Search

[ES] Los Trastornos del Espectro Autista (TEA) son un conjunto de alteraciones en el neurodesarrollo. Se caracterizan por la dificultad en la comunicación y las relaciones sociales, y la presencia de patrones estereotipados del comportamiento. En los últimos años ha aumentado los casos de estos trastornos en la población infantil de 1 de cada 150 niños (2000) a 1 de cada 68 (actualidad). A pesar de la creciente incidencia de estos trastornos, el conocimiento de los principios biológicos es muy limitado, aunque en algunos estudios se ha establecido una relación directa entre TEA y estrés oxidativo (desequilibrio fisiológico entre las especies oxidantes y antioxidantes que provoca daño a nivel tisular y celular). Además de los problemas cognitivos, los niños con TEA presentan una baja tolerancia al estrés psicológico, debido a una reactividad anormal del eje hipotálamo hipófisis adrenal, provocando un aumento en los niveles de cortisol. El objetivo principal de este estudio preliminar, es la evaluación del daño cognitivo y la tolerancia al estrés en niños con TEA mediante la detección de compuestos de peroxidación lipídica (proceso desencadenado por estrés oxidativo) y cortisol en muestras de saliva con el fin de determinar potenciales biomarcadores de forma no invasiva, que permitan un diagnóstico objetivo de los daños asociados al trastorno y que nos ayuden a definir un grupo de población. El estudio de estos biomarcadores de estrés oxidativo en muestras de saliva se va a realizar mediante la aplicación de diferentes métodos de análisis previamente validados, y la evaluación de la tolerancia al estrés se llevará a cabo mediante una tarea de tiempos de reacción y la determinación de los niveles de cortisol antes y después de la inducción de frustración. Experimentalmente, la determinación de los biomarcadores de estrés oxidativo (isoprostanos, neuroprostanos, isofuranos, neurofuranos, dihomoisoprostanos, dihomoisofuranos) y cortisol, se realizará mediante un método a, [EN] Autism Spectrum Disorders (ASD) are a set of complex developmental brain disorders. They are characterized by difficulties in communication and social skills, and the presence of stereotyped patterns in behavior. In the last few years, the number of cases of these disorders in child population have increased notably, from 1 out of 150 children (2000) to 1 out of 68 children (currently). Despite the rising incidence of these disorders, the knowledge of biological principles is very limited, although in some studies a direct relationship has been established between ASD and oxidative stress (physiological imbalance between oxidizing and antioxidant species that causes tissue and cellular damage). Besides the cognitive problems, children with ASD have low tolerance to psychological stress, due to an abnormal reactivity of the hypothalamic pituitary adrenal axis, causing a raise in cortisol levels. The main objective of this preliminary study is the assessment of cognitive damage and tolerance to stress in children with ASD by the detection of lipid peroxidation compounds (process triggered by oxidative stress) and cortisol in saliva samples in order to determine potential biomarkers in a non-invasive way, allowing an objective diagnosis of the damages associated with the disorder and helping us to define a population group. The study of these biomarkers of oxidative stress in saliva samples will be performed through the application of different analysis methods previously validated, and the assessment of stress tolerance will be carried out by means of a task of reaction times and the determination of cortisol levels before and after the induction of frustration. Experimentally, the determination of the biomarkers of oxidative stress (isoprostanes, neuroprostanes, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostanes, dihomoisofurans) and cortisol, will be carried out by means of an analytical method based on chromatography-mass spectrometry. The results obtained will be sig, [CA] Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són un conjunt d'alteracions del neurodesenvolupament. Es caracteritzen per la dificultat en la comunicació i les relacions socials, i la presència de patrons estereotipats del comportament. En els últims anys han augmentat els casos d'aquests trastorns en la població infantil. L'any 2000 es va estimar que 1 de cada 150 xiquets patien TEA. Actualment, el nombre de casos és de 1 de cada 68. Malgrat la creixent incidència d'aquests trastorns, el coneixement dels principis biològics és molt limitat, tot i que en alguns estudis s'ha establert una relació directa entre TEA i estrès oxidatiu (desequilibri fisiològic entre les espècies oxidants i antioxidants que provoca dany a nivell tissular i cel·lular). A més dels problemes cognitius, els nens amb TEA presenten una baixa tolerància a l'estrès psicològic, a causa d'una reactivitat anormal de l'eix hipotàlem hipòfisi adrenal, provocant un augment en els nivells de cortisol. Per tant, l'objectiu principal d'aquest estudi preliminar, és l'avaluació del dany cognitiu i la tolerància a l'estrès en xiquets amb Trastorn de l'espectre autista (TEA) mitjançant la detecció de compostos de peroxidació lipídica (procés desencadenat per estrès oxidatiu) i cortisol en mostres de saliva amb la finalitat de determinar potencials biomarcadors de forma no invasiva, que permeten un diagnòstic objectiu dels danys associats al trastorn i que ens ajuden a definir un grup de població. L'estudi d'aquests biomarcadors d'estrès oxidatiu en mostres de saliva es va a realitzar mitjançant l'aplicació de diferents mètodes d'anàlisi prèviament validats, i l'avaluació de la tolerància a l'estrès es durà a terme mitjançant una tasca de temps de reacció i la determinació dels nivells de cortisol abans i després de la inducció de frustració. Experimentalment, la determinació dels biomarcadors d'estrès oxidatiu (isoprostans, neuroprostans, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostans, dihomoisofurans) i cortisol

[ES] Los Trastornos del Espectro Autista (TEA) son un conjunto de alteraciones en el neurodesarrollo. Se caracterizan por la dificultad en la comunicación y las relaciones sociales, y la presencia de patrones estereotipados del comportamiento. En los últimos años ha aumentado los casos de estos trastornos en la población infantil de 1 de cada 150 niños (2000) a 1 de cada 68 (actualidad). A pesar de la creciente incidencia de estos trastornos, el conocimiento de los principios biológicos es muy limitado, aunque en algunos estudios se ha establecido una relación directa entre TEA y estrés oxidativo (desequilibrio fisiológico entre las especies oxidantes y antioxidantes que provoca daño a nivel tisular y celular). Además de los problemas cognitivos, los niños con TEA presentan una baja tolerancia al estrés psicológico, debido a una reactividad anormal del eje hipotálamo hipófisis adrenal, provocando un aumento en los niveles de cortisol. El objetivo principal de este estudio preliminar, es la evaluación del daño cognitivo y la tolerancia al estrés en niños con TEA mediante la detección de compuestos de peroxidación lipídica (proceso desencadenado por estrés oxidativo) y cortisol en muestras de saliva con el fin de determinar potenciales biomarcadores de forma no invasiva, que permitan un diagnóstico objetivo de los daños asociados al trastorno y que nos ayuden a definir un grupo de población. El estudio de estos biomarcadores de estrés oxidativo en muestras de saliva se va a realizar mediante la aplicación de diferentes métodos de análisis previamente validados, y la evaluación de la tolerancia al estrés se llevará a cabo mediante una tarea de tiempos de reacción y la determinación de los niveles de cortisol antes y después de la inducción de frustración. Experimentalmente, la determinación de los biomarcadores de estrés oxidativo (isoprostanos, neuroprostanos, isofuranos, neurofuranos, dihomoisoprostanos, dihomoisofuranos) y cortisol, se realizará mediante un método a, [EN] Autism Spectrum Disorders (ASD) are a set of complex developmental brain disorders. They are characterized by difficulties in communication and social skills, and the presence of stereotyped patterns in behavior. In the last few years, the number of cases of these disorders in child population have increased notably, from 1 out of 150 children (2000) to 1 out of 68 children (currently). Despite the rising incidence of these disorders, the knowledge of biological principles is very limited, although in some studies a direct relationship has been established between ASD and oxidative stress (physiological imbalance between oxidizing and antioxidant species that causes tissue and cellular damage). Besides the cognitive problems, children with ASD have low tolerance to psychological stress, due to an abnormal reactivity of the hypothalamic pituitary adrenal axis, causing a raise in cortisol levels. The main objective of this preliminary study is the assessment of cognitive damage and tolerance to stress in children with ASD by the detection of lipid peroxidation compounds (process triggered by oxidative stress) and cortisol in saliva samples in order to determine potential biomarkers in a non-invasive way, allowing an objective diagnosis of the damages associated with the disorder and helping us to define a population group. The study of these biomarkers of oxidative stress in saliva samples will be performed through the application of different analysis methods previously validated, and the assessment of stress tolerance will be carried out by means of a task of reaction times and the determination of cortisol levels before and after the induction of frustration. Experimentally, the determination of the biomarkers of oxidative stress (isoprostanes, neuroprostanes, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostanes, dihomoisofurans) and cortisol, will be carried out by means of an analytical method based on chromatography-mass spectrometry. The results obtained will be sig, [CA] Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són un conjunt d'alteracions del neurodesenvolupament. Es caracteritzen per la dificultat en la comunicació i les relacions socials, i la presència de patrons estereotipats del comportament. En els últims anys han augmentat els casos d'aquests trastorns en la població infantil. L'any 2000 es va estimar que 1 de cada 150 xiquets patien TEA. Actualment, el nombre de casos és de 1 de cada 68. Malgrat la creixent incidència d'aquests trastorns, el coneixement dels principis biològics és molt limitat, tot i que en alguns estudis s'ha establert una relació directa entre TEA i estrès oxidatiu (desequilibri fisiològic entre les espècies oxidants i antioxidants que provoca dany a nivell tissular i cel·lular). A més dels problemes cognitius, els nens amb TEA presenten una baixa tolerància a l'estrès psicològic, a causa d'una reactivitat anormal de l'eix hipotàlem hipòfisi adrenal, provocant un augment en els nivells de cortisol. Per tant, l'objectiu principal d'aquest estudi preliminar, és l'avaluació del dany cognitiu i la tolerància a l'estrès en xiquets amb Trastorn de l'espectre autista (TEA) mitjançant la detecció de compostos de peroxidació lipídica (procés desencadenat per estrès oxidatiu) i cortisol en mostres de saliva amb la finalitat de determinar potencials biomarcadors de forma no invasiva, que permeten un diagnòstic objectiu dels danys associats al trastorn i que ens ajuden a definir un grup de població. L'estudi d'aquests biomarcadors d'estrès oxidatiu en mostres de saliva es va a realitzar mitjançant l'aplicació de diferents mètodes d'anàlisi prèviament validats, i l'avaluació de la tolerància a l'estrès es durà a terme mitjançant una tasca de temps de reacció i la determinació dels nivells de cortisol abans i després de la inducció de frustració. Experimentalment, la determinació dels biomarcadors d'estrès oxidatiu (isoprostans, neuroprostans, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostans, dihomoisofurans) i cortisol

[ES] Los Trastornos del Espectro Autista (TEA) son un conjunto de alteraciones en el neurodesarrollo. Se caracterizan por la dificultad en la comunicación y las relaciones sociales, y la presencia de patrones estereotipados del comportamiento. En los últimos años ha aumentado los casos de estos trastornos en la población infantil de 1 de cada 150 niños (2000) a 1 de cada 68 (actualidad). A pesar de la creciente incidencia de estos trastornos, el conocimiento de los principios biológicos es muy limitado, aunque en algunos estudios se ha establecido una relación directa entre TEA y estrés oxidativo (desequilibrio fisiológico entre las especies oxidantes y antioxidantes que provoca daño a nivel tisular y celular). Además de los problemas cognitivos, los niños con TEA presentan una baja tolerancia al estrés psicológico, debido a una reactividad anormal del eje hipotálamo hipófisis adrenal, provocando un aumento en los niveles de cortisol. El objetivo principal de este estudio preliminar, es la evaluación del daño cognitivo y la tolerancia al estrés en niños con TEA mediante la detección de compuestos de peroxidación lipídica (proceso desencadenado por estrés oxidativo) y cortisol en muestras de saliva con el fin de determinar potenciales biomarcadores de forma no invasiva, que permitan un diagnóstico objetivo de los daños asociados al trastorno y que nos ayuden a definir un grupo de población. El estudio de estos biomarcadores de estrés oxidativo en muestras de saliva se va a realizar mediante la aplicación de diferentes métodos de análisis previamente validados, y la evaluación de la tolerancia al estrés se llevará a cabo mediante una tarea de tiempos de reacción y la determinación de los niveles de cortisol antes y después de la inducción de frustración. Experimentalmente, la determinación de los biomarcadores de estrés oxidativo (isoprostanos, neuroprostanos, isofuranos, neurofuranos, dihomoisoprostanos, dihomoisofuranos) y cortisol, se realizará mediante un método a, [EN] Autism Spectrum Disorders (ASD) are a set of complex developmental brain disorders. They are characterized by difficulties in communication and social skills, and the presence of stereotyped patterns in behavior. In the last few years, the number of cases of these disorders in child population have increased notably, from 1 out of 150 children (2000) to 1 out of 68 children (currently). Despite the rising incidence of these disorders, the knowledge of biological principles is very limited, although in some studies a direct relationship has been established between ASD and oxidative stress (physiological imbalance between oxidizing and antioxidant species that causes tissue and cellular damage). Besides the cognitive problems, children with ASD have low tolerance to psychological stress, due to an abnormal reactivity of the hypothalamic pituitary adrenal axis, causing a raise in cortisol levels. The main objective of this preliminary study is the assessment of cognitive damage and tolerance to stress in children with ASD by the detection of lipid peroxidation compounds (process triggered by oxidative stress) and cortisol in saliva samples in order to determine potential biomarkers in a non-invasive way, allowing an objective diagnosis of the damages associated with the disorder and helping us to define a population group. The study of these biomarkers of oxidative stress in saliva samples will be performed through the application of different analysis methods previously validated, and the assessment of stress tolerance will be carried out by means of a task of reaction times and the determination of cortisol levels before and after the induction of frustration. Experimentally, the determination of the biomarkers of oxidative stress (isoprostanes, neuroprostanes, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostanes, dihomoisofurans) and cortisol, will be carried out by means of an analytical method based on chromatography-mass spectrometry. The results obtained will be sig, [CA] Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són un conjunt d'alteracions del neurodesenvolupament. Es caracteritzen per la dificultat en la comunicació i les relacions socials, i la presència de patrons estereotipats del comportament. En els últims anys han augmentat els casos d'aquests trastorns en la població infantil. L'any 2000 es va estimar que 1 de cada 150 xiquets patien TEA. Actualment, el nombre de casos és de 1 de cada 68. Malgrat la creixent incidència d'aquests trastorns, el coneixement dels principis biològics és molt limitat, tot i que en alguns estudis s'ha establert una relació directa entre TEA i estrès oxidatiu (desequilibri fisiològic entre les espècies oxidants i antioxidants que provoca dany a nivell tissular i cel·lular). A més dels problemes cognitius, els nens amb TEA presenten una baixa tolerància a l'estrès psicològic, a causa d'una reactivitat anormal de l'eix hipotàlem hipòfisi adrenal, provocant un augment en els nivells de cortisol. Per tant, l'objectiu principal d'aquest estudi preliminar, és l'avaluació del dany cognitiu i la tolerància a l'estrès en xiquets amb Trastorn de l'espectre autista (TEA) mitjançant la detecció de compostos de peroxidació lipídica (procés desencadenat per estrès oxidatiu) i cortisol en mostres de saliva amb la finalitat de determinar potencials biomarcadors de forma no invasiva, que permeten un diagnòstic objectiu dels danys associats al trastorn i que ens ajuden a definir un grup de població. L'estudi d'aquests biomarcadors d'estrès oxidatiu en mostres de saliva es va a realitzar mitjançant l'aplicació de diferents mètodes d'anàlisi prèviament validats, i l'avaluació de la tolerància a l'estrès es durà a terme mitjançant una tasca de temps de reacció i la determinació dels nivells de cortisol abans i després de la inducció de frustració. Experimentalment, la determinació dels biomarcadors d'estrès oxidatiu (isoprostans, neuroprostans, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostans, dihomoisofurans) i cortisol

[ES] Los Trastornos del Espectro Autista (TEA) son un conjunto de alteraciones en el neurodesarrollo. Se caracterizan por la dificultad en la comunicación y las relaciones sociales, y la presencia de patrones estereotipados del comportamiento. En los últimos años ha aumentado los casos de estos trastornos en la población infantil de 1 de cada 150 niños (2000) a 1 de cada 68 (actualidad). A pesar de la creciente incidencia de estos trastornos, el conocimiento de los principios biológicos es muy limitado, aunque en algunos estudios se ha establecido una relación directa entre TEA y estrés oxidativo (desequilibrio fisiológico entre las especies oxidantes y antioxidantes que provoca daño a nivel tisular y celular). Además de los problemas cognitivos, los niños con TEA presentan una baja tolerancia al estrés psicológico, debido a una reactividad anormal del eje hipotálamo hipófisis adrenal, provocando un aumento en los niveles de cortisol. El objetivo principal de este estudio preliminar, es la evaluación del daño cognitivo y la tolerancia al estrés en niños con TEA mediante la detección de compuestos de peroxidación lipídica (proceso desencadenado por estrés oxidativo) y cortisol en muestras de saliva con el fin de determinar potenciales biomarcadores de forma no invasiva, que permitan un diagnóstico objetivo de los daños asociados al trastorno y que nos ayuden a definir un grupo de población. El estudio de estos biomarcadores de estrés oxidativo en muestras de saliva se va a realizar mediante la aplicación de diferentes métodos de análisis previamente validados, y la evaluación de la tolerancia al estrés se llevará a cabo mediante una tarea de tiempos de reacción y la determinación de los niveles de cortisol antes y después de la inducción de frustración. Experimentalmente, la determinación de los biomarcadores de estrés oxidativo (isoprostanos, neuroprostanos, isofuranos, neurofuranos, dihomoisoprostanos, dihomoisofuranos) y cortisol, se realizará mediante un método a, [EN] Autism Spectrum Disorders (ASD) are a set of complex developmental brain disorders. They are characterized by difficulties in communication and social skills, and the presence of stereotyped patterns in behavior. In the last few years, the number of cases of these disorders in child population have increased notably, from 1 out of 150 children (2000) to 1 out of 68 children (currently). Despite the rising incidence of these disorders, the knowledge of biological principles is very limited, although in some studies a direct relationship has been established between ASD and oxidative stress (physiological imbalance between oxidizing and antioxidant species that causes tissue and cellular damage). Besides the cognitive problems, children with ASD have low tolerance to psychological stress, due to an abnormal reactivity of the hypothalamic pituitary adrenal axis, causing a raise in cortisol levels. The main objective of this preliminary study is the assessment of cognitive damage and tolerance to stress in children with ASD by the detection of lipid peroxidation compounds (process triggered by oxidative stress) and cortisol in saliva samples in order to determine potential biomarkers in a non-invasive way, allowing an objective diagnosis of the damages associated with the disorder and helping us to define a population group. The study of these biomarkers of oxidative stress in saliva samples will be performed through the application of different analysis methods previously validated, and the assessment of stress tolerance will be carried out by means of a task of reaction times and the determination of cortisol levels before and after the induction of frustration. Experimentally, the determination of the biomarkers of oxidative stress (isoprostanes, neuroprostanes, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostanes, dihomoisofurans) and cortisol, will be carried out by means of an analytical method based on chromatography-mass spectrometry. The results obtained will be sig, [CA] Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són un conjunt d'alteracions del neurodesenvolupament. Es caracteritzen per la dificultat en la comunicació i les relacions socials, i la presència de patrons estereotipats del comportament. En els últims anys han augmentat els casos d'aquests trastorns en la població infantil. L'any 2000 es va estimar que 1 de cada 150 xiquets patien TEA. Actualment, el nombre de casos és de 1 de cada 68. Malgrat la creixent incidència d'aquests trastorns, el coneixement dels principis biològics és molt limitat, tot i que en alguns estudis s'ha establert una relació directa entre TEA i estrès oxidatiu (desequilibri fisiològic entre les espècies oxidants i antioxidants que provoca dany a nivell tissular i cel·lular). A més dels problemes cognitius, els nens amb TEA presenten una baixa tolerància a l'estrès psicològic, a causa d'una reactivitat anormal de l'eix hipotàlem hipòfisi adrenal, provocant un augment en els nivells de cortisol. Per tant, l'objectiu principal d'aquest estudi preliminar, és l'avaluació del dany cognitiu i la tolerància a l'estrès en xiquets amb Trastorn de l'espectre autista (TEA) mitjançant la detecció de compostos de peroxidació lipídica (procés desencadenat per estrès oxidatiu) i cortisol en mostres de saliva amb la finalitat de determinar potencials biomarcadors de forma no invasiva, que permeten un diagnòstic objectiu dels danys associats al trastorn i que ens ajuden a definir un grup de població. L'estudi d'aquests biomarcadors d'estrès oxidatiu en mostres de saliva es va a realitzar mitjançant l'aplicació de diferents mètodes d'anàlisi prèviament validats, i l'avaluació de la tolerància a l'estrès es durà a terme mitjançant una tasca de temps de reacció i la determinació dels nivells de cortisol abans i després de la inducció de frustració. Experimentalment, la determinació dels biomarcadors d'estrès oxidatiu (isoprostans, neuroprostans, isofurans, neurofurans, dihomoisoprostans, dihomoisofurans) i cortisol

L'arsènic inorgànic és un carcinogen en humans, és a dir, provoca o afavoreix l'aparició de càncer, i ho fa mitjançant múltiples mecanismes d'acció. Aquesta tesi doctoral ha estudiat concretament la relació entre la generació de dany oxidatiu en el DNA i la carcinogènesi associada a l'exposició d'arsènic. S'ha comprovat la importància d'un gen relacionat amb la reparació del dany oxidatiu en el DNA i per tant, s'ha posat de manifest el risc associat a les persones amb alteracions en aquest gen, fet que les fa més susceptibles a patir càncers relacionats a l'exposició a l'arsènic., El arsénico inorgánico es un carcinógeno en humanos, es decir, provoca o favorece la aparición de cáncer, y lo hace mediante múltiples mecanismos de acción. Esta tesis doctoral ha estudiado concretamente la relación entre la generación de daño oxidativo en el DNA y la carcinogénesis asociada a la exposición de arsénico. Se ha comprobado la importancia de un gen relacionado con la reparación del daño oxidativo en el DNA y por tanto, se ha puesto de manifiesto el riesgo asociado a las personas con alteraciones en este gen, lo que las hace más susceptibles a sufrir cánceres relacionados a la exposición al arsénico., Inorganic arsenic is a carcinogen in humans, that is, it causes or favours the development of cancer, and it does so though multiple mechanisms of action. This doctoral thesishas studied specifically the relationship between the generation of oxidative DNA damage and carcinogenesis associated with arsenic exposure. It determines the importance of a gene related to the repair of oxidative DNA damage and therefore reveals the associated risk in people with changes in this gene, which makes them more susceptible to cancers related to exposure to arsenic.

El cáncer de mama es el más frecuente en mujeres de todo el mundo. Además de los factores genéticos, epigenéticos y hormonales, existen evidencias epidemiológicas y experimentales de que los factores nutricionales y ambientales tienen un papel en la etiología y el desarrollo de esta enfermedad. Los lípidos de la dieta se han relacionado directamente con el cáncer, fundamentalmente, el de mama. Resultados previos demostraron que las dietas hiperlipídicas de aceite de maíz, rico en ácidos grasos poliinsaturados (PUFA) n-6, y el aceite de oliva virgen extra, rico en ácidos grasos monoinsaturados (MUFA) n-9 y diversos compuestos bioactivos, ejercen un efecto estimulador y potencialmente protector, respectivamente, en el cáncer de mama experimental. Estos efectos se realizan durante la etapa de la promoción de la carcinogénesis, pero existen indicios de una influencia sobre la iniciación. El objetivo de este trabajo fue investigar si estos lípidos podían ejercer sus efectos moduladores mediante cambios en el estado de estrés oxidativo en el organismo a diferentes niveles: en el animal sano, en la etapa de la iniciación de la carcinogénesis y en el animal adulto afectado de cáncer de mama. Así, se desarrolló una serie experimental basada en el modelo de cáncer de mama inducido en la rata Sprague Dawley con el hidrocarburo aromático policíclico 7,12-dimetilbenz(a)antraceno (DMBA). Se estudiaron la defensa antioxidante enzimática, mediante la expresión de las enzimas CAT, SOD1, SOD2, GPX1, GPX4 y GR en hígado y glándula mamaria y su actividad en hígado, y la no-enzimática, mediante los parámetros del glutatión en plasma GSHtotal, GSH, GSSG, GSH/GSHtotal y GSH/GSSG. Además, se estudió el daño oxidativo en lípidos y proteínas en plasma, y en el ADN de la glándula mamaria, mediante los niveles de 8-OHdG y la expresión de las enzimas de reparación OGG y PARP. Los resultados mostraron que, en general, las dietas hiperlipídicas aumentaron el nivel de estrés oxidativo en comparaci, Breast cancer is the most common malignancy among women all over the world. Besides the genetic, epigenetic and hormonal factors, there are epidemiologic and experimental evidences that nutritional and environment factors have a role in the etiology and the development of this cancer. The dietary lipids are directly related with cancer, mainly breast cancer. Previous results have demonstrated that high corn oil, rich in polyunsaturated fatty acids (PUFA) n-6, and the high extra virgin olive oil diets, rich in monounsaturated fatty acids (MUFA) n-9 and several bioactive compounds, in the experimental breast cancer, resulting in a stimulating and a potentially protective effect, respectively. These diets mostly acted on the carcinogenesis promotion stage, but there are evidences of their action on the initiation stage. The aim of this study was to investigate whether these lipids could exert their modulatory effects through changes on the oxidative stress state in the organism at different levels: in the healthy animal, in the carcinogenesis initiation stage and in the tumor-bearing adult animal. Results proceed from and experimental series, developed in the breast cancer model induced in the Sprague-Dawley rat with the polycyclic aromatic hydrocarbon 7,12-dimethylbenz(a)anthracene (DMBA). The antioxidant enzymatic defense was studied through CAT, SOD1, SOD2, GPX1, GPX4 and GR expression on the liver and mammary gland, and the non-enzymatic defense through total GSH, GSH, GSSG, GSH/GSHtotal and GSH/GSSG glutathione parameters in plasma. Furthermore, plasmatic oxidative damage in lipids and proteins, and DNA damage in the mammary gland though 8-OHdG levels and reparation OGG and PARP reparation damage enzymes were determined. Results showed that, high fat diets increased oxidative levels comparing with the control diet. The high corn oil diet showed a higher effect, both in healthy and especially in the carcinogenesis initiation stage. This was in accordance with an ea

[ES] Se pretende estudiar la expresión génica de diversos genes implicados en la dinámica mitocondrial de D. melanogaster. Existen estudios sobre la alteración de solo alguno de ellos, sus consecuencias fisiológicas, y sus implicaciones en enfermedades neurodegenerativas, pero no sobre su regulación cruzada. Se realizarán experimentos sobre la sobreexpresión y ARNi por PCR cuantitativa y se analizarán respuestas fisiológicas ante estrés oxidativo y alteraciones en la función de la mitocondria y los efectos sobre el sistema neuromuscular: alteraciones en la competencia neuromuscular (movilidad) hasta los 50 días. Se estudiarán los efectos en envejecimiento y viabilidad con curvas de supervivencia, y se analizarán otras alteraciones metabólicas, como el peso (1 y 5 semanas). El objetivo es, analizando la regulación cruzada, conocer su importancia en la función de la mitocondria, analizar sus implicaciones en competencia neuromuscular y otras alteraciones metabólicas., [CA] Este treball es centra en la alteració dels distints gens implicats en la dinàmica mitocondrial Drp1, Opa1 y Mfn2 per sobreexpresió (Ov) e interferència (RNAi), i la seua relació amb la supervivència, les capacitats locomotores i defectes fisiològics com el pes i la producció del ROS (reactive oxygen species). Estes alteracions s’han dirigit en dos teixits concrets (mosca sencera y múscul) per a observar possibles diferències. Les greus conseqüències de la sobreexpresió d’Opa1 en mosca completa en tots els aspectes estudiats, i l’augment de supervivència en les mosques RNAi en múscul han sigut els resultats obtinguts més destacats. Este últim resultat obri una nova línia d’estudi en la possible senyalització des de el múscul fins a altres teixits que desencadenen esta major supervivència. Per últim, també s’han estudiat els canvis d’expressió en els diferents gens per a cada genotip. Els resultats indiquen que l’alteració de un únic gen pot comportar l’alteració d’altres distints, serà important per tant entendre l’organisme com a un tot i no solament centrar-se en un gen., [EN] This study focuses on altering the genes involved in mitochondrial dynamics Drp1, Opa1 and Mfn2 by overexpression (Ov) and interference (RNAi), and its relationship with survival, the engine capacity and physiological defects such as weight and ROS production (reactive oxygen species). These alterations have been directed in two specific tissues (whole fly and muscle) for possible differences. The serious consequences of overexpression of Opa1 in whole fly in all aspects that we have studied, and the increased survival in RNAi flies in muscle have been the most outstanding results. This latter result opens a new line of study in the possible signalling from the muscle to other tissues that trigger this increased survival. Finally, it has also been studied the expression changes in different genes for each genotype. The results indicate that altering a single gene may result in altered others, therefore, It will be important to understand the body as a whole and not only focusing on a single gene.

[ES] La levadura es un organismo unicelular que está expuesto a un entorno cambiante, con lo cual puede sufrir distintos tipos de estrés. Para poder adaptarse de manera rápida y eficaz a este entorno cambiante y hacer frente al estrés, las levaduras han desarrollado mecanismos de defensa y adaptación. Estos mecanismos incluyen la síntesis de proteínas, fluctuaciones del ciclo celular, etc., siendo esencial los cambios es los patrones de expresión génica. Además, se conoce la existencia del fenómeno de memoria transcripcional. Este fenómeno consiste en que una célula que previamente ha sido expuesta a una dosis de estrés no letal, proporciona una respuesta más rápida y eficaz cuando es sometida a un estrés posterior en un periodo corto de tiempo. En este trabajo se ha utilizado el sistema luciferasa para medir los cambios en la expresión génica in vivo y a tiempo real. El objetivo de este trabajo fue la construcción de un sistema integrativo de luciferasa desestabilizada. Este sistema fue aplicado al promotor osmoinducible GRE2 de levadura y de esta manera se consiguió estudiar la dinámica transcripcional de este gen en respuesta a estrés, comparando la construcción integrativa con una construcción plasmídica desarrollada con anterioridad. Además, se estudió también el fenómeno de memoria transcripcional en el gen GRE2 en respuesta a estrés osmótico. Como conclusión, el sistema integrativo de luciferasa desestabilizada permitió el estudio a nivel genómico de la dinámica transcripcional en respuesta a estrés osmótico. Por otra parte, se observó que el gen GRE2 no presenta el fenómeno de memoria transcripcional observado en los genes GAL, confirmando la existencia de una “memoria negativa”. Además, se pudo confirmar que la exposición previa a estrés salino proporciona una defensa frente a una exposición a estrés oxidativo posterior., [CA] El llevat és un organisme unicel·lular que es troba expost a un entorn canviant, per tant pot sofrir diferents tipus d’estrés. Amb el fi d’adaptar-se d’una manera rápida i eficaç a a aquest entorn canviant i fer front a l’estrés, el llevat ha desenvolupat mecanismes de defensa i d’adaptació. Aquests mecanismes inclouen la síntesi de proteïnes, fluctuacions del cicle cel·lular, etc., sent essencials els canvis als patrons d’expressió gènica. A més, es coneix l’existència del fenomen de memòria transcripcional. Aquest fenomen consisteix en que una cèl·lula, la qual prèviament ha estat exposta a una dosi d’estrés no letal, és capaç de respondre més rápida i eficaçment quan és sotmesa a un estrés posterior en un període curt de temps. En aquest treball ha sigut utilitzat el sistema luciferasa per a mesurar els canvis a l’expressió gènica in vivo i en temps real. L’objectiu d’aquest treball fou la construcció d’un sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada. Aquest sistema fou aplicat al promotor induït per estrés osmòtic, GRE2, de llevat. D’aquesta manera es va aconseguir estudiar la dinàmica transcripcional d’aquest gen en resposta a estrés, comparant aquesta construcció integrativa amb una construcció plasmídica construïda amb anterioritat. A més, es va estudiar el fenomen de memoria transcripcional en el gen GRE2 en resposta a estrés osmòtic. Com a conclusió, el sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada ha permés l’estudi a nivell genòmic de la dinàmica transcripcional en resposta a estrés osmòtic. D’altra banda, s’ha observat que el gen GRE2 no presenta el fenomen de memòria transcripcional descrit als gens GAL, confirmant així l’existència d’una “memòria negativa”. A més, s’ha pogut confirmar que l’exposició prèvia a estrés salí proporciona una defensa en front a una exposició a estrés oxidatiu posterior., [EN] Yeasts are single-cell organisms which are exposed to a changing environment, so they can suffer several kinds of stress. In order to adapt in a rapid and effective way to the changing environment and cope with stress, yeasts have developped different mechanisms for defense and adaptation. These mechanisms involve protein synthesis, cell cycle fluctuations, etc., being changes in gene expression patterns essential to this purpose. In addition, transcriptional memory has been previously described. This phenomenon consists of cells which have been previously exposed to a non-lethal dose of stress that are able to respond more quickly and effectively to a second round of stress in a short period of time. In this work, a luciferase system has been used in order to measure changes in gene expression in vivo and in real-time. The purpose of this work was the construction of an integrative system of destabilized luciferase. This system was applied to the yeast osmoinducible promoter GRE2 in order to study transcriptional dynamics of this gene in response to osmostress, comparing this integrative construction to a previously developped plasmid construction of the same gene. In addition, transcriptional memory of this gene in response to osmostress was also studied. As a conclusion, we were able to study in the chromosomal context the transcriptional dynamics in response to osmostress of the GRE2 gene using the integrative system of destabilized luciferase. On the other hand, it was observed that the GRE2 gene doesn’t show a transcriptional memory as described for the GAL genes, confirming the existence of a “negative memory”. In addition, we were able to confirm that a previous exposure to a non lethal dose of salt stress favours the later defensive response to oxidative stress.

[ES] Se pretende estudiar la expresión génica de diversos genes implicados en la dinámica mitocondrial de D. melanogaster. Existen estudios sobre la alteración de solo alguno de ellos, sus consecuencias fisiológicas, y sus implicaciones en enfermedades neurodegenerativas, pero no sobre su regulación cruzada. Se realizarán experimentos sobre la sobreexpresión y ARNi por PCR cuantitativa y se analizarán respuestas fisiológicas ante estrés oxidativo y alteraciones en la función de la mitocondria y los efectos sobre el sistema neuromuscular: alteraciones en la competencia neuromuscular (movilidad) hasta los 50 días. Se estudiarán los efectos en envejecimiento y viabilidad con curvas de supervivencia, y se analizarán otras alteraciones metabólicas, como el peso (1 y 5 semanas). El objetivo es, analizando la regulación cruzada, conocer su importancia en la función de la mitocondria, analizar sus implicaciones en competencia neuromuscular y otras alteraciones metabólicas., [CA] Este treball es centra en la alteració dels distints gens implicats en la dinàmica mitocondrial Drp1, Opa1 y Mfn2 per sobreexpresió (Ov) e interferència (RNAi), i la seua relació amb la supervivència, les capacitats locomotores i defectes fisiològics com el pes i la producció del ROS (reactive oxygen species). Estes alteracions s’han dirigit en dos teixits concrets (mosca sencera y múscul) per a observar possibles diferències. Les greus conseqüències de la sobreexpresió d’Opa1 en mosca completa en tots els aspectes estudiats, i l’augment de supervivència en les mosques RNAi en múscul han sigut els resultats obtinguts més destacats. Este últim resultat obri una nova línia d’estudi en la possible senyalització des de el múscul fins a altres teixits que desencadenen esta major supervivència. Per últim, també s’han estudiat els canvis d’expressió en els diferents gens per a cada genotip. Els resultats indiquen que l’alteració de un únic gen pot comportar l’alteració d’altres distints, serà important per tant entendre l’organisme com a un tot i no solament centrar-se en un gen., [EN] This study focuses on altering the genes involved in mitochondrial dynamics Drp1, Opa1 and Mfn2 by overexpression (Ov) and interference (RNAi), and its relationship with survival, the engine capacity and physiological defects such as weight and ROS production (reactive oxygen species). These alterations have been directed in two specific tissues (whole fly and muscle) for possible differences. The serious consequences of overexpression of Opa1 in whole fly in all aspects that we have studied, and the increased survival in RNAi flies in muscle have been the most outstanding results. This latter result opens a new line of study in the possible signalling from the muscle to other tissues that trigger this increased survival. Finally, it has also been studied the expression changes in different genes for each genotype. The results indicate that altering a single gene may result in altered others, therefore, It will be important to understand the body as a whole and not only focusing on a single gene.

[ES] La levadura es un organismo unicelular que está expuesto a un entorno cambiante, con lo cual puede sufrir distintos tipos de estrés. Para poder adaptarse de manera rápida y eficaz a este entorno cambiante y hacer frente al estrés, las levaduras han desarrollado mecanismos de defensa y adaptación. Estos mecanismos incluyen la síntesis de proteínas, fluctuaciones del ciclo celular, etc., siendo esencial los cambios es los patrones de expresión génica. Además, se conoce la existencia del fenómeno de memoria transcripcional. Este fenómeno consiste en que una célula que previamente ha sido expuesta a una dosis de estrés no letal, proporciona una respuesta más rápida y eficaz cuando es sometida a un estrés posterior en un periodo corto de tiempo. En este trabajo se ha utilizado el sistema luciferasa para medir los cambios en la expresión génica in vivo y a tiempo real. El objetivo de este trabajo fue la construcción de un sistema integrativo de luciferasa desestabilizada. Este sistema fue aplicado al promotor osmoinducible GRE2 de levadura y de esta manera se consiguió estudiar la dinámica transcripcional de este gen en respuesta a estrés, comparando la construcción integrativa con una construcción plasmídica desarrollada con anterioridad. Además, se estudió también el fenómeno de memoria transcripcional en el gen GRE2 en respuesta a estrés osmótico. Como conclusión, el sistema integrativo de luciferasa desestabilizada permitió el estudio a nivel genómico de la dinámica transcripcional en respuesta a estrés osmótico. Por otra parte, se observó que el gen GRE2 no presenta el fenómeno de memoria transcripcional observado en los genes GAL, confirmando la existencia de una “memoria negativa”. Además, se pudo confirmar que la exposición previa a estrés salino proporciona una defensa frente a una exposición a estrés oxidativo posterior., [CA] El llevat és un organisme unicel·lular que es troba expost a un entorn canviant, per tant pot sofrir diferents tipus d’estrés. Amb el fi d’adaptar-se d’una manera rápida i eficaç a a aquest entorn canviant i fer front a l’estrés, el llevat ha desenvolupat mecanismes de defensa i d’adaptació. Aquests mecanismes inclouen la síntesi de proteïnes, fluctuacions del cicle cel·lular, etc., sent essencials els canvis als patrons d’expressió gènica. A més, es coneix l’existència del fenomen de memòria transcripcional. Aquest fenomen consisteix en que una cèl·lula, la qual prèviament ha estat exposta a una dosi d’estrés no letal, és capaç de respondre més rápida i eficaçment quan és sotmesa a un estrés posterior en un període curt de temps. En aquest treball ha sigut utilitzat el sistema luciferasa per a mesurar els canvis a l’expressió gènica in vivo i en temps real. L’objectiu d’aquest treball fou la construcció d’un sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada. Aquest sistema fou aplicat al promotor induït per estrés osmòtic, GRE2, de llevat. D’aquesta manera es va aconseguir estudiar la dinàmica transcripcional d’aquest gen en resposta a estrés, comparant aquesta construcció integrativa amb una construcció plasmídica construïda amb anterioritat. A més, es va estudiar el fenomen de memoria transcripcional en el gen GRE2 en resposta a estrés osmòtic. Com a conclusió, el sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada ha permés l’estudi a nivell genòmic de la dinàmica transcripcional en resposta a estrés osmòtic. D’altra banda, s’ha observat que el gen GRE2 no presenta el fenomen de memòria transcripcional descrit als gens GAL, confirmant així l’existència d’una “memòria negativa”. A més, s’ha pogut confirmar que l’exposició prèvia a estrés salí proporciona una defensa en front a una exposició a estrés oxidatiu posterior., [EN] Yeasts are single-cell organisms which are exposed to a changing environment, so they can suffer several kinds of stress. In order to adapt in a rapid and effective way to the changing environment and cope with stress, yeasts have developped different mechanisms for defense and adaptation. These mechanisms involve protein synthesis, cell cycle fluctuations, etc., being changes in gene expression patterns essential to this purpose. In addition, transcriptional memory has been previously described. This phenomenon consists of cells which have been previously exposed to a non-lethal dose of stress that are able to respond more quickly and effectively to a second round of stress in a short period of time. In this work, a luciferase system has been used in order to measure changes in gene expression in vivo and in real-time. The purpose of this work was the construction of an integrative system of destabilized luciferase. This system was applied to the yeast osmoinducible promoter GRE2 in order to study transcriptional dynamics of this gene in response to osmostress, comparing this integrative construction to a previously developped plasmid construction of the same gene. In addition, transcriptional memory of this gene in response to osmostress was also studied. As a conclusion, we were able to study in the chromosomal context the transcriptional dynamics in response to osmostress of the GRE2 gene using the integrative system of destabilized luciferase. On the other hand, it was observed that the GRE2 gene doesn’t show a transcriptional memory as described for the GAL genes, confirming the existence of a “negative memory”. In addition, we were able to confirm that a previous exposure to a non lethal dose of salt stress favours the later defensive response to oxidative stress.

[ES] La levadura es un organismo unicelular que está expuesto a un entorno cambiante, con lo cual puede sufrir distintos tipos de estrés. Para poder adaptarse de manera rápida y eficaz a este entorno cambiante y hacer frente al estrés, las levaduras han desarrollado mecanismos de defensa y adaptación. Estos mecanismos incluyen la síntesis de proteínas, fluctuaciones del ciclo celular, etc., siendo esencial los cambios es los patrones de expresión génica. Además, se conoce la existencia del fenómeno de memoria transcripcional. Este fenómeno consiste en que una célula que previamente ha sido expuesta a una dosis de estrés no letal, proporciona una respuesta más rápida y eficaz cuando es sometida a un estrés posterior en un periodo corto de tiempo. En este trabajo se ha utilizado el sistema luciferasa para medir los cambios en la expresión génica in vivo y a tiempo real. El objetivo de este trabajo fue la construcción de un sistema integrativo de luciferasa desestabilizada. Este sistema fue aplicado al promotor osmoinducible GRE2 de levadura y de esta manera se consiguió estudiar la dinámica transcripcional de este gen en respuesta a estrés, comparando la construcción integrativa con una construcción plasmídica desarrollada con anterioridad. Además, se estudió también el fenómeno de memoria transcripcional en el gen GRE2 en respuesta a estrés osmótico. Como conclusión, el sistema integrativo de luciferasa desestabilizada permitió el estudio a nivel genómico de la dinámica transcripcional en respuesta a estrés osmótico. Por otra parte, se observó que el gen GRE2 no presenta el fenómeno de memoria transcripcional observado en los genes GAL, confirmando la existencia de una “memoria negativa”. Además, se pudo confirmar que la exposición previa a estrés salino proporciona una defensa frente a una exposición a estrés oxidativo posterior., [CA] El llevat és un organisme unicel·lular que es troba expost a un entorn canviant, per tant pot sofrir diferents tipus d’estrés. Amb el fi d’adaptar-se d’una manera rápida i eficaç a a aquest entorn canviant i fer front a l’estrés, el llevat ha desenvolupat mecanismes de defensa i d’adaptació. Aquests mecanismes inclouen la síntesi de proteïnes, fluctuacions del cicle cel·lular, etc., sent essencials els canvis als patrons d’expressió gènica. A més, es coneix l’existència del fenomen de memòria transcripcional. Aquest fenomen consisteix en que una cèl·lula, la qual prèviament ha estat exposta a una dosi d’estrés no letal, és capaç de respondre més rápida i eficaçment quan és sotmesa a un estrés posterior en un període curt de temps. En aquest treball ha sigut utilitzat el sistema luciferasa per a mesurar els canvis a l’expressió gènica in vivo i en temps real. L’objectiu d’aquest treball fou la construcció d’un sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada. Aquest sistema fou aplicat al promotor induït per estrés osmòtic, GRE2, de llevat. D’aquesta manera es va aconseguir estudiar la dinàmica transcripcional d’aquest gen en resposta a estrés, comparant aquesta construcció integrativa amb una construcció plasmídica construïda amb anterioritat. A més, es va estudiar el fenomen de memoria transcripcional en el gen GRE2 en resposta a estrés osmòtic. Com a conclusió, el sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada ha permés l’estudi a nivell genòmic de la dinàmica transcripcional en resposta a estrés osmòtic. D’altra banda, s’ha observat que el gen GRE2 no presenta el fenomen de memòria transcripcional descrit als gens GAL, confirmant així l’existència d’una “memòria negativa”. A més, s’ha pogut confirmar que l’exposició prèvia a estrés salí proporciona una defensa en front a una exposició a estrés oxidatiu posterior., [EN] Yeasts are single-cell organisms which are exposed to a changing environment, so they can suffer several kinds of stress. In order to adapt in a rapid and effective way to the changing environment and cope with stress, yeasts have developped different mechanisms for defense and adaptation. These mechanisms involve protein synthesis, cell cycle fluctuations, etc., being changes in gene expression patterns essential to this purpose. In addition, transcriptional memory has been previously described. This phenomenon consists of cells which have been previously exposed to a non-lethal dose of stress that are able to respond more quickly and effectively to a second round of stress in a short period of time. In this work, a luciferase system has been used in order to measure changes in gene expression in vivo and in real-time. The purpose of this work was the construction of an integrative system of destabilized luciferase. This system was applied to the yeast osmoinducible promoter GRE2 in order to study transcriptional dynamics of this gene in response to osmostress, comparing this integrative construction to a previously developped plasmid construction of the same gene. In addition, transcriptional memory of this gene in response to osmostress was also studied. As a conclusion, we were able to study in the chromosomal context the transcriptional dynamics in response to osmostress of the GRE2 gene using the integrative system of destabilized luciferase. On the other hand, it was observed that the GRE2 gene doesn’t show a transcriptional memory as described for the GAL genes, confirming the existence of a “negative memory”. In addition, we were able to confirm that a previous exposure to a non lethal dose of salt stress favours the later defensive response to oxidative stress.

[ES] Se pretende estudiar la expresión génica de diversos genes implicados en la dinámica mitocondrial de D. melanogaster. Existen estudios sobre la alteración de solo alguno de ellos, sus consecuencias fisiológicas, y sus implicaciones en enfermedades neurodegenerativas, pero no sobre su regulación cruzada. Se realizarán experimentos sobre la sobreexpresión y ARNi por PCR cuantitativa y se analizarán respuestas fisiológicas ante estrés oxidativo y alteraciones en la función de la mitocondria y los efectos sobre el sistema neuromuscular: alteraciones en la competencia neuromuscular (movilidad) hasta los 50 días. Se estudiarán los efectos en envejecimiento y viabilidad con curvas de supervivencia, y se analizarán otras alteraciones metabólicas, como el peso (1 y 5 semanas). El objetivo es, analizando la regulación cruzada, conocer su importancia en la función de la mitocondria, analizar sus implicaciones en competencia neuromuscular y otras alteraciones metabólicas., [CA] Este treball es centra en la alteració dels distints gens implicats en la dinàmica mitocondrial Drp1, Opa1 y Mfn2 per sobreexpresió (Ov) e interferència (RNAi), i la seua relació amb la supervivència, les capacitats locomotores i defectes fisiològics com el pes i la producció del ROS (reactive oxygen species). Estes alteracions s’han dirigit en dos teixits concrets (mosca sencera y múscul) per a observar possibles diferències. Les greus conseqüències de la sobreexpresió d’Opa1 en mosca completa en tots els aspectes estudiats, i l’augment de supervivència en les mosques RNAi en múscul han sigut els resultats obtinguts més destacats. Este últim resultat obri una nova línia d’estudi en la possible senyalització des de el múscul fins a altres teixits que desencadenen esta major supervivència. Per últim, també s’han estudiat els canvis d’expressió en els diferents gens per a cada genotip. Els resultats indiquen que l’alteració de un únic gen pot comportar l’alteració d’altres distints, serà important per tant entendre l’organisme com a un tot i no solament centrar-se en un gen., [EN] This study focuses on altering the genes involved in mitochondrial dynamics Drp1, Opa1 and Mfn2 by overexpression (Ov) and interference (RNAi), and its relationship with survival, the engine capacity and physiological defects such as weight and ROS production (reactive oxygen species). These alterations have been directed in two specific tissues (whole fly and muscle) for possible differences. The serious consequences of overexpression of Opa1 in whole fly in all aspects that we have studied, and the increased survival in RNAi flies in muscle have been the most outstanding results. This latter result opens a new line of study in the possible signalling from the muscle to other tissues that trigger this increased survival. Finally, it has also been studied the expression changes in different genes for each genotype. The results indicate that altering a single gene may result in altered others, therefore, It will be important to understand the body as a whole and not only focusing on a single gene.

[ES] Se pretende estudiar la expresión génica de diversos genes implicados en la dinámica mitocondrial de D. melanogaster. Existen estudios sobre la alteración de solo alguno de ellos, sus consecuencias fisiológicas, y sus implicaciones en enfermedades neurodegenerativas, pero no sobre su regulación cruzada. Se realizarán experimentos sobre la sobreexpresión y ARNi por PCR cuantitativa y se analizarán respuestas fisiológicas ante estrés oxidativo y alteraciones en la función de la mitocondria y los efectos sobre el sistema neuromuscular: alteraciones en la competencia neuromuscular (movilidad) hasta los 50 días. Se estudiarán los efectos en envejecimiento y viabilidad con curvas de supervivencia, y se analizarán otras alteraciones metabólicas, como el peso (1 y 5 semanas). El objetivo es, analizando la regulación cruzada, conocer su importancia en la función de la mitocondria, analizar sus implicaciones en competencia neuromuscular y otras alteraciones metabólicas., [CA] Este treball es centra en la alteració dels distints gens implicats en la dinàmica mitocondrial Drp1, Opa1 y Mfn2 per sobreexpresió (Ov) e interferència (RNAi), i la seua relació amb la supervivència, les capacitats locomotores i defectes fisiològics com el pes i la producció del ROS (reactive oxygen species). Estes alteracions s’han dirigit en dos teixits concrets (mosca sencera y múscul) per a observar possibles diferències. Les greus conseqüències de la sobreexpresió d’Opa1 en mosca completa en tots els aspectes estudiats, i l’augment de supervivència en les mosques RNAi en múscul han sigut els resultats obtinguts més destacats. Este últim resultat obri una nova línia d’estudi en la possible senyalització des de el múscul fins a altres teixits que desencadenen esta major supervivència. Per últim, també s’han estudiat els canvis d’expressió en els diferents gens per a cada genotip. Els resultats indiquen que l’alteració de un únic gen pot comportar l’alteració d’altres distints, serà important per tant entendre l’organisme com a un tot i no solament centrar-se en un gen., [EN] This study focuses on altering the genes involved in mitochondrial dynamics Drp1, Opa1 and Mfn2 by overexpression (Ov) and interference (RNAi), and its relationship with survival, the engine capacity and physiological defects such as weight and ROS production (reactive oxygen species). These alterations have been directed in two specific tissues (whole fly and muscle) for possible differences. The serious consequences of overexpression of Opa1 in whole fly in all aspects that we have studied, and the increased survival in RNAi flies in muscle have been the most outstanding results. This latter result opens a new line of study in the possible signalling from the muscle to other tissues that trigger this increased survival. Finally, it has also been studied the expression changes in different genes for each genotype. The results indicate that altering a single gene may result in altered others, therefore, It will be important to understand the body as a whole and not only focusing on a single gene.

[ES] La levadura es un organismo unicelular que está expuesto a un entorno cambiante, con lo cual puede sufrir distintos tipos de estrés. Para poder adaptarse de manera rápida y eficaz a este entorno cambiante y hacer frente al estrés, las levaduras han desarrollado mecanismos de defensa y adaptación. Estos mecanismos incluyen la síntesis de proteínas, fluctuaciones del ciclo celular, etc., siendo esencial los cambios es los patrones de expresión génica. Además, se conoce la existencia del fenómeno de memoria transcripcional. Este fenómeno consiste en que una célula que previamente ha sido expuesta a una dosis de estrés no letal, proporciona una respuesta más rápida y eficaz cuando es sometida a un estrés posterior en un periodo corto de tiempo. En este trabajo se ha utilizado el sistema luciferasa para medir los cambios en la expresión génica in vivo y a tiempo real. El objetivo de este trabajo fue la construcción de un sistema integrativo de luciferasa desestabilizada. Este sistema fue aplicado al promotor osmoinducible GRE2 de levadura y de esta manera se consiguió estudiar la dinámica transcripcional de este gen en respuesta a estrés, comparando la construcción integrativa con una construcción plasmídica desarrollada con anterioridad. Además, se estudió también el fenómeno de memoria transcripcional en el gen GRE2 en respuesta a estrés osmótico. Como conclusión, el sistema integrativo de luciferasa desestabilizada permitió el estudio a nivel genómico de la dinámica transcripcional en respuesta a estrés osmótico. Por otra parte, se observó que el gen GRE2 no presenta el fenómeno de memoria transcripcional observado en los genes GAL, confirmando la existencia de una “memoria negativa”. Además, se pudo confirmar que la exposición previa a estrés salino proporciona una defensa frente a una exposición a estrés oxidativo posterior., [CA] El llevat és un organisme unicel·lular que es troba expost a un entorn canviant, per tant pot sofrir diferents tipus d’estrés. Amb el fi d’adaptar-se d’una manera rápida i eficaç a a aquest entorn canviant i fer front a l’estrés, el llevat ha desenvolupat mecanismes de defensa i d’adaptació. Aquests mecanismes inclouen la síntesi de proteïnes, fluctuacions del cicle cel·lular, etc., sent essencials els canvis als patrons d’expressió gènica. A més, es coneix l’existència del fenomen de memòria transcripcional. Aquest fenomen consisteix en que una cèl·lula, la qual prèviament ha estat exposta a una dosi d’estrés no letal, és capaç de respondre més rápida i eficaçment quan és sotmesa a un estrés posterior en un període curt de temps. En aquest treball ha sigut utilitzat el sistema luciferasa per a mesurar els canvis a l’expressió gènica in vivo i en temps real. L’objectiu d’aquest treball fou la construcció d’un sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada. Aquest sistema fou aplicat al promotor induït per estrés osmòtic, GRE2, de llevat. D’aquesta manera es va aconseguir estudiar la dinàmica transcripcional d’aquest gen en resposta a estrés, comparant aquesta construcció integrativa amb una construcció plasmídica construïda amb anterioritat. A més, es va estudiar el fenomen de memoria transcripcional en el gen GRE2 en resposta a estrés osmòtic. Com a conclusió, el sistema integratiu de luciferasa desestabilitzada ha permés l’estudi a nivell genòmic de la dinàmica transcripcional en resposta a estrés osmòtic. D’altra banda, s’ha observat que el gen GRE2 no presenta el fenomen de memòria transcripcional descrit als gens GAL, confirmant així l’existència d’una “memòria negativa”. A més, s’ha pogut confirmar que l’exposició prèvia a estrés salí proporciona una defensa en front a una exposició a estrés oxidatiu posterior., [EN] Yeasts are single-cell organisms which are exposed to a changing environment, so they can suffer several kinds of stress. In order to adapt in a rapid and effective way to the changing environment and cope with stress, yeasts have developped different mechanisms for defense and adaptation. These mechanisms involve protein synthesis, cell cycle fluctuations, etc., being changes in gene expression patterns essential to this purpose. In addition, transcriptional memory has been previously described. This phenomenon consists of cells which have been previously exposed to a non-lethal dose of stress that are able to respond more quickly and effectively to a second round of stress in a short period of time. In this work, a luciferase system has been used in order to measure changes in gene expression in vivo and in real-time. The purpose of this work was the construction of an integrative system of destabilized luciferase. This system was applied to the yeast osmoinducible promoter GRE2 in order to study transcriptional dynamics of this gene in response to osmostress, comparing this integrative construction to a previously developped plasmid construction of the same gene. In addition, transcriptional memory of this gene in response to osmostress was also studied. As a conclusion, we were able to study in the chromosomal context the transcriptional dynamics in response to osmostress of the GRE2 gene using the integrative system of destabilized luciferase. On the other hand, it was observed that the GRE2 gene doesn’t show a transcriptional memory as described for the GAL genes, confirming the existence of a “negative memory”. In addition, we were able to confirm that a previous exposure to a non lethal dose of salt stress favours the later defensive response to oxidative stress.

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2017-2018, L'arsènic inorgànic es presenta com un carcinogen molt ben establert en humans. Milions de persones es troben exposades arreu del món, fonamentalment a través de l'aigua de consum contaminada per aquest compost. Encara que existeixen múltiples mecanismes d'acció pels quals l'arsènic pot exercir els seus efectes carcinògens, la generació de dany oxidatiu en el DNA a partir de les espècies reactives d'oxigen derivades de la seva biotransformació es presenta com un dels mecanismes importants a l'hora d'explicar l'aparició dels fenòmens tumorals associats amb la seva exposició. En aquest context, l'objectiu principal d'aquesta Tesi ha estat demostrar la connexió existent entre la presència de dany oxidatiu i la carcinogènesi associada a una exposició amb arsènic inorgànic. Per arribar a aquest objectiu s'ha implementat una estratègia innovadora de treball en el qual s'emulen les condicions d'exposició ambiental a les que es troben exposades les poblacions humanes. Concretament, aquesta estratègia es basa a desenvolupar un model d'exposició crònica in vitro a dosis subtòxiques d'arsènic inorgànic. A més, s'ha utilitzat un model cel·lular particular constituït per dues línies cel·lulars isogèniques de fibroblasts embrionaris de ratolí (MEF), una de les quals és deficient en la reparació de lesions oxidants del DNA que requereixen el mecanisme BER, exhibint un genotip knockout pel gen Ogg1, un dels gens principals de l'esmentada ruta de reparació del DNA. Al llarg d'aquest període d'exposició crònica a dosis de 0,5, 1 i 2 µM d'arsenit sòdic, es van avaluar diferents paràmetres en ambdues línies cel·lulars, els valors dels quals van ser comparats amb els corresponents controls temporals. Dits paràmetres mesuren els nivells acumulats de dany oxidatiu (8-OH-dG), la capacitat de reparar el dany en el DNA, l'estudi de possibles mecanismes d'adaptació i, finalment, l'adquisició d'un fenotip tumoral in vitro en ambdues línies cel·lulars al llarg d'un procés d'exposició arsenit sò, Inorganic arsenic is presented as a very well established human carcinogen. Millions of people around the world are exposed to this compound mainly through contaminated drinking water. Although there are multiple mechanisms of action by which arsenic may exercise their carcinogenic effects, the generation of oxidative DNA damage from reactive oxygen species derived from its biotransformation is presented as one of the most important mechanisms explaining the associated cancer phenomena. In this context, the main objective of this thesis was to demonstrate the connection between the presence of oxidative damage and carcinogenesis, linked to inorganic arsenic exposure. In order to reach this objective, we have implemented an innovative strategy plan which emulated environmental conditions in which human populations are exposed. Specifically, this strategy is based on developing an in vitro model of chronic exposure to subtoxic inorganic arsenic doses. In addition, we used a particular cell model comprising two isogenic cell lines from mouse embryonic fibroblasts (MEF), being one of them deficient in the repair of oxidative DNA lesions that require the BER mechanism, showing a knockout genotype for Ogg1, one of the major genes of this DNA repair pathway. Throughout this period, cells were exposed to 0.5, 1 and 2 µM of sodium arsenite for 40 weeks. Different parameters were evaluated in both cell lines, the values of which were compared with the corresponding time-matched controls. These parameters were the accumulated levels of oxidative damage (8-OH-dG), the ability of repairing DNA damage, the mechanisms of adaptation and, finally, the acquisition of an in vitro tumor phenotype. Results supported the main hypothesis. Thus, Ogg1 deficient cell lines chronically exposed to arsenic showed a progressive accumulation of oxidative DNA damage, whereas that increase was not detected in its wildtype counterparts. Moreover, the efficiency of DNA repair mechanisms in repairing

L'activitat Pkh resulta essencial pel creixement vegetatiu del llevat Saccharomyces cerevisiae i es proporcionada principalment per Pkh1 i Pkh2. Es desconeixen però, en gran mesura, tant la totalitat de les seves funcions cel·lulars com els mecanismes de regulació. Amb l'objectiu d'estudiar les funcions de les proteïnes Pkh en llevat, els diferents grups d'investigació han utilitzat fins a dia d'avui una única aproximació consistent en l'eliminació del gen PKH2 i la substitució de PKH1 per una versió que codifica una proteïna l'activitat de la qual resulta suprimida a 37 ºC. L'ús d'aquesta estratègia implica un estrès tèrmic per les cèl·lules de llevat, les quals responen activant la via de la CWI, on es troba implicada la via Pkh-Pkc1-MAPK. És per aquesta raó que en aquest treball s'ha utilitzat una estratègia diferent, desenvolupada al laboratori, la qual consisteix en l'obtenció d'una soca mutant en la que se li han suprimit els gens PKH1 i PKH3 i en la que s'ha col·locat un promotor regulable per doxiciclina que controla l'expressió de PKH2. Gràcies a aquesta soca hem pogut verificar per primera vegada que les proteïnes Pkh són necessàries per la fosforilació de Slt2 en front a diversos estressos de paret cel·lular. A més, s'han estudiat els canvis a nivell transcripcional provocats per la manca de les proteïnes Pkh, revelant que es produeix una resposta característica d'una situació d'estrès oxidatiu. En efecte, les cèl·lules sense activitat Pkh acumulen més ROS i aquest fet va acompanyat d'un procés de mort cel·lular programada independent de la metacaspasa del llevat Mca1, segons els anàlisis de TUNEL que s'han realitzat. Els fenotips d'estrès oxidatiu i mort cel·lular es veuen disminuïts en part, per l'activació de la via MAPK de Slt2 mitjançant l'expressió d'una versió constitutivament activa de la MAPKK Bck1 . Quelcom que afegeix complexitat a la regulació d'aquesta família de cinases, és el fet que alguns esfingolípids de cadena llarga o esfingolípids com, Pkh activity is essential for vegetative growth of yeast Saccharomyces cerevisiae and is mainly provided by Pkh1 and Pkh2. However, it is still largely unknown the set of cellular functions and the regulatory mechanisms of Pkh. With the aim of studying the functions of Pkh proteins in yeast, different research groups have used the approach consisting in the deletion of the gene PKH2 and replacement of PKH1 by a protein version whose activity is suppressed at 37 ºC. The use of this strategy involves a heat stress for yeast cells and, consequently, activation of the CWI pathway, where the Pkh-Pkc1-Slt2 MAPK pathway is involved. For this reason we have used a different strategy, developed in the laboratory, for this study, consisting in generate a mutant strain where PKH1 and PKH3 genes were deleted and PKH2 was placed under control of doxycycline-repressed promoter. The use of this strain allowed us to verify, for the first time, that Pkh proteins are required for the phosphorylation of Slt2 in response to several cell wall stresses. We have also studied the transcriptional changes caused by lack of Pkh proteins, revealing that there is a response similar to that induced by oxidative stress. Indeed, cells without Pkh activity accumulate ROS and this was accompanied by a process of programmed cell death that was independent of the yeast metacaspasa Mca1, according to performed TUNEL analysis. The phenotypes of oxidative stress and cell death were attenuated, at least in part, by the activation of the Slt2 MAPK by expression of a constitutively active version of MAPKK Bck1. An element that adds complexity to the regulation of this kinases family is that long-chain sphingolipids, or yeast complex sphingolipids, could regulate Pkh1 signaling pathway. It is known that Pkh proteins, unlike mammalian PDK1, have a larger C-terminal domain of unknown function that apparently lacks a PH domain, which is essential for the binding of PDK1 to PtdIns(3,4,5)P3 (a lipid that is not s

L'activitat Pkh resulta essencial pel creixement vegetatiu del llevat Saccharomyces cerevisiae i es proporcionada principalment per Pkh1 i Pkh2. Es desconeixen però, en gran mesura, tant la totalitat de les seves funcions cel·lulars com els mecanismes de regulació. Amb l'objectiu d'estudiar les funcions de les proteïnes Pkh en llevat, els diferents grups d'investigació han utilitzat fins a dia d'avui una única aproximació consistent en l'eliminació del gen PKH2 i la substitució de PKH1 per una versió que codifica una proteïna l'activitat de la qual resulta suprimida a 37 ºC. L'ús d'aquesta estratègia implica un estrès tèrmic per les cèl·lules de llevat, les quals responen activant la via de la CWI, on es troba implicada la via Pkh-Pkc1-MAPK. És per aquesta raó que en aquest treball s'ha utilitzat una estratègia diferent, desenvolupada al laboratori, la qual consisteix en l'obtenció d'una soca mutant en la que se li han suprimit els gens PKH1 i PKH3 i en la que s'ha col·locat un promotor regulable per doxiciclina que controla l'expressió de PKH2. Gràcies a aquesta soca hem pogut verificar per primera vegada que les proteïnes Pkh són necessàries per la fosforilació de Slt2 en front a diversos estressos de paret cel·lular. A més, s'han estudiat els canvis a nivell transcripcional provocats per la manca de les proteïnes Pkh, revelant que es produeix una resposta característica d'una situació d'estrès oxidatiu. En efecte, les cèl·lules sense activitat Pkh acumulen més ROS i aquest fet va acompanyat d'un procés de mort cel·lular programada independent de la metacaspasa del llevat Mca1, segons els anàlisis de TUNEL que s'han realitzat. Els fenotips d'estrès oxidatiu i mort cel·lular es veuen disminuïts en part, per l'activació de la via MAPK de Slt2 mitjançant l'expressió d'una versió constitutivament activa de la MAPKK Bck1 . Quelcom que afegeix complexitat a la regulació d'aquesta família de cinases, és el fet que alguns esfingolípids de cadena llarga o esfingolípids com, Pkh activity is essential for vegetative growth of yeast Saccharomyces cerevisiae and is mainly provided by Pkh1 and Pkh2. However, it is still largely unknown the set of cellular functions and the regulatory mechanisms of Pkh. With the aim of studying the functions of Pkh proteins in yeast, different research groups have used the approach consisting in the deletion of the gene PKH2 and replacement of PKH1 by a protein version whose activity is suppressed at 37 ºC. The use of this strategy involves a heat stress for yeast cells and, consequently, activation of the CWI pathway, where the Pkh-Pkc1-Slt2 MAPK pathway is involved. For this reason we have used a different strategy, developed in the laboratory, for this study, consisting in generate a mutant strain where PKH1 and PKH3 genes were deleted and PKH2 was placed under control of doxycycline-repressed promoter. The use of this strain allowed us to verify, for the first time, that Pkh proteins are required for the phosphorylation of Slt2 in response to several cell wall stresses. We have also studied the transcriptional changes caused by lack of Pkh proteins, revealing that there is a response similar to that induced by oxidative stress. Indeed, cells without Pkh activity accumulate ROS and this was accompanied by a process of programmed cell death that was independent of the yeast metacaspasa Mca1, according to performed TUNEL analysis. The phenotypes of oxidative stress and cell death were attenuated, at least in part, by the activation of the Slt2 MAPK by expression of a constitutively active version of MAPKK Bck1. An element that adds complexity to the regulation of this kinases family is that long-chain sphingolipids, or yeast complex sphingolipids, could regulate Pkh1 signaling pathway. It is known that Pkh proteins, unlike mammalian PDK1, have a larger C-terminal domain of unknown function that apparently lacks a PH domain, which is essential for the binding of PDK1 to PtdIns(3,4,5)P3 (a lipid that is not s

El objetivo principal de esta tesis es el estudio de los efectos de las altas temperaturas en el desarrollo gamético y cómo el uso de agentes antioxidantes suplementados a los medios de maduración o mantenimiento/congelación de espermatozoides podría contrarrestar los efectos negativos del estrés térmico y/o de la excesiva producción de radicales libres de oxígeno (ROS), con la finalidad de encontrar métodos adicionales que mejoren la fertilidad durante la época cálida del año. En el capítulo 1 se ha evaluado la influencia del estrés térmico sobre la maduración de ovocitos bovinos en comparación con ovocitos sobremadurados. Los ovocitos estresados térmicamente (41.5ºC, entre las 18-21h de maduración; HSO) y sobremadurados (28h de maduración; OMO) tienen 17.1 y 18 veces más probabilidades de presentar maduración ovocitaria anómala en comparación con los ovocitos madurados bajo condiciones fisiológicas (38.5ºC). Así pues, el estrés térmico produce un envejecimiento ovocitario mediante la aceleración de los procesos nucleares y citoplasmáticos de una forma similar a los que se producen durante la sobremaduración. El objetivo del segundo capítulo fue comparar los efectos del estrés térmico en la maduración ovocitaria según si estos son obtenidos en la época fría (Febrero-Marzo) o cálida (Mayo-Junio) del año. Sólo pudo detectarse la interacción entre la época del año y el tratamiento al que fueron expuestos los ovocitos en cuanto a maduración citoplasmática, siendo los ovocitos obtenidos durante la época fría 25.96 veces más probables de mostrar una maduración anómala cuando se someten a estrés térmico. Así pues, existe una mayor tolerancia al estrés térmico cuando los ovocitos provienen de la época cálida del año en comparación con los obtenidos en la época fría. En el capítulo 3, se evaluó el supuesto efecto protector de agentes antioxidantes suplementados en el medio de maduración de HSO bovinos. El retinol mejoró la progresión de los ovocitos a MII (P = 0.031), aunqu, The general aim of this thesis has been the study of the effects of high temperatures on gamete development and how the use of antioxidant agents supplemented to the maturation medium and sperm storage/freezing extenders could counteract the negative effects of heat stress and/or the excessive production of reactive oxygen species (ROS), in order to find additional methods to improve fertility during the warm season of the year. In chapter 1, the influence of heat stress on bovine oocyte maturation was evaluated and compared with overmatured oocytes. Based on the odds ratio, heat-stressed (41.5ºC, 18-21h of maturation; HSO) and overmatured (28h of maturation; OMO) oocytes were, 17.1 and 18 times more likely to show anomalous oocyte maturation, respectively, than control oocytes (38.5ºC; CO). Hence, heat stress proved to be valuable in aging oocytes by advancing nuclear and cytoplasmic processes in a similar form to that of oocyte overmaturation. The aim of chapter 2 was to compare the effects of heat stress on bovine oocyte maturation from oocytes collected during the cold (February-March) or warm (May-June) periods of the year. Only a significant interaction between season of collection and treatment was found in terms of cytoplasmic maturation, being oocytes collected during the cold season 25.96 times more likely to show an anomalous maturation when exposed to the heat treatment. From this chapter, it can be concluded that exists a higher tolerance to heat stress from oocytes harvested in the warm season compared to those collected in the cold period of the year. In chapter 3, the presumptive protective effects of antioxidant agents (retinol, retinyl and oleic acid) on maturation medium were evaluated on bovine HSO. Retinol allowed to improve the oocyte MII progression under heat stress conditions (P = 0.031), although retinyl and oleic acid, at the concentrations used in this study, could not counteract adverse effects of HS. Hence, retinol proved to be valuable

Introducció: En el context de la síndrome del destret respiratori agut (SDRA), neutròfils activats emigren dels capil·lars pulmonars cap a l'alvèol i a l'espai intersticial, on alliberen radicals lliures d'oxigen anomenats espècies reactives de l'oxigen (ROS) que juguen un paper molt important en la patogènesis del SDRA. La secreció de ROS i d'altres mediadors proinflamatoris culminen en la lesió de la membrana alveolo-capil·lar, causant increment de la permeabilitat i edema pulmonar. Quan ROS interaccionen amb els lípids de les membranes de les cèl·lules pulmonars, té lloc un procés anomenat peroxidació lipídica, que dóna lloc, en última instància, a la generació de components orgànics volàtils (VOCs) com pentà, malondialdehid, propionaldehid i acetona. Donat que aquests components són volàtils i s'originen primerament en el pulmó, s'esperaria que fossin trobats en l'aire exhalat abans que en la sang. Objectius: L'objectiu principal fou determinar si els prèviament esmentats productes de peroxidació lipídica poden ser mesurats on-line en l'aire expirat dels pacients amb SDRA i si la seva concentració és més alta en comparació amb el grup control, sense lesió pulmonar aguda. Els objectius secundaris foren determinar: i) la resposta inflamatòria sistèmica a través de la proteïna C-reactiva, interleuquina-6 i procalcitonina en sang; ii) si hi ha associació lineal entre les concentracions dels diferents VOCs i entre els VOCs i els marcadors d'inflamació sistèmics, així com també entre VOCs i severitat de la lesió pulmonar expressada per l'escala LIS (Lung Injury Score) i PaO2/FiO2. Disseny: Anàlisi transversal dels VOCs i dels marcadors d'inflamació sistèmics dins d'un estudi observacional prospectiu descriptiu de paràmetres clínics portat a terme en el període 2009-2011. Context: Unitat de Cures Intensives medicoquirúrgica en un hospital universitari amb 20 llits. Pacients: Es van incloure de manera prospectiva pacients amb SDRA (dins de les primeres 48h del diagnòsti, Background: In the setting of acute respiratory distress syndrome (ARDS), activated neutrophils migrate from pulmonary capillaries into the alveolar and interstitial spaces, where they release oxygen free radicals called reactive oxygen species (ROS). ROS play a major role in the pathogenesis of ARDS. The secretion of ROS and other proinflammatory mediators leads to damage to alveolar-capillary membrane, causing increased permeability and pulmonary edema. When ROS interact with lipids from pulmonary cell membranes, a process termed lipid peroxidation takes place, ultimately resulting in the generation of volatile organic compounds (VOCs) such as pentane, malondialdehyde, propionaldehyde, and acetone. Since these compounds are volatile and originate primarily in the lung, they would be expected to be found in exhaled breath earlier than in the blood. Objectives: The primary endpoint was to determine whether the above-mentioned lipid peroxidation products can be measured online in expiratory air of patients with ARDS and whether their concentrations are higher than in a control group without acute lung injury. Secondary endpoints were to determine i) the systemic inflammatory response measured by C-reactive protein, interleukin-6, and procalcitonin in blood; ii) whether there is a linear association between the concentrations of different VOCs and between VOCs and systemic inflammatory markers, as well as between VOCs and lung injury severity expressed by the Lung Injury Score (LIS) and PaO2/FiO2 ratio. Design: A cross-sectional analysis of VOCs and systemic inflammatory markers within a prospective observational descriptive study of clinical parameters conducted from 2009 to 2011. Setting: A 20-bed medical-surgical intensive care unit in a university hospital. Patients: We prospectively enrolled patients with ARDS (within the first 48h of diagnosis) (n=16) and mechanically ventilated patients without acute lung injury and without alveolar infiltrates on chest radiogr

Descripció del recurs: el 01 setembre 2012 2mM). Un augment de citotoxicitat provoca un increment de l'apoptosi i de la necrosi en les cèl·lules endometrials. En les cèl·lules del trofoblast la mort cel·lular es realitza mitjançant la necrosi, ja que no s'ha observat apoptosi depenent de l'activitat caspasa-3. L'oxidació alenteix o atura el cicle cel·lular en la fase G2-M en ambdós tipus cel·lulars. L'administració de NAC i quercetina, en aquest model, disminueix significativament el dany oxidatiu i els seus efectes, fins i tot en condicions de citotoxicitat severa. Els agents antioxidants només tenen efecte si estan presents durant l'estrès oxidatiu. El NAC té una millor activitat antioxidant que la quercetina i inhibeix totalment l'acció de l'agent oxidant. En l'endometri de dones infèrtils, s'observa un augment de l'expressió gènica de les proteïnes reguladores del complement CD46 i CD59 si es compara amb l'endometri de dones fèrtils. Els pacients infèrtils que han rebut el tractament combinat de pentoxifilina i vitamina E mostren una lleugera disminució en la seva expressió gènica de CD46 i CD59. CONCLUSIONS: De tots els agents antioxidants estudiats en aquesta tesi, el NAC ha mostrat la major eficiència per a disminuir el dany oxidatiu en cèl·lules implicades en la implantació embrionària com les cèl·lules endometrials i de trofoblast. Les dones infèrtils tenen augmentades les proteïnes CD46 i CD59 respecte les dones fèrtils. El tractament antioxidant de vitamina E i pentoxifilina provoca una lleugera disminució d'aquestes proteïnes. 2mM). Endometrial cells increase the apoptosis and the necrosis rates at a greater cytotoxicity. Trophoblast cells die through necrosis, so caspase-3-dependent apoptosis has not been observed. Oxidative stress induces cell cycle arrest at G2-M phase in both cells. Oxidative damage and its effects have been significantly decreased by NAC and quercetin, in this model, even at high cytotoxicity condition. Antioxidant activity occurs w, INTRODUCCIÓ: L'estrès oxidatiu està present en diferents patologies que poden cursar amb esterilitat femenina o amb complicacions durant l'embaràs, com per exemple l'endometriosi o la preeclàmpsia. L'augment crònic de les espècies reactives d'oxigen en el teixit endometrial i/o embrionari pot provocar dany cel·lular, inflamació local i autoimmunitat, dificultant la implantació de l'embrió i la gestació. L'ús d'antioxidants podria afavorir la implantació, ajudar al desenvolupament de l'embaràs i evitar l'avortament. OBJECTIUS: Avaluar l'acció antioxidant del n-acetilcisteïna (NAC), la quercetina, la catequina i la vitamina E en cèl·lules endometrials i en cèl·lules de trofoblast; estudiar el tractament combinat de vitamina E i pentoxifilina en dones infèrtils remeses a programes de reproducció assistida. MATERIALS I MÈTODES: S'ha avaluat l'efecte antioxidant del NAC, la quercetina, la catequina i la vitamina E inclosa en liposomes en el model d'oxidació de cèl·lules endometrials i de trofoblast, induint l'estrès oxidatiu amb diferents concentracions de peròxid d'hidrogen (H2O2). S'ha avaluat el dany oxidatiu mitjançant la viabilitat cel·lular (o citotoxicitat) pel mètode de bromur de 3-(4,5-dimetiltiazol-2-yl)-2,5-difenil-tetrazol (MTT). L'anàlisi de l'apoptosi s'ha realitzat mitjançant la valoració de l'externalització de la fosfatidilserina i l'activitat de la caspasa-3. Les fases del cicle cel·lular s'han analitzat mitjançant la quantificació del material gènic per citometria de flux. En l'estudi realitzat en un grup de dones infèrtils, s'ha analitzat l'efecte del tractament combinat de vitamina E i pentoxifilina sobre l'expressió de proteïnes reguladores del complement (CRPs), així com sobre el gruix i el volum de l'endometri d'aquestes dones. RESULTATS: S'ha establert diferents graus de citotoxicitat en cèl·lules endometrials i de trofoblast, segons la concentració del H2O2: citotoxicitat nul·la (≤1mM), moderada (1,5 i 2mM) i severa (>2mM). Un augment de citotox, Background: Oxidative stress plays a role in several pathologies that could be involved in female sterility or pregnancy complications, like endometriosis or preeclampsia. Chronic increase of reactive oxygen species in endometrial and/or embryonic tissue could cause cellular damage, local inflammation and autoimmunity, making embryo implantation and pregnancy difficult. Antioxidant therapy could help embryo implantation, pregnancy development and help to avoid miscarriage. Objective: To evaluate the antioxidant effect of n-acetilcystein (NAC), quercetin, catechin and vitamin E in endometrial and trophoblast cells; to study the combined treatment of vitamin E and pentoxifilline in infertile women Materials and methods: Antioxidant activity of NAC, quercetin, catechin and liposome-encapsulated vitamin E has been evaluated in an oxidative model with endometrial and trophoblast cells. Oxidative stress has been induced by several concentrations of hydrogen peroxide (H2O2). Oxidative damage has been evaluated by cell viability (or cytotoxicity) using 3-(4,5-dimethylthiazol-2-yl)-2,5-diphenyltetrazolium bromide (MTT) assay. Apoptosis analysis has been measured by the phosphatidyl serine externalization and the caspase-3 activity. Cell cycle phases have been analysed by DNA quantification using flow cytometry. In the infertile women study, we have analysed the effect of the combined treatment of vitamin E and pentoxifilline in the complement regulatory protein (CRP) expression, endometrial thickness and endometrial volume. Results: Cytotoxicity grades have been established in endometrial and trophoblast cells according to H2O2 concentration: light cytotoxicity (≤1mM), moderate cytotoxicity (1,5 i 2mM) and high cytotocixity(>2mM). Endometrial cells increase the apoptosis and the necrosis rates at a greater cytotoxicity. Trophoblast cells die through necrosis, so caspase-3-dependent apoptosis has not been observed. Oxidative stress induces cell cycle arrest at G2-M phase in b

Background. Oxidative stress is related to several diseases, including chronic renal insufficiency. The disequilibrium in the oxidant-antioxidant balance is the result of several metabolic changes. The majority of studies to-date have evaluated the grade of oxidative stress with a single biomarker, or a very limited number of them. Findings. The present study used several important biomarkers to establish a score relating to oxidative stress status (glutathione S-transferase, superoxide dismutase, catalase, glutathione peroxidase, glutathione reductase, reduced and oxidized glutathione, thiobarbituric acid reactive substances and hemolysis test). The score of oxidative stress (SOS) was then applied to a group of patients with renal insufficiency not on hemodialysis, and compared to healthy control individuals. The score for patients with chronic renal insufficiency was significantly different from that of the healthy control group (0.62 1.41 vs. -0.05 0.94; p < 0.001). The comparison between patients with chronic renal insufficiency and control individuals showed significant differences with respect to changes in the enzymatic antioxidant systems (glutathione S-transferase, glutathione reductase), non-enzymatic antioxidant system (oxidized glutathione) and oxidizability (hemolysis test) indicating significant oxidative stress associated with chronic renal insufficiency. Conclusions. Patients with chronic renal insufficiency not on hemodialysis are susceptible to oxidative stress. The mechanisms that underlie this status are the consequence of changes in glutathione and related enzymes. The SOS scoring system is a useful biochemical parameter to evaluate the influence of oxidative stress on the clinical status of these patients. © 2010 Giralt et al; licensee BioMed Centr

Nuts and oxidation: a systematic review, In recent years, nuts have received special attention because of their potential role in preventing cardiovascular disease. Because nuts are very rich in total fat that can potentially be oxidized and their skins contain several antioxidants, studies have been conducted to evaluate the potential effect of nut consumption on oxidative stress. This review evaluates the in vitro and in vivo studies conducted in animals or humans to analyze the effect of nuts on oxidation.

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, La respuesta de adaptación de la levadura Saccharomyces cerevisiae a la alcalinización ambiental provoca una remodelación de su expresión génica. Una diana clave es el gen ENA1 que codifica una ATPasa de sodio, y cuya inducción por pH alcalino está mediada por las vías de calcineurina y el Rim101. En un estudio previo se identificaron dos regiones del promotor de ENA1 responsables de su respuesta al álcali, la ARR1 (Alkaline Responsive Region 1) que es calcineurina-dependiente y ARR2 que es calcineurina-independiente. En este trabajo restringimos la región responsable de la respuesta alcalina de ARR2 a un pequeño fragmento de 42 nucleótidos que denominamos MCIR (por Minimum Calcineurin Independent Response). MCIR contiene un elemento MIG, capaz de unir a los represores Mig1 y Mig2. Observamos que la respuesta a pH alcalino de la MCIR se anula en células que carecen de Snf1, la quinasa que regula la actividad represora de Mig1 en función de la disponibilidad de glucosa. En cambio, su respuesta se ve moderadamente reducida en cepas rim101, mientras que el doble mutante mig1 mig2 presenta altos niveles de expresión a pH alcalino. Además, la deleción de NRG1 resulta en una expresión elevada y la inducción de MCIR es marginal en el cuádruple mutante nrg1,2 mig1,2. También demostramos que Nrg1 se une al extremo 5' de la ARR2 in vitro e in vivo. Por lo tanto, la respuesta de ENA1 que es calcineurina independiente esta regulada por Rim101 (a través de Nrg1) y por Snf1 (a través de Nrg1 y Mig2). De esta manera, la inducción del promotor de ENA1 por pH alcalino en un mutante rim101snf1 en presencia del inhibidor químico de la calcineurina FK506 se anula totalmente. Por lo tanto, la respuesta transcripcional de ENA1 a estrés alcalino, integra tres vías de señalización, cuya importancia relativa es Snf1 > calcineurina > Rim101. La CK2 es una quinasa que está conservada en eucariotas y participa en diversos procesos celulares. En S. cerevisiae cepas que carecen de las subunidade, The adaptive response of the yeast Saccharomyces cerevisiae to environmental alkalinization results in remodeling of gene expression. A key target is the gene ENA1, encoding a sodium ATPase, whose induction by alkaline pH was shown to integrate at least two different signals, mediated by the calcineurin and the Rim101 pathways. Early work in our laboratory identified two regions in the ENA1 promoter required for full response to alkalinization, the ARR1 (from Alkaline Responsive Region 1), whose response is calcineurin-dependent and ARR2, whose response is calcineurin-independent. In this work we have restricted the alkaline response of ARR2 to a smaller fragment of 42 nucleotides that we denominated MCIR (from Minimum Calcineurin Independent Response). MCIR contains a MIG element, able to bind Mig1 and Mig2 repressors. We observe that high pH-induced response driven from MCIR is largely abolished in cells lacking Snf1, the protein kinase that regulates repressor activity of Mig1 with respect to glucose availability, and results moderately reduced in a rim101 strain, whereas the double mig1 mig2 mutant presents high levels of expression upon alkaline stress. In addition, deletion of NRG1 results in increased expression and induction from the MCIR region is marginal in a quadruple nrg1,2 mig1,2 mutant. We also demonstrate that Nrg1 binds to the 5'-end of the ARR2 region in vitro and in vivo. Therefore, the calcineurin-independent response of the ENA1 gene is under the regulation of Rim101 (through Nrg1) and Snf1 (through Nrg1 and Mig2). Accordingly, induction by alkaline stress of the entire ENA1 promoter in a snf1 rim101 mutant in the presence of the calcineurin inhibitor FK506 is completely abolished. Thus, the transcriptional response to alkaline stress of the ENA1 gene integrates three different signaling pathways, whose relative potency is Snf1 > calcineurin > Rim101. CK2 is a well conserved kinase among eukaryotes that participates in many different cellular pr

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, Un daño agudo al sistema nervioso central (SNC) desencadena una serie de eventos complejos e interrelacionados, entre los cuales encontramos tres especialmente importantes: excitotoxicidad, estrés oxidativo e inflamación. En particular, el cerebro inmaduro muestra varias características que lo hacen especial en cuanto a sus reacciones frente a lesioned agudas. En este contexto, la presente Tesis contribuye al conocimiento básico de los procesos de estrés oxidativo e inflamación que ocurren luego de una lesión excitotoxica mediada por inyección de NMDA en el cerebro inmaduro. Asimismo, desarrolla estrategias neuroprotectoras mediante la utilización de nuevos vectores de terapia génica combinados con la sobreexpresión de enzimas antioxidantes. Esta Tesis muestra que la expresión de una de las enzimas antioxidantes más importantes, la Cu/Zn superoxide dismutase (SOD), en el cerebro inmaduro normal se observa principalmente en neuronas, pero también en la glia limitans y la pared de los ventrículos cerebrales. Sin embrago, 4 horas después de una lesión excitotóxica, la enzima muestra una importante reducción en las neuronas afectadas por la lesión aguda inicial, ocurriendo esto antes de que estas neuronas iniciaran un proceso de muerte neuronal. A partir del primer día postlesión la expresión de SOD comienza a aumentar en astrocitos reactivos. La nitrotirosina, un producto del peroxinitrito, en el cerebro inmaduro luego de la lesión mostró un incremento en neuronas del núcleo de la lesión, y al día 1 postlesión también se observó en astocitos. Es interesante destacar que los astrocitos nitrados a partir de los 3 días postlesión delimitaban una subpoblación celular mostrando como características principales un alto grado de hipertrófia, elevados niveles de GFAP, expresión de novo de vimentina y SOD, y expresando metalotiooneina I/II, siendo siempre los astrocitos más reactivos. Asimismo, a pesar de encontrarse altamente nitrados y expresar la caspasa 3 activa en su núcle, Acute central nervous system (CNS) damage consists of a multitude of inter-related and complex events, playing excitotoxicity, oxidative stress and inflammation important roles in the initial and secondary injury. In particular, the immature brain displays several characteristics that make it special in its reactions against acute injuries. In this context, this Thesis contributes to the basic understanding of the oxidative stress and inflammation occurring after an NMDA-mediated excitotoxic lesion to the immature brain, and to the development of neuroprotective gene therapy strategies for reducing immature brain damage by inhibiting oxidative stress. This Thesis shows the in vivo expression and cell localization of one of the most important antioxidant proteins, Cu/Zn superoxide dismutase (SOD), whose expression was observed mainly in neuronal cells, glia limitans and ependyma in the normal immature brain. However, after an excitotoxic lesion, the expression of this enzyme rapidly disappeared (at 4 hours) from the acutely affected neurons before they underwent cell death. One day after, expression of SOD begun to increase in reactive astrocytes, present in the lesion for up to 7 days, the last time studied. Moreover, in the normal brain, the peroxynitrite product nitrotyrosine was observed in neurons and scattered astrocytes, however, after the excitotoxic lesion it was early increased in neurons of the lesion core, and after at 1 day post-lesion it increased also in astrocytes. Interestingly, the nitrated hypertrophied astrocytes from 3 days post-lesion onward represented a separated population of cells sharing several markers such as vimentin, metallothionein, SOD, and high GFAP content and hypertrophy, being always phenotypically the most reactive astrocytes. In addition, although being heavily nitrated and showing activated caspase 3 in their nuclei, nitrated astrocytes did not display any morphological sign of cell death nor TUNEL staining at any time-point st