Search

Traditional psychiatric hospitalization models have been criticized for being restrictive and for violating fundamental rights, which can be counterproductive for long-term patient recovery. In response to this situation, new hospitalization models have been developed that aim to create a safe therapeutic environment that promotes patient recovery, while minimizing the need for coercive measures. The psychiatry unit from Germans Trias i Pujol Hospital (HGTiP) has designed a dual model that combines a care method, called Safewards, with a risk prediction tool in emergencies and a risk categorization and workload tool on the ward through a global score. The objective of the model is to safely open the unit doors, taking into account the risks and the level of work of the care team. The tools currently used are not scientifically validated, thus hindering the scalability of the model. Therefore, the purpose of this project is to develop a proposal for intervention to develop two Artificial Intelligence (AI) algorithms, using validated variables, that predict the unit environment and patient risk at the time of admission. First, a qualitative study was conducted with expert personnel from the psychiatric unit at HGTiP to objectify the criteria by which risk level and workload on the ward are defined. A total of 35 items were extracted, and a digital platform was developed to store them. These will be used, along with other dynamic variables, as input into a regression algorithm. In addition, classification algorithms will be developed to predict the level of risk in the first 24 hours of admission. The input data will have variables related to symptoms and conflictive events in the last month. For both cases, the performance of different algorithms will be evaluated, and the one with the best predictive character will be chosen. This dual model, which uses Artificial Intelligence as a tool to support clinical decision-making, sets a precedent in risk control in open doo, Los modelos de hospitalización psiquiátrica tradicionales han sido criticados por ser restrictivos y vulnerar derechos fundamentales, lo que puede ser contraproducente para la recuperación de los pacientes a largo plazo. En respuesta a esta situación, se han desarrollado nuevos modelos de hospitalización que pretenden crear un ambiente terapéutico seguro y que promueva la recuperación del paciente, minimizando la necesidad de medidas coercitivas. El Hospital Germans Trias i Pujol, ha diseñado un modelo dual, que combina un método asistencial, llamado Safewards, con una herramienta de predicción de riesgos en urgencias y una categorización de riesgos y de carga asistencial en planta a través de una puntuación global. El objetivo del modelo es abrir las puertas de la unidad de manera segura, teniendo en cuenta los riesgos y el nivel de trabajo del equipo asistencial. Las herramientas que se usan actualmente no están validadas científicamente, dificultando así la escalabilidad del modelo. Por lo que la finalidad de este proyecto es elaborar una propuesta de intervención para desarrollar dos algoritmos de Inteligencia Artificial, con variables validadas, que predigan el ambiente de la unidad y el riesgo de un paciente en el momento de ingreso. En primer lugar, se ha realizado un estudio cualitativo con personal experto de la unidad de psiquiatría del HGTiP para objetivar los criterios por los que se define el nivel de riesgo y la carga asistencial en planta. Se han extraído un total de 35 ítems y se ha desarrollado una plataforma digital para almacenarlos. Estos serán utilizados, junto a otras variables dinámicas, como entrada en un algoritmo de regresión. Por otra parte, se desarrollarán algoritmos de clasificación para predecir el nivel de riesgo en las primeras 24 horas de ingreso. Los datos de entrada serán variables relacionadas con sintomatología y eventos conflictivos en el último mes. Para ambos casos, se evaluará el rendimiento de diferentes algoritmos y se ele, Els models d'hospitalització psiquiàtrica tradicionals han estat criticats per ser restrictius i vulnerar drets fonamentals, cosa que pot ser contraproduent per a la recuperació dels pacients a llarg termini. En resposta a aquesta situació, s'han desenvolupat nous models d'hospitalització que pretenen crear un ambient terapèutic segur i que promogui la recuperació del pacient, minimitzant la necessitat de mesures coercitives. L'Hospital Germans Trias i Pujol, ha dissenyat un model dual, que combina un mètode assistencial, anomenat Safewards, amb una eina de predicció de riscos a urgències i una categorització de riscos i de càrrega assistencial a planta a través d'una puntuació global. L'objectiu del model és obrir les portes de la unitat de manera segura, tenint en compte els riscos i el nivell de treball de l'equip assistencial. Les eines que es fan servir actualment no estan validades científicament, dificultant així l'escalabilitat del model. La finalitat d'aquest projecte és elaborar una proposta d'intervenció per desenvolupar dos algorismes d'Intel·ligència Artificial, amb variables validades, que prediguin l'ambient de la unitat i el risc d'un pacient a l'ingrés. En primer lloc, s'ha fet un estudi qualitatiu amb personal expert de la unitat de psiquiatria de l'HGTiP per objectivar els criteris pels quals es defineix el nivell de risc i la càrrega assistencial a planta. Se n'han extret un total de 35 ítems i s'ha desenvolupat una plataforma digital per emmagatzemar-los. Aquests seran utilitzats, juntament amb altres variables dinàmiques, com a entrada en un algorisme de regressió. D'altra banda, es desenvoluparan algorismes de classificació per predir el nivell de risc en les primeres 24 hores d’ingrés. Les dades d'entrada seran variables relacionades amb simptomatologia i esdeveniments conflictius a l'últim mes. Per a tots dos casos, s'avaluarà el rendiment de diferents algorismes i es triarà el que millor caràcter predictiu tingui. Aquest model dual, que uti

La citometria de flux és una de les principals eines d'anàlisi cel·lular des de fa més de quaranta anys i és present tant en els laboratoris de recerca com en diagnòstic clínic. Les poblacions cel·lulars convencionalment es caracteritzen mitjançant el procediment de gating, el qual consisteix a utilitzar histogrames o gràfics de punts de manera seqüencial per tal d'anar delimitant manualment les poblacions. Aquest procediment, però, és lent, poc precís i no resulta adient per a les noves màquines de citometria capaces de treballar amb més de 30 paràmetres per cèl·lula. En els darrers anys noves tècniques computacionals han estat desenvolupades per gestionar les massives quantitats de dades generades, no obstant això, tot i que es pot trobar una gran varietat d'algoritmes a l'abast, internacionalment en el dia d'avui, no hi ha cap procediment estàndard a l'hora de fer servir un algoritme o altre que asseguri obtenir els resultats òptims. L'objectiu principal d'aquest projecte és dur a terme un estudi comparatiu entre diversos algoritmes d'anàlisi hiperdimensional basats en aprenentatge automàtic per tal de proporcionar als citometristes un punt de partida on explorar tècniques de visualització de dades generades per citometria de flux de manera reproduïble. Amb aquesta finalitat, s'ha implementat una metodologia estandarditzada per a l'avaluació del rendiment de les respectives eines d'anàlisi., La citometría de flujo es una de las principales herramientas de análisis celular desde hace más de cuarenta años y es presente tanto en los laboratorios de investigación como en diagnóstico clínico. Las poblaciones celulares convencionalmente se caracterizan mediante el procedimiento de gating, el cual consiste en utilizar histogramas o gráficos de puntos de manera secuencial para ir delimitando manualmente las poblaciones. Este procedimiento, pero, es lento, poco preciso y no resulta conveniente para las nuevas máquinas de citometría capaces de trabajar con más de 30 parámetros por célula. En los últimos años nuevas técnicas computacionales han sido desarrolladas para gestionar las masivas cantidades de datos generados, sin embargo, a pesar de que se puede encontrar una gran variedad de algoritmos al alcance, internacionalmente en el día de hoy, no hay ningún procedimiento estándar en la hora de usar un algoritmo u otro que asegure obtener los resultados óptimos. El objetivo principal de este proyecto es llevar a cabo un estudio comparativo entre varios algoritmos de análisis hiperdimensional basados en aprendizaje automático para proporcionar a los citometristas un punto de partida donde explorar técnicas de visualización de datos generados por citometría de flujo de manera reproducible. Con cuyo objeto, se ha implementado una metodología estandarizada para la evaluación del rendimiento de las respectivas herramientas de análisis., Flow cytometry is one of the main tools of cell analysis for over 40 years and is present in both research laboratories and clinical diagnosis. Cell populations are conventionally characterized by the gating procedure, which involves using sequential histograms or dot plots to manually delimit populations. This procedure, however, is slow, inaccurate and inappropriate for new cytometry machines capable of working with more than 30 parameters per cell. In recent years new computational techniques have been developed to handle the massive amounts of data generated, however, although a variety of algorithms can be found in reach, internationally today, there is no standard procedure for using an algorithm or other that ensures optimal results. The main objective of this project is to carry out a comparative study among various hyperdimensional analysis algorithms based on machine learning in order to provide cytometrists with a starting point where to explore data visualization techniques generated by flow cytometry in a reproducible way. To this end, a standardised methodology has been implemented for evaluating the performance of the respective analysis tools.

Patients with cystic fibrosis (CF) exhibit pronounced respiratory damage and were initially considered among those at highest risk for serious harm from SARS-CoV-2 infection. Numerous clinical studies have subsequently reported that individuals with CF in North America and Europe—while susceptible to severe COVID-19—are often spared from the highest levels of virus-associated mortality. To understand features that might influence COVID-19 among patients with cystic fibrosis, we studied relationships between SARS-CoV-2 and the gene responsible for CF (i.e., the cystic fibrosis transmembrane conductance regulator, CFTR). In contrast to previous reports, we found no association between CFTR carrier status (mutation heterozygosity) and more severe COVID-19 clinical outcomes. We did observe an unexpected trend toward higher mortality among control individuals compared with silent carriers of the common F508del CFTR variant—a finding that will require further study. We next performed experiments to test the influence of homozygous CFTR deficiency on viral propagation and showed that SARS-CoV-2 production in primary airway cells was not altered by the absence of functional CFTR using two independent protocols. On the contrary, experiments performed in vitro strongly indicated that virus proliferation depended on features of the mucosal fluid layer known to be disrupted by absent CFTR in patients with CF, including both low pH and increased viscosity. These results point to the acidic, viscous, and mucus-obstructed airways in patients with cystic fibrosis as unfavorable for the establishment of coronaviral infection. Our findings provide new and important information concerning relationships between the CF clinical phenotype and severity of COVID-19.

Raw data of a set of experiments aimed to explore the properties of the diftheria toxin translocation domain placed in receptor-targeted self-assembling nanoparticles based on recombinant proteins

The coordination between histidine-rich peptides and divalent cations supports the formation of nano- and micro-scale protein biomaterials, including toxic and non-toxic functional amyloids, which can be adapted as drug delivery systems. Among them, inclusion bodies (IBs) formed in recombinant bacteria have shown promise as protein depots for time-sustained protein release. We have demonstrated here that the hexahistidine (H6) tag, fused to recombinant proteins, impacts both on the formation of bacterial IBs and on the conformation of the IB-forming protein, which shows a higher content of cross-beta intermolecular interactions in H6-tagged versions. Additionally, the addition of EDTA during the spontaneous disintegration of isolated IBs largely affects the protein leakage rate, again protein release being stimulated in His-tagged materials. This event depends on the number of His residues but irrespective of the location of the tag in the protein, as it occurs in either C-tagged or N-tagged proteins. The architectonic role of H6 in the formation of bacterial IBs, probably through coordination with divalent cations, offers an easy approach to manipulate protein leakage and to tailor the applicability of this material as a secretory amyloidal depot in different biomedical interfaces. In addition, the findings also offer a model to finely investigate, in a simple set-up, the mechanics of protein release from functional secretory amyloids.

[Introduction] Lymphangioleiomyomatosis (LAM) is a rare low-grade metastasising disease characterised by cystic lung destruction. The genetic basis of LAM remains incompletely determined, and the disease cell-of-origin is uncertain. We analysed the possibility of a shared genetic basis between LAM and cancer, and LAM and pulmonary function., [Methods] The results of genome-wide association studies of LAM, 17 cancer types and spirometry measures (forced expiratory volume in 1 s (FEV1), forced vital capacity (FVC), FEV1/FVC ratio and peak expiratory flow (PEF)) were analysed for genetic correlations, shared genetic variants and causality. Genomic and transcriptomic data were examined, and immunodetection assays were performed to evaluate pleiotropic genes., [Results] There were no significant overall genetic correlations between LAM and cancer, but LAM correlated negatively with FVC and PEF, and a trend in the same direction was observed for FEV1. 22 shared genetic variants were uncovered between LAM and pulmonary function, while seven shared variants were identified between LAM and cancer. The LAM-pulmonary function shared genetics identified four pleiotropic genes previously recognised in LAM single-cell transcriptomes: ADAM12, BNC2, NR2F2 and SP5. We had previously associated NR2F2 variants with LAM, and we identified its functional partner NR3C1 as another pleotropic factor. NR3C1 expression was confirmed in LAM lung lesions. Another candidate pleiotropic factor, CNTN2, was found more abundant in plasma of LAM patients than that of healthy women., [Conclusions] This study suggests the existence of a common genetic aetiology between LAM and pulmonary function.

El uso de nuevos medicamentos en el campo de la oncología ha proporcionado una mejora en la supervivencia de los pacientes con cáncer. Por lo tanto, el uso de medicación en condiciones diferentes a las autorizadas, llamada mediación especial (ME) es cada vez más frecuente en este campo. El objetivo de este trabajo es mejorar la identificación de pacientes con escasa probabilidad de beneficiarse de la ME incorporando en el modelo de predicción nuevos parámetros clínicos y de laboratorio, que la literatura indica que tendrán un impacto pronóstico. Se construyó un modelo predictivo mediante el modelo de Cox. Se realizó una selección de las variables mediante una eliminación backward. El modelo predictivo final incluyó las variables: ECOG, IMC, tipo de tumor, hemoglobina, ratio neutrófilos/linfocitos, ratio plaquetas/linfocitos, líneas previas por enfermedad metastásica y número de sitios metastásicos. Se construyó una escala pronóstica que diferenciaba 4 grupos de riesgo.

Descripció del recurs: 1 abril 2019, Fa dos anys vam establir una col·laboració entre l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. L’objectiu de la col·laboració era donar contingut a un taller que havia de completar la formació de joves arquitectes a punt de graduar-se. El taller “Arquitectura i complexitat” semblava una bona ocasió per a l’Hospital de nodrir-se d’idees i reflexions sobre les seves mancances arquitectòniques i garantia un seguit d’emocions fortes els estudiants i docents que buscaven un cas d’estudi urbanístic i arquitectònic complex i de difícil abordatge. L’experiència es resumeix en la publicació que teniu davant els vostres ulls. Els estudiants ja són arquitectes i els problemes del Campus Can Ruti, sobretot de l’Hospital, segueixen condicionant el nostre dia a dia i el de milers de persones que diàriament utilitzen el nostre servei. Malgrat tot, com veureu si llegiu les següents pàgines, tots hem tret valuosos aprenentatges d’aquest treball conjunt. Fins i tot hem aconseguit que els arquitectes pensin una mica com a metges i escriguin aquesta memòria com si es tractes d’un manual de medicina. En ella hi ha remeis molt diversos pels mals del nostre hospital i del nostre campus. Alguns d’ells m’atreviria a dir que originals i prometedors, si algun dia es poden dur a la pràctica. Amb tot, el major benefici per metges i arquitectes ha estat el d’haver de pensar diferent. Hem contaminat les nostres maneres de fer i d’abordar els problemes. Hem entès la importància de la salut per a l’arquitectura i a la inversa, de l’arquitectura com a condicionant de la salut de les persones., 1

Objectiu: Determinar si en fer la Tècnica Big Bubble (BB) s’obtenen millors resultats visuals com Agudesa Visual (AV) i Equivalent Esfèric (EE) respecte a la Tècnica pre-DALK. Mètodes: En aquest estudi retrospectiu, es van inscriure a 41 ulls amb diferents alteracions corneals que es van sotmetre inicialment a “Deep Anterior Lamellar Keratoplasty” (DALK) utilitzant la Tècnica BB. En 12 ulls es va aconseguir la Tècnica BB, 22 la Tècnica pre-DALK i 7 es van reconvertir en QPP. Dels grups BB i pre-DALK es van comparar la seva AV i el seu error refractiu tant abans com després de la cirugía en els periodes preestablerts. Resultats: El període de seguiment per a aquest estudi va ser des de l’intervenció fins al control del voltant dels 3 anys i igual en els 2 grups. Les variables estudiades van ser AV i EE. En l’anàlisi estadística es va utilitzar un nivell de confiança del 95%. L’AV corretgida postoperatòria va ser en el grup de la Tècnica BB de 0.488+/-0.288 i en el grup pre-DALK 0.467+/-0.21 i en quant a l’error refractiu mitjançant EE va ser per el grup BB -5.45+/-4.904 D i per el grup pre-DALK -2.28+/-5.155 D. Conclusions: Es conclou que DALK amb la Tècnica BB s’obté una AV lleugerament superior que amb la Tècnica pre-DALK a partir de l’any, tot i que no és significatiu. Pel que fa a l’EE s’obtenen uns resultats refractius més baixos amb la Tècnica pre-DALK respecte a la Tècnica BB, encara que tampoc són significatius.

En el nostre grup, la Unitat de Tuberculosi Experimental, es va desenvolupar una vacuna terapèutica contra la ITBL (infecció tuberculosa latent) humana, anomenada RUTI. L'objectiu d'aquest treball va ser l'estudi del mecanisme d'acció de la RUTI®, l'avaluació de l'eficàcia terapèutica d'aquesta contra la ITBL, així com desenvolupar un model experimental que ens permetés demostrar la Hipòtesi Dinàmica de la ITBL i avaluar l'eficàcia i toxicitat de la vacuna. Per a l'assoliment d'aquest objectiu, en aquest projecte de Tesi Doctoral es va treballar amb diferents models experimentals d'ITBL com ratolins, cabres i porcs. Havent demostrat, en treballs anteriors, la seva eficàcia en models experimentals de volum petit com ratolins i cobais, en aquest treball es va treballar amb ratolins per tal d'entendre millor els mecanismes d'acció de la vacuna, en aquest model experimental d'ITBL. A més, es va plantejar provar la vacuna en models grans fisiològicament més semblants als humans. Així doncs, es va realitzar un estudi de camp amb cabres latentment infectades amb l'objectiu d'avaluar l'eficàcia i bioseguretat de la vacunació amb RUTI®. També es va treballar en el desenvolupament d'un model experimental d'ITBL en minipigs que ens ajudaria a estudiar la histopatologia de la ITBL humana i serviria d'eina d'estudi de diferents estratègies terapèutiques contra aquesta. En aquest model més humanitzat, es va assajar l'eficàcia i bioseguretat de la vacunació amb RUTI®, així com també es va estudiar la fisiologia bàsica de la ITBL., A therapeutic vaccine against human LTBI (latent tuberculous infection) was developed in our research group called "Unitat de Tuberculosi Experimentall". The name of this therapeutic vaccine was RUTI ®. The aim of this work was to study the mechanism of action of RUTI® as well as the evaluation of its therapeutic effectiveness against LTBI. Another objective was to develop a new experimental model of LTBI that would allow us to prove the Dynamic Hypothesis of LTBI and assess the effectiveness and toxicity of the vaccine in it. To achieve these objectives, we did some experiments with different experimental models of LTBI: mice, goats and pigs. Its effectiveness in small volume experimental models as mice and guinea pigs had been demonstrated in previous studies but in this work we did some experiments in mice in order to better understand the mechanisms of action of the vaccine, in this experimental model. In addition, vaccine testing was carried out in large models physiologically more similar to humans. Thus, a field study was carried out in LTBI goats in order to evaluate the efficacy and biosecurity of the RUTI® vaccination. We also worked on the development of an experimental model in minipigs that would allow us to study the histopathology of human LTBI and would be helpful to test some therapeutic strategies against LTBI in the future. In this humanized experimental model, the efficacy and and biosecurity of the RUTI ® vaccination was evaluated, as well as the physiology of the LTBI.

Purpose Non-diagnostic results still hinder the routine use of core biopsy (CB) and fine needle aspiration (FNA) in the diagnostic process of renal tumours. Furthermore, substantial interobserver variability has been reported. We assessed the added value of combining the results of CB and FNA by five pathologists in the ex vivo diagnosis of renal mass. Methods Two ex vivo core biopsies were taken followed by two FNA passes from extirpated tumours. All samples were evaluated by five blinded pathologists. A consensus diagnosis of the surgical specimen was the index for comparison. For each pathologist, the number of non-diagnostic (non-conclusive or undetermined biology and failed biopsies), correct and incorrect scored cases of each technique was assessed. When a non-diagnostic CB or FNA had a correct diagnostic counterpart, this was considered as of added value. Results Of the 57 assessed tumours, 53 were malignant. CB was non-diagnostic in 4–10 cases (7–17.5%). FNA established the correct diagnosis in 1–7 of these cases. FNA was non-diagnostic in 2–6 cases (3.5–10.5%), and the counterpart CB established the correct diagnosis in 1–6 of these cases. For the 5 pathologists, accuracy of CB and FNA varied between 82.5–93% and 89.5–96.5%, respectively. Combination of both types of biopsy resulted in 55–57 correct results (accuracy 96.5–100%), i.e., an increase in accuracy of 3.5–14%. Conclusion Combining the result of CB and FNA in renal mass biopsy leads to a higher diagnostic accuracy. Recommendations on which technique used should be adapted to local expertise and logistic possibilities.

19:15 Benvinguda, presentació dels membres de la taula presidencial i parlament a càrrec del director de l’EPSEB, Sr. Francesc Jordana i Riba., 19:20 Lliçó inaugural “Retos profesionales del próximo futuro” a càrrec del professor Pedro Nueno Iniesta, arquitecte tècnic (titulat de la nostra escola), enginyer industrial i prestigiós professor de la Càtedra d'Iniciativa Empresarial de l'IESE i president executiu de la China‐Europe International Business School (CEIBS), autor de diversos llibres relacionats amb l'emprenedoria., 19:50 Paraules del Sr. Jordi Martínez Morales, president/delegat del Col∙legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya., 19:55 Paraules de la Sra. Rosa Remolà i Ferrer, presidenta del Col∙legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona., 20:00 Paraules del Sr. Carles Sala i Roca, secretari d'Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya., 20:05 Paraules del Sr. Antoni Giró i Roca, rector de la UPC., 20:10 Cloenda de l’acte a càrrec del Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera, alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.

Objective: The diagnostic accuracy of in-bench core biopsies (CBs) from renal masses, and the interobserver and intraobserver variability in pathological subtyping of renal tumors were assessed. Methods: We performed two CBs in 62 consecutive renal masses suspected for renal cell carcinoma (RCC), obtained after radical or partial nephrectomy and, in one case, after autopsy. Routine hematoxylin-eosin (HE)-stained sections from each CB were evaluated by five pathologists on two occasions. The surgical specimen was the reference standard. Diagnostic accuracy and the generalized kappa for intraobserver and interobserver agreement were calculated. Results: Five tumors were benign and 57 malignant. Eight percent to 16% of the CBs were considered inadequate for diagnosis. In 0-8% of the cases, the pathologist could not discriminate between a benign or malignant tumor. Overall accuracy ranged from 77% to 90%. Sensitivity (79-100%) and positive predictive value (100%) were high with narrow 95% confidence interval (95%Cl). Specificity (100%) was high but negative predictive value (29%-100%) varied, with wide 95% CI. Interobserver agreement was fair to almost perfect (kappa = -0.010 to 0.830) for the different subtypes. In 64-81% of the CBs, the subtype was correctly classified. Intraobserver agreement was substantial (mean kappa = 0.628) for all pathologists. Conclusion: Diagnostic accuracy of CBs was high, with a diagnostic yield varying between 84% and 92%. Pathological subtyping of CBs was highly reproducible with the exception of the chromophobe renal cell carcinoma, which was problematic on HE-stained sections only. (C) 2007 European Association of Urology. Published by Elsevier B.V. All rights reserved Udgivelsesdato: 2008/6

Este texto ha sido publicado en el libro Jocs Olímpics, comunicació i intercanvis culturals: l'experiència dels últims quatre Jocs Olímpics d'estiu, que recoge las ponencias presentadas Simposio internacional celebrado en Barcelona del 3 al 5 de abril de 1991., Aquest text ha estat publicat al llibre Jocs Olímpics, comunicació i intercanvis culturals: l'experiència dels últims quatre Jocs Olímpics d'estiu, que recull les ponències presentades al Simposi internacional celebrat a Barcelona del 3 al 5 d'abril de 1991., This text has been published in the book Jocs Olímpics, comunicació i intercanvis culturals: l'experiència dels últims quatre Jocs Olímpics d'estiu, gathering the communications presented in the international Symposium that was celebrated in Barcelona from 3 to 5 april of 1991.

This text has been published in the book Jocs Olímpics, comunicació i intercanvis culturals: l'experiència dels últims quatre Jocs Olímpics d'estiu, gathering the communications presented in the international Symposium that was celebrated in Barcelona from 3 to 5 april of 1991., Este texto ha sido publicado en el libro Jocs Olímpics, comunicació i intercanvis culturals: l'experiència dels últims quatre Jocs Olímpics d'estiu, que recoge las ponencias presentadas Simposio internacional celebrado en Barcelona del 3 al 5 de abril de 1991., Aquest text ha estat publicat al llibre Jocs Olímpics, comunicació i intercanvis culturals: l'experiència dels últims quatre Jocs Olímpics d'estiu, que recull les ponències presentades al Simposi internacional celebrat a Barcelona del 3 al 5 d'abril de 1991.

In the context of a banking organization, the medium and short term planning is fundamentally based on the conduction of the liability flows (inert and exogenous) towards some asset flows (voluntary, subject to constraints). However, there is a type of liability which is voluntary like the assets. This is the inter-bank liability which can be contracted directly to other banks. The optimization of the levels of this liability is the subject dealt with in this paper. The tool used to solve this problem has been dynamic programming, and those systems of decomposition that simplify the determination of the optimum policy Neither the legal implications of this activity (e.g. the attitude of the "Banco de España") nor the difficulties of estimating the exogenous variables used, are addressed to in this work., Dins una entitat bancària, la planificació a curt i a mitjà termini passa fonamentalment per l'adequació del flux de passiu-inercial, exogen, cap a uns fluxos d'actiu, -voluntaris, subjectes a restriccions-; hi ha però, una classe de passiu que, com l'actiu, és voluntari, es tracta del passiu que es pot contractar directament a altres bancs, l'anomenat passiu interbancari. L'optimitzxació dels nivells d'aquest passiu és el tema que aquí tractarem. L'instrument emprat per a resoldre aquest problema ha estat la programació dinàmica; s'han cercat aquells sistemes de descomposició que simplifiquin la determinació de la política òptima. En aquest treball no tractarem ni l'entorn legal d'aquesta activitat (p.e. l'actitud del "Banco de España"), ni les dificultats de l'estimació de les variables exògenes utilitzades., Peer Reviewed