Search

Peer-reviewed Game & Play: La cultura del juego digital ha reunido una serie de ponencias sobre los aspectos sociales y culturales del universo de los juegos digitales. A partir de distintas aproximaciones teóricas y metodológicas, los ponentes han analizado las características de los juegos,los creadores y los jugadores. Asimismo, han reflexionado sobre diferentes cuestiones relacionadas con la imagen de los juegos en los medios de comunicación o los valores que trasmite el juego digital. En general, los ponentes han centrando su atención en los juegos digitales como objetos mediados por las experiencias de sus creadores y sus usuarios y por los medios y otras instituciones. Los investigadores reunidos en el simposio provienen de campos como la comunicación, la educación, la teoría y la estética del arte y los estudios narrativos y literarios. Game & Play: La cultura del joc digital ha reunit una sèrie de ponències sobre els aspectes socials i culturals de l'univers dels jocs digitals. A partir de diferents aproximacions teòriques i metodològiques, els ponents han analitzat les característiques dels jocs,els creadors i els jugadors. Així mateix, han reflexionat sobre diferents qüestions relacionades amb la imatge dels jocs en els mitjans de comunicació o els valors que transmet el joc digital. En general, els ponents han centrant la seva atenció en els jocs digitals com a objectes intervinguts per les experiències dels seus creadors i els seus usuaris i pels mitjans i altres institucions. Els investigadors reunits en el simposi provenen de camps com la comunicació, l'educació, la teoria i l'estètica de l'art i els estudis narratius i literaris. Game & Play: The digital game culture has gathered a series of presentations on the social and cultural aspects of the digital game universe. Based on different theoretical and methodological approaches, the speakers analyzed the characteristics of the games, the creators and the players. They have also reflected on different issues related to the image of games in the media or the values transmitted by the digital game. In general, the speakers have focused their attention on digital games as objects mediated by the experiences of their creators and their users and by the media and other institutions. The researchers gathered at the symposium come from fields such as communication, education, the theory and aesthetics of art and narrative and literary studies.

Premi al millor Projecte de Fi de Carrera presentat durant el curs 2008-2009 en l'àmbit d'Electricitat-Electrònica-Automàtica que atorga SCHNEIDER ELECTRIC ESPAÑA El present projecte s'emmarca dins el camp de les energies renovables (particularment l’eòlica), la tecnologia elèctrica i l’electrònica de potencia. L'elevada penetració de l'energia eòlica i la proliferació de nous parcs eòlics, constituint una de les poques alternatives viables actualment a l'ús dels combustibles fòssils, obliga a plantejar noves mesures per al correcte funcionament i l'estabilitat de la xarxa elèctrica. Específicament, el projecte Aplicació de dispositius de transmissió AC flexibles per al suport a la xarxa elèctrica es centra en l’aplicació d'aquests dispositius de nova tecnologia a la xarxa i l’anàlisi de la seva capacitat de suport, tant en règims nominals com en casos de contingència, en una xarxa amb un gran percentatge de generació eòlica amb generadors d’inducció de gàbia d'esquirol. Per a l’elaboració del present projecte s'ha realitzat primer un estudi de les tecnologies d'aerogenerador i un anàlisi de les problemàtiques que provoquen les pertorbacions elèctriques. A continuació, al tractar-se de tecnologies recents, s'ha generat un estudi dels dispositius de transmissió AC flexibles (FACTS). S'han analitzat les seves característiques i com es poden aplicar a una xarxa per tal de donar-li suport. Per tal de poder comprovar aquesta capacitat, s'ha dissenyat una xarxa de prova pròpia en la qual es pogués observar clarament quins en són els efectes. S'ha simulat una sèrie de casos que podrien donar-se a la realitat i s'ha analitzat els resultats obtinguts i els problemes apareguts en cada cas. El següent pas ha estat donar el suport necessari per tal d'evitar-los. Primer, amb l’aplicació d'un STATCOM, un dispositiu FACTS paral•lel que, connectat a la sortida del parc, permet evitar que es desconnecti. S'ha tornat a analitzar els casos i s'ha pogut comprovar com aquest dispositiu, degudament configurat, és capaç de donar suport a la xarxa i al parc, evitant-ne la desconnexió. No obstant, han aparegut nous problemes, derivats de la pèrdua de línies en casos de contingència, que involucren sobrecarregues en altres línies. Per a solucionar-ho s'ha aplicat un SSSC, que és capaç de variar el flux de potencia a la branca on s'ha instal•lat i que, amb els valors adequats, pot proporcionar el suport necessari per tal de mitigar els problemes de sobrecarrega, sempre que caiguin dins el seu rang de funcionament. S'han obtingut els resultats esperats sobre el suport que aquests dispositius poden donar a la xarxa. Per una banda, l'STATCOM és capaç d'actuar de forma rapida i efectiva sobre la sortida del parc eòlic, proporcionant un suport a la tensió i al consum de potencia reactiva que evita que el parc es desconnecti davant les contingències tractades. Per altra banda, l’aplicació de l'SSSC permet aconseguir un control addicional sobre la xarxa, variant el flux de potencia per tal d'evitar sobrecarregues en algunes línies que podrien ser tant o més perilloses que la pròpia contingència que les provoca. Finalment, els resultats posen de manifest que l’aplicació de dispositius de transmissió AC flexibles permeten donar el suport necessari a la xarxa elèctrica i que, a més a més, són una interessant possibilitat a l'hora de donar major fiabilitat als parcs amb generadors d’inducció de gàbia d'esquirol ja existents. Davant d'una encara major penetració eòlica podrien convertir-se en elements absolutament indispensables. Award-winning

La información es muy importante para la comunicación y el progreso de las sociedades, permitiendo intercambiar conocimiento, sucesos, y generar opinión. En un contexto en el que las personas cada vez tienen más acceso a la información, se observa una tendencia hacia la desinformación, especialmente en el entorno de las redes sociales. Particularmente, la existencia de fake followers en Twitter, consigue aumentar la notoriedad de ciertas personas que los contratan de forma ilegítima, alterando artificialmente la esfera política, económica y social. En este entorno, se va a intentar mejorar un modelo preexistente de machine learning para la detección de fake followers, introduciendo al modelo nuevas características de redes sociales, basadas en el grado, la centralidad o el prestigio entre otros. Para la selección de estas características, será un factor relevante el crecimiento del coste de procesamiento conforme lo haga el volumen de los datos procesados, siendo la complejidad algorítmica un importante indicador de dicho coste. Posteriormente, se comparan crítica y cuantitativamente ambos modelos, con el n de determinar si la inclusión de métricas de redes sociales redunda en una mejora significativa de la predicción de fake followers. Por último, se prueba el modelo desarrollado sobre un caso real de tweets sobre los debates preelectorales de las elecciones del 10 de noviembre. La conclusión de este estudio es que, a pesar de que se obtiene una ligera mejora en la predicción, no justifica el enorme coste de extracción, almacenamiento, modelado y procesamiento de la red., The information is very important for the communication and the progress of the societies, allowing to exchange knowledge, events, and generate opinion. In a context in which people increasingly have access to information, there is a tendency towards misinformation, especially in the social network environment. Particularly, the existence of fake followers on Twitter that manages to increase the notoriety of certain people who hire them illegitimately, arti cially altering the political, economic and social sphere. In thus environment it will be tried to improve a pre-existing machine learning model for the detection of fake followers, introducing new features of social networks, based on degree, centrality or prestige among others. For the selection of these characteristics, the growth of the processing cost will be a relevant factor according to the volume of the processed data, being the algorithmic complexity an important indicator of that cost. Subsequently, both models are critically and quantitatively compared, in order to determine whether the inclusion of social network metrics results in a signi cant improvement in the prediction of fake followers. Finally, the model developed on a real case of tweets about the pre-election debates of the elections of November 10th is tested. The conclusion of this study is that, although a slight improvement in the prediction is obtained, it doesn't justify the enormous cost of extraction, storage, modeling and processing of the network., Máster Universitario en Analítica de Negocio y Grandes Volúmenes de Datos