Search

This study aims to analyze the contents of published research in the field of the psychology of physical exercise during the last decade. For this purpose, papers presented at major national and international conferences on the subject of the psychology of sport and exercise were analysed, together with articles published in major journals in this field during the last decade. To this end, associated descriptors were used associated with physical activity (e.g. exercise, physical activity, health, wellbeing, quality of life), excluding papers with descriptors applied to the fields of sport and physical education in schools. Based on the number of papers presented at events and specialist articles published in scientific journals, we found that the psychology of exercise represents about one third of all papers presented in this field of psychology. Despite the growing interest that has been identified during the last decade, there has been a certain levelling out in the number of papers presented at national and international congresses. It was also possible to verify that the level of attention given to this branch of knowledge varies depending on the journal. Este estudo visa a análise do conteúdo da investigação publicada na área da psicologia do exercício físico na última década. Foram analisadas as comunicações apresentadas nos principais congressos internacionais e nacionais na área da psicologia do desporto e do exercício físico bem como os artigos publicados nas principais revistas de referência da especialidade, na última década. Para tal, foram utilizados descritores associados ao contexto do exercício físico (e.g., exercício, atividade física, adesão, saúde, bem-estar, qualidade vida), excluindo os trabalhos com descritores de aplicação no contexto do desporto e da educação física escolar. Com base no número de comunicações apresentadas e nos artigos publicados, foi possível verificar que a psicologia do exercício físico é uma área de investigação que representa cerca de um terço do total dos trabalhos apresentados neste ramo da Psicologia. Ainda assim, apesar do crescente interesse que tem tido por parte dos investigadores ao longo da última década, tem-se verificado alguma ten- dência para a estabilização no número de comunicações realizadas nos congressos internacionais e nacionais. Foi possível verificar que o nível de atenção dado a esta área do conhecimento varia em função da revista científica.

Supplemental Material for The Basic Psychological Need Satisfaction and Frustration Scale in Exercise (BPNSFS-E): Validity, Reliability, and Gender Invariance in Portuguese Exercisers by Filipe Rodrigues, Joseph F.Hair Jr.Henrique P. Neiva, Diogo S. Teixeira, Luís Cid and Diogo Monteiro in Perceptual and Motor Skills

Objective: The aim of the present study was to validate the Basic Psychological Need Satisfaction and Frustration Scale in Exercise for fitness instructors. Methods: Data from 477 exercise professionals (319 males, 158 females) was collected.Results: CFA supported the adapted and validated six-factor model: [χ2(237) = 1096.796, χ2/df= 4.63; B-S p < .001, CFI = .930, TLI = .918, SRMR= .0366, RMSEA = .079 (CI90% = .069, .089)], assessing satisfaction and frustration of basic psychological needs in Portuguese exercise professionals. Moreover, the analysis revealed acceptable composite reliability, and construct validity of the adapted version. Results revealed nomological validity, as well as invariance between male and female. No differences were found across latent means, and magnitude effects were trivial between gender. Conclusion: These results support the use of the adapted scale in exercise professionals, showing measurement invariance between gender. This scale is able to measure how exercise professionals experience satisfaction and frustration of basic needs when prescribing exercise to individuals in fitness context. RESUMEN: Objetivo: El objetivo del presente estudio fue validar la Escala de Satisfacción y Frustración de Necesidades Psicológicas Básicas en el Ejercicio para instructores de ejercicio físico. Métodos: Se recopilaron datos de 477 profesionales del ejercicio (319 hombres, 158 mujeres). Resultados: CFA apoyó el modelo de seis factores adaptado y validado: [χ2 (237) = 1096.796, χ2 / df = 4.63; B-S p

The ability to generate and control mental images is present in all of us, but it differs from person to person. Therefore, it is important to understand that imagery ability can be changed through training and experimentation, it is not a fixed ability. The aim of this study is to compare imagery ability in elite, sub-elite and non-elite athletes in a sport which involves closed and continuous motor skills, such as swimming. 79 swimmers (male N = 37; female N = 42) at an average age of 17 took part in this study. In order to assess imagery ability, the Movement Imagery Questionnaire 3 was used, Portuguese version (Mendes et al., 2016). After analysis of the results, these show that in each and every imagery modality, the scores in the three groups differ significantly. In kinesthetic and external visual imagery the elite and sub-elite groups’ scores, although not statistically different from each other, are significantly higher than those of the non-elite group. In internal visual imagery, the differences between all the compared pairs of groups are statistically significant. The elite group got the highest scores, followed by the sub-elite group average scores and finally the non-elite group average scores. According to these results, the conclusion is that athletes with better performance show greater imagery ability and that apparently the external visual imagery proved to be the best intervention method among swimming athletes.

Objectiu: aquest estudi té com a objectiu explorar i comprendre les experiències de les recepcionistes dels consultoris mèdics. Les recepcionistes en entorns mèdics passen més temps amb els pacients que els metges, al considerar el temps a la sala d'espera, les trucades telefòniques, el registre i l'alta del pacient. Les recepcionistes també s'involucren en moltes tasques d'atenció al pacient que exigeixen judici i presa de decisions discrecionals, inclosos els missatges que s'han de transmetre a el metge o no, el moment en què es compleixen les sol·licituds d'abastiment i l'accés d'emergència a les cites. Tot i això, hi ha poc escrit sobre l'experiència del seu treball; com consideren les seves relacions amb els pacients i dins l'equip d'atenció mèdica en general, i quina és la seva percepció del seu impacte en la salut i l'atenció mèdica dels pacients. Aquesta investigació ofereix l'oportunitat de centrar-se en una posició en gran mesura invisible en l'atenció de la salut i ofereix l'oportunitat de reconstruir la narrativa dominant de qui i què es considera important en els entorns d'atenció de la salut. Dades, investigació i mètodes: aquest estudi es va centrar en 6 recepcionistes en dos consultoris mèdics ocupats a Califòrnia. Aquesta investigació va ser qualitativa, utilitzant metodologia fenomenològica. Es van realitzar dues entrevistes semiestructurades de 90 minuts amb cada recepcionista. També es van recopilar dades d'observació. Es va utilitzar una anàlisi fenomenològic interpretatiu per analitzar les dades. La construcció social és una filosofia general que va influir en tots els mètodes i anàlisi. Resultats: Aquest estudi va destacar 6 temes generals en l'experiència dels subjectes, inclòs el nivell de treball emocional en el qual participen les recepcionistes, el maneig i resposta a la ira, el dolor, el malestar i altres sentiments forts dels pacients; diferents motivacions per ocupar el lloc de recepcionista; un propòsit profund que els subjectes articulaven en el seu treball, d'ajudar els pacients; experiències consistents que indiquin que estan en un esglaó més baix en la jerarquia de personal de l'consultori mèdic; impactes importants i significatius en la salut i les decisions de salut dels pacients; i qüestions importants i complexes al voltant de la raça i l'ètnia. Rellevància: Els resultats en els temes generals indiquen que les recepcionistes perceben i informen sobre la influència i l'impacte crucials en la salut dels pacients, inclòs el suport i l'estímul per seguir les recomanacions del metge, maniobres perquè els pacients seleccionats vegin a els metges per a assumptes urgents, sense facilitar l'accés a altres, i presa de decisions discrecional sobre quins missatges han de veure els metges i sobre els quals han d'actuar. Això té importants implicacions per als entorns d'atenció de la salut, al considerar la seva dotació de recursos i el suport de personal de recepcionistes. El tema al voltant de la feina emocional no remunerat i no reconegut té implicacions per a les comunitats de justícia social, les comunitats del discurs feminista i les organitzacions de salut. Finalment, els resultats al voltant de el sentit de propòsit dels recepcionistes en el seu treball i la identificació com una influència principal en els comportaments i coneixements de salut dels pacients tenen implicacions per al camp més ampli de l'atenció mèdica. Objetivo: este estudio tiene como objetivo explorar y comprender las experiencias de las recepcionistas de los consultorios médicos. Las recepcionistas en entornos médicos pasan más tiempo con los pacientes que los médicos, al considerar el tiempo en la sala de espera, las llamadas telefónicas, el registro y el alta del paciente. Las recepcionistas también se involucran en muchas tareas de atención al paciente que exigen juicio y toma de decisiones discrecionales, incluidos los mensajes que se deben transmitir al médico o no, el momento en que se cumplen las solicitudes de reabastecimiento y el acceso de emergencia a las citas. A pesar de esto, hay poco escrito sobre la experiencia de su trabajo; cómo consideran sus relaciones con los pacientes y dentro del equipo de atención médica en general, y cuál es su percepción de su impacto en la salud y la atención médica de los pacientes. Esta investigación ofrece la oportunidad de centrarse en una posición en gran medida invisible en la atención de la salud y ofrece la oportunidad de reconstruir la narrativa dominante de quién y qué se considera importante en los entornos de atención de la salud. Datos, investigación y métodos: este estudio se centró en 6 recepcionistas en dos consultorios médicos ocupados en California. Esta investigación fue cualitativa, utilizando metodología fenomenológica. Se realizaron dos entrevistas semiestructuradas de 90 minutos con cada recepcionista. También se recopilaron datos de observación. Se utilizó un análisis fenomenológico interpretativo para analizar los datos. La construcción social es una filosofía general que influyó en todos los métodos y análisis. Hallazgos: Este estudio destacó 6 temas generales en la experiencia de los sujetos, incluido el nivel de trabajo emocional en el que participan las recepcionistas, el manejo y respuesta a la ira, el dolor, el malestar y otros sentimientos fuertes de los pacientes; diferentes motivaciones para ocupar el puesto de recepcionista; un propósito profundo que los sujetos articulaban en su trabajo, de ayudar a los pacientes; experiencias consistentes que indiquen que están en un peldaño más bajo en la jerarquía del personal del consultorio médico; impactos importantes y significativos en la salud y las decisiones de salud de los pacientes; y cuestiones importantes y complejas en torno a la raza y la etnia. Importancia: Los hallazgos en los temas generales indican que las recepcionistas perciben e informan sobre la influencia y el impacto cruciales en la salud de los pacientes, incluido el apoyo y el estímulo para seguir las recomendaciones del médico, maniobras para que los pacientes seleccionados vean a los médicos para asuntos urgentes, sin facilitar el acceso a otros, y toma de decisiones discrecional sobre qué mensajes deben ver los médicos y sobre los que deben actuar. Esto tiene importantes implicaciones para los entornos de atención de la salud, al considerar su dotación de recursos y el apoyo del personal de recepcionistas. El tema en torno al trabajo emocional no remunerado y no reconocido tiene implicaciones para las comunidades de justicia social, las comunidades del discurso feminista y las organizaciones de salud. Por último, los hallazgos en torno al sentido de propósito de los recepcionistas en su trabajo y la identificación como una influencia principal en los comportamientos y conocimientos de salud de los pacientes tienen implicaciones para el campo más amplio de la atención médica. Aim: This study aims to explore and understand the experiences of medical office receptionists. Receptionists in medical settings spend more time with patients than physicians do, when considering time in the waiting room, phone calls, patient check-in and discharges. Receptionists also engage in many patient care tasks that demand discretionary judgment and decision making, including what messages to pass on to the doctor or not, timing of refill requests fulfillment and emergent access to appointments. Despite this, there is little written about their experience of their work; how they consider their relationships with patients and within the larger health care team, and what their perception is of their impact on the health and health care of patients. This research offers an opportunity to focus on a largely invisible position in health care and offer an opportunity to reconstruct the dominant narrative of who, and what, is considered important in health care settings. Data, research and methods: This study focused on 6 receptionists in two busy medical offices in California. This research was qualitative, using phenomenological methodology. Two, 90-minute semi-structured interviews were conducted with each receptionist. Observational data was also collected. Interpretive Phenomenological Analysis was utilized to analyze the data. Social construction is an overarching philosophy which influenced all methods and analysis. Findings: This study surfaced 6 overarching themes in the experience of the subjects, including the level of emotional labor receptionists engaged in, in managing and responding to patients anger, grief, upset and other strong feelings; differing motivations for getting into the position as receptionists; a deep purpose the subjects articulated in their work, of helping patients; consistent experiences indicating they are on a lower rung in the medical office hierarchy of staff; important and significant impacts on patients’ health and health decisions; and significant and complex issues around race and ethnicity. Significance: The findings in the overarching themes indicate receptionists perceive and report crucial influence and impact on patients’ health, including support and encouragement to follow physician recommendations, maneuverings to get selected patients into see physicians for urgent matters, while not facilitating access for others, and discretionary decision making about what messages to ensure physicians see and take action on. This has important implications for health care settings, in considering their resourcing and support of receptionists staff. The theme around unpaid and unacknowledged emotional labor has implications for social justice communities, feminists discourse communities and health care organizations. Lastly, the findings around receptionists sense of purpose in their work, and identify as a primary influence on patients’ health behaviors and knowledge has implications for the larger health care field.

L’ètica relacional, constructe distintiu i principal de la teràpia contextual, fa referència a una ètica de la cura i de la responsabilitat que hi ha entre les persones i que consisteix a reconèixer i assumir la responsabilitat d’examinar el que s’ha rebut i el que s’ha donat (fer un balanç entre els drets i les obligacions recíproques), i en comprometre’s a mantenir l’equitat d’acord amb la naturalesa de la relació. Inclou els conceptes de confiança, lleialtat i dret; i la justícia funciona com la seva potència reguladora. La diferenciació del self, constructe central de la teoria familiar sistèmica de Murray Bowen, és un tret que involucra capacitats intrapersonals (moderar la influència de les emocions en el funcionament cognitiu) i interpersonals (equilibrar les forces de separació-intimitat / autonomia i unió-vinculació) i la viabilitat per equilibrar-les. Aquesta tesi doctoral s’estructura al voltant de dos objectius generals: el primer, traduir i adaptar per a la població espanyola la Relational Ethics Scale (RES), i el segon, analitzar la relació entre ètica relacional i diferenciació del self (utilitzant l’adaptació a l’espanyol del Differentiation of Self Inventory-Revised (S-DSI)) en poblacions clíniques i no clíniques i comparar els resultats obtinguts. Per aconseguir aquests objectius, i després d’haver desenvolupat un treball de revisió de la literatura científica i reflexió teòrica, es va estructurar la tesi en dos estudis. El primer, dut a terme amb una mostra total de 1181 participants, consisteix en la traducció, adaptació i validació d’un instrument de mesura, obtenint la S-RES (Spanish-Relational Ethics Scale). El segon, realitzat amb una mostra no clínica de 1230 subjectes i una altra clínica de 241 subjectes, analitza les connexions que hi ha entre ètica relacional, diferenciació del self i determinades variables sociodemogràfiques. Gràcies a aquesta investigació, per un costat, és possible comptar amb un instrument psicomètricament vàlid en l’idioma espanyol per mesurar el nivell d’ètica relacional i per l’altre, s’han obtingut resultats empírics que suggereixen que l’ètica relacional i la diferenciació del self estan altament interconnectades i vinculades amb la salut i amb l’assoliment d’una individuació madura. Partint d’aquesta reflexió i resultats, s’ofereixen algunes orientacions per a la pràctica clínica llur aplicació podria afavorir la salut, la qualitat de vida de les persones i el benestar, individual i relacional. La ética relacional, constructo distintivo y principal de la terapia contextual, hace referencia a una ética del cuidado y de la responsabilidad que existe entre las personas y que consiste en reconocer y asumir la responsabilidad de examinar lo que se ha recibido y lo que se ha dado (hacer un balance entre los derechos y las obligaciones recíprocas), y en comprometerse a mantener la equidad de acuerdo con la naturaleza de la relación. Incluye los conceptos de confianza, lealtad y derecho; y la justicia funciona como su potencia reguladora. La diferenciación del self, constructo central en la teoría familiar sistémica de Murray Bowen, es un rasgo que involucra capacidades intrapersonales (moderar la influencia de la emocionalidad en el funcionamiento cognitivo) e interpersonales (equilibrar las fuerzas de separación-intimidad/autonomía y unión-vinculación) y la viabilidad para balancearlas. Esta tesis doctoral se estructura en torno a dos objetivos generales: el primero, traducir y adaptar para la población española la Relational Ethics Scale (RES), y el segundo, analizar la relación entre ética relacional y diferenciación del self (utilizando la adaptación al español del Differentiation of Self Inventory-Revised (S-DSI)) en poblaciones clínicas y no clínicas y comparar los resultados obtenidos. Para lograr estos objetivos, y después de haber desarrollado un trabajo de revisión de la literatura científica y reflexión teórica, se estructuró la tesis en dos estudios. El primero, llevado a cabo con una muestra total de 1181 participantes, consiste en la traducción, adaptación y validación de un instrumento de medida, obteniendo la S-RES (Spanish-Relational Ethics Scale). El segundo, realizado con una muestra no clínica de 1230 sujetos y por otra clínica de 241 sujetos, analiza las conexiones que existen entre ética relacional, diferenciación del self y determinadas variables sociodemográficas. Gracias a esta investigación, por un lado, es posible contar con un instrumento psicométricamente válido en el idioma español para medir el nivel de ética relacional y, por otro, se han obtenido resultados empíricos que sugieren que ética relacional y diferenciación del self están altamente interconectadas y vinculadas con la salud y con el logro de una individuación madura. Partiendo de esta reflexión y resultados, se ofrecen algunas orientaciones para la práctica clínica cuya aplicación podría favorecer la salud, la calidad de vida de las personas y el bienestar, individual y relacional. Relational ethics, main and distinctive construct of contextual therapy refers to the ethics of responsibility and caring that prevails among people. It involves recognizing and assuming the responsibility of evaluating what one has received and one has given (striking a balance between reciprocal rights and obligations), and making a commitment of upholding fairness according to the nature of the relationship. Relational ethics includes the concepts of trust, loyalty and entitlement; justice works as its regulating power. Differentiation of self, the key construct of Murray Bowen’s systemic family theory, is a trait that involves intrapersonal capacities (moderate the influence of emotion in cognitive functioning) and interpersonal ones (offset separation- intimacy forces/autonomy and togetherness-bonding forces), including the viability of balancing them. This doctoral dissertation is structured around two general objectives: the first, to translate and adapt the Relational Ethics Scale (RES) to the Spanish population, and the second, to analyze the connection between relational ethics and differentiation of self (using the adaptation to the Spanish population of the Differentiation of Self Inventory-Revised (S-DSI)) in clinical and non-clinical populations and compare the results obtained. To achieve these objectives, after developing a scientific literature review and theoretical reasoning, we decided to structure the dissertation in two studies. The first, performed with a total sample of 1181 participants, consists of the translation, adaptation and validation of a measuring instrument, obtaining the S-RES (Spanish-Relational Ethics Scale). The second, involving a non-clinical sample of 1230 subjects and a clinical one of 241 people, analyzes the existing connections between relational ethics, self-differentiation, and certain sociodemographic variables. On the one hand, thanks to this research it is possible to have a psychometrically valid instrument, in Spanish, to measure the level of relational ethics, and on the other, empirical results were obtained, suggesting that relational ethics and differentiation of self are highly interconnected and linked to health and to the achievement of mature individuation. Based on this reasoning and these results, a few guidelines are provided for clinical practice, whose application might benefit people’s health, quality of life, and individual and relational well-being.

Aquest és un estudi qualitatiu de com 15 psicoterapeutes d’Europa occidental entenen i aborden l’espiritualitat en psicoterapia, fonamentat en perspectives postmodernes i social construccionistes, implementant col·laborativitat i reflexivitat. Els resultats han estat generats amb entrevistes qualitatives semi-estructurades, i s’ha analitzat temàticament, suggerint una comprensió de l’espiritualitat com aconfessional i fluida. Independentment de la seva formació terapèutica les intervencions clíniques semblessin implementades des de perspectives humanistes i heurístiques validant valors i experiències del client. Diferències religioses i culturals no semblen haver determinat les perspectives espirituals dels participants. Els resultats generats confirmen que espiritualitat és un concepte acceptat i utilitzat per psicoterapeutes i clients, en línia amb altres estudis. Es recomana una actualització dels programes de formació psicoterapèutica amb inclusió de temes espirituals, religiosos i existencials, i consideració del paradigma no-materialista, que reconeix experiències personals com a font de coneixement. Es discuteixen temes de poder que exclouen l’espiritualitat del treball psicoterapèutic. Este es un estudio cualitativo de cómo 15 psicoterapeutas de Europa occidental entienden y abordan la espiritualidad en psicoterapia, fundamentado en perspectivas postmodernas y social construccionistas, implementando colaboratividad y reflexividad. Los resultados se generaron a través de entrevistas cualitativas semi-estructuradas, y se analizaron temáticamente, sugiriendo una comprensión de la espiritualidad como aconfesional y fluída. Independientemente de su formación terapéutica las intervenciones clínicas se implementaron desde perspectivas humanistas y heurísticas validando valores y experiencias del cliente. Diferencias religiosas y culturales no parecen haber determinado las perspectivas espirituales de los participantes. Los resultados generados confirman que espiritualidad es un concepto aceptado y utilizado por psicoterapeutas y clientes, en línea con otros estudios. Se recomienda una actualización de los programas de formación psicoterapéutica con inclusión de temas espirituales, religiosos y existenciales, y consideración del paradigma no-materialista, que reconoce experiencias personales como fuente de conocimiento. Se discuten temas de poder que excluyen la espiritualidad del trabajo psicoterapéutico. This dissertation addresses how psychotherapists understand, navigate, experience and integrate spirituality in psychotherapy. Postmodern and social constructionist views underpin the qualitative approach implemented collaboratively and reflexively. A purposive sample of 15 Western European psychotherapists was approached using semi-structured interviews. Transcripts were analyzed inductively by way of thematic analysis. Besides a Roman Catholic priest and psychologist, all other participants conveyed an open, fluid and non-religious spirituality integrating different perspectives and traditions. Spiritual themes where approached from a client centered, humanistic perspective independent from the participants` original psychotherapy training. Differences in the participants` religious and cultural background did not seem to be determinant of the clinicians` views or interventions which seem to integrate different clinical approaches in a heuristic manner. The generated findings suggest psychotherapists understand spirituality as a valid construct, independent from religion, in keeping with other studies. It is recommended an updating of training programs for psychotherapists including relevant spiritual, existential and religious themes, considering a non-materialistic scientific paradigm and acknowledging personal experiences as a source of spiritual knowledge. Power issues in the exclusion of spirituality in psychotherapy are discussed.

Introducció. La Salut Sexual (SS) és un dret fonamental i universal, fruit de l’evolució d’una salut basada únicament en aspectes orgànics/reproductius i d’una sexualitat genital, a visions més amplies i integradores. Ara bé, quan es fa referencia a la SS de les persones amb Discapacitat Física (DF), apareixen certes mancances, tant en l’adaptació dels qüestionaris per conèixer els nivells de salut, com en la formació i intervenció dels professionals, i en l’assessorament a les famílies. El 6,5% de la població catalana presenta una discapacitat i es desconeix l’estat de la seva SS, un requisit prioritari per dissenyar plans d’intervenció, avaluar els existents i donar resposta al debat social existent. A Espanya, es disposa de l’Encuesta Nacional de Salud Sexual (ENSS/2009) però no està suficientment adaptada a les persones amb DF. Objectiu: Conèixer l’estat de SS de les persones amb DF majors d’edat residents a Catalunya. Específicament: Fase I. Elaborar un qüestionari digitalitzat i en català sobre la SS de les persones amb DF (Enquesta de Salut Sexual per a Persones amb Discapacitat Física, ESSPDF/2016), fruit de l’adaptació i ampliació de l’ENSS/2009. Fase II. Validar la traducció a la llengua catalana i el funcionament de l’ESSPDF/2016. Fase III. Descriure i analitzar la SS de les persones amb discapacitat física majors d’edat, residents a Catalunya utilitzant l’ESSPDF/2016. Material i mètode: Fase I. Revisió de l’ENSS/2009, amb la col·laboració de professionals i persones amb DF. Fase II. Validació l’ESSPDF/2016 mitjançant la traducció i la retrotraducció, i un estudi pilot amb 32 subjectes (6 amb DF i 26 simuladors). Fase III. Enviament per correu electrònic de l’ ESSPDF/2016 a diferents associacions. Anàlisi de les dades en funció del sexe, grau d’autonomia i edat, i anàlisi multivariable per possibilitat d’una primera relació sexual (RS) i satisfacció sexual. Resultats Fase I. Els canvis considerats van ser: introduir enunciats per ubicar al subjecte en la seva sexualitat amb discapacitat física o motora, modificar l’ordre i eliminar algunes preguntes, introduir-ne d’altres, traduir al català i dissenyar el circuit digital d’administració i recollida de dades. Es va ampliar principalment amb: aspectes ètics, preguntes sobre masturbació i variables descriptives de la discapacitat. El nou qüestionari va ser el ESSPSF/2016 format per 81 preguntes, distribuïdes en variables sociodemogràfics i d’altres dividides en 7 blocs: educació/informació, socialització, percepció, preocupacions, qualitat de la consulta, experiència i satisfacció sexual; en català i digitalitzat. Fase II. La factibilitat del circuit de resposta i de la recollides de dades no va mostrar cap contrarietat. La carrega temporal va ser de 20-40 minuts. Els 6 subjectes amb DF van valorar positivament el format digital i van fer apreciacions sobre l’adequació de preguntes relacionades amb la discapacitat. Fase III. Es van estudiar 135 subjectes (78 homes i 57 dones), mitjana d’ edat 44,2 anys (DE=10,3), majoritàriament vivien en ciutats, la meitat eren solters, el 41,5% tenien estudis universitaris i el 60% no treballaven. El 37% tenien grau de dependència elevat. Bloc I. Educació/informació: El 90,4% havien rebut informació sobre educació sexual, d’aquests el 43 % la van valorar com a útil. Els progenitors i els professionals sanitaris són els escollits per facilitar informació sexual. Les dones prefereixen ser ateses per altres dones (p=0,014). Els enquestats volen més informació, sobre aspectes afectivo-emocional, i els homes a més sobre “Prostitució” (p=0,012) i “Amor i relacions sentimentals” (p

Projeto de Investigação apresentado para a obtenção do grau de Mestre em Psicologia do Desporto e do Exercício O objetivo principal do estudo é investigar a relação entre o exercício físico e o bemestar, nomeadamente a satisfação com a vida e a felicidade dos praticantes. Pretende-se verificar se o exercício físico aumenta o grau de satisfação com a vida e a felicidade dos praticantes de exercício, relacionando o tipo de atividade praticada e a frequência de prática. Para tal, foram selecionados 58 indivíduos (N=58), de ambos os géneros (masculinos:26 femininos:32) com uma média de idades entre 46,33 (entre os 21 e os 75 anos de idade). O instrumento utilizado para avaliar a satisfação com a vida dos indivíduos foi a versão portuguesa traduzida e validade por Neto (1993) da Satisfaction With Life Scale (SWLS: Diener, Emmons, Larson, & Griffin, 1985). Para analisar a Felicidade Geral dos participantes utilizou- se a versão portuguesa traduzida por Esteves da Subjective Happiness Scale (SHS: Lyubomirsky & Lepper, 1999). Os principais resultados do estudo indicaram que a frequência semanal de prática de exercício influencia os níveis gerais de satisfação com a vida, isto é, quanto maior for a frequência de prática de exercício tanto maior serão os níveis gerais de satisfação de vida. The main purpose of the study is to investigate the relationship between physical exercise and well-being, particularly life satisfaction and happiness felt by those who practice. This study intended to verify that physical exercise increases the degree of life satisfaction and happiness of practicing exercise, listing the type and frequency of activity practiced. Fifty eight individuals (N=58) of both genders (masculine = 26 and feminine = 32) with an average of 46.33 (ages between 21 and 75 years old) were selected for this study. The tool used evaluate life satisfaction of individuals was the English version translated and validated by Neto (1993) – the Satisfaction with life Scale (SWLS: Diener, Emmons, Larson, Griffin, 1985). To analyze the General Happiness of the participants, we used the Portuguese version translated by Esteves – Subjective Happiness Scale (SHS: Lyubomirsky & Lepper, 1999). The main results of the study indicated that weekly frequency of exercise training affects overall levels of Satisfaction with Life, ie, the higher the frequency of exercise training, the higher will be overall levels of life satisfaction.

Projeto de Investigação apresentado para a obtenção do grau de Mestre em Psicologia do Desporto e do Exercício Resumo Este estudo teve como principal objetivo analisar a correlação entre os tipos de paixão (harmoniosa e obsessiva) que os indivíduos sentem pela modalidade e o bem-estar subjetivo (satisfação com a vida e afetos). Participaram neste estudo 68 indivíduos (n=68), de ambos os géneros (53 masculinos, 15 femininos), com mais de 16 anos de idade cronológica, dos quais 39 eram atletas com deficiência motora e 29 atletas com paralisia cerebral. Todos são atletas com participações em competições de carácter nacional, internacional (europeu e mundial) e paralímpico e, praticantes das modalidades de natação, boccia, futebol, orientação de precisão, tricicleta, equitação, atletismo e ciclismo. Como instrumentos de medida, foram utilizados as versões portuguesas da Passion Scale (PS: Vallerand et al., 2003), Satisfaction With Life Scale (SWLS: Diener, Emmons, Larsen, & Griffin, 1985) e do Positive and Negative Schedule (PANAS: Watson, Clark, & Tellegen, 1988). Os resultados mostram que se verificou a existência de uma correlação positiva e significativa entre a Paixão Harmoniosa e os Afetos Positivos (r= 0,459; p= 0,001) e também entre a Paixão Obsessiva e os Afetos Positivos (r= 0,417; p= 0,001), o que pode ser explicado pela elevada relação positiva que existente entre os dois tipos de paixão (r= 0,225; p= 0,000). Em relação aos valores do r de Pearson para as correlações da variável da Satisfação com a Vida com os Afetos, como seria de prever, existe uma correlação positiva e significativa com os Afetos Positivos (r= 0,264; p=0,05) e negativa com a variável dos Afetos Negativos (r= -0,138; p=0,000). Abstract The main objective of this research is to analyze the correlation between the types of passion (harmonious and obsessive) that athletes feel for the sport and the subjective well-being (life satisfaction and affects). The sample consisted of 68 athletes (n=68), of both genders (53 male and 15 female) with over 16 years of chronological age, of which 39 were athletes with physical disabilities and 29 athletes with cerebral palsy. All the sample are athletes with interests in national competitions, international (European and world championships) and Paralympic and practitioners of swimming modes, boccia, football, trail-O, tricycle, equestrian, athletics and cycling. As measuring instruments, there were used the Portuguese versions of the Passion Scale (PS: Vallerand et al., 2003), Satisfaction With Life Scale (SWLS: Diener, Emmons, Larsen, & Griffin, 1985) and the Positive and Negative Schedule (PANAS: Watson, Clark, & Tellegen, 1988). The main results showed a positive and significant correlation between the Harmonious Passion and Affect Positive (r = 0.459; p = 0.001) and also between the Obsessive Passion and Affect Positive (r = 0.417; p = 0.001) , which can be justified by the high positive relationship between the two types of passion (r = 0.225; p = 0.000). Regarding Pearson r values for the correlations of the variable Satisfaction with Life with the affections, as would be expected, there is a positive and significant correlation with the Positive Affect (r = 0.264; p = 0.05) and negative with the variable of Negative Affect (r = -0.138; p = 0.000).

Projeto de Investigação apresentado para a obtenção do grau de Mestre em Psicologia do Desporto e do Exercício RESUMO O estudo da motivação para a prática desportiva tem tido um acréscimo na investigação nos últimos anos. De muitas teorias utilizadas, encontra-se a Teoria da Autodeterminação. Dentro desta última, encontra-se as subteorias da Avaliação Cognitiva, que tem como finalidade a denominação dos fatores em contextos sociais que produzem alterações na motivação intrínseca, podendo saber quais as situações especificas que nos conduzem ao sentimento de competência aquando da execução da tarefa; e a Teoria das Necessidades Básicas, que sugere que, os ambientes sociais podem facilitar ou diminuir a motivação intríseca, suportando ou impedindo a satisfação das necessidades (de autonomia, de competencia e de relacionamento). Esta investigação foca-se na análise do clima motivacional percecionado em diferentes tipos de atividade (individual e coletivo) e a possivel existência de uma associação entre o clima motivacional percecionado, a satisfação das necessidades básicas, a motivação intrínseca e o divertimento. Este estudo vem ampliar a oferta de instrumentos para o combate às deficiências e desistências, levar as organizações à pesquisa de estratégias para mover o comportamento e regulação da motivação, bem como aumentar a compreensão da adesão e manutensão dos praticantes. Os resultados e estes instrumentos irão certamente apoiar as futuras intervenções dos técnicos no terreno para uma contribuição positiva relativamente à performance. ABSTRACT The study of sport motivation sport has been added to the research in recent times. In many theories used, is the Theory of Self-Determination. In this one mentioned, we have the subtheories: - Cognitive Assessment, which aims the name of the factors in social contexts that produce changes in intrinsic motivation, it can know which are the specific situations that lead to feelings of competence during the task execution; and the Theory of Basic Needs, which suggests that the social environment can facilitate or reduce intrinsic motivation, supporting or hindering the satisfaction of needs (autonomy, competence and relationship). This research aims to evaluate the motivational climate in different types of activities (individual and collective) and the possible existence of an association between motivational climate, the satisfaction of basic needs intrinsic motivation and fun. This study broadens the offer of instruments to combat deficiencies and dropouts , lead organizations to research strategies to move the behavior and regulation of motivation and increase the understanding of adhesion and maintenance practitioners. The results and these instruments will certainly support future activities of field technicians to a positive contribution for the performance