Search

Psicosomàtica y Psiquiatría, Núm. 25 (2023): abril-mayo-junio

Psicosomàtica y Psiquiatría, Núm. 22 (2022): julio-agosto-septiembre

Psicosomàtica y Psiquiatría, Núm. 21 (2022): abril-mayo-junio

Hay un conflicto soterrado a lo largo de toda la época clásica entre dos estados fronterizos del Peloponeso, Esparta y Argos, por la hegemonía de dicha península, que aflora en determinados momentos históricos en una guerra abierta entre ambos estados. Aunque Esparta consiguió mantener durante este periodo tal primacía, esto no fue óbice para que Argos aprovechara los momentos de especial debilidad de aquella para tratar de arrebatarle sus aliados y con su ayuda disputarle su posición dominante, pues se creía con la legitimidad suficiente para ostentarla, sustentada tanto en el pasado mítico como histórico. Esta disputa, por su parte, tuvo las más de las veces hondas repercusiones a nivel interno para el estado argivo, que vio afectado su entramado sociopolítico consecuencia de su fracaso al retar al estado lacedemonio haciendo su aparición la stasis. Además, un conflicto tan dilatado en el tiempo también dio lugar a la creación de diversas tradiciones locales tanto en Argos como en Esparta, que en ocasiones camuflaron la realidad de los hechos y que fueron recogidas y transmitidas por nuestras fuentes. Así pues, nuestro objetivo es estudiar tanto las causas como las consecuencias de tal enfrentamiento, así como la relevancia real de Argos en este periodo. Hi ha un conflicte soterrat al llarg de tota l'època clàssica entre dos estats fronterers del Peloponès, Esparta i Argos, per l'hegemonia d'aquesta península, que aflora en determinats moments històrics en una guerra oberta entre tots dos estats. Tot i que Esparta va aconseguir mantenir durant aquest període tal primacia, això no va ser obstacle perquè Argos aprofités els moments d'especial feblesa d'aquella per a tractar d'arrabassar-li els seus aliats i amb l'ajuda d'aquests disputar-li la seva posició dominant, perquè es creia amb la legitimitat suficient per a ostentar-la, sustentada tant en el passat mític com històric. Aquesta disputa, per part seva, va tenir la majoria de les vegades profundes repercussions a nivell intern per a l'estat argiu, que va veure afectat el seu entramat sociopolític conseqüència del seu fracàs en reptar a l'estat lacedemoni fent la seva aparició la stasis. A més, un conflicte tan dilatat en el temps també va donar lloc a la creació de diverses tradicions locals tant a Argos com a Esparta, que de vegades van camuflar la realitat dels fets i que van ser recollides i transmeses per les nostres fonts. Així doncs, el nostre objectiu és estudiar tant les causes com les conseqüències de tal enfrontament, així com la rellevància real d'Argos en aquest període. A latent conflict between two bordering states in the Peloponnese, Sparta and Argos, has been involved throughout the Classical Period in order to achieve the full hegemony. This rivalry becomes a constant clash in an open war in certain historical moments between both states. Although Sparta managed to hold on to its supremacy during that period, this did not discourage Argos to take advantage of its weakest moments in order to poach over Sparta's allies, whose help contributed to dispute Sparta's dominant position. Argos believed to enjoy sufficient legitimacy to hold hegemony, sustained in its mythical and historic past. This dispute, for its part, had some profound consequences at internal level for the Argive state most of the time, whose social-political fabric was affected due to its failure to challenge the Lacedaemon state, emerging the stasis. Consequently, this conflict, which stretched over a long period of time, helped to establish some diverse local traditions both in Argos as well as in Sparta and lead to conceal the reality of the facts, which were collected and issued by our sources. Therefore, our main aim is to study both the causes and consequences of this confrontation, as well as the real relevance of Argos during this time.