Search

El paisaje es una experiencia de contemplación, emoción y reflexión, al mismo tiempo es el resultado del trabajo de hombres y mujeres en el espacio geográfico. Es una consecuencia cultural y su naturaleza se constituye en una revelación en el universo de las formas, al ser concebida, vivida y modelada por las sociedades dentro de un permanente proceso de transformación. Se trata de un dispositivo de convergencia de la percepción, los sentimientos y las representaciones, en el que se construye la historia desde sus orígenes. Asimismo, el patrimonio contenido en los paisajes crea una memoria capaz de llevarnos por nuevas vías del conocimiento, solo se deben de interpretar el lenguaje que está expresado en el territorio y en sus bienes materiales e inmateriales. Ahora bien, en la con figuración estética del paisaje es dilucidar sobre lo sublime de la vida, el pensamiento y la creación artística. En el marco de estos indicadores se encuentra la percepción y la imaginación como una amalgama del goce, pero también de la angustia o el miedo. Comprender lo estético en el paisaje es desentrañar la función del gusto en la historia, que se organiza en el terreno de la sensibilidad y en la reflexión sobre las complejas manifestaciones de la naturaleza humana. Proceso que se convierte en un instrumento para captar y transmitir lo invisible en el espacio y crear, en el campo de estudio sobre el paisaje patrimonial, nuevas significaciones. En este sentido, el ejercicio de delimitar paisajes para después aprehenderlos y estudiarlos es un ritual creativo, que a lo largo de la historia se ha desarrollado y ha formado parte de las tantas maneras de adaptarnos al medio, al tiempo que lo interpretamos; y es precisamente en este punto en el que se centra este libro, en las distintas posibilidades de imagínalo y representarlo. Por ello, en este volumen, se compendia una serie de trabajos donde se hace una reflexión profunda sobre el pensamiento y la creación de los paisajes patrimoniales desde diversas miradas disciplinares y enfoques epistemológicos, que disciernen sobre la filosofía, la estética y el arte en los paisajes y los paisajes en el arte.

Un elogi de la lectura, un itinerari a través de la narrativa catalana del present Jardins secrets. 99 llibres per tornar a llegir recull una selecció de les ressenyes que Ponç Puigdevall ha anat publicant a la premsa des del 1991 fins avui mateix, la gran majoria corregides i renovades de la mateixa manera que el pas del temps corregeix i renova tothom, i pretén defensar la bellesa d'un dels infinits itineraris que es poden traçar sobre el mapa de la narrativa catalana dels últims trenta anys. «En la tria dels títols és inevitable advertir-hi uns buits que es podran considerar clamorosos, però les absències més greus s'expliquen perquè m'he deixat endur pel criteri del meu gust particular -són uns llibres que m'han agradat i que admeten, em penso, la prova de la relectura-, amb l'esperança que un gust deixa de ser arbitrari no quan se'l considera correcte -¿i qui ho pot decidir, això?-, sinó quan se l'argumenta amb la màxima exactitud possible», escriu Puigdevall. «Llegir inspira uns somiejos que ajuden a ser d'una altra manera, i sempre produeix una sensació infantil d'estranyesa i enlluernament, com si de sobte s'entrés en una casa diferent de la pròpia i es topés amb l'atractiu misteriós de la raresa, amb extravagàncies personalíssimes, amb singularitats capritxoses», s'afirma en aquest inventari d'experiències de lector, unes notes sobre la literatura del present que no tenen cap voluntat de fundar un cànon i sí, en canvi, la il·lusió de despertar el desig de llegir. Jardins secrets és sobretot un elogi dels territoris inacabables de la lectura i recorda que cada lector, de fet, és un crític que fa créixer una altra pell per damunt de la que ha construït l'autor amb l'art de la seva escriptura. Ho va dir Armand Obiols en confessar el secret de la seva avidesa insaciable de lectures: «Llegeixo per crear-me. Sense les meves lectures jo seria un ésser molt distint de qui soc». Amb la fascinant contundència de la seva prosa, Julien Gracq deia el mateix d'una manera diferent: «és prou sabut que cada llibre no només s'alimenta dels materials que li ofereix la vida, sinó que també creix, misteriosament, sobre altres llibres».

Aquest llibre vol emmirallar-se en Les Vides de Giorgio Vasari i els Homenots de Josep Pla, de tal manera que mitjançant el retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona i a través d'una aproximació estètica als seus parcs i jardins puguem descobrir i dibuixar una tradició barcelonina de la jardineria. /// Breve historia del diseño de los parques y zonas verdes de la ciudad de Barcelona del siglo XIX y XX, a través de los arquitectos que los llevaron a cabo.