Els conjunts lítics són una de les principals fonts per conèixer variacions en el comportament humà al llarg del temps. A través de l'anàlisi tecnològica podem observar aquestes variacions en la producció i configuració d'eines, fet que ens permet aproximar-nos a l'esfera social i organitzativa dels grups humans i, finalment, als seus modes de vida. Aquesta tesi doctoral tracta diversos temes, discussions i problemàtiques enfocades en l'estudi i interpretació de contextos arqueològics paleolítics. Per això, s'han analitzat els conjunts lítics del Paleolític superior de la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes-Santa Linya, Lleida) des de diverses perspectives, fet que ha permès la seva publicació en revistes internacionals d'impacte. Els contextos estudiats cobreixen un rang temporal entre 40.000 i 15.000 anys, període que comprèn la desaparició de les últimes poblacions neandertals i l'arribada i assentament/consolidació dels humans anatòmicament moderns en el sud-oest d'Europa. Aquesta diacronia permet conèixer les trajectòries culturals dels caçadors-recol·lectors a través del seu comportament tècnic, i es converteix en un escenari rellevant per avaluar aspectes tecnològics i sòcio-organitzatius de les poblacions humanes durant l'Últim Màxim Glacial. Aquesta tesi situa una nova seqüència de Paleolític superior al nord-est de la Península Ibèrica i permet documentar la presència humana en la transició entre el Paleolític mig i el Paleolític superior, en el Gravetià i en el Magdalenià. Aquestes dades permeten ampliar el coneixement actual sobre les societats caçadores-recol·lectores en la vessant sud pirinenca, ajudant a cobrir un buit en el poblament d'aquesta zona geogràfica. Los conjuntos líticos son una de las principales fuentes para conocer variaciones en el comportamiento humano a lo largo del tiempo. A través del análisis tecnológico podemos observar estas variaciones en la producción y configuración de herramientas, lo que nos permite aproximarnos a la esfera social y organizativa de los grupos humanos, y finalmente, a sus modos de vida. Esta tesis doctoral trata varios temas, discusiones y problemáticas enfocadas en el estudio e interpretación de contextos arqueológicos paleolíticos. Para ello, se han analizado los conjuntos líticos del Paleolítico superior de la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes-Santa Linya, Lleida) desde diversas perspectivas, lo que ha permitido su publicación en revistas internacionales de impacto. Los contextos estudiados cubren un rango temporal entre 40.000 y 15.000 años, período que comprende la desaparición de las últimas poblaciones neandertales y la llegada y asentamiento/consolidación de los humanos anatómicamente modernos en el suroeste de Europa. Esta diacronía permite conocer las trayectorias culturales de los cazadores-recolectores a través de su comportamiento técnico, y se convierte en un escenario relevante para evaluar aspectos tecnológicos y socio-organizativos de las poblaciones humanas durante el Último Máximo Glaciar. Esta tesis sitúa una nueva secuencia de Paleolítico superior en el noreste de la Península Ibérica y permite documentar la presencia humana en la transición entre el Paleolítico medio y el Paleolítico superior, en el Gravetiense y en el Magdaleniense. Estos datos permiten ampliar el conocimiento actual sobre las sociedades cazadoras-recolectoras en la vertiente surpirenaica, ayudando a cubrir un vacío en el poblamiento de esta zona geográfica. Lithic assemblages are one of the main sources for understanding variations in human behaviour over time. Through technological analysis we can observe these variations in the production and configuration of tools, which allows us to approach the social and organisational sphere of human groups, and finally, their ways of life. This doctoral thesis deals with several themes, discussions and problems focused on the study and interpretation of Palaeolithic archaeological contexts. To this end, the Upper Palaeolithic lithic assemblages from Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes-Santa Linya, Lleida) have been analysed from different perspectives, which has allowed them to be published in high-impact international journals. The contexts studied cover a time range between 40,000 and 15,000 years, a period that includes the disappearance of Neanderthal populations and the arrival and consolidation of anatomically modern humans in southwestern Europe. This diachrony allows us to explore the cultural trajectories of hunter-gatherers through their technical behaviour, and becomes a relevant scenario to evaluate technological and socio-organisational aspects of human populations during the Last Glacial Maximum. This thesis locates a new Upper Palaeolithic sequence in the north-east of the Iberian Peninsula and reports on the human presence in the Middle to Upper Palaeolithic transition, Gravettian and Magdalenian periods. These data extends the current knowledge about the hunter-gatherer societies in the South Pyrenean slope, helping to fill a gap in the settlement of this geographical area.