Es va realitzar estudi clínic . L' objectiu de l'estudi va ser avaluar la sensació dolorosa que apareix en els pacients d'ortodòncia en col • locar elàstics de separació entre molars i premolars i determinar el grau d'eficàcia analgèsica del làser de baixa potència ( LLLT ) amb dues longituds d'ona diferents, una de 830 nm i l'altra de 660nm , comparant-lo amb un placebo . Material i Mètodes - L'estudi es va realitzar amb dos grups , cadascun de 20 voluntaris ( 6 homes , 14 dones ) , tots ells majors de 18 anys i que complien uns criteris d'inclusió predeterminats . L'estudi va ser aprovat pel Comitè Ètic de la Universitat Internacional de Catalunya . La unitat que es va utilitzar va ser un làser de baixa potència de díodes que pot utilitzar dos mitjans actius : un gal • li- Arsenio - Alumini ( GA Al As ) que emet en infraroig amb una longitud d'ona de 830 nm i un altre mig actiu d'Indi - gal • li- Alumini - Fòsfor ( In Ga al P ) que emet en l'espectre del visible amb una longitud d'ona de 660nm . L'estudi es va efectuar amb un disseny a boca partida , en què el propi pacient és alhora subjecte i control . En una hemiarcada s'aplica el làser i en la contralateral el placebo . A tots els pacients se'ls van col • locar elàstics de separació en mesial i distal dels segons premolars de l'arcada superior . Aleatòriament es va triar una hemiarcada per ser irradiada amb làser , en el grup 1, longitud d'ona de 830nm ( potència real de sortida de 100mW i una dosi de 5J/cm2 per punt . Grup 2 , longitud d'ona de 660nm ( potència real i sortida 20mW i una dosi d'1 J/cm2 . A cada hemiarcada es van irradiar 3 punts per la cara vestibular i 3 per la palatina , cada punt es va irradiar durant 20 segons. A la hemiarcada contralateral es va repetir el mateix procediment però amb un placebo . per al mesurament del dolor es va utilitzar una escala analògica visual ( VAS ) amb anotacions als 5 minuts , ia les 6 , 24 , 48 i 72 hores , en el mateix formulari també s'anotava la necessitat o no de la presa d'analgèsics . es realitzar una anàlisi estadística . resultats - el pic de dolor es va produir entre les 6 i 24 hores després de col • locar els elàstics de separació en dos grups . en el grup 1, la intensitat de dolor va ser menor en l'hemiarcada tractada amb làser ( global 7 , 7mm ) , que a la tractada amb el placebo (mitjana de 14,14 mm ; p = 0.0001 ) . Al grup 2 la intensitat de dolor també va ser menor en l'hemiarcada amb làser (mitjana 8,11 mm ) , que la tractada amb placebo (mitjana 9.54mm , p = 0,0001 ) . Conclusions - El làser de baixa potència amb els paràmetres utilitzats , és un mètode eficaç per al control del dolor i molèsties en pacients ortodòntics , després de col • locar elàstics de separació , quan es compara amb el grup control . Amb els paràmetres utilitzats en aquest estudi , el làser de 830nm de longitud d'ona obté uns resultats clínica i estadísticament millors que els obtinguts amb el làser de 660 nm de longitud d'ona ., Se realizó estudio clínico. El objetivo del estudio fue evaluar la sensación dolorosa que aparece en los pacientes de ortodoncia al colocar elásticos de separación entre molares y premolares y determinar el grado de eficacia analgésica del láser de baja potencia (LLLT) con dos longitudes de onda diferentes, una de 830 nm y la otra de 660nm, comparándolo con un placebo. Material y Métodos - El estudio se realizó con dos grupos, cada uno de 20 voluntarios ( 6 hombres, 14 mujeres), todos ellos mayores de 18 años y que cumplían unos criterios de inclusión predeterminados. El estudio fue aprobado por el Comité Ético de la Universidad Internacional de Catalunya. La unidad que se utilizó fue un láser de baja potencia de diodos que puede utilizar dos medios activos: uno de Galio-Arsenio-Aluminio (GA Al As) que emite en infrarrojo con una longitud de onda de 830 nm y otro medio activo de Indio-Galio-Aluminio-Fosforo (In Ga Al P) que emite en el espectro del visible con una longitud de onda de 660nm. El estudio se efectuó con un diseño a boca partida, en el que el propio paciente es a la vez sujeto y control. En una hemiarcada se aplica el láser y en la contralateral el placebo. A todos los pacientes se les colocaron elásticos de separación en mesial y distal de los segundos premolares de la arcada superior. Aleatoriamente se eligió una hemiarcada para ser irradiada con láser, en el grupo 1, longitud de onda de 830nm (potencia real de salida de 100mW y una dosis de 5J/cm2 por punto. Grupo 2, longitud de onda de 660nm (potencia real e salida 20mW y una dosis de 1 j/cm2. En cada hemiarcada se irradiaron 3 puntos por la cara vestibular y 3 por la palatina, cada punto se irradió durante 20 segundos. En la hemiarcada contralateral se repitió el mismo procedimiento pero con un placebo. Para la medición del dolor se utilizó una escala analógica visual (VAS) con anotaciones a los 5 minutos, y a las 6 , 24, 48 y 72 horas, en el mismo formulario también se anotaba la necesidad o no de la toma de analgésicos. Se realizo un análisis estadístico. Resultados- el pico de dolor se produjo entre las 6 y 24 horas después de colocar los elásticos de separación en ambos grupos. En el grupo 1, la intensidad de dolor fue menor en la hemiarcada tratada con láser (media 7,7mm), que en la tratada con el placebo (media de 14,14mm; p= 0.0001). En el grupo 2 la intensidad de dolor también fue menor en la hemiarcada con láser (media 8,11mm), que la tratada con placebo (media 9.54mm, p= 0,0001). Conclusiones- El láser de baja potencia con los parámetros utilizados, es un método eficaz para el control del dolor y molestias en pacientes ortodóncicos, después de colocar elásticos de separación, cuando se compara con el grupo control. Con los parámetros utilizados en este estudio, el láser de 830nm de longitud de onda obtiene unos resultados clínica y estadísticamente mejores que los obtenidos con el láser de 660 nm de longitud de onda.