Search

Entre comienzos del siglo XVIII y mediados del siglo XIX el gabinete de los Salvador era de visita obligada para cuantos interesados por la historia natural o simplemente curiosos o eruditos que pasaban por la ciudad de Barcelona. No todos aquellos visitantes han dejado testimonio escrito de su paso por el gabinete, ni menos aún testimonio publicado, pero el medio centenar de noticias, descripciones o juicios que hemos podido localizar cubren prácticamente la totalidad de este período (incluso lo superan) y constituyen un valioso testimonio de las transformaciones del gabinete y de la evolución en la valoración de éste y de su contenido por parte de los sucesivos visitantes. En el apéndice se incluyen los textos y las referencias de estas noticias, descripciones y juicios acerca del gabinete Salvador. [ca] Entre començaments del segle XVIII i mitjan segle XIX el gabinet dels Salvador va ser de visita obligada per a tots els interessats per la història natural o simplement curiosos o erudits que passaven per la ciutat de Barcelona. No tots aquells visitants han deixat testimoni escrit del seu pas pel gabinet ni encara menys testimoni imprès però el mig centenar de notícies, descripcions o judicis que hem pogut localitzar cobreixen pràcticament la totalitat d’aquest període (fins i tot l’ultrapassen) i constitueixen un valuós testimoni de les transformacions del gabinet i de l’evolució en la valoració del gabinet mateix i del seu contingut per part dels successius visitants. En l’apèndix s’inclouen els textos i les referències d’aquestes notícies, descripcions i judicis sobre el gabinet Salvador.

Resum: Travel books have outstanding protagonism in the Spanish literature of the 1950s and 60s because of their aptness for the prevailing objective that “reality must be told”. The influence of C. J. Cela’ s model and the special conception of the genre in Flistorical Realism constitute the two main axes on which the production develops. José M. Espinás’ first two books, «Viatge al Pirineu de Lleida» («Journey to the Pyrenees of Lleida», 1957) i «Viatge al Priorat» («Journey to the Priorat», 1962), are placed within this reference frame: the former is in the line opened up by Cela with his «Viaje a la Alcarria» («Journey to the Alcarria»), and the latter is closer to the interest for social and economic realism as defended by Social Realism, although without its charactersitc critical intentionality.Paraules clau: llibres de viatges; literatura anys cinquanta i seixanta; Camilo José Cela; Josep M. Espinàs; realisme social