12 results on '"masia"'
Search Results
2. Josep Morató i Codina : epíleg d'una nissaga de constructors vigatans. Les seves obres fora vila
- Subjects
Church ,Maestro de obras ,Església ,Farmhouse ,Baroque ,Acadèmia ,Masía ,Academia ,Architect ,Iglesia ,Architecture ,Masia ,Mestre d'obres ,Barroco ,Arquitectura ,Barroc ,Academy - Published
- 2021
3. Josep Morató i Codina: The end of a builder’s lineage in Vic. His works outside town
- Author
-
Maria Garganté Llanes
- Subjects
History ,barroc ,Visual Arts and Performing Arts ,architecture ,church ,farmhouse ,architect ,academy ,Baroque ,arquitectura ,església ,Church ,Església ,Farmhouse ,masia ,Arts and Humanities (miscellaneous) ,Acadèmia ,acadèmia ,Iglesia ,Architecture ,mestre d’obres ,Barroco ,Arquitectura ,Academy ,iglesia ,masía ,maestro de obras ,academia ,barroco ,NX440-632 ,Maestro de obras ,Masía ,Academia ,History of the arts ,Architect ,Masia ,Mestre d'obres ,Barroc - Abstract
La nissaga dels Morató abasta cronològicament des del segle XVII fins al primer quart del segle XIX. Les seves obres i els seus projectes arquitectònics es troben majoritàriament a les comarques més vinculades geogràficament amb la «Catalunya central», com ara (segons els límits administratius actuals) el Bages, l’Anoia i el Solsonès, però també amb projecció més al nord —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— i a llevant —el Vallès Oriental i el Maresme—, amb la qual cosa exerceix una influència notable en la consolidació d’un barroc autòcton i d’una forta personalitat.El prestigi dels membres de la família com a mestres de cases es posa de manifest en la gran quantitat d’encàrrecs rebuts sobretot des de l’estament religiós, on les seves obres arribaran a tenir un segell propi, amb una influència destacada en altres constructors del seu temps, però que també es concretarà en obres d’edificació civil, com ara casals senyorials, masies o fins i tot arquitectura hidràulica.El nostre estudi està centrat de manera específica en la figura de Josep Morató i Codina (1748-1826), «l’últim Morató », i per això l’espectre cronològic abasta majoritàriament els anys de la seva activitat. Mitjançant documentació inèdita, majoritàriament extreta dels arxius vigatans, repassem la seva trajectòria fora vila, en l’àmbit més rural, on serà artífex d’edificis —des d’esglésies fins a ponts i masies— que contribuiran a configurar el perfil d’aquest paisatge de la Catalunya interior. La seva producció com a mestre de cases coincideix també amb el procés d’esgotament del barroc català. Amb ell s’acaba l’ofici familiar, però també tot un univers constructiu i, en certa manera, social i religiós., Morató’s lineage extends chronologically from the 17th century to the first quarter of the 19th century. His works and architectural projects are mostly to be found in the regions geographically linked to what is known as “central Catalonia”, such as (according to the administrative divisions) the counties of Bages, Anoia and Solsonès, but also reached further north to Berguedà, Ripollès or Rosselló and to the east to Vallès Oriental and Maresme, thus exerting a notable influence on the consolidation of a native Baroque defined by a strong personality. The prestige of the family as master builders is evident in the large number of commissions received mainly from the religious establishment, where their works would come to have their own signature and a strong influence on other builders of the time in the form of civil architecture such as stately homes, farmhouses or even hydraulic works. Our study focuses specifically on the figure of José Morató y Codina (1748–1826), “the last Morató”, and therefore the chronological spectrum covers most of the years of his activity. Using unpublished documentation, primarily from the archives of Vic, we review his work outside the town, in the most rural area, where he was the architect of many kinds of buildings— from churches to bridges and farmhouses—that would contribute to shaping the profile of this inner Catalonia landscape. His production as a master builder also coincides with the final stage of the Catalan Baroque: the family trade ends with him, but also a whole constructive universe, and in a certain way, a social and religious world., La estirpe de los Morató abarca cronológicamente desde el siglo XVII hasta el primer cuarto del siglo XIX. Sus obras y sus proyectos arquitectónicos se encuentran mayoritariamente en las comarcas más vinculadas geográficamente con la «Cataluña central», como (según los actuales límites administrativos) el Bages, Anoia y el Solsonès, pero también con proyección más al norte —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— y a levante —el Vallès Oriental y el Maresme—, con lo que ejerce una notable influencia en la consolidación de un barroco autóctono y con una fuerte personalidad.El prestigio de los miembros de la familia como maestros de obras se pone de manifiesto en la gran cantidad de encargos recibidos sobre todo desde el estamento religioso, donde sus obras llegarán a tener un sello propio, con una destacada influencia en otros constructores de su tiempo, pero que también se concretará en obras de edificación civil, como casas señoriales, masías o incluso arquitectura hidráulica.Nuestro estudio está centrado de manera específica en la figura de Josep Morató i Codina (1748-1826), «el último Morató », y por eso el espectro cronológico abarca mayoritariamente los años de su actividad. Mediante documentación inédita, principalmente extraída de los archivos vicenses, repasamos su trayectoria en el campo, en el ámbito más rural, donde será artífice de edificios —desde iglesias hasta puentes y masías— que contribuirán a configurar el perfil de este paisaje de la Cataluña interior. Su producción como maestro de obras coincide también con el proceso de agotamiento del barroco catalán. Con él se acaba el oficio familiar, pero también todo un universo constructivo y, en cierto modo, social y religioso.
- Published
- 2021
4. Reportatge. Una lliçó de construcció
- Author
-
Olivé Saperas, Josep and Olivés Salvadó, Jordi
- Subjects
Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona) ,3305.21 Construcciones Metálicas ,Masía ,Tapial ,Estructuras metálicas ,Centro cultural ,Obras de rehabilitación ,Refuerzo estructuras ,3305.26 Edificios Públicos - Abstract
Sense ser ni un moviment arquitectònic -ni tan sols una tendència declarada- hi ha però, un bon nombre d’arquitectes que en els darrers anys han plantejat restauracions en edificis existents en els quals els senyals de la seva història, les marques que deixa el temps en la seva construcció, no s’han volgut tapar sinó ressaltar, encara que aquestes marques, aquests senyals, no fossin testimonis de fets transcendentals sinó simplement del pas del temps i de l’ús. En seria un exemple la rehabilitació de la masia d’El Mallol a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) per destinar-la a equipament municipal. Dos artículos sobre Enderroc, consolidació i rehabilitació de l’edifici del Mallol a Sant Hipòlit de Voltregà: - Una lliçó de construcció. / Josep Olivé Saperas - Rehabilitació i adequació a nous usos / Jordi Olivés Salvadó
- Published
- 2021
5. Mas Plug-in
- Author
-
Esteve Requena, José Alberto, Capdevila Castellanos, Iván, Galiano-Garrigós, Antonio, Universidad de Alicante. Departamento de Expresión Gráfica, Composición y Proyectos, and Universidad de Alicante. Departamento de Construcciones Arquitectónicas
- Subjects
Preservación ,Evolución ,Proyectos Arquitectónicos ,Construcciones Arquitectónicas ,Mas ,Masía ,Ruina ,Patrimonio ,Entorno ,Intervención - Abstract
Con el Mas de Tetuán (construcción tradicional en desuso en el parque natural de la Font Roja) como objeto principal de la propuesta, se busca actualizar la construcción artesanal mediante la introducción de elementos puntuales que se adhieren a ella y la transforman. Dotarla de un rol activo en la sociedad actual, puesto que lo interesante es comprobar cómo evoluciona y se adapta, estando vivo en lugar de fosilizado. Adaptarlo a las nuevas exigencias de albergar una instalación (satélite) de la Estación Botánica Torretes (en las faldas de la misma Sierra) donde se investiga sobre la flora autóctona y pueda ayudar a recuperar el Timò Real.
- Published
- 2020
6. Mas de Burot. Ejemplo de buenas prácticas en arquitectura tradicional y referente del patrimonio etnológico el PN Els Ports
- Author
-
Esteve Roig, Daniel and Benet Ramos, Óscar
- Subjects
6311.04 Sociología Rural ,5506.01 Historia de la Arquitectura ,Arquitectura rural ,3312.03 Materiales Cerámicos ,3313.04 Material de Construcción ,Parque Natural Els Ports ,3305.14 Viviendas ,Masía ,3305.01 Diseño Arquitectónico ,Bioconstrucción ,Restauración arquitectónica ,6307.06 Desarrollo Socioeconómico ,Horta de San Joan ,Arquitectura tradicional ,3305.39 Construcciones de Madera - Abstract
El “mas de Burot”, situado en Horta de San Joan en un punto privilegiado del Parque Natural Els Ports al pie de las Rocas de Benet, se muestra como un ejemplo de intervención en la arquitectura rural y tradicional del macizo. Esta masía originaria de finales del siglo XIX, en estado de abandono desde hace años, es una edificación sólida y austera que sigue el patrón de las técnicas constructivas de su época, cuando era habitual el uso de materiales naturales y no adulterados procedentes del entorno cercano, lo que actualmente denominamos bioconstrucción. Construida con piedra caliza, madera de pino, cañizo, arcilla, yeso, cal y arena, la conforma un cuerpo principal rectangular, de planta baja y piso, y varias ampliaciones realizadas posteriormente. Completa el conjunto arquitectónico un cercado exterior adosado a la masía de piedra en seco que recuerda su uso ganadero. El espacio más importante de la casa es la cocina-comedor con un horno de piedra, situado en la planta baja, junto a un pesebre y un corral. En el primer piso se distribuyen tres pequeñas habitaciones y estancias anexas. La superficie total construida es de 270 m2. La rehabilitación devolverá la edificación a su estado original, convirtiéndolo en un referente de rehabilitación respetuosa y un nuevo activo pedagógico y turístico de referencia en la zona, dando a conocer su patrimonio arquitectónico y etnológico. El proceso desarrollará los siguientes pasos: * Derribo de los elementos inestables que presentan riesgo. * Consolidación de la estructura del edificio.* Sólo después de inventariar y documentar todos los elementos que se deben restaurar, se pueden retirar con cuidado para su restauración o sustitución. El proceso de la obra también sirve para dar a conocer estas técnicas a profesionales del mundo de la construcción interesados, mediante unas jornadas de formación teórico-prácticas que se celebran de forma paralela. Consejo General de la Arquitectura Técnica de España
- Published
- 2018
7. L'habitat rural a Catalunya. La masia i 'les influències trasbalsadores modernes'
- Author
-
Nel·lo, Oriol
- Subjects
Procés d'urbanització ,Masía ,Poblamiento ,Masia ,Ruralitat ,Ruralidad ,Poblament ,Proceso de urbanización - Abstract
L'article analitza l'impacte del procés d'urbanització contemporani sobre la masia, una de les formes més destacades i característiques del poblament rural a Catalunya. Aquest impacte ha transformat de manera radical les funcions i la rellevància de la masia com a unitat de producció, espai de convivència i instrument per a la gestió del territori. El treball es divideix en tres apartats: en el primer es descriuen els orígens de la crisi de les formes tradicionals de poblament a Catalunya; en el segon s'analitzen les relacions entre aquesta crisi i la reivindicació -etnològica, patrimonial, política- de la masia catalana a partir de primer terç del segle xx; finalment,s'exposenels resultats principals de l'impacte del procés d'urbanització sobre la masia El artículo analiza el impacto del proceso de urbanización contemporáneo sobre la masía, una de las formas más destacadas y características del poblamiento rural en Cataluña. Este impacto ha transformado de manera radical las funciones y la relevancia de la masía como unidad de producción, espacio de convivencia e instrumento para la gestión del territorio. El trabajo se divide en tres apartados: en el primero, se describen los orígenes de la crisis de las formas tradicionales de poblamiento en Cataluña; en el segundo se analizan las relaciones entre esta crisis y la reivindicación -etnológica, patrimonial, política- de la masía catalana a partir de primer tercio del siglo XX; finalmente, se exponen los principales resultados del impacto del proceso de urbanización sobre la masía
- Published
- 2016
8. La Catalogne de Ponz, de Young et de Zamora : l’utopie agropastorale et du travail, dans le dernier tiers du XVIIIe siècle
- Author
-
Pablo F. Luna
- Subjects
lcsh:History (General) and history of Europe ,media_common.quotation_subject ,Young ,lcsh:DP1-402 ,Catalogne ,Art ,lcsh:History of Spain ,Ponz ,identité ,voyage ,emphytéose ,masia ,lcsh:D ,Zamora ,Cataluña ,enfiteusis ,identidad ,Humanities ,viaje ,media_common - Abstract
Nous avons voulu comparer trois approches de voyageurs de la fin de la période moderne. Ils observent l’espace, le territoire, l’articulation économique, la configuration sociétale et le peuplement de la Catalunya espagnole. Dans leur écriture et dans la synthèse de leurs réflexions, Ponz, Young et Zamora produisent une image et une « notion » de l’ensemble catalan. Leur récit nous fournit les matériaux d’écriture des espaces et d’écriture de l’histoire, dans un moment singulier de l’évolution espagnole.Le résultat de l’exercice nous place vraisemblablement aux origines de l’image positive du fait catalan contemporain : une puissance économique « régionale » qui fait ses preuves et qui s’appuie sur des atouts anciens. Une population grandissante, appliquée au travail et d’un dynamisme visible. Une vitalité marchande d’un réseau étendu, y compris du point de vue sociologique. Une campagne bien dotée en ressources, qui accueille une agriculture et une société rurale équilibrées, comparées à d’autres campagnes espagnoles. Un espace différent, spécifique — avec une langue et une originalité culturelle — et qui pourtant, sans grande difficulté, s’insère dans la réalité espagnole. La résonnance actuelle d’une telle image n’est pas sans nous donner à réfléchir.Hemos deseado comparar tres enfoques de viajeros de fines del periodo moderno, que observan el espacio, el territorio, la articulación económica, la configuración societal y el poblamiento de la Catalunya española. Con su escritura y la síntesis de sus reflexiones, Ponz, Young y Zamora producen una imagen y una « noción » del conjunto catalán. Su relato nos proporciona materiales de escritura de los espacios y la historia, en un momento singular de la evolución española.El resultado del ejercicio nos sitúa seguramente en el origen de la imagen positiva del hecho catalán contemporáneo : una pujanza económica « regional » que acumula pruebas y se apoya en anteriores bazas. Una población creciente, trabajadora y dinámica. Una extendida —incluso sociológicamente—, vitalidad mercantil. Un campo bien dotado en recursos naturales, que acoge una agricultura y una sociedad rural equilibradas, comparadas al resto del campo español. Un espacio distinto, específico – con una lengua y una originalidad cultural propias – y que sin embargo se inscribe sin mayor dificultad en la realidad española. Los elocuentes ecos actuales de semejante imagen nutren evidentemente la reflexión.
- Published
- 2012
- Full Text
- View/download PDF
9. Masos, masies i cases de pagès a la Catalunya de 1860 : una anàlisi espacial
- Author
-
Esteve, Albert and Valls Fígols, Miquel
- Subjects
Catalonia ,Spatial statistics ,Poblamiento ,Masia ,Nomenclator ,Catalunya ,Poblament ,Settlement patterns - Abstract
Aquest treball té com a objectiu elaborar un mapa sintètic de l'àrea d'influència territorial de les masies a Catalunya l'any 1860. Les dades provenen del Nomenclàtor del Cens de Població d'aquell any que, per les seves característiques singulars, és l'únic que permet identificar les masies de forma individualitzada. De les 27.000 entitats de població que recull el Nomenclàtor de 1860 a Catalunya, més de 20.000 van ser classificades com a masos, masies o cases de pagès, fet que permet conèixer-ne la distribució a escala municipal, mesurada en termes de densitat. Amb l'ajuda de l'estadística espacial, explorem la distribució territorial de les masies a Catalunya per identificar la seva àrea d'influència i les àrees de màxima concentració a partir de criteris estadístics ben definits. Es tracta d'una visió estadística que complementa les acurades i riques descripcions que eminents experts en geografia de Catalunya han fet sobre la presència de la masia en el territori. Este trabajo tiene como objetivo elaborar un mapa sintético del área de influencia territorial de las masías en Cataluña en el año 1860. Los datos proceden del Nomenclátor del Censo de Población de ese año que, por su carácter excepcional, es el único que permite identificar las masías de forma individual. De las 27.000 entidades de población que recoge el Nomenclátor de 1860 en Cataluña, más de 20.000 fueron clasificadas como masías o casa de labor. Este hecho permite conocer su distribución territorial, medida en términos de densidad. Con la ayuda de la estadística espacial, exploramos la distribución territorial de las masías para conocer su ámbito de influencia y las áreas de mayor concentración a partir de criterios estadísticos bien definidos. Se trata de una visión estadística que complementa las precisas y ricas descripciones que destacados expertos en geografía de Cataluña han hecho sobre la presencia de la masía en el territorio This paper examines the spatial distribution of la masia (Catalonian traditional country house) in Catalonia in 1860. Data comes from the Nomenclator of the 1860 Population Census: a unique source that included individual registration of single-house population settlements. Out of the 27.000 settlements that were identified by the Nomenclator in 1860, more than 20.000 were registered as isolated masias. Thanks to this extraordinarily detailed information, density indicators of this type of settlement could be estimated at the local scale. We use spatial statistics (G statistic) to explore the spatial distribution of masias in Catalonia and to locate areas of higher and lower densities. This paper provides a innovative statistical perspective on what for centuries has been an essential feature of the Catalonian settlement pattern.
- Published
- 2010
10. Projecte d'instal·lacions amb l'ús d'energies renovables en un edifici turístic
- Author
-
Barbero Odena, Miquel Àngel, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Elèctrica, and Font Mateu, Josep
- Subjects
Accessibilitat ,Masia ,Renovables ,Energies::Recursos energètics renovables [Àrees temàtiques de la UPC] ,Instal·lacions elèctriques interiors ,Energies renovables ,Instal·lacions ,Ecoeficiència ,Allotjament turístic ,Renewable energy sources ,Electric wiring, Interior ,Normativa - Abstract
El present projecte ha consistit en adaptar i elevar les necessitats d’una masia aïllada a un ús turístic modern (allotjament turístic – masia) segons la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. S’inicia el PFC amb una recerca d’informació (llibres i a peu) de masies catalanes per al seu disseny. Un cop dissenyada i adaptada al Decret que ho regula es planteja adaptar-la als nous temps, és a dir, aplicar els criteris d’accessibilitat i ecoeficiència, establerts per la Generalitat de Catalunya. Aquests criteris seguits són: accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, recollida d’aigües pluvials i grises i utilització d’energies renovables. Seguint aquests criteris es dissenyen i s’adapten al nou ús les instal•lacions a projectar, que són les indicades en el Decret: calefacció, electricitat i aigües (incloc també el sanejament). A més, es projectarà la instal•lació contra incendis que tot i no ser obligatòria és aconsellable. En l’elecció d’energies renovables s’ha seguit el criteri dels recursos de la zona (Conca de Barberà) i els propis dels suposats propietaris (pagesos). Així doncs obtenim ACS per energia solar i calefacció per Biomassa (llenya). Aquest projecte posa en pràctica l’aprés en els diferents cursos d’enginyeria tècnica industrial, especialitat en electricitat i s’endinsa en els diferents tipus d’instal•lacions que es duen a terme en vivendes. Tot això s’engloba en un conjunt de normatives i decrets que regulen l’ús al que s’ha destinat la base del projecte, l’edifici turístic.
11. Avantprojecte d'una agrobotiga al Parc Agrari del Baix Llobregat
- Author
-
Tort Sanchez, Raquel and Claramunt Blanes, Josep
- Subjects
Rehabilitació ,Enginyeria agroalimentària::Aspectes econòmics [Àrees temàtiques de la UPC] ,Explotació agrícola ,Productes agrícoles -- Catalunya ,Farm produce ,Masia - Abstract
El presente trabajo aborda el anteproyecto de la remodelación arquitectónica y cambio de uso de una casa de campo en el Parc Agrari del Baix Llobregat con uso exclusivo como habitáculo y que se destinará como tienda agrícola así como también como espacio destinado a que los socios de Ca la Rossa puedan cultivar sus productos. En primer lugar, se presenta el plan de negocios, explicando la estrategia empresarial así como la viabilidad económica de la tienda agrícola. A continuación, presentamos el alcance de la reforma arquitectónica donde la principal actuación a realizar es la adaptación de la planta baja, seguido de la presentación del sistema de riego por goteo en toda la finca. Finalmente, se adjuntan los planos donde consultar el estado actual del edificio y la propuesta de remodelación presentada. El present treball presenta l'avantprojecte de remodelació arquitectònica i canvi d'ús d'una masia al Parc Agrari del Baix Llobregat que s'utilitzava exclusivament com a habitatge i que es vol destinar a agrobotiga així com també dotar d'un espai per a que els socis de Ca la Rossa cultivin els seus productes. En primer lloc es presenta el pla de negoci, explicant la estratègia empresarial a seguir i la viabilitat econòmica. A continuació es presenta l'abast de la reforma arquitectònica on la principal actuació a realitzar és l'adaptació de la planta baixa, seguit del sistema de reg per goteig a tota la finca. Finalment, s'adjunten els plànols on es pot consultar l'estat actual de l'edifici i la proposta de remodelació presentada. This report presents the preliminary architectural renewal and change of us of a previous farm house at Parc Agrari del Baix Llobregat which was used exclusively for a living space and will allocate a farmer's market also with an extra space where members of Ca la Rossa will grow their crops. First of all we present a business plan, describing the business strategy to follow and also the economic viability of a farmer's market. Then the main actuations that involve the renovation are presented, focusing on the ground level together with the installation of the watering system. Finally, the current status of the building's plans and the proposed renovation plans will be found attached.
12. Proposta d'aprofitament per a les feixes de la masia Can Tobella, Esparreguera
- Author
-
Lescano, Soledad, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, and Gorchs Altarriba, Gil
- Subjects
Can Tobella ,Masia ,Desenvolupament rural ,Rural development ,Esparreguera ,Feixes ,Enginyeria agroalimentària::Agricultura [Àrees temàtiques de la UPC] - Abstract
Aquest TFC és una proposta per desenvolupar un jardí agrícola a les feixes de la masia Can Tobella, Esparreguera. Avui la masia no es activa i un grup de joves fa servir les seves instal•lacions pels cap de setmana. L’objectiu es que aquest grup realitzi la proposta per aprendre sobre el maneig de plantes, d’aquesta manera aprofitar les feixes que són abandonades. Es va investigar quines espècies són presents a Can Tobella i els seus usos. A partir de les característiques de la flora, es proposen les actuacions sobre les feixes i les diferents espècies. Finalment es planteja la metodologia, com un procés participatiu que consisteix encerrades i pràctiques amb la gent perquè ells mateixos desenvolupin la proposta prenent les decisions que creguin més convenients.
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.