Search

Introducció: El tractament endovascular ha demostrat ser una teràpia d’alta eficàcia en el tractament de l’ictus isquèmic agut secundari a oclusió de gran vas (LVO). Tot i això, aproximadament el 50% dels pacients no té bon pronòstic de recuperació. Diversos estudis han mostrat la influència de certs paràmetres del procediment, com el nombre de passades de trombectomia realitzats o el grau final de recanalització en el pronòstic funcional d’aquests pacients. Objectius: Analitzar la influència de diversos factors del tractament endovascular en el pronòstic funcional dels pacients i investigar els mecanismes fisiopatològics implicats. Mètodes: Es va realitzar una anàlisi retrospectiva d’una base mantinguda prospectivament de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Es va investigar la influència del nombre de passades, el grau final de recanalització i el patró de recanalització en el pronòstic funcional dels pacients. A més, es van evaluar els diversos factors associats a aquests paràmetres del procediment. Es va valorar la influència del fluxe col·lateral en els factors del procediment. L’anàlisi estadística es va realitzar aplicant models de regressió logística binària o ordinal depenent de la naturalesa de la variable dependent. Resultats: En un model de regressió logística, tant la recanalització en la primera passada (odds ratio (OR) 2.5, interval de confiança (IC) 1.4-4.4, p

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020 Introducció: El tractament endovascular en l'ictus isquèmic agut ha demostrat la seva superioritat pel que fa a el tractament mèdic pel que fa a el pronòstic funcional als 3 mesos. El temps des de l'inici dels símptomes fins al tractament és un dels factors pronòstics més importants associats a aquest tractament. El desenvolupament d'estratègies d'optimització dels temps intrahospitalaris requereix de el coneixement de la probabilitat que un pacient requereixi de tractament endovascular abans de la realització de proves complementàries. Objectius: Estudi de la probabilitat de rebre tractament endovascular i de presentar un infart establert dels pacients derivats des del mig extrahospitalari o un centre primari d'ictus a un centre terciari d'ictus. Desenvolupament d'un protocol de trasllat directe a sala d'arteriografia (TDSA) i estudi comparatiu d'aquesta estratègia amb el model habitual. Disseny d'un assaig clínic en base als resultats. Mètodes: Estudi dels pacients admesos en un centre terciari d'ictus de manera primària o derivats d'un altre centre obtinguts d'un registre prospectiu i mandatorio amb recollida de dades centralitzada dels pacients de Catalunya (CICAT) entre els anys 2016 i 2018. Anàlisi de les variables que s'associen a el tractament endovascular en les dues poblacions ia la presència d'infart establert. D'altra banda, comparació dels temps associats a el tractament endovascular i de el pronòstic a curt i llarg termini entre els pacients que segueixen el protocol de trasllat directe a sala de arteriografia i els que segueixen el protocol habitual. Resultats: La probabilitat de presentar un infart extens establert (Aspects 16 (6% versus 21%, p 16 (6% versus 21%, p16 (21% versus 6%, p

INTRODUCCIÓN: El ictus es la primera causa de discapacidad permanente en la edad adulta, la primera causa de mortalidad en la mujer y la segunda en el hombre. Actualmente, el tratamiento de reperfusión endovascular supone una opción en fase aguda del ictus isquémico debido a una oclusión arterial, sobre todo en casos de refractariedad o pacientes no candidatos a recibir tratamiento fibrínolitico endovenoso. Sin embargo, aún con altas tasas de recanalización posterior al tratamiento endovascular, las tasas de buena recuperación clínica no son proporcionales. Identificar factores pronósticos en fase aguda podría ayudar a determinar el beneficio del tratamiento endovascular acorde a un perfil o contexto clínico. OBJETIVOS:1)Determinar el impacto del volumen de infarto cerebral a las 24 horas ajustado a la edad en el pronóstico clínico de pacientes sometidos a tratamiento endovascular. 2)Investigar el impacto de la recanalización de las oclusiones aisladas del segmento M2 de la arteria cerebral media y la seguridad en el tratamiento endovascular 3)Evaluar el potencial valor de la neuromonitorización cortical mediante el Bispectral Index en fase aguda en el pronóstico clínico en pacientes sometidos a tratamiento de reperfusión endovascular. METODOLOGÍA: Realizamos un análisis retrospectivo de cohortes prospectivas de pacientes que fueron sometidos a tratamiento de reperfusión endovascular. En el primer estudio se determinó un punto de corte en el volumen final de infarto que predice recuperación funcional en tres diferentes grupos etarios; 81 como mejor predictor de mejoría clínica al alta. En pacientes sin mejoría clínica a las 24 horas, ajustado recanalización, NIHSS post tratamiento y edad, numero BIS >81 emerge como el único predictor independiente de mejoría clínica al alta (OR11.6;IC95%:1.112-122.3;p=0.04). CONCLUSIONES:1).El umbral del volumen de infarto compatible con independencia funcional al tercer mes disminuye progresivamente con la edad. El volumen de infarto ajustado a edad es un potente predictor de discapacidad a largo plazo.2).En oclusiones de M2 de la ACM, la recanalización mediante procedimiento endovascular se asocia a un mejor pronóstico clínico en pacientes con déficit neurológico moderado a severo.3).El número Bispectral Index(BIS) final es un marcador pronóstico precoz de mejoría clínica al alta. BIS permite identificar tempranamente entre pacientes sin mejoría clínica inicial, aquellos que presentarán recuperación neurológica posterior. INTRODUCTION: Stroke is the first cause of permanent disability in adulthood, the first cause of death in women and the second in man. Currently, reperfusion endovascular treatment is an option in acute ischemic stroke due to arterial occlusion, especially in refractory cases or contraindications for intravenous thrombolytic treatment. However, even with high rates of recanalization after endovascular treatment, good clinical outcome rates are not proportional. Identify predictor factors in acute phase, could help to estimate the benefit of endovascular treatment according to a profile or clinical context. OBJECTIVES: 1) Determinate the impact of age-adjusted infarct volume on the outcome in patients undergoing to endovascular treatment. 2) Investigate the impact of recanalization of isolated M2 segment occlusions of the middle cerebral artery (MCA) and security in endovascular treatment 3) Evaluate the potential value in prognosis of the cortical monitoring by Bispectral Index in the acute phase in patients undergoing reperfusion endovascular treatment. METHODS: We performed a retrospective analysis in prospective cohorts of patients who underwent endovascular treatment of reperfusion. In the first study, a cutoff point was determined in the final infarct volume to better predict functional recovery in three different age groups; 80 y/o. In multivariate analysis, adjusted for age, site of occlusion, baseline NIHSS and infarct volume, the only independent factor for good clinical outcome at 3 months was age-adjusted infarct volume threshold (OR 5.5, 95% CI 1.6a18 0.8, p 81 as the best predictor of clinical improvement at discharge. In patients without clinical improvement within 24 hours, adjusted recanalization, post-treatment NIHSS and age, number BIS> 81 emerges as the only independent predictor of clinical improvement at discharge (OR11.6, 95% CI :1.112-122 0.3, P = 0.04) CONCLUSIONS: 1.) The infarct volume threshold compatible with functional independence at month decreases progressively with age. The age-adjusted infarct volume threshold is a powerful predictor of clinical outcome for long term 2.) In M2 occlusions of the MCA, recanalization for endovascular procedure is associated with better clinical outcome in patients with moderate to severe symptoms. 3.) The final Bispectral Index (BIS) value is an early prognostic marker of clinical improvement at discharge. Final BIS value could identifies among patients without initial clinical improvement, those who presented later neurological recovery.