-12 years of age with myopia -0.75 to -4.00DS and astigmatism ≤1.00DC were prospectively allocated OK or distance single-vision spectacles (SV) correction. Measurements of axial length (Zeiss IOLMaster), corneal topography, and cycloplegic refraction were taken at 6-month intervals over a 2-year period. Subjects were invited to return to the clinic approximately 5 years later (i.e., 7 years after the beginning of the study) for assessment of their ocular refractive and biometric components. The CT consisted of 4 SV and 12 subjects who switched from SV to soft contact lens wear after the initial 2 years of SV lens wear. Changes in axial length relative to baseline over a 7-year period were compared between groups. Fourteen and 16 subjects from the OK and CT groups, respectively, were examined 6.7 ± 0.5 years after the beginning of the study. Statistically significant changes in the axial length were found over time and between groups (both p < 0.001), but not for the time*group interaction (p = 0.125). The change in the axial length for the OK group was 22% (p = 0.328), 42% (p = 0.007), 40% (p = 0.020), 41% (p = 0.013), and 33% (p = 0.062) lower than the CT group following 6, 12, 18, 24, and 84 months of lens wear, respectively. A trend toward a reduction in the rate of axial elongation of the order of 33% was found in the OK group in comparison to the CT group following 7 years of lens wear. Menicon Ltd. 2.120 JCR (2017) Q2, 27/59 Ophthalmology UEM

To evaluate the effect of overnight orthokeratology (OK) on anterior chamber depth (ACD), posterior radius of corneal curvature (PRCC) and axial length (AL) over one year.In this prospective longitudinal study, measurements were made in 34 right eyes of 34 subjects at baseline, 15 days, 1 and 12 months after starting OK treatment. ACD and PRCC measurements were obtained using a Pentacam system and AL was measured using an IOL-Master. ACD and PRCC were measured along the horizontal and vertical meridians at 1 mm intervals. These measurements were expressed as the distance from the center in the nasal (N), temporal (T), superior (S) and inferior (I) directions.A significant reduction in ACD was observed in both meridians during treatment. PRCC flattened significantly in the (T) direction after 15 d (1 mm, p 0.05), at the corneal center after 15 d (p 0.01), in the (T) direction after 1 month (1 mm, p 0.05), in the (S) direction after 12 months (1 mm p 0.05), in the (N) direction after 12 months (1 mm p 0.05), in the (N) and (T) directions after 12 months (3 mm, p 0.05) and in the (T) direction after 12 months (4 mm p 0.05), at the corneal center after 12 months (p 0.01). AL was significantly reduced during treatment (p 0.05).A long period of OK reduces ACD and AL and changes PRCC.

Objetivo general: - Conocer qué parámetros de las lentes de ortoqueratología, adaptadas en el centro Marsden, han dado lugar a resultados efectivos en una muestra concreta de población. Objetivos específicos: - Valorar la validez de la regla del factor de Jessen en el conjunto de la muestra y en rangos específicos. - Observar la variación de la excentricidad, el radio apical, la queratometría y la BFS Flat y evaluar su posible implicación o correlación con el cambio refractivo. - Cuantificar el posible incremento de las aberraciones de alto orden en función de la cantidad de miopía corregida. - Cuantificar un posible cambio de diámetro pupilar como respuesta al incremento de las aberraciones de alto orden. Uno de los mayores retos para la ortoqueratología es el desarrollo de lentes cada vez más efectivas de forma que aseguren el éxito en los casos de tratamiento. Uno de los grandes desafíos de la ortoqueratología ha sido determinar las características de la lente de contacto, a partir de los parámetros oculares, para una mayor rapidez y precisión en el tratamiento, y con este fin se ha utilizado la fórmula de Jessen. Otro punto de discusión es la utilidad de diferentes parámetros topográficos como métodos objetivos para la estimación de la reducción de miopía. Y un tercer punto es el estudio de las aberraciones porque constituye un pilar fundamental en la comodidad subjetiva del paciente. En el presente trabajo se han revisado 72 historias clínicas de pacientes que cumplían unos criterios de inclusión pre-determinados, y que fueron adaptados todos ellos con lentes de ortoqueratología en la clínica Marsden (Barcelona). Tras el análisis de los resultados podemos concluir que: -La esfera de referencia (BSF Flat) es el dato topográfico que correlaciona mejor con la cantidad de miopía corregida. -La metodología actual (Regla de Jessen) que permite determinar el radio de la zona posterior óptica (RPZO) es válida en ametropías bajas, en ametropías elevadas debe ser revisada, siendo preferible utilizar al fórmula: RPZO= KFlat -1,36T -0,21, donde T es la ametropía objetivo. -Las aberraciones de alto orden aumentan en relación a la ametropía corregida. -No existe variación del astigmatismo corneal ni del diámetro pupilar tras el tratamiento.