Search

En marzo de 2004 el Observatorio de Política Exterior Europea publicó, en versión digital, un monográfico especial sobre España en Europa (1996-2004). Su objetivo era analizar la agenda y la estrategia de España durante el período de José María Aznar en materia de relaciones internacionales. Como bien indicaba el título de aquella publicación, uno de los supuestos de partida del análisis era la europeización de la actividad internacional de España. ¿Era así?, ¿la España de Aznar veía el mundo y se aproximaba a él a través de Bruselas? Aquella publicación tuvo una buena acogida, a la vista de las visitas recibidas y sobre todo de las instituciones que nos pidieron vincular dicha publicación a sus páginas web y, entre ellas, hay que destacar que EUObserver publicó como comentario su artículo introductorio, en versión inglesa, Aznar: thinking locally, acting in Europe (calificado por EUObserver como lectura de máxima relevancia). El hecho de que las elecciones de 2004 se celebraran tres días después de los trágicos acontecimientos del 11-M hizo que el interés por España y por su proyección europea e internacional aumentara de manera destacada. La presente publicación constituye un segundo ejercicio de dicho tipo, en este caso para analizar el período del gobierno Zapatero (2004-2008). Una vez más, el supuesto de partida (la europeización de la agenda y del método) está en la mente de los analistas. Y una vez más los artículos recogidos en esta publicación hacen el ejercicio de "triangular" el análisis. España y Europa son dos vértices (más o menos alejados, en el fondo y en la forma) que los autores manejan en sus análisis de caso (tercer vértice) El març del 2004 l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar, en versió digital, una monogràfic especial sobre Espanya a Europa (1996-2004). El seu objectiu era analitzar l'agenda i l'estratègia d'Espanya durant el període de José María Aznar en matèria de relacions internacionals. Com bé indicava el títol d'aquella publicació, un dels supòsits de partida de l'anàlisi era l'europeïtzació de l'activitat internacional d'Espanya. Era així?, L'Espanya d'Aznar veia el món i s'aproximava a ell a través de Brussel · les? Aquella publicació va tenir una bona acollida, a la vista de les visites rebudes i sobretot de les institucions que ens van demanar vincular aquesta publicació a les seves pàgines web i, entre elles, cal destacar que EUObserver publicar com a comentari seu article introductori, en versió anglesa , Aznar: thinking locally, acting in Europe (qualificat per EUObserver com a lectura de màxima rellevància). El fet que les eleccions de 2004 es celebraran tres dies després dels tràgics esdeveniments de l'11-M va fer que l'interès per Espanya i per la seva projecció europea i internacional augmentés de manera destacada. Aquesta publicació constitueix un segon exercici d'aquest tipus, a aquest cas per analitzar el període del govern Zapatero (2004-2008). Un cop més, el supòsit de partida (l'europeïtzació de l'agenda i del mètode) està en la ment dels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació fan l'exercici de "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys allunyats, en el fons i en la forma) que els autors manegen en les seves anàlisis de cas (tercer vèrtex)

En els darrers temps el debat dels agrocombustibles s'ha caracteritzat per l'aparició d'incerteses científiques i la discussió dels impactes ambientals i socioeconòmics, sovint difícils de mesurar i quantificar, que es podrien derivar de la implementació de la política pública d'impuls d'aquesta nova font energètica. Els sistemes tradicionals d'avaluació experta i les eines de decisió polítiques es veuen limitats per trobar solucions als problemes ambientals complexes com és el dels agrocombustibles, ja que es basen en el coneixement disciplinari i la previsió, sense considerar de forma explícita les incerteses. En l'estudi del debat i del procés d'elaboració de la política pública s'ha percebut una manca d'espais de comunicació i presa de decisions estructurats i integradors. Davant d'aquest context, en aquest treball s'ha dissenyat un procés participatiu d'avaluació de la implementació de la política pública. La proposta elaborada consta d'uns escenaris de futur sobre l'aplicació dels agrocombustibles a Catalunya, que han de ser valorats de forma participativa en grups de discussió. La identificació de les variables determinants i els nous escenaris de futur que resulten del procés, esdevindrien la informació per a reiniciar un nou procés d'avaluació. L'aplicació de nous procediments i noves eines d'anàlisi pot ser útil per reestructurar el problema i fonamentar les decisions polítiques, per tal d'augmentar-ne l'eficàcia,la legitimitat, i assegurar-ne criteris social i ambientalment justos. En los últimos tiempos el debate de los agrocombustibles se ha caracterizado por la aparición de incertidumbres científicas y la discusión de los impactos ambientales y socioeconómicos, a menudo difíciles de medir y cuantificar, que se podrían derivar de la implementación de la política pública de impulso de ésta nueva apuesta energética. Los sistemas tradicionales de evaluación experta y las herramientas de decisión política se ven limitadas para encontrar soluciones a los problemas ambientales complejos como es el de los agrocombustibles. En el estudio del debate y el proceso de elaboración de la política pública se ha percibido una falta de espacios de comunicación y toma de decisiones estructurados y integradores. Ante tal contexto, en este trabajo se ha diseñado un proceso participativo de evaluación de la implementación de la política pública. La propuesta elaborada trata de unos escenarios de futuro sobre la aplicación de los agrocombustibles en Cataluña, que tienen que ser valorados de forma participativa en grupos de discusión. La identificación de las variables determinantes y los nuevos escenarios de futuro que resultan del proceso, serian la información para reiniciar un nuevo proceso de evaluación. La aplicación de nuevos prodecimientos y nuevas herramientas de análisis puede ser útil para reestructurar el problema y fundamentar las decisiones políticas, para aumentar su eficacia, legitimidad, y asegurar criterios social y ambientalmente justos. In the last few years, the debate of agrofuels has made up for scientific uncertainties that has arisen, and the discussion of environmental and social impacts, which are often not able to measure and quantify, that can involve the implantation of agrofuels public policy. The traditional systems of expert evaluation, and the tools to take politic decisions, are limited to found solutions to complex environmental problems like agrofuels because they are based on disciplinary knowledge and prevision, without taking into account uncertainties explicitly. The research of debate and public policy elaboration process shows that there is no places of communication and to take decisions, in this way, there is no structure and integration in the debate. In view of this context, this research is about a design of a participating process about evaluation of implantation the public policy. The propose is based on assessment of future scenario of agrofuels in Catalonia, where discussion groups take part. The results of the process, the identification of driving forces and the new scenarios, would be the inputs of new evaluation process. To use new methods and new assessment tools can be useful to build up the problem, and to base the politics decision, in order to increase their effectiveness, legitimacy and make sure of their social and environmental approach.

"Thinking globally, acting locally" is an essential slogan in the current political discourse. Yet, in view of the policies on the European Union carried out by the two governments of the People's Party (PP) headed by José María Aznar between 1996 and 2004, we could coin a quite different slogan: "thinking locally, acting in Europe". Indeed, José María Aznar's policy-making during the last eight years has been characterised by turning his domestic concerns into the 'exclusive factor' of his European strategy, regardless of the context and the need for fitting in national objectives with Europeans'. Hence, it was natural that the electoral campaign preceding the general elections held on Sunday, 14 March, did not deal with any of the topics prevailing in the EU's current agenda. Neither enlargement nor the Constitution, nor the process of shaping a core group within the EU, seem to have room in Spain's political debate... "Pensar globalmente, actuar localmente" es un slogan imprescindible en el discurso político de nuestros días. Pues bien, la práctica política, en materia de Unión Europea, de los dos gobiernos del Partido Popular, presididos por José María Aznar (1996-2004), nos permite acuñar un slogan de signo bien diferente: "pensar localmente, actuar en Europa". En efecto, si algo caracteriza a estos ocho años de práctica política de José María Aznar es haber convertido sus preocupaciones domésticas en factor exclusivo de su estrategia europea, con independencia del contexto de cada momento y de la necesidad de encajar objetivos nacionales con objetivos europeos. De ahí que sea lógico que la campaña electoral que ha precedido a las elecciones generales del 14 de marzo no haya recogido ninguno de los temas que dominan en la agenda de la UE en el momento actual. Ni la ampliación, ni la Constitución, ni tampoco el proceso de conformación de un núcleo duro tienen cabida en el debate político español... "Pensar globalment, actuar localment" és un eslògan imprescindible en el discurs polític dels nostres dies. Doncs bé, la pràctica política, en matèria d'Unió Europea, dels dos governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar (1996-2004), ens permet encunyar un eslògan de signe ben diferent: "pensar localment, actuar a Europa" . En efecte, si alguna cosa caracteritza aquests vuit anys de pràctica política de José María Aznar és haver convertit les seves preocupacions domèstiques en factor exclusiu de la seva estratègia europea, amb independència del context de cada moment i de la necessitat d'encaixar objectius nacionals amb objectius europeus. Per això és lògic que la campanya electoral que ha precedit a les eleccions generals del 14 de març no hagi recollit cap dels temes que dominen en l'agenda de la UE en el moment actual. Ni l'ampliació, ni la Constitució, ni tampoc el procés de conformació d'un nucli dur tenen cabuda en el debat polític espanyol.

Aquest projecte té per objectiu avaluar l'existència, la composició, el paper i l'evolució d'una comunitat epistèmica en les polítiques contra el canvi climàtic a Espanya. Més concretament, els objectius principals són explicar la seva influència sobre aquest procés així com quins han estat els resultats de la seva actuació, tant sobre les polítiques domèstiques del govern espanyol com de la seva postura adoptada a l'arena europea i internacional.

En els darrers temps els agrocombustibles s'han promocionat com una alternativa als combustibles fòssils,adquirint un pes important en les agendes polítiques internacionals. Les dues grans potències econòmiques mundials, els Estats Units i la Unió Europea, han impulsat els agrocombustibles a través de diferents estratègies; plans, legislació, però també amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fòssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol pioneres en la potenciació d'experiències de producció i consum d'agrocombustibles. A partir de l'anàlisi de la política i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influència de l'esfera europea a través de diversos mecanismes en el procés, el que s'ha anomenat en la literatura com europeïtzació. Darrerament Europa s'ha convertit en un important centre de producció de polítiques públiques, especialment en polítiques ambientals i agrícoles a partir dels anys 80. És per aquest motiu que resulta rellevant conèixer les dinàmiques europees en una política complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energètics, però també amb altres aspectes relacionats amb el món agràri i el medi ambient. En los últimos tiempos los agrocombustibles se han promocionado como una alternativa a los combustibles fósiles, adquiriendo un peso importante en las agendas políticas internacionales. Las dos grandes potencias económicas mundiales, los Estados Unidos y la Unión Europea, en los últimos años han impulsado los agrocombustibles mediante diferentes estrategias; planes, legislación, pero también con exenciones fiscales y obligaciones de mezcla con los combustibles fósiles. En este marco, Cataluña fue de las comunidades autónomas del Estado español pioneras en la potenciación de experiencias de producción y consumo de agrocombustibles. A partir del análisis de la política y el debate en Cataluña se puede destacar la gran influencia de la esfera europea a través de diversos mecanismos en el proceso, lo que en la literatura se ha denominado europeización. Europa se ha convertido en un importante centro de producción de políticas públicas, especialmente políticas ambientales y agrícolas a partir de los años 80. Así pues resulta relevante conocer las dinámicas europeas en una política compleja como la de los agrocombustibles en Cataluña, que presenta componentes energéticos, pero también relacionados con el mundo agrario y el medio ambiente. Lately the agrofuels have been promoted like an alternative to fossil fuels, acquiring an important weight in international political agendas. The two great world-wide economic powers, the United States and the European Union, in the last years have impelled the agrofuels from different strategies; plans, legislation, but also with fiscal exceptions and obligations of mixture with fossil fuels. In this frame, Catalonia was one of the pioneering independent communities of the Spanish State in the involution of experiences of production and consumption of agrofuels. From the analysis of the policy and the debate in Catalonia the great influence of the European sphere through diverse mechanisms in the process can be emphasized, which in literature has denominated Europeanization. Europe has become an important center of production of public policys, especially environmental and agricultural policys from the eigthies. Therefore it turns out relevants to know the European dynamic in a complex policy like the agrofuels in Catalonia, that presents energy components, but also is related to the agrarian world and the environment.

Textos en anglès i castellà In March of 2004, the Observatory of European Foreign Policy published a special monograph about Spain in Europe (1996-2004) in digital format. The objective of the monograph was to analyse Spain's foreign policy agenda and strategy during the period of José María Aznar's presidency. As the title suggests, one of the initial suppositions of the analysis is the Europeanization of Spanish foreign activities. Is that how it was? Did Aznar's Spain see the world and relate to it through Brussels? The publication was well received, considering the number of visits received and above all the institutions which asked to link the publication to their web pages. Among these, the EUobserver published the introduction to the piece in English titled Aznar: thinking locally, acting in Europe (described by the EUobserver as a paper of utmost importance). The fact that the elections were held three days after the tragic events of the 11th of March dramatically increased interest in Spain and the implications for Europe. This publication is the second of its type, in this case analysing the period of the Zapatero government (2004-2008). Once again the starting premise (the Europeanization of the agenda and the methods employed) has been considered by the analysts. And once again the articles collected in this publication serve to "triangulate" the analysis. Spain and Europe are two vertices (more or less distant, in essence and in form) which the authors handle in their analysis of the case (third vertex). Al març de 2004, l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar una monografia especial sobre Espanya a Europa (1996-2004) en format digital. L'objectiu d'aquesta monografia és analitzar l'agenda de política exterior d'Espanya i de l'estratègia durant el període de la presidència de José María Aznar. Com suggereix el títol, un dels supòsits inicials de l'anàlisi és l'europeïtzació d'Espanya activitats a l'estranger. És que com era? Sabia Espanya d'Aznar veure el món i relacionar-s'hi a través de Brussel · les? La publicació va ser ben rebuda, tenint en compte el nombre de visites rebudes i per sobre de totes les institucions que van demanar vincular la publicació de les seves pàgines web. Entre aquests, el EUobserver publicat la introducció de la peça en Anglès titulat Aznar: pensar localment, actuar a Europa (descrit pel EUobserver com un paper molt important). El fet que les eleccions es van dur a terme tres dies després dels tràgics esdeveniments del 11 de març dramàticament augmentat l'interès a Espanya i les conseqüències per a Europa. Aquesta publicació és la segona del seu tipus, en aquest cas l'anàlisi del període del govern de Zapatero (2004-2008). Un cop més la premissa de partida (l'europeïtzació de l'agenda i els mètodes empleats), ha estat considerat pels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació servirà per "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys llunyà, en el fons i en la forma) que manegen els autors en la seva anàlisi del cas (tercer vèrtex).

Pensar globalmente, actuar localmente" es un slogan imprescindible en el discurso político de nuestros días. Pues bien, la práctica política, en materia de Unión Europea, de los dos gobiernos del Partido Popular, presididos por José María Aznar (1996-2004), nos permite acuñar un slogan de signo bien diferente: "pensar localmente, actuar en Europa". En efecto, si algo caracteriza a estos ocho años de práctica política de José María Aznar es haber convertido sus preocupaciones domésticas en factor exclusivo de su estrategia europea, con independencia del contexto de cada momento y de la necesidad de encajar objetivos nacionales con objetivos europeos. De ahí que sea lógico que la campaña electoral que ha precedido a las elecciones generales del 14 de marzo no haya recogido ninguno de los temas que dominan en la agenda de la UE en el momento actual. Ni la ampliación, ni la Constitución, ni tampoco el proceso de conformación de un núcleo duro tienen cabida en el debate político españo "Thinking globally, acting locally" is an essential slogan in the current political discourse. Yet, in view of the policies on the European Union carried out by the two governments of the People's Party (PP) headed by José María Aznar between 1996 and 2004, we could coin a quite different slogan: "thinking locally, acting in Europe". Indeed, José María Aznar's policy-making during the last eight years has been characterised by turning his domestic concerns into the 'exclusive factor' of his European strategy, regardless of the context and the need for fitting in national objectives with Europeans'. Hence, it was natural that the electoral campaign preceding the general elections held on Sunday, 14 March, did not deal with any of the topics prevailing in the EU's current agenda. Neither enlargement nor the Constitution, nor the process of shaping a core group within the EU, seem to have room in Spain's political debate "Pensar globalment, actuar localment" és un eslògan imprescindible en el discurs polític dels nostres dies. Doncs bé, la pràctica política, en matèria d'Unió Europea, dels dos governs del Partit Popular, presidits per José María Aznar (1996-2004), ens permet encunyar un eslògan de signe ben diferent: "pensar localment, actuar a Europa" . En efecte, si alguna cosa caracteritza aquests vuit anys de pràctica política de José María Aznar és haver convertit les seves preocupacions domèstiques en factor exclusiu de la seva estratègia europea, amb independència del context de cada moment i de la necessitat d'encaixar objectius nacionals amb objectius europeus. Per això és lògic que la campanya electoral que ha precedit a les eleccions generals del 14 de març no hagi recollit cap dels temes que dominen en l'agenda de la UE en el moment actual. Ni l'ampliació, ni la Constitució, ni tampoc el procés de conformació d'un nucli dur tenen cabuda en el debat polític espanyol.

In this article we present a review of the Anthropology of Conservation in Spain. During the last decades the protection of natural spaces has exponentially increased its territorial coverage worldwide. At the same time than this patrimonialization of nature was expanded, ethnographic research on protected areas have also become common, especially as part of Environmental Anthropology. The aforementioned bibliography has highlighted the multiple analytical dimensions that emerge from these new territorial policies of regulation, appropriation, and commodification of nature. In the piece, we conduct an exhaustive review of the literature produced as a consequence of this interest in our country on protected areas, underscoring its main contributions, characteristics, and weaknesses. We intent to reflect on its future, contribute to avoid repetition, and help to its development En este artículo presentamos un balance de la Antropología de la Conservación en el Estado español. Durante las últimas décadas, la protección de los espacios naturales ha aumentado de una manera exponencial en todo el mundo. A la vez que se extendía esta patrimonialización de la naturaleza, los trabajos etnográficos sobre las áreas protegidas han ido ganando terreno dentro de la disciplina y, en particular, en el campo de la Antropología Ambiental. La mencionada bibliografía ha puesto de relieve los múltiples aspectos derivados de las nuevas políticas territoriales de regulación, apropiación y mercantilización de la ‘naturaleza’. En este trabajo realizamos una revisión exhaustiva de la producción generada a raíz de este interés por las áreas protegidas en nuestro país subrayando sus principales aportaciones, características y debilidades. De este modo pretendemos reflexionar acerca de su continuidad, con el fin de evitar la mera reiteración y favorecer el avance en sus resultados.

[cat] Inaugurat al públic l'any 1929, l'Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll va materialitzar per primer cop a Catalunya l'interès erudit pels objectes com a testimonis de les formes de vida tradicionals. L'obra impulsada per Tomàs Raguer no es limitaria a fixar-se en les manifestacions orals i expressives de la cultura popular sinó que, reflectint els canvis produïts per la creixent industrialització, va ampliar el camp del folklore en prendre alhora en consideració les condicions materials d'existència. El desmuntatge de les sales de l'antic museu per tal de refer la coberta de l'església de Sant Pere ha obligat a haver de repensar el futur d'aquesta entitat just en el moment que se celebra el 75è aniversari de la seva fundació. El nou Museu de Ripoll haurà de recolzar-se en un projecte museològic actualitzat i dotar-se dels mitjans necessaris per poder respondre a les demandes i les expectatives de què són objecte avui els museus etnològics. En aquest context, l'obra dels folkloristes ripollesos no només permet atorgar sentit a les col·leccions aplegades i apreciar el potencial dels objectes que les integren, sinó que ha de considerar-se com a una part important del seu valor patrimonial., [eng] The Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll was inaugurated in 1929 and materialized, for the first time in Catalonia, an erudite interest for objects as evidences of traditional ways of life. The work promoted by Tomàs Raguer was not limited to observe oral manifestations of popular culture. It also reflected the changes produced by the incipient process of industrialization and took into consideration the transformations on the material conditions of existence. They expanded and refined the field of folklore. In its 75th anniversary, the rooms of the old museum have been dismantled in order to remake the Sant Pere's church roof. This remodelling has forced to reconsider the future of the museum. The new Museu de Ripoll should be informed by an actualized museologic project and should dispose of the resources needed to attend the demands and expectations modern ethnological museums have. In this context, the work of the folklorists from Ripoll provides sense to the gathered collections, it emphasizes the explanatory potential of the objects that form the collections, and it has to be considered as a very important part of its patrimonial value.

Este working paper pretende aproximarse al papel desempeñado por la Unión Europea en la Cumbre Mundial para el Desarrollo Sostenible, celebrada en Johannesburgo entre el 26 de agosto y el 4 de setiembre de 2002 y que, como su antecesora (Río, 1992), puede convertirse en un punto de referencia y en una fuente de impulso para las políticas medioambientales internacionales y domésticas. A este efecto, en un primer apartado de este texto se presenta con brevedad la Cumbre (antecedentes, actores y principales debates) (82). En segundo lugar, se examinan las distintas posiciones negociadoras de la UE a lo largo del extenso y variado listado de materias que fueron objeto de discusión en Johannesburgo (111). Y, ya para terminar, se sugiere una determinada lectura teórica al respecto de la actuación de la Unión (126). Aquest working paper pretén aproximar-se al paper exercit per la Unió Europea a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, celebrada a Johannesburg entre el 26 d'agost i el 4 de setembre de 2002 i que, com la seva antecessora (Rio, 1992), pot convertir-en un punt de referència i en una font d'impuls per les polítiques mediambientals internacionals i domèstiques. A aquest efecte, en un primer apartat d'aquest text es presenta amb brevetat la Cimera (antecedents, actors i principals debats) (82). En segon lloc, s'examinen les diferents posicions negociadores de la UE al llarg de l'extens i variat llistat de matèries que van ser objecte de discussió a Johannesburg. I, ja per acabar, es suggereix una determinada lectura teòrica referent a l'actuació de la Unió.

La casa i la comunitat local han constituït, fins aquest segle, dues instàncies bàsiques en l'organització social de les poblacions pirinenques. Tot i això, els estudis sobre els Pirineus han dedicat una gran atenció a l'organització domèstica però no han mostrat habitualment el mateix interès per d'altres modalitats d'agregació social que són igualment significatives. L'objectiu d'aquest treball és analitzar els lligams existents entre les dues institucions esmentades en el cas de la Val d'Aran, amb la intenció de comprendre la seva lògica de funcionament així com els processos pels quals han passat en el curs del temps. Com pretenc mostrar, l'estudi de les condicions materials a què ha hagut de fer front l'ocupació humana d'aquest entorn de muntanya aporta algunes claus explicatives d'aquest sistema social i de la seva llarga permanència històrica.El treball s'obre amb una presentació de les principals bases teòriques que han orientat la recerca. La similitud en les solucions adoptades per les diferents poblacions humanes que s'han desenvolupat en regions de muntanya permet recolzar una interpretació ecològica de les seves institucions socials enfront de les explicacions particularistes. Des d'un punt de vista temàtic, la investigació s'entronca amb els estudis sobre l'organització domèstica i sobre les formes d'organització comunal. El domèstic I el col.lectiu han estat presentats sovint com a àmbits mutuamente excloents, sense apreciar les implicacions recíproques entre amb dues dimensions en la mecànica i la dinàmica socials. En tercer lloc, es discuteix l'encaix de la recerca dins de la tracició d'estudis que han conformat els Pirineus com a àrea cultural.El primer capítol ("La vall com a entorn, el poble com a ecosistema") se centra en interpretar les bases materials de la societat aranesa i en analitzar els canvis que s'han produït en els darrers segles quant a la relació d'aquesta amb el seu entorn. La distribució de la població en l'espai, l'abast territorial dels ter;nes locals i la llarga continuïtat dels pobles en el temps apunten a que, més enllà del grup domèstic, la comunitat local ha constituït a l'Aran una institució efectiva en l'adaptació.En el capítol següent ("Moviment demogràfic i regulació del creixement") s'analitza la dinàmica poblacional aranesa com a un reflex dels processos que ha viscut la comarca però, al mateix temps, com a un important factor adaptatiu modelat per les pràctiques socials. El matrimoni ha estat un mecanisme decisiu pels objectius de la regulació demogràfica. L'estudi dels moviments migratoris posa de relleu el caràcter marcadament obert de la població comarcal i com aquesta obertura ha constituït históricamente una estratègia social davant dels constrenyiments productius de la vall.El capítol tercer ("Recursos, formes d'apropiació i diferenciació social") gira entorn de la lògica que explica l'existència en la comarca de diferents formes d'apropiació dels recursos existents i de les seves conseqüències socials. L'impressionant abast territorial de la propietat comunal s'explica, en aquest sentit, per les formes d'aprofitament que permeten els recursos disponibles, però el predomini de la tinença col.lectiva ha estat compatible amb una diferenciació social i la pròpia reproducció d'aquesta.La residència és el referent més immediat de la casa com a institució social. Al capítol quart ("Espai domèstic i formes de residència") l'atenció se centra en dues dimensions diferents d'aquesta constatació. Els habitatges i els edificis utilitzats en el procés productiu mostren a través del seu aspecte formal els usos a què es destinen i les concepcions culturals d'aquests. No obstant això, el terme "casa" serveix també per referir-se al grup d'individus que compartiesen un mateix espai residencial. L'anàlisi de les formes de residència constata no només diferències al llarg del temps, sinó també una variabilitat de comportaments a l'interior mateix de cada moment històric, per la qual cosa la família troncal esdevé abans una construcció ideològica que no una constatació estadística. El capítol següent ("Sobre el caracter familiar de l'explotació pagesa") es fixa en els processos productius de l'economia agro-ramadera aranesa i en analitzar els problemes inherents a l'organització familiar del treball agrari. La inestabilitat dels rendiments, la discontinuïtat dels requieriments laborals i la incidència del cicle familiar en la composició de les unitats de producción són factors determinants en aquest context.L'aliança i l'herència són els mecanismes principals de la reproducción domèstica però els seus efectes van més enllà de l'àmbit familiar però els seus efectes van més enllà de l'àmbit familiar estrcite i impliquen tot l'ordenament social local. Al capítol sistè ("La casa en la reproducció social") es presta una atenció especial a les conseqüències que tenen el matrimoni i la transmissió patrimonial dins del poble, al mateix temps que aquests són analitzats en les seves dimensions institucional i pràctica.En el capítol setè ("La gestió comunal dels recursos") s'explora el funcionament de la comunitat local com a organització econòmica. Les pràctiques comunals s'han orientat simultàniament a gestionar l'aprofitament d'alguns recursos estratègics per la producció agro-ramadera i del treball mateix com a mitjà de producción. És en aquest terreny on es posa de manifest com el poble no constitueix una organització col.lectiva de la producció, sinò el marc dins del qual s'articulen els grups domèstics per fer front a determinats constrenyiments materials.El darrer capitol ("La comunitat local: política, identitat i sociabilitat") tracta de les implicacions principals de l'organització comunal més enllà de les seves funcions econòmiques. El poble, en aquest sentit, conforma una entitat política i un àmbit immediat de la vida social, al mateix temps que un referente important en la construcció de la identitat personal. A l'Aran, l'aparença democràtica de les institucions politiquees locals i l'existència d'una ideologia harmonitzadora entre els membres d'un mateix poble han encobert históricamente un ús oligàrquic del poder i el conflicte inherent i la diferenciació social. El treball es completa, a banda de l'apartat final de conclusions, amb alguns apèndixs que complementen les dades estadístiques incloses en el text.La casa i la comunitat local són dues institucions necessàries per la comprensió de les societats pirinenques que, a causa de la seva articulació complexa, no poden analitzar-se per separat com si es tractés de realitats completes i que s'expliquen, en darrera instància, pel seu paper en l'adaptació a l'entorn. Al meu entendre, si aquesta perspectiva permet clarificar millor els comportaments i les institucions sòcio-culturals que d'altres estratègies explicatives, si a més a més possibilita trascendir l'especificitat del seu marc geogràfic i històric per apuntar a la comparació intercultural, tant el risc tautològic dels seus postulats com l'aparent finalisme dels resultats a què condueix són, finalment, uns costos assumibles., Household and local communities were, until mid-century, two fundamental elements in the social organisation of Pyrenean population. Even so, studies on the subject of the Pyrenees have dedicated great attention to domestic organisation, but have not normally shown the same interest towards other types of social groupings that are equally significant. In this dissertation we shall analyse the links which exist between the two institutions mentioned above in the specific case of the Val d'Aran (Central Pyrenees), with the aim of understanding the logic behind the way in which they were run and investigating the development which they have undergone over the years. This paper seeks to combine anthropology's own sources and techniques as well as those of history, in order to show that the study of the material conditions existing during the period of human habitation of this mountainous region can help provide an explanation of its social system and of its historical longevity.We shall analyse Aranese social institutions from an ecological and procedural perspective, as opposed to the historic and particularist slant which is more common in European regional ethnology. Consequently we shall interpret as operative mechanisms or as the social result of some specific adaptive strategy elements such as the layout of settlements, the indivisibility of inheritances, the step structure, local inbreeding, simultaneity of private and community appropriation of resources, local socio-centrism, the importance of the household as a reference point for personal identity, formal equality between in habitants in the use of common natural resources and in their political management, the absence of a polarised social structure, the ecological heterogeneity in local demarcations, the way activities and production complemented each other, the low numbers of single people or the different ways in which communal work was organised.

Recent years have been marked by two conspicuous developments in the political landscape. The first one is the rising wave of nationalism in Europe reflected in increased parliamentary representation of far-right parties, both nationally and on EU level, which has probably reached its zenith with the successful Brexit campaign. The second one is the growing concern for and increasing engagement in addressing the burning issue of climate change and environmentalism. This paper embarks on deciphering the interconnection between the two developments. The objective of this thesis is to perform mapping of the current positions of Europe's far right on the environmental and climate agenda. For this purpose, I have performed a qualitative content analysis of the 2019 EP election programmes/manifestos of seven European far-right parties. The analysis is framed within four related concepts: 1) climate scepticism; 2) climate change visà-vis globalisation; 3) the role of international organisations/instruments in addressing climate change; and 4) energy transition. The results of the analysis show that, despite the parties sharing the same ideology and system of values, they do not have a uniform stance on climatechange and environmentalism and their attitude towards these issues varies considerably

El 26 de juny de 1991 Eslovènia va declarar la independència. Al cap de poc més de mig any, gran part del món havia reconegut el nou Estat. El reconeixement internacional s'acostuma a explicar només a causa de l'inici de les Guerres de Iugoslàvia, però suposa dos problemes. No permet entendre l'estratègia que va plantejar Eslovènia per aconseguir el reconeixement, i fa que el cas croat se li pugui atribuir una actitud similar, quan les accions d'ambdues repúbliques van ser molt diferents. Aquest treball busca entendre quins elements van determinar l'estratègia d'acció exterior eslovena entre 1989 i 1992, demostrant que el marc cultural i les característiques personals de Dimitrij Rupel, ex-Ministre d'Exteriors eslovè, van ser els elements claus que influïen sobre l'estratègia planejada pel reconeixement internacional. El 26 de junio de 1991 Eslovenia declaro la independencia. Poco más de medio año más tarde, gran parte del mundo había reconocido el nuevo Estado. El reconocimiento internacional se suele explicar a causa del inicio de las Guerras de Yugoslavia, pero esto supone dos problemas. No permite entender la estrategia que planteó Eslovenia para conseguir este reconocimiento y hace que el caso croata se le pueda atribuir una actitud similar, cuando las acciones de las dos repúblicas fueron muy diferentes. Este proyecto pretende entender qué elementos fueron determinantes para la estrategia de acción exterior eslovena entre 1989 i 1992, demostrando que el marco cultural i las características personales de Dimitrij Rupel, Exministro de Exteriores esloveno, fueron los elementos clave que influyeron sobre la estrategia planteada para el reconocimiento internacional. Slovenia declared its independence on the 26th of June 1991. Roughly half a year later, most of the world recognized the new country. This recognition is usually explained putting the start of the Yugoslavian wars as the reason for recognition, which presents two problems. It does not provide an understanding on the strategy that Slovenia carried out to favor the international recognition, and it makes the case with Croatia attributable to the same behavior, when the actions of both differed greatly. This project sheds light in the understanding of what elements determined Slovenia's foreign policy strategy between 1989 and 1992, in order to show that the Cultural framework and the personal characteristics of the Minister of Foreign Affairs, Dimitrij Rupel, were the key elements that influenced the strategy planned towards recognition.

El tractat de Lisboa tenia l'objectiu de donar més coherència, visibilitat a la UE i reforçar la seva veu única. Per això, Lisboa va substituir l'antic sistema de presidències rotatives de sis mesos per unes permanents en alguns dels òrgans del Consell, especialment a l'àrea de la PESC. Deixant de banda el debat sobre si la veu única és una estratègia eficaç en les negociacions internacionals, aquesta contribució investiga si aquesta modificació institucional ha assolit el seu objectiu o, per contra, ha estat perjudicial per a la cohesió interna dels òrgans on s'ha implementat. Comparant la dinàmica interna del COPS i dels Grups de Treball del Consell presidits per la presidència permanent amb el sistema informal utilitzat als MEAs encara supervisat per la presidència rotativa, aquest treball pretén mostrar quines conseqüències ha tingut la presidència permanent des de Lisboa i si era possible complir els mateixos objectius amb altres solucions. El tratado de Lisboa tenía el objetivo de dar mayor coherencia, visibilidad en la UE y reforzar su voz única. Por ello, Lisboa sustituyó el antiguo sistema de presidencias rotativas de seis meses por unas permanentes en algunos de los órganos del Consejo, especialmente en el área de la PESC. Dejando de lado el debate sobre si la voz única es una estrategia eficaz en las negociaciones internacionales, esta contribución investiga si esta modificación institucional ha alcanzado su objetivo o, por el contrario, ha sido perjudicial para la cohesión interna de los órganos donde se ha implementado. Comparando la dinámica interna del COPS y los Grupos de Trabajo del Consejo presididos por la presidencia permanente con el sistema informal utilizado en los MEAs aún supervisado por la presidencia rotativa, este trabajo pretende mostrar qué consecuencias ha tenido la presidencia permanente desde Lisboa y si otras posibilidades eran más beneficiosas para cumplir los mismos objetivos. The Lisbon treaty aimed to give more coherence, visibility to the EU and strengthen its Single Voice. For that reason, Lisbon replaced the old system of six-month rotating presidencies with permanent ones in some of the Council's organs, especially in the CFSP area. Leaving aside the debate on whether the Single Voice is an effective strategy in international negotiations, this contribution investigates if this institutional modification has achieved its goal or, on the contrary, has been harmful for the internal cohesiveness of the organs in which has been implemented. By comparing the internal dynamics of the PSC and the CFSP CWGs chaired by the permanent chairmanship with the informal system used in the MEAs still supervised by the rotating presidency, this paper seeks to show which consequences the permanent chairmanship has had since Lisbon and whether other solutions were possible to fulfil the same aims.

L'objectiu d'aquest treball és determinar si s'ha produït una securitització del discurs migratori de la Unió Europea sota les presidències del Consell mitjançant un marc analític que permet la identificació de narratives, d'una banda, del discurs securititzador i, de l'altra, del discurs cosmopolita. En conseqüència, aquesta tesi analitza els programes de les Presidències des de l'any 2011, amb la Presidència d'Hongria, fins a la Presidència d'Àustria en el segon semestre del 2018. Així, el treball mostra fins a quin punt s'ha securititzat l'àmbit de la migració en el discurs institucional de la UE El objetivo de este trabajo es determinar si se ha producido una securitización del discurso migratorio de la Unión Europea bajo las Presidencias del Consejo mediante un marco analítico que permite la identificación de narrativas, por un lado, del discurso securitizador y, por el otro, del discurso cosmopolita. En consecuencia, esta tesis analiza los programas de las Presidencias desde el año 2011, con la Presidencia de Hungría, hasta la Presidencia de Austria en el segundo semestre de 2018. Así, el trabajo muestra hasta qué punto se ha securitizado el ámbito de la migración en el discurso institucional de la UE.

Treball teòric. Aquest estudi té com objectiu demostrar el canvi en les institucions internacionals (concretament a l'ordre mundial) promogut per les potències emergents. Per assolir tal finalitat s'utilitza un estudi de cas: el règim internacional del clima. En aquest sentit, s'analitzen tres acords significatius d'aquest règim: Protocol de Kyoto, Acord de Copenhagen i Acord de París. S'extrauen els principals punts d'aquests acords i aplicant el marc teòric es dóna resposta a l'objectiu de l'estudi

In March of 2004, the Observatory of European Foreign Policy published a special monograph about Spain in Europe (1996-2004) in digital format. The objective of the monograph was to analyse Spain’s foreign policy agenda and strategy during the period of José María Aznar’s presidency. As the title suggests, one of the initial suppositions of the analysis is the Europeanization of Spanish foreign activities. Is that how it was? Did Aznar’s Spain see the world and relate to it through Brussels? The publication was well received, considering the number of visits received and above all the institutions which asked to link the publication to their web pages. Among these, the EUobserver published the introduction to the piece in English titled Aznar: thinking locally, acting in Europe (described by the EUobserver as a paper of utmost importance). The fact that the elections were held three days after the tragic events of the 11th of March dramatically increased interest in Spain and the implications for Europe. This publication is the second of its type, in this case analysing the period of the Zapatero government (2004-2008). Once again the starting premise (the Europeanization of the agenda and the methods employed) has been considered by the analysts. And once again the articles collected in this publication serve to “triangulate” the analysis. Spain and Europe are two vertices (more or less distant, in essence and in form) which the authors handle in their analysis of the case (third vertex). Al març de 2004, l'Observatori de Política Exterior Europea va publicar una monografia especial sobre Espanya a Europa (1996-2004) en format digital. L'objectiu d'aquesta monografia és analitzar l'agenda de política exterior d'Espanya i de l'estratègia durant el període de la presidència de José María Aznar. Com suggereix el títol, un dels supòsits inicials de l'anàlisi és l'europeïtzació d'Espanya activitats a l'estranger. És que com era? Sabia Espanya d'Aznar veure el món i relacionar-s'hi a través de Brussel · les? La publicació va ser ben rebuda, tenint en compte el nombre de visites rebudes i per sobre de totes les institucions que van demanar vincular la publicació de les seves pàgines web. Entre aquests, el EUobserver publicat la introducció de la peça en Anglès titulat Aznar: pensar localment, actuar a Europa (descrit pel EUobserver com un paper molt important). El fet que les eleccions es van dur a terme tres dies després dels tràgics esdeveniments del 11 de març dramàticament augmentat l'interès a Espanya i les conseqüències per a Europa. Aquesta publicació és la segona del seu tipus, en aquest cas l'anàlisi del període del govern de Zapatero (2004-2008). Un cop més la premissa de partida (l'europeïtzació de l'agenda i els mètodes empleats), ha estat considerat pels analistes. I un cop més els articles recollits en aquesta publicació servirà per "triangular" l'anàlisi. Espanya i Europa són dos vèrtexs (més o menys llunyà, en el fons i en la forma) que manegen els autors en la seva anàlisi del cas (tercer vèrtex).

Durante el primer semestre de 2002, España ejerció la Presidencia del Consejo de la Unión Europea, por tercera vez. Las relaciones exteriores de la Unión son cada vez más complejas y amplias. España afrontó esta Presidencia con una agenda, en la que sumaba sus tradicionales áreas de influencia a la gestión continuista de la política exterior de la Unión. En este sentido, el Observatorio de Política Exterior Europea del Institut Universitari d’Estudis Europeus, que se presenta como un grupo de investigadores cuyo principal interés es el análisis de la dimensión exterior de la UE, hace balance en este Quadern de las prioridades y resultados efectivos del programa de la Presidencia. Durant el primer semestre de 2002, Espanya va exercir la Presidència del Consell de la Unió Europea, per tercera vegada. Les relacions exteriors de la Unió són cada vegada més complexes i àmplies. Espanya va afrontar aquesta Presidència amb una agenda, on sumava seus tradicionals àrees d'influència a la gestió continuista de la política exterior de la Unió. En aquest sentit, l'Observatori de Política Exterior Europea de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus, que es presenta com un grup d'investigadors el principal interès és l'anàlisi de la dimensió exterior de la UE, fa balanç en aquest Quadern de les prioritats i resultats efectius del programa de la Presidència.

El 11 de septiembre marcó un antes y un después para el conjunto de la sociedad internacional. Los terribles atentados contra las Torres Gemelas pusieron sobre la mesa un nuevo conjunto de amenazas y riesgos difusos que diluyeron el tradicional escenario de seguridad. Asimismo, la subsecuente operación armada contra Afganistán abrió un nuevo debate sobre la intervención internacional y sobre la pervivencia de las organizaciones regionales e internacionales. Esta monografía se sitúa precisamente en este contexto e intenta ofrecer al lector unas primeras reflexiones sobre unos hechos que marcaron dramáticamente la historia contemporánea. L'11 de setembre va marcar un abans i un després per al conjunt de la societat internacional. Els terribles atemptats contra les Torres Bessones van posar sobre la taula un nou conjunt d'amenaces i riscos difusos que van diluir el tradicional escenari de seguretat. Així mateix, la subsecuente operació armada contra Afganistan va obrir un nou debat sobre la intervenció internacional i sobre la pervivència de les organitzacions regionals i internacionals. Aquesta monografia se situa precisament en aquest context i intenta oferir al lector unes primeres reflexions sobre uns fets que van marcar dramàticament la història contemporània.