Search

Aquesta tesi ha explorat OpenWISP com una eina per a infraestructures de xarxa en general i per a Hahatay, una comunitat del nord del Senegal, en particular. OpenWISP, tot i ser una plataforma potent per enginyers de xarxes, presenta complexitats i una corba d'ús no trivial, per la qual cosa, es requeria una comprensió profunda de les necessitats de les organitzacions per avaluar el seu valor. En resposta a aquesta diferència entre l'aplicació a nivell tècnic i les capacitats d'OpenWISP, s'ha desenvolupat una guia que ofereix un tutorial d'aquesta plataforma tot mostrant les seves funcionalitats. A més, un Technical Design Document (Document de Disseny Tècnic) que proposa un mercat de mòduls per a OpenWISP també ha estat el resultat d'aquest treball per la manca observada tant en la centralització com en la naturalesa impulsada per la comunitat d'aquest programari, This thesis explored OpenWISP as a tool for network infrastructures in general and for Hahatay, a northern Senegalese community, in particular. Since OpenWISP, while a powerful platform for network engineers, presents complexities and a non-trivial usage curve, a deep understanding of an organisation's needs was required to assess its value. In response to this gap between the technical application and OpenWISP's capabilities, a guide was developed, offering a walkthrough of this platform and showcasing its functionalities. Furthermore, a Technical Design Document proposing a module marketplace for OpenWISP has also resulted from this work from observed lacks in both centralisation and the community-driven nature of this software.

Les ciutats contemporànies experimenten canvis constantment, cosa que les converteix en espais cada cop més complexos. Si bé aquesta complexitat pot ser perceptible de manera més evident a la superfície, existeix un altre part situada per sota de la cota de carrer menys coneguda. Actualment, l'ús i explotació del subsòl en les grans ciutats és una eina essencial pel seu desenvolupament i creixement. Aquesta part oculta de la ciutat conté moltes de les infraestructures que garanteixen un bon funcionament d'aquestes i té un paper indispensable en dia a dia dels ciutadans que les habiten. La teorització de la urbanització del subsòl és una temàtica que des de principis del segle XX ha començat a guanyar pes i s'ha convertit en objecte de debat. Són diversos els teòrics que han assentat unes bases de com s'han de resoldre aquests espais a l'hora de ser projectats. La infraestructura subterrània més coneguda i utilitzada a Barcelona és la xarxa de metro (i tren), que garanteix la mobilitat als usuaris de la ciutat. Avui en dia ja tenim ciutats referents en la temàtica de l'ús del subsòl i de com el bon disseny d'aquestes infraestructures i espais que ocupen l'espai subterrani complementa l'activitat superficial de la ciutat. Plaça Catalunya i Plaça Espanya són emplaçaments de la ciutat de Barcelona on les infraestructures ubicades en el seu subsòl tenen una rellevància per a la ciutat i els seus habitant i visitants. Però com són aquests espais i quin impacte tenen en la ciutat?, Las ciudades contemporáneas experimentan cambios constantemente, cosa que las convierte en espacios cada vez más complejas. Si bien esta complejidad puede ser perceptible de manera más evidente a la superficie, existe una otro parto situada por debajo de la cota de calle menos conocida. Actualmente el uso y explotación del subsuelo en las grandes ciudades es una herramienta esencial por su desarrollo y crecimiento. Esta parte oculta de la ciudad contiene muchas de las infraestructuras que garantizan un buen funcionamiento de estas y tiene un papel indispensable en día a día de los ciudadanos que las habitan. La teorización de la urbanización del subsuelo es una temática que desde principios del siglo XX ha empezado ha ganar peso y se ha convertido en objeto de debate. Su diversos los teóricos que han asentado unas bases de cómo se tienen que resolver estos espacios en la hora de ser proyectados. La infraestructura subterránea más conocida y utilizada en Barcelona es la red de metro (y tren), que garantiza la movilidad a los usuarios de la ciudad. Hoy en día ya tenemos ciudades referentes en la temática del uso del subsuelo y de como el buen diseño de estas infraestructuras y espacios que ocupan el espacio subterráneo complementa la actividad superficial de la ciudad. Plaza Cataluña y Plaza España son emplazamientos de la ciudad de Barcelona donde las infraestructuras ubicadas en su subsuelo tienen una relevancia para la ciudad y sus habitante y visitantes. Pero como sueño estos espacios y qué impacto tienen en la ciudad?, Contemporary cities are constantly changing, making them increasingly complex spaces. While this complexity may be more simply perceptible on the surface, there is another, less obvious part to be found below street level. Nowadays, the use and exploitation of the subsoil in large cities is an essential tool for its development and growth. This hidden part of the city contains many of the infrastructures that ensure the proper functioning of the city and plays an essential role in the day-to-day life of the citizens who live there. The theorization of underground planning is a subject that has begun to gain weight since the beginning of the 20th century and has become an object of debate. Several theorists have laid the foundations for how these spaces should be designed. The best known and most widely used underground infrastructure in Barcelona is the metro (and train) network, which guarantees mobility for the city’s users. Today we already have cities that are benchmarks in the use of the underground and how the good design of these infrastructures and spaces that occupy the underground complements the surface activity of the city. Plaza Cataluña, Plaza España and Sants Station are three locations in the city of Barcelona where the infrastructures located underground are important for the city and its inhabitants and visitors. But what are these spaces like and what impact do they have on the city?

Amb aquest treball es vol observar la importància de l’aigua en l’organització territorial, els centres de poder i els assentaments, tant en l’habitacle com en les terres de conreu i les infraestructures de producció agroalimentària. El treball es divideix en períodes destacats de la conquesta del territori als musulmans, durant els quals la part de la Catalunya cristiana s’amplia. En cada etapa s’examina la forma de poblament, començant amb una presentació històrica per entendre què passa i quins factors intervenen en l’organització del territori. El període d’estudi comença als segles IX i X, per entendre els antecedents, i continua en els segles següents fins al segle XIV, quan es desenvoluparen les infraestructures relacionades amb l’aigua utilitzant els avenços tecnològics. La metodologia, quan es tracta de llocs concrets, és l’arqueològica, basada en treballs d’organització espacial i excavacions i, quan es tracta de la Catalunya cristiana, és documental., This paper looks at the importance of water in the contexts of territorial organization, power centres and settlements with regard to farmland, agrifood production infrastructures and living space. The study is divided into the periods marking the conquest of the territory from the Muslims, when Christian Catalonia underwent expansion. In each period, the form of settlement is explored, beginning with an historical presentation aimed to explain what happened and which factors have been relevant as regards Catalan territorial organization. The period under study starts with the 9th and 10th centuries in order to provide the necessary background, continuing through time to the 14th century, when water infrastructures were improved thanks to technological advances. The methodology of study with respect to specific sites is archaeological, based on spatial organization works and excavations. For our study of Christian Catalonia in general, a documentary method was followed., Con este trabajo se pretende observar la importancia que tuvo el agua en la organización territorial, los centros de poder y los asentamientos, tanto en la vivienda como en las tierras de cultivo y las infraestructuras de producción agroalimentaria. El trabajo se divide en periodos destacados de la conquista del territorio a los musulmanes, durante los cuales la parte de la Cataluña cristiana se amplía. En cada etapa se estudia la forma de poblamiento, comenzando con una presentación histórica para entender lo que está pasando y qué factores intervienen en la organización del territorio. El periodo de estudio empieza en los siglos IX y X para entender los precedentes, y continúa en los siglos siguientes hasta el siglo XIV, cuando se desarrollaron las infraestructuras del agua utilizando los avances tecnológicos. La metodología, cuando se trata de sitios concretos, es la arqueológica, basada en trabajos de organización espacial y excavaciones y, cuando se trata de la Cataluña cristiana, es documental.

El Baix Maresme, situat a la costa, a tocar de la capital catalana, sempre ha estat un territori rellevant alhora que particular. Les característiques orogràfiques de la comarca, col·locada entre mar i muntanya dibuixant una forma estreta i allargada, condicionen i defineixen el seu territori i les persones que l’habiten. Un enclavament, ja poblat al Paleolític, que en els últims segles primer fou dedicat al comerç, al cultiu i a la indústria, que ara hi conviu amb el turisme i que sempre va ser pioner en les comunicacions. El Baix Maresme va emplaçar tant el primer ferrocarril de la península com la primera autopista de pagament d’Espanya. En el context actual, però, en el qual aquells avenços pioners ja estan consolidats arreu del país, el Baix Maresme s’enfronta a nous reptes pel que fa a la mobilitat i a l’organització territorial. Per una banda, l’impacte del canvi climàtic en la línia de ferrocarril i per l’altra la supressió del peatge en la seva autopista, obren nous horitzons a la comarca. Els canvis soferts en les seves dues infraestructures estrella obliguen a reformular les comunicacions al Baix Maresme. El present treball buscarà, en primer lloc, definir el territori en el qual es col·loca el Baix Maresme, les relacions entre els seus nuclis poblats i la idiosincràsia dels seus habitants. Amb la definició del territori feta, serà necessari l’estudi de la mobilitat tant dins com cap a fora de la comarca, així com les infraestructures que la fan possible i la situació en la qual es troben. Tots els passos previs permetran la valoració conjunta de la mobilitat i el territori del Baix Maresme i obriran la possibilitat de definir propostes per a la seva millora o optimització, si escau., El Baix Maresme, situado en la costa, a tocar de la capital catalana, siempre ha sido un territorio relevante a la par que particular. Las características orográficas de la comarca, colocada entre mar y montaña dibujando una forma estrecha y alargada, condicionan y definen su territorio y las personas que lo habitan. Un enclave, ya poblado en el Paleolítico, que en los últimos siglos primero estuvo dedicado al comercio, al cultivo y a la industria, que ahora convive con el turismo y que siempre fue pionero en las comunicaciones. El Baix Maresme ubicó tanto el primer ferrocarril de la península como la primera autopista de pago de España. En el contexto actual, en el cual aquellos avances pioneros ya están consolidados en todo el país, el Baix Maresme se enfrenta a nuevos retos en lo que respecta a la movilidad y a la organización territorial. Por un lado, el impacto del cambio climático en la línea de ferrocarril y por el otro la supresión del peaje en su autopista, abren nuevos horizontes en la comarca. Los cambios sufridos en sus dos infraestructuras estrella obligan a reformular las comunicaciones en el Baix Maresme. El presente trabajo buscará en primer lugar definir el territorio en el cual se coloca el Baix Maresme, las relaciones entre sus núcleos poblados y la idiosincrasia de sus habitantes. Con la definición del territorio hecha, será necesario el estudio de la movilidad tanto hacia dentro como hacia fuera de la comarca, así como las infraestructuras que la hacen posible y la situación en la que se encuentran. Todos los pasos previos permitirán la valoración conjunta de la movilidad y el territorio del Baix Maresme y abrirán la posibilidad de definir propuestas para su mejora u optimización, si es necesario., Baix Maresme, located on the coast, close to the Catalan capital, has always been an important and unique territory. The orographic characteristics of the region, placed between the sea and the mountains and forming a narrow, elongated shape, condition and define its territory and the people who inhabit it. An enclave, already populated in the Palaeolithic Age, which in the last centuries was first dedicated to trade, cultivation, and industry, which now coexists with tourism, and which has always been a pioneer in communications. The Baix Maresme was the site of both the first railway on the peninsula and the first toll motorway in Spain. In the current context, in which those pioneering advances are now consolidated throughout the country, the Baix Maresme is facing new challenges in terms of mobility and territorial organisation. On the one hand, the impact of climate change on the railway line and, on the other, the elimination of tolls on its motorway, open up new horizons in the region. The changes in its most important infrastructures are forcing a reformulation of communications in Baix Maresme. This project will first seek to define the territory in which Baix Maresme is located, the relations between its population centres and the idiosyncrasies of its inhabitants. Once the territory has been defined, it will be necessary to study mobility both within and outside the region, as well as the infrastructures that make it possible and the level of service they offer. All the previous steps will allow the joint assessment of mobility and the territory of Baix Maresme and will open the possibility of defining proposals for its improvement or optimisation, if necessary.

Postprint (published version)

Actualment, la col·laboració entre diferents despatxos o empreses del sector per la realització de concursos o projectes d’arquitectura és una tendència que amb els anys ha anat augmentant. Això el que ha suposat és la necessitat d’una gran coordinació entre els diferents membres que hi participen per tal d’arribar als resultats desitjats. El BIM, per tant, és un dels millors mètodes. Permet un treball en col·laboratiu entre persones d’una o diverses empreses. Cal tenir present, però, que per tal d’obtenir uns bons resultats amb el mètode s’han de tenir presents molts i diversos factors. La implementació d’aquest nou sistema de treball no sempre és fàcil, i menys encara si parlem de petits despatxos on la manera de funcionar continua sent la tradicional: paper, llapis, AutoCAD, Photoshop... És possible, amb pocs recursos, poder fer un canvi radical en la manera de dur a terme els projectes?, Actualmente, la colaboración entre diferentes despachos o empresas del sector por la realización de concursos o proyectos de arquitectura es una tendencia que con los años ha ido aumentando. Esto lo que ha supuesto es la necesidad de una gran coordinación entre los diferentes miembros que participan para llegar a los resultados deseados. El BIM, por tanto, es uno de los mejores métodos. Permite un trabajo en colaborativo entre personas de una o varias empresas. Sin embargo, hay que tener presente que para obtener unos buenos resultados con el método se deben tener presentes muchos y diversos factores. La implementación de este nuevo sistema de trabajo no siempre es fácil, y menos aún si hablamos de pequeños despachos donde la forma de funcionar sigue siendo la tradicional: papel, lápiz, AutoCAD, Photoshop... Es posible, con pocos recursos, poder hacer un cambio radical en la forma de llevar a cabo los proyectos?, Currently, the collaboration between different firms or companies in the sector for the realization of competitions or architectural projects is a trend that has increased over the years. What this has meant is the need for great coordination between the different members involved in order to achieve the desired results. BIM, therefore, is one of the best methods. Allows collaborative work between people from one or more companies. It must be borne in mind, however, that in order to obtain good results with the method, many different factors must be borne in mind. The implementation of this new work system is not always easy, especially if we talk about small offices where the way it works is still the traditional one: paper, pencil, AutoCAD, Photoshop ... It is possible, with few resources, to be able to to make a radical change in the way projects are carried out?

Es tracta d'una exploració i investigació de casos d'ocupacions sota viaductes urbans, per tal de recobrar l'activitat a la zona i recosir la continuïtat del traçat urbà.