Search

[eng] Aging is a normal biological process characterized by a decline at molecular, brain and behavioral level with consequences on cognition and daily functioning. Lifestyle behaviors such as physical activity or stimulating brain activities might enhance neuroprotective benefits when applied single or in combination in healthy adults. Current literature also focuses on understanding the role of physical activity and cardiorespiratory fitness in those benefits as well as better describing the cascade of changes related to exercise. Therefore, the main aims of this dissertation are: 1) To examine the role of physical activity, grouped as exercise and non-exercise, in the promotion of molecular, brain, psychological health and cognitive benefits; 2) To examine the role of cardiorespiratory fitness in the promotion of these neuroprotective benefits as well as in the exercise-cognition relationship; 3) To identify potential sex-differences in the role of physical activity and cardiorespiratory fitness; 4) To examine the effect of 12-weeks 5 days per week of aerobic exercise, computerized cognitive training and their combination on molecular and brain health and assess their role in the intervention-related cognitive benefits. Projecte Moviment consists of a 12 weeks 5 days randomized controlled trial, which allowed us to identify intervention-related changes in physically inactive healthy older adults as well as the role of other variables of interest. We recruited 109 participants and assessed them within 2 weeks before and after the intervention; 82 showed >80% adherence out of the 92 who finished the intervention. Moreover, we designed a cross-sectional strategy to describe the physical activity-cognition relationship in a sample that included 115 low to high fit participants. The assessment protocol included a battery of neuropsychogical and psychological health tests, physical activity questionnaries and fitness test, antropometric measures and cardiovascular risk factors, blood test, and neuroimaging. Results were reported in 3 different papers and the main findings are: 1) We specifically related sportive physical activity, and not non-sportive physical activity, to benefits on cognitive performance as well as markers of inflammation, brain volume and psychological health. 2) We determined that cardiovascular health might be a key factor in the exercise-related benefits, specifically in men. 3) We identified that sex matters in the understanding of exercise and cardiorespiratory fitness benefits. 4) Cardiorespiratory fitness-related benefits in brain volume, executive function and sleep quality in men might be mediated by inflammatory markers. 5) Although after 12-weeks of aerobic exercise and combined training we did not detect significant changes in the targeted molecular and brain volume outcomes that might explain the detected cognitive benefits, significant increases in physical activity outcomes were negatively related to changes in SDF1-α and ICAM-1 levels. 6) We identified that 12-weeks, 5 days per week of home-based multimodal computerized cognitive training enhanced the volume of the precuneus, despite the lack of transfer to our cognitive assessment. Projecte Moviment adds crucial evidence for research and clinical practice to better understand how lifestyle behaviors enhance neuroprotective benefits at late-life., [cat] L’envelliment és un procés biològic normal caracteritzat per un deteriorament a nivell molecular, cerebral i conductual amb conseqüències en la cognició i el funcionament quotidià. Els comportaments relacionats amb l’estil de vida com l’activitat física o activitats d’estimulació cognitiva podrien tenir beneficis neuroprotectors quan s’apliquen individualment o en combinació en adults sans. La literatura actual també se centra en entendre el paper de l’activitat física i la capacitat cardiorespiratòria en aquests beneficis, així com en descriure millor la cascada de canvis relacionats amb l’exercici. Per tant, els principals objectius d’aquesta tesi són: 1) Examinar el paper de l’activitat física, agrupada com a exercici i no exercici, en la promoció de beneficis cognitius i de salut molecular, cerebral i psicològica; 2) Examinar el paper del fitness en la promoció d’aquests beneficis neuroprotectors, així com en la relació exercici- cognició; 3) Identificar les possibles diferències de sexe en el paper de l'activitat física i el fitness; 4) Examinar l’efecte de 12 setmanes, 5 dies per setmana d’exercisi aeròbic, entrenament cognitiu computeritzat i la seva combinació en els nivells de factor de creixement cerebral, marcadors inflamació i volum cerebral i avaluar el seu paper en els beneficis cognitius relacionats amb la intervenció. El Projecte Moviment consisteix en un assaig controlat aleatoritzat de 12 setmanes i 5 dies per setmana que ens va permetre identificar els canvis relacionats amb aquestes intervencions en adults sans físicament inactius. Vam reclutar 109 participants i els vam avaluar durant les dues setmanes d’abans i després de la intervenció; dels 92 que van acabar la intervenció, 82 van mostrar >80% d'adherència. A més, vam dissenyar una estratègia transversal per descriure la relació activitat física-cognició en una mostra que incloïa 115 participants de baix i alt estat físic. El protocol d’avaluació incloïa una bateria de proves neuropsicològiques i de salut psicològica, qüestionaris d’activitat física i proves de condició física, mesures antropomètriques i factors de risc cardiovascular, anàlisi de sang i exploracions de neuroimatge. Els resultats es van informar en 3 articles diferents i les principals troballes són: 1) Vam relacionar específicament l’activitat física esportiva, i no la no esportiva, amb beneficis en el rendiment cognitiu, així com amb marcadors d’inflamació, volum cerebral i salut psicològica. 2) Vam identificar que la salut cardiovascular podria ser un factor clau en els beneficis relacionats amb l’exercici, específicament en els homes. 3) Vam identificar que el sexe és important en la comprensió dels beneficis relacionats amb l'exercici i la capacitat cardiorespiratòria. 4) Els beneficis relacionats amb la salut cardiorespiratòria en el volum del cervell, la funció executiva i la qualitat del son en homes podrien estar mediats per marcadors inflamatoris. 5) Tot i que després de 12 setmanes d’exercici aeròbic i d’entrenament combinat no vam detectar canvis significatius en les variables moleculars i cerebrals analitzades que podrien explicar els beneficis cognitius detectats, els augments significatius en les variables d’activitat física es van relacionar negativament amb els canvis en nivells de SDF1-α i ICAM-1. 6) Es va identificar que 12 setmanes, 5 dies a la setmana d’entrenament cognitiu computerizat multimodal des de casa van millorar el volum del precuneus, tot i la manca de transferència dels beneficis cognitius. El Projecte Moviment aporta evidència rellevant per a la investigació i la pràctica clínica en relació als beneficis neuroprotectors que comportaments relacionats amb l’estil de vida poden tenir en l’envelliment

[eng] This thesis is made up of two papers. Both of them are concerned with the “motive for altering or calling into question the attitude of the other” that Stevenson included in his characterization of disagreement. The first paper argues that Eriksson’s considerations are insufficient for drawing the conclusion that moral and taste judgments are different with respect to the presence of such a motive. The second paper offers an account of what it is to have disagreement in terms of “demanding” agreement, by developing the Stevensonian “calling into question” element. [spa] Esta tesis está compuesta por dos artículos. Ambos se relacionan con el “motivo para alterar o poner en cuestión la actitud del otro” que Stevenson incluyó en su caracterización del desacuerdo. El primer artículo argumenta que las consideraciones de Eriksson son insuficientes para sacar la conclusión de que los juicios morales y los juicios de gusto son diferentes con respecto a la presencia de tal motivo. El segundo artículo ofrece una definición de la actividad del desacuerdo, desarrollando el elemento stevensoniano de “poner en cuestión.”

Aquesta tesi doctoral és un recull d'articles publicats. Consta de dos articles que aborden el tema de la penetrabilitat cognitiva de la percepció i de dos treballs que discuteixen el cas de la distinció percepció/cognició. Tots els papers estan relacionats entre si; la relació entre percepció i cognició dependrà d'on tracem la frontera entre elles, i traçar aquesta frontera serà, alhora, determinant per saber com es relacionen. Esta tesis doctoral es un compendio de artículos publicados. Consta de dos artículos que abordan el tema de la penetrabilidad cognitiva de la percepción y dos trabajos que discuten el caso de la distinción percepción/cognición. Todos los papeles están relacionados entre sí; la relación entre percepción y cognición dependerá de dónde tracemos la frontera entre ellas, y trazar esa frontera será, a su vez, determinante para saber cómo se relacionan. This doctoral thesis is a compendium of published articles. It consists of two papers that address the issue of the cognitive penetrability of perception and two pieces that discuss the case of the perception/cognition distinction. All the papers are related to each other; the relationship between perception and cognition will depend on where we draw the border between them, and drawing such a border will, in turn, be decisive in finding out how they are related.

Es un hecho constatable que en la actualidad los algoritmos inteligentes logran resolver un gran número de tareas que las personas requieren en su vida cotidiana. Esto lo hacen a través de técnicas como el aprendizaje para máquinas (machine learning), redes neuronales, algoritmos genéticos, reconocimiento facial, etc. Sus aplicaciones en bancos, música, compras, salud, redes sociales, o seguridad, nos hacen conscientes de esta realidad. Entre estos avances hoy se mencionan las llamadas mejoras cognitivas. En este trabajo analizamos de qué se tratan y cómo influyen en el sistema de los derechos humanos, donde se incluyen nociones tales como la igualdad, la equidad, la dignidad y la autodeterminación, principalmente entre humanos mejorados o revisados —cyborgs— y otros que no lo están. It is a fact that intelligent algorithms are currently managing to solve a large number of tasks that people require in their daily lives. They do this through techniques such as machine learning, neural networks, genetic algorithms, facial recognition, etc. Their applications in banking, music, shopping, health, social networks and security make us aware of this reality. Among these advances, today we mention the socalled cognitive enhancements. In this paper we analyze what they are about and how they influence the human rights system, where notions such as equality, equity, dignity and self-determination are included, mainly between enhanced or revised humans -cyborgs- and others that are not. Fil: Juri, Yamila Eliana. Universidad Juan Agustín Maza; Argentina.

Resumen El propósito del trabajo es brindar una dilucidación de la diferencia del sarcasmo y de la ironía en el marco de la pragmática cognitiva. Se considera que el ascenso del componente pragmático permite entender el enriquecimiento de lo dicho, según los avances de Recanati (2003). Sin embargo, la dimensión fenomenológica de lo dicho tiene que anclarse en un nivel más profundo: la estructura conceptual. Así, sobre la base del esplendente análisis de Coulson (2005), postularemos que, en la medida en que el sarcasmo desarrolla un efecto de sentido victimario a partir de una metarrepresentación, hay estratos o capas que posibilitan la emergencia de tal interpretación sarcástica. En la ironía también se da esta metarrepresentación, pero el efecto victimario se asocia nítidamente con el sarcasmo (Kreuz, 2020). Para visualizar la topografía, se desarrolla un método de análisis basado en un modelo tetraespacial: un espacio genérico, dos espacios de input y un espacio de fusión (Fauconnier & Turner, 2002). Mientras que los espacios de input se vinculan mediante correspondencias horizontales, procede, luego, una proyección vertical hacia el espacio de fusión o blend. En el blend, se construye el sentido sarcástico en tanto y en cuanto en este espacio emerge el efecto victimario (verbigracia, la burla zahiriente) de las expresiones sarcásticas. Abstract The purpose of this paper is to provide a difference between irony and sarcasm in the framework of cognitive pragmatics. We consider that the rise of the pragmatic turn allows us to understand the enrichment of what has been said, according to Recanati’s point of view (2003). However, the phenomenological level of what has been said has to be anchored at a deeper level: the conceptual structure. We postulate that, to the extent that sarcasm is linked to a victimizing effect, there are layers (Coulson, 2005) that allow the emergence of sarcastic interpretation. In irony, such a victimizing effect is not a necessary condition (Kreuz 2020). In order to visualize the topography of sarcasm, we develop an analysis method based on a tetraspatial model: a generic space, two input spaces and a blended space (Fauconnier & Turner, 2002). It is in the blend where the sarcastic meaning arises because there the victimizing effect of the mocking expressions is reflected. Resumo O objetivo do trabalho é proporcionar uma elucidação da diferença entre o sarcasmo e a ironia no âmbito do pragmático cognitivo. Considera-se que a ascensão da componente pragmática permite-nos compreender o enriquecimento do que foi dito, de acordo com os avanços de Recanati (2003). No entanto, a dimensão fenomenológica do que foi dito tem de ser ancorada a um nível mais profundo: a estrutura conceptual. Assim, com base na esplêndida análise de Coulson (2005), nós postularemos que, na medida em que o sarcasmo desenvolve um efeito de sentido vitimizador a partir de uma meta-representação, existem estratos que permitem o surgimento de tal interpretação sarcástica. A ironia também dá esta meta-representação, mas o efeito vitimizador está claramente associado ao sarcasmo (Kreuz, 2020). Para visualizar a topografia, desenvolve-se um método de análise baseado num modelo tetraespatial: um espaço genérico, dois espaços de entrada e um espaço de fusão (Fauconnier & Turner, 2002). Enquanto os espaços de entrada são ligados por correspondências horizontais, uma projeção vertical para o espaço de mistura é então prosseguida. Na blend, o sentido sarcástico é construído enquanto neste espaço o efeito vitimizador das expressões sarcásticas emerge.

Resumen El propósito de este texto es hacer un análisis de las actuales teorías de las emociones de Agnes Heller, Martha Nussbaum y Peter Hacker y los argumentos que proponen para rehabilitar las emociones dentro del campo moral y político. Para cumplir con este objetivo, primero, se analizan los argumentos que los tres filósofos proponen para sustentar la idea de que las emociones son importantes para la supervivencia y el desarrollo de la vida humana. Segundo, se explica lo que quieren decir los autores al definir las emociones como fenómenos cognitivos. Tercero, se muestra la incidencia de la sociedad y la cultura en el aprendizaje y en la vivencia de las emociones. A partir de estas aclaraciones previas, la cuarta sección está dedicada a mostrar más precisamente el entretejimiento entre emociones, moral y política. Se concluye que, a pesar de las diferencias conceptuales y metodológicas que existen entre los tres filósofos, su obra permite trazar coincidencias y complementaciones que dan un sólido sustento a la tesis de que las emociones son imprescindibles para la vida humana y su comportamiento moral y político. También que los resultados de esta puesta en diálogo son un marco conceptual que puede orientar trabajos más específicos sobre la relación del mundo afectivo y el mundo social y político. Abstract This paper aims to analyze the current theories of emotions by Agnes Heller, Martha Nussbaum and Peter Hacker and the arguments they propose to rehabilitate emotions within the moral and political field. The analysis consists of four moments: first, analyses the arguments that the three philosophers propose to support the idea that emotions are important to survival and development of human life. Second, it explains what the authors mean by defining emotions as cognitive phenomena. Third, it shows the incidence of society and culture in learning and in the experience of emotions. Based on the previous clarifications, the fourth section explains more clearly the interweaving between emotions, morals and politics. The main conclusions are that despite the conceptual and methodological differences between the three philosophers, their work allows to draw coincidences and complements that give solid support to the thesis that emotions are essential for human life and its moral and political behavior. It also concludes that the results of this dialogue are a conceptual framework that can guide more specific work on the relationship of the affective world and the social and political world.

This paper examines how the use of multiple platforms is tied to awareness of algorithms. It builds on the premise that users interact with ecologies or environments of technologies rather than single platforms. The study also supplements work on algorithmic awareness by implementing a mixed-method study to account for how Costa Rican users of Netflix and Spotify understood and related to the algorithms of these platforms. This study combined a survey of 258 participants and 21 in-depth semistructured interviews. Findings demonstrate that multi-platform users were more aware of algorithms and carried out more practical actions to obtain algorithmic recommendations than single-platform users. Although user type did not predict participants’ attitudes towards algorithmic recommendations, higher levels of awareness were associated with more positive attitudes towards algorithms. The study also shows that differences in levels of awareness explained users’ emotional arousal derived from algorithms. Universidad de Costa Rica/[835-C0-451]/UCR/Costa Rica UCR::Vicerrectoría de Investigación::Unidades de Investigación::Ciencias Sociales::Centro de Investigación en Comunicación (CICOM) UCR::Vicerrectoría de Docencia::Ciencias Sociales::Facultad de Ciencias Sociales::Escuela de Ciencias de la Comunicación Colectiva UCR::Vicerrectoría de Investigación::Unidades de Investigación::Ciencias Sociales::Instituto de Investigaciones Psicológicas (IIP)

The devastating impact that the COVID-19 pandemic has brought onto individuals is yet to be fully explored. This paper attempts to review some of the potential cognitive effects that have resulted from having to continue working and learning remotely. In addition, it will examine how COVID-19 has affected individuals who have lost the opportunity to work and/or learn remotely. 1a ed.

Obesity is considered a modifiable risk factor for cognitive impairment which, in turn, predisposes to overeating and weight gain. Compelling evidence in animal models has demonstrated the impact of the gut microbiome on cognition, in general, and cognitive decline in obesity, in particular. However, in humans, while the role of the gut microbiome in obesity pathophysiology is acknowledged, the effects on obesity-associated cognitive dysfunction are limited. The present thesis aims to describe the impact of the gut microbiome on cognitive function in middle-aged subjects with obesity. For this purpose, a prospective longitudinal case-control study (n=114) of subjects with and without obesity was conducted. Clinical evaluation, neurocognitive assessment of memory and inhibitory control, brain gray matter volume through magnetic resonance imaging, fecal metagenomics and fecal/plasma metabolomics were performed. Some parameters were also measured in two independent cohorts (n=24, n=970). The experimental design included fecal microbiota transplantation models from humans to mice and afterwards neuropsychological testing and prefrontal cortex gene expression analysis in the recipient mice. The results point to the existence of an ecosystem of gut bacteria that is differentially linked to memory function and inhibitory control in subjects with and without obesity. In this sense, impairments in memory and inhibitory control were observed in individuals with obesity. Convergent and divergent patterns of bacterial species, functions and circulating metabolites were longitudinally described and mostly replicated in independent cohorts. In particular, alterations in aromatic amino acids and one-carbon metabolism pathways were identified. Gray matter volume of brain areas involved in memory and inhibitory control were concordantly associated with the gut microbiome profile. Finally, cognitive deficits from human donors with obesity were phenocopied in recipient mice through fecal microbiota transplantation, leading to decreased memory and inhibition-like behavior scores in mice and congruent associations with human donor’s metagenomic species and functions. Mice prefrontal cortex expression of aromatic amino acids- and one-carbon metabolism-related genes were simultaneously linked to the cognition-like behaviors in mice and different human bacterial clusters. Overall, these innovative findings suggest bidirectional host-microbiome networks that may impact brain physiology and highlight the potential diagnostic and therapeutic value of targeting the gut microbiome for the impairment of memory and inhibitory control, particularly in subjects with obesity L'obesitat es considera un factor de risc modificable per al deteriorament cognitiu que, al seu torn, predisposa a menjar en excés i augmentar de pes. S’han trobat evidències convincents en models animals que han demostrat l'impacte del microbioma intestinal en la cognició, en general, i el declivi cognitiu de l'obesitat, en particular. Tanmateix, en humans, tot i que es reconeix el paper del microbioma intestinal en la fisiopatologia de l'obesitat, els efectes sobre la disfunció cognitiva associada a l'obesitat són limitats. La present tesi pretén descriure l'impacte del microbioma intestinal en la funció cognitiva en subjectes de mitjana edat amb obesitat. Amb aquesta finalitat, es va realitzar un estudi longitudinal prospectiu de casos i controls (n = 114) de subjectes amb i sense obesitat. Es va realitzar l'avaluació clínica, l'avaluació neurocognitiva de la memòria i el control inhibitori, el volum de la matèria grisa mitjançant ressonància magnètica, la metagenòmica fecal i la metabolòmica fecal/plasmàtica. Alguns paràmetres també es van mesurar en dues cohorts independents (n=24, n=970). El disseny experimental va incloure models de trasplantament de microbiota fecal d'humans a ratolins i, posteriorment, proves neuropsicològiques i anàlisi de l'expressió gènica de l'escorça prefrontal en els ratolins receptors. Els resultats apunten a l'existència d'un ecosistema de bacteris intestinals relacionat de manera diferent amb la funció de memòria i el control inhibitori en subjectes amb i sense obesitat. En aquest sentit, es van observar alteracions de la memòria i del control inhibitori en individus amb obesitat. Els patrons convergents i divergents d'espècies bacterianes, funcions i metabòlits circulants es van descriure longitudinalment i es van replicar principalment en cohorts independents. En particular, es van identificar alteracions en els aminoàcids aromàtics i les vies del metabolisme d'un carboni. El volum de matèria grisa de les àrees cerebrals implicades en la memòria i el control inhibitori es va associar de manera concordant amb el perfil del microbioma intestinal. Finalment, els dèficits cognitius presents en persones amb obesitat es van fenocopiar en els ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota fecal, donant lloc a una disminució de les puntuacions semblants a la memòria i control inhibitori en ratolins. També es van observar associacions congruents amb les variables cognitives presents en ratolins i les espècies i funcions metagenòmiques del donant humà. A més, l'expressió de gens relacionats amb aminoàcids aromàtics i amb el metabolisme d’un carbono a l'escorça prefrontal dels ratolins es van vincular simultàniament a la cognició dels ratolins i amb l’ecosistema bacterià de la microbiota humana donant. En conjunt, aquestes troballes innovadores suggereixen xarxes hoste-microbioma bidireccionals que poden afectar la fisiologia del cervell i destaquen el potencial valor diagnòstic i terapèutic del microbioma intestinal per al deteriorament de la memòria i el control inhibitori, especialment en subjectes amb obesitat Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

In this paper I propose that the origin of complex syntax lies in a cognitive operation consisting in conceiving events as entities. It is this operation that causes the construction of subordinate sentences in which a sentence takes the place of a syntagm and performs its syntactic function. En este artículo propongo que el origen de la sintaxis compleja está en un proceso cognitivo consistente en concebir los eventos como entidades. Es esta operación lo que provoca la construcción de oraciones subordinadas en las que una oración ocupa el lugar de un sintagma y desempeña su función sintáctica.

In this paper I propose that the origin of complex syntax lies in a cognitive operation consisting in conceiving events as entities. It is this operation that causes the construction of subordinate sentences in which a sentence takes the place of a syntagm and performs its syntactic function., En este artículo propongo que el origen de la sintaxis compleja está en un proceso cognitivo consistente en concebir los eventos como entidades. Es esta operación lo que provoca la construcción de oraciones subordinadas en las que una oración ocupa el lugar de un sintagma y desempeña su función sintáctica.