Search

El consistori defineix l’existència de 16 Espais de Gran Afluència (EGA) a la ciutat i un model d’actuació integral i transversal per a tots ells, tot i que el desplegament s’inicia aquest 2024 a tres EGA prioritaris: Sagrada Família, Park Güell i Gardunya – Boqueria. Aquests tres EGA i el pla de ciutat compten d’inici amb 33 accions concretes que s’aplicaran progressivament i una inversió de com a mínim 44,2 milions d’euros durant el mandat 2023-2027.

The present study explores the language used by travel influencers on Instagram. More specifically it focuses on the creation of hashtags from the word-formation perspective and phraseology. The aim of this study is twofold: 1) to identify and analyze the hashtags used by travel influencers on Instagram, and 2) to propose a morphosyntactic taxonomy of the hashtags found. In order to carry out the study, a corpus-based approach was followed. The data was gathered from Instagram – one of the most popular social networks at present, providing an authentic up-to-date sample. As a result, 372 hashtags were collected for this study, which were consequently classified into four major groups: (1) # + word, (2) # + phrase, (3) # + clause, (4) # + other., El present estudi explora el llenguatge utilitzat pels influencers de viatges a Instagram. Més concretament, se centra en la creació dels hashtags des de la perspectiva de la formació de paraules i la fraseologia. L’objectiu d’aquest estudi és doble: 1) identificar i analitzar els hashtags que utilitzen els influencers de viatges a Instagram, i 2) proposar una taxonomia morfosintàctica dels hashtags trobats. Per dur a terme aquest estudi s’ha seguit un enfocament basat en corpus. Les dades es recopilaren d’Instagram, una de les xarxes socials més populars a l’actualitat, que proporciona una mostra autèntica i actualitzada. Com a resultat, es van recopilar 372 hashtags per a aquest estudi, que es classificaren en quatre grans grups: (1) # + paraula, (2) # + frase, (3) # + oració, (4) # + altre.

El balanç turístic de l’any 2023 a la ciutat de Barcelona mostra per primer cop la possibilitat que augmenti el retorn econòmic i la despesa que fan els turistes.

El creixement urbanístic de les ciutats properes a Barcelona, com ara la comarca del Maresme, ha estat profundament influenciat per l’expansió de la capital catalana, especialment durant el segle XX, quan Barcelona es va consolidar com un centre econòmic i cultural de gran importància al sud d’Europa. Aquest desenvolupament va generar una creixent demanda d’espais residencials i industrials, cosa que va portar a l’expansió cap a les àrees circumdants. El Maresme, gràcies a la seva proximitat a Barcelona i les excel·lents connexions de transport, va experimentar un creixement paral·lel. Municipis com Malgrat de Mar van veure augmentar i diversificar la seva població amb nous residents que buscaven habitatges més assequibles i un entorn de vida més tranquil fora de la metròpoli. Aquest procés d’urbanització va transformar significativament el paisatge del Maresme, amb terres agrícoles convertint-se en àrees residencials i industrials, marcant la transició d’una economia agrícola a una més industrial i de serveis. La proximitat al mar i el clima favorable també van impulsar el desenvolupament del turisme, un motor econòmic crucial per a la regió. Aquesta tesina té com a objectiu proporcionar una visió general de les característiques sociourbanes actuals de Malgrat de Mar, analitzant l’evolució del municipi com un exemple d’entorns metropolitans amb dinàmica econòmica consolidada. Mitjançant una retrospectiva històrica, s’identifiquen els elements clau de l’evolució històrica, econòmica i demogràfica de Malgrat, per comprendre les tendències urbanes actuals. L’estudi se centra en tres moments clau que han marcat la transició de Malgrat de Mar d’un paisatge agrícola a un entorn turístic dinàmic, oferint una comprensió profunda dels processos de transformació que han modelat la configuració urbana i territorial actual del municipi., El crecimiento urbanístico de las ciudades cercanas a Barcelona, como la comarca del Maresme, ha sido profundamente influenciado por la expansión de la capital catalana, especialmente durante el siglo XX, cuando Barcelona se consolidó como un centro económico y cultural de gran importancia en el sur de Europa. Este desarrollo generó una creciente demanda de espacios residenciales e industriales, lo que llevó a la expansión hacia las áreas circundantes. El Maresme, gracias a su proximidad a Barcelona y sus excelentes conexiones de transporte, experimentó un crecimiento paralelo. Municipios como Malgrat de Mar vieron aumentar y diversificar su población con nuevos residentes que buscaban viviendas más asequibles y un entorno de vida más tranquilo fuera de la metrópoli. Este proceso de urbanización transformó significativamente el paisaje del Maresme, con tierras agrícolas convirtiéndose en áreas residenciales e industriales, marcando la transición de una economía agrícola a una más industrial y de servicios. La proximidad al mar y el clima favorable también impulsaron el desarrollo del turismo, un motor económico crucial para la región. Esta tesina tiene como objetivo proporcionar una visión general de las características socio-urbanas actuales de Malgrat de Mar, analizando la evolución del municipio como un ejemplo de entornos metropolitanos con dinámica económica consolidada. A través de una retrospectiva histórica, se identifican los elementos clave de la evolución histórica, económica y demográfica de Malgrat, para comprender las tendencias urbanas actuales. El estudio se centra en tres momentos clave que han marcado la transición de Malgrat de Mar de un paisaje agrícola a un entorno turístico dinámico, ofreciendo una comprensión profunda de los procesos de transformación que han modelado la configuración urbana y territorial actual del municipio., The urban growth of the cities near Barcelona, such as the Maresme region, has been profoundly influenced by the expansion of the Catalan capital, especially during the 20th century, when Barcelona established itself as a major economic and cultural center in southern Europe. This development generated a growing demand for residential and industrial spaces, leading to expansion into the surrounding areas. The Maresme region, thanks to its proximity to Barcelona and excellent transport connections, experienced parallel growth. Municipalities like Malgrat de Mar saw their population increase and diversify with new residents seeking more affordable housing and a quieter living environment outside the metropolis. This urbanization process significantly transformed the landscape of the Maresme, with agricultural lands being converted into residential and industrial areas, marking the transition from an agricultural economy to a more industrial and service-oriented one. The proximity to the sea and the favorable climate also boosted the development of tourism, a crucial economic driver for the region. This thesis aims to provide a general overview of the current socio-urban characteristics of Malgrat de Mar, analyzing the evolution of the municipality as an example of metropolitan environments with a consolidated economic dynamic. Through a historical retrospective, the key elements of Malgrat's historical, economic, and demographic evolution are identified to understand the current urban trends. The study focuses on three key moments that have marked the transition of Malgrat de Mar from an agricultural landscape to a dynamic tourist environment, offering a deep understanding of the transformation processes that have shaped the current urban and territorial configuration of the municipality.

La irrupció dels càmpings turístics a l'anomenada "platja de Barcelona" —la costa de Viladecans, Gavà i Castelldefels— a finals dels anys cinquanta, determina la configuració d'aquesta zona de manera diferenciada respecte a altres entorns turístics i construeix un imaginari de modernitat que la va caracteritzar durant gairebé quatre dècades. Constitueix un dels referents d'èxit turístic de l'Espanya franquista després de la inflexió econòmica i política de mitjans dels cinquanta. Un imaginari vinculat a la idea de modernitat que impliquen les grans vies rodades, el cotxe com a paradigma de mobilitat, uns equipaments turístics populars i moderns vinculats a les platges, al sol i a una nova cultura de l'oci i del cos que trencava amb el marc nacional catòlic imperant. La construcció de l'aleshores anomenada autopista de Castelldefels, que feia accessibles unes platges (principalment les de Gavà i Viladecans) allunyades dels nuclis respectius, amb aiguamolls i sense urbanitzar, va donar l'impuls a un conjunt de nous equipaments turístics i instal·lacions de lleure en aquesta franja litoral., Peer Reviewed, Postprint (published version)

El Mentrestant proposa la restauració dels hàbitats degradats recuperant els cicles naturals a través d’unes zones zero de renaturalització. Al voltant d'aquestes s’articularà un nou model d'acampada, que aprofitarà el paisatge recuperat i solucions constructives reversibles per poder-se adaptar a les temporades turístiques, inundacions, el retrocés de la costa, etc. fins que el càmping desaparegui per complet, alliberant l'espai natural., El proyecto Entretanto propone la restauración de paisajes degradados, recuperando sus ciclos naturales a través de unas zonas 0 de renaturalización. Alrededor de estas, se articularà un nuevo modelo de acampada, que aprovechará los paisajes recuperados y soluciones constructivas reversibles para poderse adaptar a las temporadas turísticas, inundaciones, el retroceso de la costa, etc. hasta que finalmente el camping desaparezca por completo, dejando paso al espacio natural., The project Meanwhile strives to restore degraded landscapes, recovering their natural cycles through a series of ground zero for renaturation. Around these, a new camping model will be weaved, taking advantage of the restored landscapes and reversible constructive solutions to adapt to the tourist seasons, floods, coastal recession, etc. until it comes the day when the camping site will fully disappear, clearing the way for the natural landscape., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres::15.1 - Per a 2020, vetllar per la conservació, el restabliment i l’ús sostenible dels ecosis­temes terrestres i els ecosistemes interiors d’aigua dolça i els serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides, d’acord amb les obligacions marcades pels acords internacionals

El present treball és un estudi sobre el creixement urbà de Campos, un poble d’interior de Mallorca que, tot i tenir un litoral molt atractiu turísticament, no es va aprofitar del boom turístic dels anys 60 i va continuar amb la seva tradició agrícola i ramadera. Actualment, i després de ser conscient de la crisi que girava entorn al seu motor econòmic rural, Campos s’ha vist obligat a expandir les seves possibilitats i a adaptar la seva estructura urbana cap a les noves demandes socials: turisme i serveis. Partint d’una base històrica dels seus origens i una base topogràfica del terme, passaré a analitzar més cartogràficament tres etapes en què la morfologia urbana de Campos va canviar significativament, donant així a conéixer les seves particularitats urbanístiques que fan que Campos sigui un cas especial vers al turisme i poder reconéixer els seus potencials., El presente trabajo es un estudio sobre el crecimiento urbano de Campos, un pueblo de interior de Mallorca que, aún teniendo un litoral muy atractivo turísticamente, no se aprovechó del boom turístico de los años 60 y siguió con su tradición agrícola y ganadera. Actualmente, y después de ser conscientes de la crisis que giraba alrededor de su motor económico rural, Campos se ha visto obligado a expandir sus posibilidades y a tener que adaptar su estructura urbana a las nuevas demandas sociales: turismo y servicios. Partiendo de una base histórica de sus orígenes y una base topográfica del término municipal, pasaré a analizar más cartográficamente tres etapas en que la morfología urbana de Campos cambió significativamente, dando así a conocer sus particularidades urbanísticas que hacen de Campos un caso especial hacia el turismo y poder reconocer sus potenciales., This paper is a study on the urban growth of Campos, an inland town in Mallorca that, despite having a very attractive coastline for tourism, did not take advantage of the tourist boom of the 1960s and continued with its agricultural and livestock farming tradition. Nowadays, and after being aware of the crisis that revolved around its rural economic engine, Campos has been forced to expand its possibilities and to have to adapt its urban structure to the new social demands: tourism and services. Starting from a historical base of its origins and a topographical base of the municipality, I will go on to analyze more cartographically three stages in which the urban morphology of Campos changed significantly, thus making known its urbanistic particularities that make Campos a special case towards tourism and being able to recognize its potentials.

La consciència global sobre la importància que té el patrimoni immaterial per al turisme està en constant creixement, actualment, la societat està en la cerca l'autenticitat dels territoris, allò que és autèntic davant un munt de còpies. És per això que sorgeix la necessitat de poder oferir els recursos intangibles d'una forma continuada tant als turistes com als mateixos residents, i així, fomentar el sentiment de pertinença i poder compartir aquests costums amb individus d'altres cultures. D'aquesta manera, i a causa de la reduïda pràctica d'aquest tipus d'accions, es fa una proposta per a dur a terme la digitalització d'aquests recursos turístics immaterials mitjançant diversos processos, aplicat més concretament al cas de Cullera.

La indústria turística és un dels principals motors econòmics mundials, amb un pes importantíssim als Països Catalans i, sobretot, a llocs com les Illes Balears. Curiosament, però, l’atenció que ha prestat l’etnomusicologia a aquest fenomen massiu és relativament nova. En aquest article, que neix d’unes reflexions en l’àm­bit de la docència de l’autor, plantejam la necessitat de desenvolupar una etnomu­sicologia crítica del turisme a casa nostra que, des d’una perspectiva emic, adopti les eines del creixent camp de l’ecomusicologia fins a completar una proposta glo­bal i radical en conjunt. Tot plegat ens ha de permetre incidir millor en els reptes que, com a acadèmics, com a investigadors professionals i com a ciutadans, ens planteja la crisi socioecològica del segle XXI al nostre país., The tourism industry is one of the foremost world economic engines and one of immense importance in the Catalan Countries at large and above all in places like the Balearic Islands. Curiously enough, however, ethnomusicology has only turned its attention to this mass phenomenon in relatively recent times. This article, which stems from some reflections in the sphere of the author’s teaching activity, poses the need to develop ethnomusicology critical of tourism in the Balearic Islands which should adopt, from an emic standpoint, the tools of the growing field of ecomusicology in order to complete a radical comprehensive proposal. All this should allow us to better exert an influence in the challenges which are posed to us as scholars, professional researchers and citizens by the socioecological crisis of the 21st century in the Balearic Islands.

Actualment a Mallorca hi ha dos grans reptes a solventar: la sobreexplotació del cordó litoral per part del turisme de masses insostenible i l'abandonament de les construccions populars vinculades al treball agrari avui poc rellevant. Les possessions a Mallorca van estructurar el territori rural durant cinc segles. Sant Martí d'Alanzell era una cavallaria formada per diferents possessions amb el centre a les cases de Sant Martí. En aquest treball d'investigació s'estudiarà aquest cas concret degut al pes arquitectònic, històric i patrimonial que té. Avui dia, moltes de les construccions que vertebraven l'estructura rural han quedat obsoletes. És per aquest motiu, doncs, que es fa un diagnosi de l'estat actual i es proposa un projecte teòric estratègic d'aquestes possessions en conjunt. Aquesta xarxa vinculada a usos dotacionals i agraris té l'objectiu de reactivar el territori i fomentar la cohesió social vertebrada per unes vies de connexió ja existents. En resum, l'objectiu principal d'aquest treball és revitalitzar aquests espais i promoure un turisme responsable que valori el patrimoni, tenint cura de l'entorn i s'adapti a les tradicions. A través de la promoció del turisme sostenible i la implementació de polítiques de gestió i preservació del patrimoni, es vol reactivar les zones rurals a Mallorca., Actualmente en Mallorca hay dos grandes retos a solventar: la sobreexplotación del cordón litoral por parte del turismo de masas insostenible y el abandono de las construcciones populares vinculadas al trabajo agrario poco relevante. Las posesiones en Mallorca estructuraron el territorio rural durante cinco siglos. Sant Martí d'Alanzell era una cavallaria formada por diferentes posesiones con el centro en las casas de Sant Martí. En este trabajo de investigación se estudiará este caso concreto debido al peso arquitectónico, histórico y patrimonial que tiene. Hoy en día, muchas de las construcciones que vertebran la estructura rural han quedado obsoletas. Es por este motivo, pues, que se hace un diagnóstico del estado actual y se propone un proyecto teórico estratégico de estas posesiones en conjunto. Esta red vinculada a usos dotacionales y agrarios tiene el objetivo de reactivar el territorio y fomentar la cohesión social vertebrada por unas vías de conexión ya existentes. En resumen, el objetivo principal de este trabajo es revitalizar estos espacios y promover un turismo responsable que valore el patrimonio, cuide el entorno y se adapte a las tradiciones. A través de la promoción de un turismo sostenible y la implementación de políticas de gestión y preservación del patrimonio, se quieren reactivar las zonas rurales en Mallorca., Currently in Mallorca there are two major challenges to be solved: the overexploitation of the coastline by unsustainable mass tourism and the abandonment of popular constructions linked to agricultural work of little relevance. The possessions in Mallorca structured the rural territory for five centuries. Sant Martí d'Alanzell was a cavallaria formed by different possessions with the center in the houses of Sant Martí. In this research work this specific case will be studied due to its architectural, historical and patrimonial weight. Nowadays, many of the constructions that form part of the cavallaria and vertebrate the rural structure have become obsolete. It is for this reason, then, that a theoretical strategic project of these possessions as a whole is proposed. This network, linked to endowment and agricultural uses, has the objective of reactivating the territory and promoting social cohesion structured by already existing connection routes. The aim is to revalue these spaces and make known the tangible and intangible heritage, thus promoting a different type of tourism, one that is responsible, caring for the landscape and in harmony with the residents. By betting on sustainable tourism, as opposed to abandonment with management policies and preserving the heritage, rural areas in Mallorca can be reactivated.