Search

[Background] The global human footprint has fundamentally altered wildfire regimes, creating serious consequences for human health, biodiversity, and climate. However, it remains difficult to project how long-term interactions among land use, management, and climate change will affect fire behavior, representing a key knowledge gap for sustainable management. We used expert assessment to combine opinions about past and future fire regimes from 99 wildfire researchers. We asked for quantitative and qualitative assessments of the frequency, type, and implications of fire regime change from the beginning of the Holocene through the year 2300., [Results] Respondents indicated some direct human influence on wildfire since at least ~ 12,000 years BP, though natural climate variability remained the dominant driver of fire regime change until around 5,000 years BP, for most study regions. Responses suggested a ten-fold increase in the frequency of fire regime change during the last 250 years compared with the rest of the Holocene, corresponding first with the intensification and extensification of land use and later with anthropogenic climate change. Looking to the future, fire regimes were predicted to intensify, with increases in frequency, severity, and size in all biomes except grassland ecosystems. Fire regimes showed different climate sensitivities across biomes, but the likelihood of fire regime change increased with higher warming scenarios for all biomes. Biodiversity, carbon storage, and other ecosystem services were predicted to decrease for most biomes under higher emission scenarios. We present recommendations for adaptation and mitigation under emerging fire regimes, while recognizing that management options are constrained under higher emission scenarios., [Conclusion] The influence of humans on wildfire regimes has increased over the last two centuries. The perspective gained from past fires should be considered in land and fire management strategies, but novel fire behavior is likely given the unprecedented human disruption of plant communities, climate, and other factors. Future fire regimes are likely to degrade key ecosystem services, unless climate change is aggressively mitigated. Expert assessment complements empirical data and modeling, providing a broader perspective of fire science to inform decision making and future research priorities.

La gestión del riesgo de inundación a escala local precisa de instrumentos metodológicos que den apoyo a la toma de decisiones de forma rápida y eficiente. A partir de datos recogidos por estaciones hidrométricas, ubicadas en puntos estratégicos de las cuencas de drenaje, es posible el desarrollo de instrumentos de monitorización de la precipitación y del caudal de los ríos y torrentes. La correlación entre los datos registrados y los episodios de inundación facilitan la puesta en marcha de sistemas de alerta temprana. En este marco se trabaja en el desarrollo de instrumentos de ayuda a la gestión del riesgo a nivel municipal. La información del peligro de inundación se combina con información territorial (catastro, ocupación del suelo, infraestructuras, etc.) mediante el uso de sistemas de información geográfica para realizar una evaluación integrada de la vulnerabilidad por exposición. En este artículo se presentan resultados iniciales del análisis de la vulnerabilidad frente a inundaciones de la ciudad de Palma (Illes Balears). Los resultados muestran un elevado grado de exposición de las zonas residenciales del este de la ciudad constatando incrementos considerables en los últimos decenios., Flood risk management at the local scale requires methodological tools to support decision-making in an efficient way. Based on data collected by hydrometric stations, located at strategic points in drainage river catchments, it is possible to develop tools for monitoring their rainfall and runoff dynamics. The correlation between the data recorded and flood episodes facilitates the implementation of early warning systems. In this framework, work is ongoing to develop tools to support risk management at the municipal scale. Flood hazard information is combined with territorial one (cadastre, land use, infrastructures, etc.) through the use of geographic information systems to perform an integrated vulnerability assessment by exposure. This communication presents the initial results of the vulnerability assessment to flooding in the city of Palma (Balearic Islands). The results showed a high degree of exposure of the residential areas in the east of the city, with considerable increases in recent decades.

[CAT] El segle XXI serà recordat, de ben segur, per una multitud d’esdeveniments, però no hi ha dubte que passarà a la història com el segle en què es començaren a notar els efectes del que s’ha vingut a dir el canvi climàtic, això és, la primera gran variació d’origen antròpic (provocada pels efectes de l’activitat humana) de les condicions climàtiques del planeta. Un dels efectes més tangibles d’aquest nou període que comença és una major proliferació dels fenòmens meteorològics adversos i extrems, moltes vegades amb efectes catastròfics. Un dels més greus que s’ha patit a les Illes Balears els darrers 20 anys es va produir els dies 10 i 11 de novembre de 2001, quan un temporal ciclònic de vent va afectar greument tota la conca mediterrània occidental. A Mallorca, quatre persones varen perdre la vida i diverses resultaren ferides; unes 175.000 persones es quedaren sense llum i es van haver de tallar 29 carreteres. L’impacte socioeconòmic fou brutal (es calcularen pèrdues per valor de més de 37 milions d’euros) i les modificacions substancials en el paisatge encara són paleses en alguns indrets de l’illa dues dècades després. L’anàlisi geoambiental exhaustiva d’aquest i d’altres tres temporals de vent significatius que afectaren els boscos de les Illes Balears és l’objecte d’estudi d’aquesta publicació que sorgeix fruit de la col·laboració interadministrativa entre la Universitat de les Illes Balears i la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Aquest estudi pretén aprofundir en el coneixement de les dinàmiques dels nostres ecosistemes i hàbitats insulars, especialment després del greu impacte produït per una pertorbació natural com són els temporals de vent, un fenomen intrínsec a les regions de climes mediterranis, però que, en el context actual, en què es produeix un efecte combinat entre l’escalfament global i els canvis dràstics en els usos del sòl, tendeix a intensificar-se.