Search

A diferència d'Alemanya o França, on la influència arquitectònica de Le Corbusier i Mies van der Rohe era prominent, els arquitectes moderns a Noruega eren més pragmàtics i menys formalistes. Arne Korsmo va ser un d'aquests arquitectes que va adoptar un enfocament modern "dur" a l'arquitectura domèstica, utilitzant la policromia com a element clau que ho va diferenciar dels seus contemporanis. A més, va incorporar mètodes innovadors de circulació als seus dissenys, amb formes de massa complexes que reflectien el seu interès en les idees funcionalistes que emergien a Europa. Korsme va introduir aquestes idees a Noruega, donant forma a l'arquitectura moderna del país de manera única. L'ús de la policromia de Korsmo no només va ser funcional, sinó que també va servir com a forma d'art, afegint profuncitat i interès visual als seus edificis. Aquest ús va ser acuradament considerat i va exercir un paper crucial en el disseny general, creant un caràcter i identitat únics per a cada edifici. Per tant, l'ús del color a l'arquitectura no és només un aspecte funcional, sinó també una obra dart en si mateixa. Les troballes del projecte contribuiran a una millor comprensió del paper del color a l'arquitectura i com es pot utilitzar per millorar la funcionalitat, simplicitat i harmonia dels edificis amb l'entorn., A diferencia de Alemania o Francia, donde la influencia arquitectónica de Le Corbusier y Mies van der Rohe era prominente, los arquitectos modernos en Noruega eran más pragmáticos y menos formalistas. Arne Korsmo fue uno de estos arquitectos que adoptó un enfoque moderno "duro" en la arquitectura doméstica, utilizando la policromía como elemento clave que lo diferenció de sus contemporáneos. Además, incorporó métodos innovadores de circulación en sus diseños, con formas de masa complejas que reflectaban su interés en las ideas funcionalistas que emergían en Europa. Korsmo introdujo estas ideas en Noruega, dando forma a la arquitectura moderna del país de manera única. El uso de la policromía de Korsmo no solo fue funcional, sino que también sirvió como forma de arte, agregando profuncidad e interés visual a sus edificios. Este uso fue cuidadosamente considerado y desempeñó un papel crucial en el diseño general, creando un carácter e identidad únicos para cada edificio. Por lo tanto, el uso del color en la arquitectura no es solo un aspecto funcional, sino también una obra de arte en sí misma. Los hallazgos del proyecto contribuirán a una mejor comprensión del papel del color en la arquitectura y cómo se puede utilizar para mejorar la funcionalidad, simplicidad y armonía de los edificios con el entorno., In contrast to Germany or France, where the architectural influence of Le Corbusier and Mies van der Rohe was prominent, modernist architects in Norway were more pragmatic and less formality. Arne Korsmo was one such architect who adopted a "hard" modernist approach to domestic architecture, using polychromy as a key element that set him apart from his contemporaries. In addition, he incorporated innovative circulation methods into his designs, with complex massing forms reflecting his interest in the functionalist ideas emerging in Europe. Korsmo later introduced these ideas to Norway, shaping the country's modernist architecture in unique ways. Korsmo's use of polychromy was not merely functional, but also served as an art form, adding depth and visual interest to his buildings. This use was carefully considered and played a crucial role in the overall design, creating a unique character and identity for each building. Thus, the use of colour in architecture is not only a functional aspect but also a piece of art in itself. The findings of the project will contribute to a better understanding of the role of colour in architecture and how it can be used to enhance the functionality, simplicity and harmony of the buildings with the surroundings.

El propòsit d'aquest treball consisteix a entendre el raonament rere l'arquitectura tradicional de Noruega i identificar els principals elements que la defineixen. Alhora, per a poder analitzar l'arquitectura més contemporània, es pren la idea de casa pròpia com a espai experimental, ja que és aquí on els arquitectes desenvolupen la seva pròpia arquitectura sense condicionants de tercers. Així doncs, s'analitzen quatre casos d'estudi: Knut Knutsen i la seva casa d'estiueig a Portør (1949), Arne Korsmo i Grete Prytz amb la seva pròpia casa a Oslo (1952), la pròpia casa de Wenche Selmer a Oslo (1963) i la cabana de Knut Hjeltnes a Hårsøy (2019). L'anàlisi es basa en la metodologia de Kenneth Frampton sobre Topo, Tipo i Tectònica, d'on s'extreuen els elements característics de cada obra. L'anàlisi té com a finalitat reconèixer aquells elements característics comuns entre l'arquitectura tradicional i l'arquitectura domèstica contemporània. A més, es busca determinar si els elements més tradicionals han perdurat i es poden distingir en aquestes obres contemporànies, en els casos d'estudi assenyalats., The purpose of this work is to understand reasoning behind traditional Norwegian architecture and identify the main elements that define it. At the same time, in order to analyse the contemporary architecture, the idea of the own house as an experimental space is taken, as this is where architects develop their own architecture without third-party conditions. Thus, four study cases are analyzed: Knut Knutsen and his summer house in Portør (1949), Arne Korsmo and Grete Prytz with his own house in Oslo (1952), Wenche Selmer's own house in Oslo (1963) and Knut Hjeltnes' hut in Hårsøy (2019). The analysis is based on Kenneth Frampton's methodology on Topo, Tipo and Tectonics, from which the characteristic elements of each work are identified. The aim of the analysis is to recognize those characteristic elements in common between traditional architecture and contemporary domestic architecture. In addition, it seeks to determine whether more traditional elements have lasted and can be distinguished in these contemporary works, in the cases of study.