Search

Objective: The aim of this study was to evaluate and classify the types and incidences of foot deformities in patients with Rheumatoid Arthritis (RA). Methods: A cross-sectional study with convenience sample was obtained of 220 patients with foot pain and RA classification criteria (approved by the American College of Rheumatology and the European League against Rheumatism in 2010). A series of outcomes were assessed to measure the morphological characteristics of the feet. The Foot Posture Index (FPI), the Manchester Scale of Hallux Valgus and the Nijmegen classification of forefoot disorders were assessed. Results: The most common foot posture according to the FPI assessment are the pronated position in the left foot (32.7% of participants) and the neutral position in the right foot (34.1% of participants). The disease progression causes more developed and serious foot deformities. 1.82% of patients present a severe level of Hallux Valgus before 10 years of disease evolution whereas 4.09% of patients present a severe level of Hallux Valgus after 10 years of disease evolution. Conclusions: The most common foot type in patients with RA is the pronated foot type with deformities in the MTP joints without Hallux Valgus. However, a percentage of patients with RA presents supinated foot type. The evolution of the disease shows some morphological changes in terms of patient's feet. The presence of more developed foot deformities is increased, such us Hallux Valgus or MTP joints deformity (Grade 3 in the Nijmegen classification scale). Yes

We read with interest the paper of Graef et al recently published in your journal about the situation resulting from the massive use of antimalarials for severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2/COVID-19), despite the fact that the evidence is controversial and there are concerns about its possible cardiotoxicity, leaving rheumatic patients who use them in a position of vulnerability due to medication shortages.1 In the past few weeks, several papers have been published about the efficacy and safety of the antimalarials chloroquine (CLQ) and hydroxychloroquine (HCLQ) for the treatment of the different phases of infection by SARS-CoV-2/COVID-19, and the data are controversial. However, it is striking that some studies report high rates of cardiovascular events (CVEs) associated mainly with cardiac arrhythmias.2 . These findings of adverse CVEs reported in the aforementioned studies have unfortunately led to the emergency in this group of patients around fear of chronic use of antimalarials, and many users are abandoning these medications, which implies great clinical risk due to relapses that may appear.3 On the other hand, the massive use of antimalarials for COVID-19 has resulted in medication shortages in some settings with potential consequences to patients users. Antimalarials have been used for several decades for the treatment of malaria and some autoimmune diseases, mainly rheumatoid arthritis (RA) and lupus, with great utility and efficacy, and also great safety at conventional doses (250mg per day of CLQ and 200–400mg per day of HCLQ).

A l'artritis reumatoide (AR) existeix augment del risc cardiovascular (CV) respecte de la població general. La valoració ultrasonogràfica en l'AR de l'arteriosclerosi subclínica (gruix íntima-mitja carotídia (GIMc) i placa) i de la rigidesa arterial (velocitat de l'ona de pols (PWV), índex d'augment (AIx) i distensibilitat) és un marcador fiable de malaltia CV. Els microRNA estan implicats en l'AR i en la malaltia CV de forma independent i diversos miRNAs comparteixen paper en les dues patologies. Hipotetitzem que es podria identificar un patró de miRNAs en AR que defineixin risc de malaltia CV. Sobre la nostra població de 214 adults amb AR, analitzem variables clínic-analítiques i ultrasonogràfiques concloent que l'activitat de la malaltia i l'edat s'associen al GIMc diferencialment segons gènere i que l'edat és la variable més important que determina la PWV (en part a través d'un augment de la pressió arterial sistòlica i de l'índex de massa corporal). A més realitzem una determinació del perfil plasmàtic d'expressió de 754 miRNAs en 7 pacients homes amb AR, en 7 pacients homes amb IAM precoç (abans dels 55 anys) sense AR i en 7 homes controls sans, detectant 10 miRNAs amb una expressió plasmàtica similar en pacients amb AR i IAM però infraexpresats significativament respecte als controls. En un estudi de validació d'aquests miRNAs sobre els 214 pacients demostrem que descensos en l'expressió de miR-425-5p en homes i de miR451 en dones estan associats amb valors elevats i baixos d'arteriosclerosi subclínica, respectivament. A més, descensos en l'expressió de miR-451 s'associen a menor rigidesa arterial en tota la nostra població. Tot això proporciona la primera evidència Introducción publicada d'un possible paper de tots dos miRNAs com a biomarcadors epigenètics útils per valorar el risc CV en pacients amb AR. En la artritis reumatoide (AR) existe aumento del riesgo cardiovascular (CV) respecto de la población general. La valoración ultrasonográfica en la AR de la arteriosclerosis subclínica (grosor íntima-media carotídea (GIMc) y placa) y de la rigidez arterial (velocidad de la onda de pulso (PWV), índice de aumento (AIx) y distensibilidad) es un marcador fiable de enfermedad CV. Los microRNA están implicados en la AR y en la enfermedad CV de forma independiente y diversos miRNAs comparten rol en ambas patologías. Hipotetizamos que se podría identificar un patrón de miRNAs en AR que definan riesgo de enfermedad CV. Sobre nuestra población de 214 adultos con AR, analizamos variables clínico-analíticas y ultrasonográficas concluyendo que la actividad de la enfermedad y la edad se asocian al GIMc diferencialmente según género y que la edad es la variable más importante que determina la PWV (en parte a través de un aumento de la presión arterial sistólica y del índice de masa corporal). Además realizamos una determinación del perfil plasmático de expresión de 754 miRNAs en 7 pacientes varones con AR, en 7 pacientes varones con infarto agudo de miocardio (IAM) precoz (antes de los 55 años) sin AR y en 7 varones controles sanos, detectando 10 miRNAs con una expresión plasmática similar en pacientes con AR e IAM pero infraexpresados significativamente respecto a los controles. En un estudio de validación de estos miRNAs sobre los 214 pacientes demostramos que descensos en la expresión de miR-425-5p en hombres y de miR-451 en mujeres están asociados con valores elevados y bajos de arteriosclerosis subclínica, respectivamente. Además, descensos en la expresión de miR-451 se asocian a menor rigidez arterial en toda nuestra población. Todo ello proporciona la primera evidencia publicada de un posible papel de ambos miRNAs como biomarcadores epigenéticos útiles para valorar el riesgo CV en pacientes con AR. In rheumatoid arthritis (RA) there is an increased risk of cardiovascular (CV) disease compared to the general population. Ultrasonographic assessment in RA of subclinical atherosclerosis (carotid intima-media thickness (cIMT) and plaque) and arterial stiffness (pulse wave velocity (PWV), augmentation index (AIx) and distensibility) is a good marker of CV disease. MicroRNAs are independently involved in RA and CV disease and various miRNAs share a role in both pathologies. We hypothesized that a pattern of miRNAs could be identified in RA that define risk of CV disease. In our population of 214 adults with RA, we analyzed clinical-analytical and ultrasound variables, concluding that disease activity and age are differentially associated with cIMT according to gender and that age is the most important variable that determines PWV (in part a through an increase in systolic blood pressure and body mass index). In addition, we carried out a determination of the plasma expression profile of 754 miRNAs in 7 male patients with RA, in 7 male patients with early acute myocardial infarction (AMI) (before 55 years of age) without RA, and in 7 healthy male controls, detecting 10 miRNAs with similar plasma expression in patients with RA and AMI but significantly under-expressed compared to controls. In a validation study of these miRNAs on the 214 patients, we demonstrated that decreases in the expression of miR425-5p in men and of miR-451 in women are associated with high and low values of subclinical atherosclerosis, respectively. Furthermore, decreases in miR-451 expression are associated with lower arterial stiffness in our entire population. All this provides the first published evidence of a possible role of both miRNAs as useful epigenetic biomarkers to assess CV risk in patients with RA

Les malalties autoimmunes es caracteritzen per una pèrdua de la tolerància als antígens propis que dóna lloc a l'aparició de limfòcits autoreactius. La susceptibilitat genètica és un factor determinant en el desenvolupament de l'autoimmunitat i és el resultat de l’acció combinada de diversos gens. S'han identificat diferents locus de susceptibilitat i polimorfismes dels gens que contribueixen al desenvolupament de l'autoimmunitat sistèmica. Entre d'altres, s’ha trobat un locus principal de susceptibilitat al lupus eritematós sistèmic (LES) en ratolins (Sle1b) i humans (1q23) localitzat en el cromosoma 1 (Wang et al) que conté els gens de la família SLAM (Signaling Lymphocyte Activation Molecule), un grup de receptors de membrana amb importants funcions immunoreguladores. Els membres de la família SLAM han estat identificats, en els últims anys, com un grup de receptors que modulen l'activació i la diferenciació d'una àmplia gamma de tipus cel·lulars involucrats en la resposta immune innata i adaptativa. La família SLAM està constituïda per nou molècules de membrana pertanyents a la superfamília de les immunoglobulines (IgSF): SLAMF1, SLAMF2 (CD48), SLAMF3 (CD229 o LY9)), SLAMF4 (CD244 o 2B4), SLAMF5 (CD84), SLAMF6 (CD352 o NTB-a), SLAMF7 (CD319 o Cracco), SLAMF8 (CD353 o BLAME) i SLAMF9, que s'expressen diferencialment en les cèl·lules del sistema hematopoètic. La regió extracel·lular d'aquests receptors conté típicament un domini immunoglobulina (Ig) variable (IgV) en l'extrem N-terminal i un domini Ig constant (IgC2) a l'extrem C-terminal, excepte SLAMF3 (CD229), que està format per dos sèries de IgV / IgC2. A través d'aquests dominis estableixen interaccions específiques amb els seus lligands, la majoria dels casos de tipus homofílic, excepte la proteïna CD48 que és el receptor de CD224. Els lligands de SLAMF8 i 9 no s'han descrit fins ara. Sis dels receptors SLAM contenen un o més motius ITSM (Immunoreceptors Tyrosine-based switch motif) en la seva cua citoplasmàtica, que serveixen com a llocs d'unió per a molècules adaptadores i enzims amb dominis SH2 (Src homology 2 domains). Les molècules adaptadores SAP (SLAM-associated protein), EAT-2 (EWS / FLI activated transcript-2) i ERT (EAT-2 related Transducer) tenen una gran afinitat per aquest motiu. Estudis amb ratolins mostren l'expressió diferencial de dues isoformes de Ly108 (SLAMF6), que difereixen en la seva regió citoplasmàtica, entre ratolins normals i ratolins susceptibles al lupus. L'expressió de la isoforma Ly108-1, amb dos dominis ITSM, es troba incrementada respecte a l'altra isoforma Ly108-2, amb tres motius ITSM, a les cèl·lules B i T de ratolins susceptibles al lupus en comparació amb ratolins normals. Darrers estudis d'aquesta proteïna demostren l'existència d'una nova isoforma (Ly108-H1), absent en ratolins susceptibles al lupus i que protegeix d'aquesta malaltia als ratolins transgènics. Recentment, s’ha descrit una expressió alterada de dos receptors SLAM, CD244 i CD319, i una expressió diferencial d'isoformes d'aquestes molècules en pacients amb LES. Per tant, un concepte emergent derivat d'aquest i d'altres estudis, és que l'expressió diferencial d'isoformes dels receptors SLAM pot contribuir a la susceptibilitat a trencar l’autotolerància. Un dels membres d'aquesta família és la proteïna CD84, la qual ha estat caracteritzada i estudiada àmpliament en el nostre grup durant els últims anys. Es tracta d'una proteïna d'uns 50-80 kDa depenent del seu grau de glicosilació, amb un ectodomini format per un domini IgV en el seu extrem N-terminal al que li falta el pont disulfur; i un domini IgC2 en el seu extrem C-terminal amb dos ponts disulfur. La seva cua citoplasmàtica conté dos dominis ITSM mitjançant els quals s'uneix al domini SH2 de diferents molècules adaptadores, entre elles SAP. La interacció homofílica té lloc a través del domini IgV. RESULTATS 1. CD84 té almenys quatre ARN missatgers diferents La base de dades ECgene descriu set isoformes de la proteïna CD84. Només en quatre d'aquestes isoformes s'han localitzat seqüències d’ARN missatger i d'ESTs (Expressed Sequence Tag), que juntament amb una estructura proteica compatible, farien possible que aquestes isoformes expressessin a nivell de proteïna. Els estudis in silico realitzats van demostrar que el transcrit H1C22218.5, amb dues seqüències d'ARNm i 91 ESTs correspondria al gen íntegre o full length (CD84_FL); amb una regió codificant de 1017 pb formada per vuit exons. El transcrit H1C22218.2, amb una seqüència d'ARNm i 66 ESTs té una regió codificant de 642 pb a la qual li falten els exons 2 i 5 (CD84_Delta2, 5). En canvi el transcrit H1C22218.3, amb 5 seqüències d'ARNm i 93 ESTs està format per 984 pb i li falta l'exó 5 (CD84_Delta5). Finalment, el transcrit H1C22218.4, amb una seqüència d'ARNm i 88 ESTs està format per 816 pb i li falten els exons 5 i 6 (CD84_Delta5, 6). Estudis previs del grup van demostrar que CD84 s'expressa a nivell de proteïna en diverses línies cel·lulars del sistema immune. Per aquesta raó, i amb la intenció d'esbrinar si les isoformes descrites en les bases de dades eren presents en aquestes línies cel·lulars, es van dur a terme diferents PCR amb oligonucleòtids específics per CD84 dissenyats a les unions dels exons per aconseguir una major especificitat. La primera PCR correspon a una amplificació de la cua citoplasmàtica i dóna lloc a tres bandes de 341 pb, 308 pb i 210 pb. La seqüenciació de les bandes obtingudes demostrar que la banda de 341 pb corresponia a la proteïna íntegra (CD84_FL), mentre que la banda de 308 pb corresponia a una cua citoplasmàtica amb un exó menys, que coincidia amb les seqüències dels transcrits CD84_ Delta2, 5 i CD84_Delta5. Finalment, la banda de 272 pb amplificar una seqüència coincident amb CD84_Delta5, 6. Una segona PCR amb els oligonucleòtids dissenyats a la unió dels exons 1-3, unió present únicament en la possible isoforma CD84_ Delta2,5, va permetre diferenciar entre aquest transcrit i el CD84_Delta5. La seqüenciació de la banda obtinguda va confirmar que es corresponia amb el transcrit CD84_ Delta2,5. L'amplificació de la cua citoplasmàtica en les diferents línies cel·lulars va demostrar que almenys tres de les quatre isoformes esmentades s'expressen en diferents línies cel·lulars com cèl·lules B (Ramos, Namalwa, Raji, Daudi i Cess), cèl·lules T (Jurkat, Hsb2 i Molt4), cèl·lules mieloides (Hl60, U937, K562 i THP-1) i NK (Yt i Nkl). Les isoformes esmentades també es troben expressades en cèl·lules de sang perifèrica de voluntaris sans, en melsa i en amígdala amb una expressió de CD84_Delta5, 6 molt marcada a melsa. La PCR específica per al transcrit CD84_Delta2, 5 demostrar que aquest es troba lleugerament expressat en algunes cèl·lules T i B, però no en NK, PBMC, melsa i amígdala. 2. La isoforma CD84_Delta2, 5 no s'expressa en la membrana Diversos assajos per FACS en cèl·lules · cèl·lules COS-7 transfectades transitòriament amb la construcció pCDNA3.1 CD84_Delta2, 5 i amb l’anticòs a-CD84 2151, el qual reconeix el segon domini immunoglobulina de la proteïna, no van permetre identificar la isoforma. El marcatge intracel·lular per comprovar la presència de la isoforma al citoplasma, també va ser negatiu. Es va decidir doncs utilitzar una construcció de la isoforma que contingués el tag fluorescent GFP, per estudiar la localització de la proteïna. Es van transfectar transitòriament cèl·lules COS-7 i es va observar el resultat en el microscopi de fluorescència, indicant que la proteïna no es troba localitzada a la membrana. A causa de que el nostre interès per aquesta isoforma es centra en el possible paper funcional que podria tenir en faltar-li el domini responsable de l'adhesió, es va decidir seguir amb els assajos funcionals sense estudiar aquesta isoforma. 3. L'anticòs 688.1 contra la cua citoplasmàtica de CD84_Delta5, 6 reconeix específicament aquesta isoforma Aprofitant que la isoforma CD84_Delta5, 6 té en la seqüència de nucleòtids de la seva cua citoplasmàtica un canvi en la pauta de lectura que genera una seqüència d'aminoàcids única, es va generar un anticòs que reconegués específicament aquesta cua. La validació de l'anticòs demostrar que aquest no reconeix la resta d'isoformes de CD84 en transfectants transitoris de cèl·lules COS-7 per FACS, però sí que reconeix la isoforma d'interès. També es va demostrar que l'anticòs 688.1 immunoprecipita específicament la isoforma CD84_Delta5, 6 a transfectants transitoris de cèl·lules COS-7. La immunofluorescència en cèl·lules adherents transfectades transitòriament també mostra l’especificitat d'aquest anticòs enfront de la proteïna íntegra. 4. La isoforma CD84_Delta5, 6 s'expressa diferencialment en les línies cel·lulars testades Un cop identificades les isoformes i analitzada la seva expressió a nivell gènic, l'anticòs generat permetre analitzar l'expressió de l’isoforma CD84_Delta5, 6 a nivell de proteïna. Els estudis per FACS demostren que aquesta està present en totes les línies cel·lulars testades, i els nivells d'expressió es correlacionen amb els resultats obtinguts a nivell gènic, indicant que l'anticòs és sensible a l'expressió diferencial en cadascuna de les línies. D'aquesta manera, mentre que la proteïna CD84 total s'expressa de manera important en les línies de cèl·lules B, els nivells de isoforma CD84_Delta5,6 són baixos en aquest tipus cel·lular. En canvi, en línies de cèl·lules T, on generalment CD84 es troba expressada en un nivell més baix, la isoforma CD84_Delta5, 6 té una expressió relativa més elevada. Els nivells més alts d'expressió de la isoforma es troben en les línies de llinatge mieloide, on l'expressió de CD84 total també és alta. En el cas de les línies de cèl·lules NK gairebé la totalitat del CD84 trobat correspon a la isoforma. 5. La isoforma CD84 Delta5, 6 es detecta en les diferents subpoblacions de PBMC estudiades L'anàlisi per citometria de flux en les diferents subpoblacions de PBMC va permetre conèixer l'expressió diferencial de CD84_Delta5, 6 en individus sans. La subpoblació B1 de cèl·lules B (IgM + CD19 + CD5 +), la qual està involucrada en la immunitat humoral, té una expressió de la isoforma més elevada que la resta de cèl·lules B (IgM + CD19 + CD5-). En les cèl·lules T CD4 +, les cèl·lules memòria expressen més la proteïna total que les cèl·lules verges (CD3 + CD4 + CD45ROlow), mentre que la isoforma s'expressa de manera similar en ambdues poblacions. Pel que fa a les cèl·lules · cèl·lules T reguladores (CD4 + CD25 + FoxP3 +), tant el nivell de CD84 total com el de la isoforma és significatiu. En les cèl·lules T CD8 +, l'expressió de CD84 és considerablement més important en cèl·lules efectores memòria (CD8 + CD45RA-CCR7-) que en cèl·lules centrals memòria (CD8 + CD45RA-CCR7 +), com també ho és l'expressió de la isoforma. En canvi, les cèl·lules naïve (CD8 + CD45RA + CCR7 +), tot i tenir una expressió de CD84 total similar a les cèl·lules efectores (CD8 + CD45RA + CCR7-), tenen una expressió de CD84_Delta5, 6 més elevada que aquesta. En cèl·lules NK (CD3-CD16 + CD56 +), l'expressió de la isoforma és elevada en relació a l'expressió de CD84 total. Els monòcits tenen una expressió significativa tant de CD84 com de CD84_Delta5, 6. 6. La isoforma CD84 Delta5, 6 s'internalitza deficientment respecte la proteïna CD84 Estudis d'activació de cèl·lules Jurkat transfectades amb els ADNc de les diferents isoformes van demostrar que la isoforma CD84_Delta5, 6 té una expressió més alta després de l'activació que la resta d’isoformes. Això va fer pensar que probablement el fet de no tenir la cua citoplasmàtica amb les quatre tirosines, donaria lloc a un reciclatge deficient de la proteïna i en conseqüència, d'una acumulació en la membrana. Per demostrar si això era cert, es van fer diversos estudis d'internalització amb diferents procediments de citometria, com l’ús de l'aparell Amnis, que combina la citometria de flux amb la microscòpia de fluorescència i permet veure la localització de la proteïna marcada en una cèl·lula. El resultat obtingut va demostrar que les cèl·lules Jurkat transfectades amb la isoforma CD84_Delta5, 6 tenen una internalització més baixa que les transfectades amb CD84_FL, en condicions normals, el que incrementa amb l'activació. 7. Estudi de l'expressió de CD84 i de la isoforma CD84_Delta5, 6 a malalties autoimmunes Deu pacients de LES i dotze d'AR van participar en l'estudi de l’expressió de CD84 i de la isoforma CD84_Delta5, 6 a les diferents subpoblacions de PBMC analitzades en l'apartat 5. Els resultats obtinguts van ser comparats amb els valors d'expressió dels mateixos paràmetres de dotze voluntaris sans. D'altra banda, es comparar l'expressió de CD84 amb un altre membre de la família SLAM, NTBA, el qual ha estat assenyalat com una proteïna implicada en algunes malalties autoimmunes. En termes generals, es va veure un augment de l'expressió de CD84_Delta5, 6 a totes les subpoblacions estudiades de malalts de LES, resultat que coincideix en un estat d'activació en els estudis in vitro. En AR en canvi, els resultats assenyalen una tendència contrària en algunes subpoblacions. CONCLUSIONS Les isoformes de CD84 d'estudi han estat identificades per PCR en les línies cel·lulars d'interès. S'ha vist que aquestes isoformes es troben expressades de forma diferencial tant en les línies cel·lulars com en cultius primaris. Inicialment la isoforma CD84_Delta2, 5 ens va semblar interessant perquè en faltar el primer domini immunoglobulina, a través del qual té lloc la interacció homofílica, donaria lloc a importants deficiències en la interacció amb altres cèl·lules. Però els resultats observats mostren que la isoforma no transloca a la membrana, el que pot ser degut al fet que part del pèptid líder forma part del segon exó, absent en aquesta isoforma. La manca d'aquest fragment de pèptid líder podria fer que la proteïna no tingués la capacitat de translocar a la membrana. La isoforma CD84_Delta5, 6 té una deficient internalització causa probablement a la manca dels motius tirosina de la seva cua citoplasmàtica. La generació dels anticossos específics per a la isoforma CD84_Delta5, 6 ens va permetre estudiar l'expressió d'aquesta isoforma tant en línies cel·lulars com en les diferents subpoblacions de sang perifèrica. S'ha vist una expressió diferencial en les diferents subpoblacions estudiades, la qual cosa pot estar indicant un paper funcional important d'aquesta isoforma. Una possible explicació que es desprèn dels resultats amb pacients de LES i AR podria ser que la presència de més CD84_Delta5, 6 a la membrana fa que, encara que la proteïna no sigui funcionalment activa a nivell de senyalització intracel·lular, produeixi més adhesió i per tant afavoreixi la senyalització d'altres molècules coestimuladores, donant lloc a una hiperactivació del sistema immune. La conclusió final que es pot extreure d'aquest treball és que hi ha indicis que demostren que CD84 i els seus isoformes podrien tenir un paper important en la ruptura de la tolerància i el desenvolupament de la autoimmunitat. Les dues malalties estudiades, LES i AR, han donat resultats oposats. D'una banda, sembla ser que en el LES ha lloc una activació cel·lular. L'expressió més elevada de la isoforma en cèl·lules naïve podria indicar que CD84 és un factor de susceptibilitat al desenvolupament d'aquesta malaltia. D'altra banda, en AR no s'observa diferència d'expressió en els malalts sense tractament, mentre que el grup tractat presenta un increment de la proporció entre la proteïna total i la isoforma, suggerint que CD84 podria ser un biomarcador en el tractament de l’artritis., The membrane protein CD84 belongs to SLAM family, in the immunoglobulins superfamily. It was established as a molecule CD (cluster of differentiation) in 1995 in the 6th International Workshop on Human Leukocyte Differentiation Antigens (HLDA). In recent years, the SLAM family members have been identified as a group receptors that modulate the activation and differentiation of various cell types involved in the innate and adaptive immune response. In addition, many studies indicate that the genetic region where SLAM family genes are located is a susceptibility locus for Systemic lupus erythematosus (SLE). In the last years, it has been demonstrated some evidences that shows a clear implication of polymorphisms and alternative splicing isoforms generated by different members SLAM family in the development of certain autoimmune diseases, especially in SLE. Following this way, an emerging concept is that the differential expression of isoforms of SLAM receptors may contribute to susceptibility to break self-tolerance. Moreover, studies in our group showed that CD84 is a costimulatory protein widely expressed in the hematopoietic system, both human and mouse. It is in this context that we characterized different isoforms of CD84 and its study possible involvement in the development of autoimmunity.

Background: Rheumatoid arthritis (RA) is the most common inflammatory rheumatic disease. RA symptoms make the disease disabling and strongly impact the quality of life of patients. Among the available forms of treatment, balneotherapy seems to be one of the most common forms of nonpharmacological treatment for rheumatic disease. The aim was to explore the effectiveness of balneotherapy for improving the quality of life of patients with RA. Methods: Pubmed, Scopus, Web of Science and The Cochrane library were searched for randomized or clinical controlled trials published in English or Spanish until May 2021. Risk of bias of included articles were assessed using the Cochrane tool. A total 535 records were retrieved, and seven met the inclusion criteria. All the included studies showed statistically significant improvements in the quality of life of patients who received balneotherapy treatment despite differences in treatment administration. Sessions should be approximately 20 min long and use natural mineral waters enriched with elements, or mud, at a water temperature between 35–38 ◦C. Conclusions: Balneotherapy benefits the quality of life of people with RA. The obtained results show positive effects for both mineral bathing and immersion in sand or mud on the quality of life of people who suffer from RA. Yes

[Resumen] Antecedentes y estado actual del tema: Ser mujer y vivir con artritis reumatoide puede suponer enfrentarse a diversos desafíos ocupacionales en el día a día, ya que son factores que pueden influir en el desempeño ocupacional y en el derecho de las mujeres de participar en ocupaciones significativas como plenas ciudadanas de la comunidad. Esto podría desencadenar una situación de injusticia ocupacional a abordar desde la disciplina. En este estudio, se plantea la necesidad de explorar las realidades de las mujeres con artritis reumatoide tomando como eje central los factores contextuales que las rodean, entendiendo concretamente al género como un factor que puede estar influyendo en sus oportunidades de participación. De este modo, este trabajo se encuentra centrado en la Terapia Ocupacional y Ciencia de la Ocupación Crítico-Social y en el Paradigma Social de la ocupación. Objetivo del estudio: Explorar las experiencias ocupacionales de un grupo de mujeres con artritis reumatoide desde una perspectiva de género y justicia ocupacional. Metodología: Este trabajo se desarrolla desde una metodología cualitativa, y más concretamente se encuentra enmarcado en un diseño narrativo. El ámbito en el que se desarrollará este estudio es la comunidad autónoma de Galicia y las participantes serán mujeres con artritis reumatoide. Las técnicas que se utilizarán para la recogida de datos son un timeline o línea del tiempo y una entrevista semiestructurada formada por preguntas abiertas y en profundidad. [Resumo] Antecedentes e estado actual do tema: Ser muller e vivir con artrite reumatoide pode supoñer enfrontarse a diversos desafíos ocupacionais no día a día, xa que son factores que poden influír no desempeño ocupacional e no dereito das mulleres de participar en ocupacións significativas como plenas cidadás da comunidade. Esto podería desencadear unha situación de inxustiza ocupacional a abordar desde a disciplina. Neste estudo, exponse a necesidade de explorar as realidades das mulleres con artrite reumatoide tomando como eixo central os factores contextuais que as rodean, entendendo concretamente ao xénero como un factor que pode estar a influír nas súas oportunidades de participación. Deste xeito, este estudo encontrase centrado na Terapia Ocupacional e Ciencia da ocupación Crítico-Social e no Paradigma Social da Ocupación. Obxectivo do estudo: Explorar as experiencias ocupacionais dun grupo de mulleres con artrite reumatoide dende unha perspectiva de xénero e xustiza ocupacional Metodoloxía: Este traballo desenvolvese dende una metodoloxía cualitativa, e máis concretamente encontrase enmarcado nun deseño narrativo. O ámbito no que se desenvolverá este traballo é a comunidade autónoma de Galicia e as participantes serán mulleres con artrite reumatoide. As técnicas que se empregarán para a recollida de datos serán un timeline ou liña do tempo e unha entrevista semiestructurada composta por preguntas abertas e en profundidade. [Abstract] Background and current status of the topic: Being a woman and living with rheumatoid arthritis can mean facing various occupational challenges on a daily basis. These are factors can influence occupational performance and the right of the women to participate in meaningful occupations as full citizens of the community. This, could trigger a situation of occupational injustice to be addressed from the discipline. In this research, we propose the need to explore the realities of women with rheumatoid arthritis taking as a central axis the contextual factors that surround them, specifically understanding gender as a factor that may be influencing their opportunities for participation. Thus, this paper is focused on critical and social Occupational Therapy and Occupational Science and on the Social Paradigm of occupation. Objective of the study: Explore the occupational experiences of a group of women with rheumatoid arthritis from a gender and occupational justice perspective. Methodology: This study is developed from qualitative methodology, and more specifically it is framed in a narrative design. The area in which this study will be developed is the autonomous community of Galicia and the participants will be women with rheumatoid arthritis. The techniques to be used for data collection are a timeline and a semi-structured interview consisting of open and in-depth questions. Traballo fin de grao (UDC.FCS). Terapia ocupacional. Curso 2020-2021

L'artritis reumatoide (AR) és una malaltia crònica localitzada principalment en les articulacions, on es produeix inflamació de la membrana sinovial, degeneració del cartílag i l'os, que finalment originen la seva deformació i incapacitació. A més a més, l'AR és una malaltia autoimmunitària, on es desenvolupen diferents tipus d'autoanticossos, com el factor reumatoide dirigit contra la propia IgG i anticossos contra el col.làgen articular. Avui encara es desconeix l'etiologia i la patogènesi del procés artrític i per això resulta essencial disposar de models animals que presentin mecanismes patogènics semblants als de la malaltia humana per tal de dissenyar millors estratègies terapèutiques.L'artritis adjuvant (AA) és una patologia induïda en rata que es considera model d'AR i que cursa amb inflor, eritema, dolor i impotència funcional de les articulacions dels animals afectats. Avui s'accepta que aquesta patologia és mitjançada fonamentaJment per limfòcits T.En el present treball es va pretendre: identificar les poblacions cel.lulars presents en el teixit sinovial inflamat: esbrinar el possible paper dels limfòcits T gamma/delta, T CD4 i T CD8 en el desenvolupament i perpetuació de l'AA; i conèixer si la teràpia amb un anticòs monoclonal (AcMo) dirigit contra la molècula CD4 és capaç de modificar el curs de l'AA. Per assolir els objectius esmentats, és a dir, per delimitar quines subpoblacions de limfòcits T estan implicades en l'AA, es van realitzar diferents protocols d'immunoteràpia amb AcMo dirigits contra determinades molècules de superfície presents en els limfòcits T alfa/beta, T gamma/delta, T CD4 i T CD8.Yoshino i col.laboradors, al 1990, ja van demostrar la implicació dels limfòcits T alfa/beta en el desenvolupament i en la perpetuació de l'AA, i en el present estudi el mateix AcMo R73 dirigit contra el TCR-alfa/beta de rata ha estat utilitzat com a control positiu de tractament. Fins a l'actualitat no es coneixia el paper dels limfòcits T gamma/delta a l'AA a causa de que no existia un AcMo anti-TCR-gamma/delta de rata. En el present treball, i gràcies al recent descobriment per part del grup del Prof. Hünig de Würzburg de l'AcMo V65 s'ha pogut avaluar la implicació d'aquestes cèl.lules en aquest model experimental. D'altra banda, també s'han realitzat estudis d'immunoteràpia emprant un AcMo anti-CD4. el W3/25, que no havia estat utilitzat anteriorment en l'AA, i que per tant, no es coneixia el seu potencial terapèutic en aquest model experimental. A més a més, s'ha assajat la teràpia combinada anti-CD4 + anti-CD8, que tampoc no ha estat descrita fins a l'actualitat, i que ha permès determinar els efectes de la població CD8+ sobre els Iimfbcits T CD4+-. Totes aquestes teràpies anaven encaminades a inhibir el desenvolupament de l'AA.La inducció de l'AA en rates de la soca Wistar o Lewis es va realitzar mitjançant l'administració d'una suspensió de Mycobaeterium butyricum o de Mycobaeterium tuberculosis al 0,5% en vaselina liquida, per via intradèrmica a la base de la cua. Durant els primers dies després de la inducció no s'observa cap signe extern i a partir dels 10-12 dies es manifesta una.inflamació sistèmica que afecta a les extremitats posteriors i sovint també a les anteriors de l'animal. En els diferents experiments s'ha realitzat un seguiment de la inflamació dels animals mitjançant paràmetres clínics, com l'índex d'artritis, que comprèn la valoració clínica del grau d'eritema i d'edema de les quatre articulacions; i l'increment de volum articular de les extremitats posteriors, mesurat per pletismometria.Per a l'anàlisi de les poblacions cel·lulars presents en teixit sinovial s'ha utilitzat una tècnica immunohistoquímica. Com a substrat s'han utilitzat talls criostàtics de membrana sinovial i la identificació de determinats antígens de membrana s'ha realitzat utilitzant AcMo dirigits contra aquests antígens de superfície cel·lular. La reacció s'ha revelat amb el mètode peroxidasa-anti-peroxidasa.A partir de mostres de plasma dels animals artrítics. s'ha detenninat la concentració d'anticossos dirigits contra el micobacteri, la concentració dels AcMo administrats i de la resposta dirigida contra aquests, mitjançant tècniques d'ELISA.Per a determinar l'efecte a nivell cel.lular dels AcMo administrats s'ha utilitzat la citometria de flux. Aquesta tècnica permet la identificació de poblacions cel.lulars mitjançant la detecció d'antígens de la seva superfície, prèviament marcats amb anticossos conjugats a un fluorocrom. Un pas previ per a l'anàlisi citomètrica de les poblacions de sang perifèrica és l'aïllament dels limfòcits. Amb el fi de conèixer quin mètode és el més adequat per analitzar els limtècits de sang perifèrica dels animals dels estudis d'immunoteràpia, es van comparar els efectes de quatre mètodes d'aïllament de limfòcits sobre sang de rata: gradient de Ficoll-Isopaque, lisi amb clorur amònic, lisi amb reactiu de Becton & Dickinson i lisi mitjançant el sistema Coulter Q-prep.Els limfòcits es van marcar amb AcMo dirigits contra diferents subpoblacions limfocítiques. En considerar tots els marcatges realitzats no es van trobar diferències entre els mètodes, la qual cosa dona validesa als 4 mètodes per a sang de rata. Però l'anàlisi estadística que va considerar els resultats obtinguts per cada AcMo per separat va mostrar algunes diferències significatives. El gradient Ficoll-Isopaque, és el que va proporcionar uns percentatges més baixos de limfòcits CDS+, CD4+ i CD25+, suggerim una pèrdua selectiva d'alguns limfòcits T. Per altra banda, amb el clorur amònic, es van obtenir els percentatges més baixos de limfòcits B, i aquest fet es pot atribuir a que una part dels limfòcits B són sensibles a les condicions d'aquest mètode. En els dos mètodes comercials, els percentatges corresponents a la majoria de les poblacions estudiades van presentar valors intermitjos. En el nostre estudi, es va triar el clorur amònic com a mètode de lisi per els estudis d'immunoteràpia. Aquest mètode no afecta selectivament cap població de limfòcits T i, a més a més permet realitzar el marcatge sobre cèl.lules aïllades i presenta un baix cost.Per conèixer quins tipus cel.lulars estan involucrats a nivell de l'articulació inflamada en l'AA, es va realitzar l'estudi histològic de la membrana sinovial de genoll. La membrana sinovial està formada per teixit conjuntiu i revesteix tota la cavitat articular, a excepció dels cartílags. El teixit sinovial artrític augmenta de mida i en general incrementa unes tres vegades el seu pes.L'estudi histològic de la membrana sinovial mostra en el teixit control una capa íntima formada per 1 ó 2 fileres de sinoviòcits i una capa subíntima formada per teixit adipós amb alguns vasos sanguinis. Als 14 dies de la inducció, amb inflamació articular ja establerta, a nivell sinovial s'observa un augment en el nombre de fileres de cèl.lules de la capa íntima. També s'observen plegaments cap a la cavitat articular. Existeix un gran nombre de cèl.lules mononuclears i gran quantitat de fibres de col.làgen en la capa subíntima.L'estudi immunohistoquímic de la membrana sinovial es va realitzar amb el mètode peroxidasa-antiperoxidasa. En alguns teixits sinovials inflamats, es van identificar algunes cèl.lules CD5+ amb l'AcMo OX19. Aquestes cèl.lules CD5+ no van aparèixer en cap teixit control sa. El nombre de cèl.lules CD8+ de la capa subíntima va incrementar significativament del dia 14 al 28 postinducció respecte als teixits control. L'AcMo W3/25, que s'uneix a l'antigen CD4 de limfòcits T col.laboradors i de macròfags, ja detecta cèl.lules positives en tots els teixits sinovials control i el seu nombre augmenta en els teixits artrítics. A causa de les poques cèl.lules CD5+ trobades i de la morfologia i la tinció citoplasmàtica d'aquestes cèl.lules es poden considerar macròfags. L'AcMo OX6 que detecta la molècula lA present en diferents tipus cel.lulars marca un gran nombre de cè1.lules a nivell de l'enzima sinovial dels animals control, i en els animals artrítics aquest nombre és molt elevat.Com a primer estudi d'immunoteràpia i per tal d'analitzar la implicació dels limfòcits T gamma/detla en l'AA, van portar a terme diferents protocols terapèutics amb un AcMo dirigit contra el TCR-gamma/delta de rata, l'AcMo V65. Es van desenvolupar diferents protocols d'administració d'aquest anticòs: un tractament preventiu, realitzat a animals nounats des del moment del naixement i a dosis creixents durant 8 setmanes, és a dir durant tot el període previ a la inducció de l'AA; i 2 tractaments curatius. Un dels protocols va consistir en administrar els anticossos els dies 12, 15 i l8, és a dir, començant abans del màxim d'inflamació articular i l'altre protocol, en el qual es van assajar tres dosis diferents de l'anticòs, es va iniciar durant el màxim d'inflamació, és a dir el dia 15. En els dos tractaments curatius. es va realitzar un tractament paral.lel amb l'AcMo R73, dirigit contra el TCR-alfa/beta, com a control positiu del tractament.En tractar amb l'AcMo V65 només es van observar algunes cèl.lules gamma/delta amb una expressió normal del seu TCR a nivell de sang perifèrica, ganglis limfàtics poplitis i mesentèrics. El que apareix és una població de limfòcits amb una expressió antigènica disminuïda de les molècules de TCR gamma/delta i de CD3 en la seva superfície. Aquest fet indica que l'AcMo V65 va produir la down-regulation del receptor i també la comodulació de la molecula CD3. Ara bé, el percentatge d'aquesta subpoblació amb el TCR modulat era inferior al percentatge de Iimfòcits T gamma/delta detectats abans del tractament, indicant que alguns limfòcits T van perdre totalment l'expressió del TCR o que es van depleccionar. El pretractament amb V65 des del naixement, que va provocar que aquests animals no tinguessin en cap moment Iimfòcits T gamma/delta amb expressió normal del seu TCR, no va aconseguir prevenir el desenvolupament de la patologia i els animals van seguir el mateix curs inflamatori que els animals artrítics control. El tractament curatiu amb l'AcMo V65, iniciat abans del màxim d'inflamació no va aconseguir modificar el volum articular respecte al grup artrític control d'isotip i el mateix va succeir amb la VSG. En canvi, l'AcMo R73, anti-TCR-alfa/beta, sí que mostra un efecte beneficiós, disminuint tant el volum articular com la VSG durant el tractament. El tractament curatiu iniciat durant el màxim d'inflamació tampoc va aconseguir modificar els paràmetres inflamatoris ni la VSG propis de les rates artrítiques, en cap de les dosis assajades.Tot i la manca d'efecte curatiu de l'AcMo V6S observada en les variables estudiades quan el tractament es va iniciar abans del màxim d'ínflamació, es va observar un grau de destrucció articular significativament superior a l'observat en les rates artrítiques control en fases tardanes de la patologia. Aquest fet indica un paper protector fase-depenent dels limfòcits T gamma/delta a l'AA.Després de descartar la intervenció directa dels limfòcits T gamma/delta en la patogènesi del procés artrític experimental, es va centrar l'atenció cap als limfòcits T alfa/beta, concretament cap a la població limfocítica CD4+ i la CD8+. Per estudiar la implicació d'aquestes dues poblacions limfocítiques en el desenvolupament de l'artritis, es va realitzar una immunoteràpia durant el període de latència, emprant l'AcMo anti-CD4 W3/25, a dosi de 3 mg, l'AcMo anti-CD8 OX8 a dosi d'1 mg i ambdós AcMo conjuntament.Durant el tractament amb els AcMo W3/25 i OX8 es van estudiar també els seus efectes a nivell cel.lular per citometria de flux. L'administració de l'AcMo anti-CD4 W3/25 va produir la down-regulation dels limfòcits T CD4+, mentre que l'administració de l'AcMo OX8 va produir la deplecció dels limfòcits T CD8+ de sang perifèrica. L'administració de l'AcMo anti-CD4 W3/25 durant el període de latència administrat sol o conjuntament amb l'AcMo OX8, va inhibir el desenvolupament del procés inflamatori de l'AA, fins i tot després d'una segona inducció de la patologia, fet que confirma el paper essencial dels limfòcits T CD4+ en la patogènesi de l'AA. En canvi, l'administració de l'AcMo anti-CD8 no va modificar el curs de l'artritis, seguint els animals tractats amb aquest AcMo un curs similar al grup artrític control, la qual cosa indica que els limfòcits T CD8+ no intervenen directament ni exerceixen un paper regulador sobre els limfòcits T CD4+ en la patogènesi de l'AA.Com a últim protocol terapèutic i amb el fi de conèixer la implicació dels limfòcits T CD4+ i els CD8+ en la perpetuació de l'AA, es va realitzar una immunoteràpia amb els mateixos AcMo que en l'estudi anterior però iniciant la teràpia el dia 14 postinducció. un cop l'artritis ja està establerta. En aquest estudi es va disposar també d'un grup tractat amb W3/25, un grup tractat amb OX8 i un grup tractat amb ambdós AcMo conjuntament.El tractament amb l'AcMo OX8 no va aconseguir modificar el procés inflamatori ja existent. D'altra banda, el tractament amb W3/25 sol o conjuntament amb l'anticòs OX8 va ser capaç de revertir el procés inflamatori, fet que indica una implicació directa dels limfòcits T CD4+ en la perpetuació de l'AA. Aquest efecte, però, va ser transitori, ja que va desaparèixer després de 6 dosis. Aquest fet es pot atribuir al desenvolupament d'anticossos contra les 1g de ratolí administrades. que es van detectar en els animals tractats amb W3/25. A l'avaluar els nivells d'anticossos anti micobacteri desenvolupats pels diferents grups de l'estudi, cal destacar que ¡'administració de l'AcMo OX8 administrat sol va produir nivells 4 vegades superiors al dels altres grups i que van ser elevats durant tot l'estudi, el que suggereix que els limfòcits T CDS5+ tenen un efecte regulador sobre les cèl.lules responsables de la resposta humoral dirigida contra el micobacteri.En resum, en aquest treball s'ha demostrat la implicació dels limfòcits T CD4+ o col.laboradors no només en la fase de desenvolupament del procés artrític. sinó també en el procés de cronificació, fet que permet considerar els limfòcits T CD4+ com a possibles dianes d'un tractament en l'AR humana. Cal tenir en compte, però, que aquest tractament s'ha de realitzar de forma contínua i amb molècules que no estimulin una resposta immunitària. A més a més, s'ha demostrat que els limfòcits T gamma/delta juguen un paper secundari en el desenvolupament de l'AA i que aquest paper és més aviat protector, modulant l'acció exercida per altres tipus cel.lulars en una determinada fase de la patologia. D'altra banda, els limtòcits T CD8+ no estan implicats en el desenvolupament de l'artritis, ni tan sols com a moduladors de l'acció dels limtòcits T CD4+ artritogènics. Per últim, malgrat la rellevància dels limfòcits T col.laboradors en el procés artrític, la presència d'aquestes cèl.lules a nivell inflamatori local és mínima, suggerint un efecte regulat majoritàriament per citocines des dels òrgans limfoides., Rheumatoid arthritis (RA) is an autoimmune disease characterized by joint chronic inflammation, associated with synovitis and erosion of cartilage and bone. Adjuvant arthritis (AA) is an experimental autoimmune disease in rats which shares certain clinical and immunological features with RA. Although the pathogenesis of AA is unknown, a strong T lymphocyte dependence has been described.The objectives of the present work were to identify cell populations present on inflamed tissue from arthritic rats and to determine the role of gamma/delta, CD4 and CDS T lymphocytes on the development and the perpetuation of adjuvant arthritis. For these purposes, we performed different immunotherapy protocols using monoclonal antibodies (MoAb) directed against alpha/beta, gamma/delta, CD4 and CD8 T cells.The immunohistochemical analysis of synovia revealed that only a few CD5+ cells appeared on some arthritic tissues. No CD5+ cell appeared on healthy lissues. Arthritic tissues showed a higher number of CD5+, CD4+ and Ia+ cells than healthy tissues.Immunotherapy with an anti-gamma/delta-TCR MoAb was applied according to a preventive and to a pre-peak and a late therapeutic schedule. Although all protocols down-regulated gamma/delta-TCR expression in peripheral blood and lymph nodes cells, none influenced clinical parameters of AA. If rats were treated before the clinical peak of AA, joint destruction was more severe than in vehicle-treated rats, suggesting a stage-dependent protective role of gamma/delta T cells in AA.To study the pathogenic role of CD4 and CD8 T cells on arthritis, an immunotherapy using an anti-CD4 MoAb, W3/25, an anti-CDS MoAb, OX8 or both together was performed during the latency period of AA. W3/25 (which was found to be non-depleting) alone or in combination with OX8 prevented the inflammatory process of AA. To ascertain if any of the last MoAb could reverse AA, an immunotherapy beginning on day 14 postinduction was applied. During treatment with W3/25, a strong amelioration of inflammatory signals occurred. This study indicates that CD4+ cells play an important role both on the initiation and the perpetuation of AA, while CD8+ cells do not appear relevant for the development of the disease.

Patients with systemic autoimmune diseases such as rheumatoid arthritis (RA) and systemic lupus erythematosus (SLE) are prone to develop atherosclerosis and cardiovascular diseases five times more often than the general population; this increase in frequency could be partially explained by an increase in the macrovasculature endothelial damage. In these autoimmune diseases, a microvascular endothelial injury has also been reported in different organs and tissues, especially in sites where ultrafiltration processes occur. Different components that are characteristic to the immunopathology of RA and SLE could be involved in the endothelial cell activation, permeability increase, functional alteration, and vascular injury. Circulating immune complexes (IC) detected in SLE and RA have been proposed to participate in the endothelial injury. In the vascular environment, IC can generate different responses that could be mediated by monocytes, because these cells have patrolling and monitoring functions on the endothelium. However, with certain stimuli such as TLR ligands, the monocytes are retained in the lumen, releasing proinflammatory mediators that participate in the endothelial damage. This paper aims to review some aspects about the endothelial activation and dysfunction in the context of SLE and RA, as well as the potential role that monocytes apparently play in this process.

Resumen Introducción. En la actualidad no hay cifras sobre las personas que padecen artritis reumatoide (AR), lupus eritematoso sistémico (LES) o síndrome de Sjögren (SS) ni información sobre las alteraciones auditivas que puede causar el tratamiento farmacológico utilizado para controlar dichas enfermedades. Objetivo. Evidenciar las posibles afectaciones y alteraciones audiológicas y vestibulares producidas por AR, LES y SS o su tratamiento farmacológico. Materiales y métodos. Se analizaron los hallazgos clínicos de herramientas diagnósticas y procedimientos de prevención e intervención de alteraciones auditivas en artículos de investigación publicados en español, inglés, francés y portugués en bases de datos científicas entre los años 2000 y 2016. Resultados. Se extrajeron 62 artículos de investigación (31 de AR, 5 de LES, 12 de SS, 5 de Hipoacusia inmunomediada, 9 de medicamentos ototóxicos), 1 tesis doctoral sobre AR, 1 tesis doctoral sobre AR y LES y 1 guía de práctica clínica para la detección temprana, diagnóstico y tratamiento de AR. Se evidenció que las pérdidas auditivas con mayor reporte son hipoacusia neurosensorial, lesiones en cadena osicular y vestíbulo-coclear. Conclusiones. Se confirmó la relación entre las lesiones audiológicas y AR, LES y SS, pero aun no es claro el desarrollo de los ototóxicos. Abstract Introduction: Currently, figures on people suffering from rheumatoid arthritis (RA), systemic lupus erythematosus (SLE) or Sjögren's syndrome (SS) are not available, as well as information on auditory alterations caused by the pharmacological treatment used to control said diseases. Objective: To demonstrate possible hearing and vestibular disorders caused by RA, SLE and SS or their pharmacological treatment. Materials and methods: Clinical findings of diagnostic tools and prevention and intervention procedures for hearing disorders found in research articles published in Spanish, English, French and Portuguese in scientific databases between 2000 and 2016 were analyzed. Results: 62 research papers were obtained (31 on RA, 5 on SLE, 12 on SS, 5 on immune-mediated hearing loss, and 9 on ototoxic drugs), a doctoral thesis on RA, a doctoral thesis on RA and LES and a clinical practice guideline for the early detection, diagnosis and treatment of RA. The most frequent types of hearing loss reported are sensorineural hearing loss, ossicular chain lesions and vestibular-cochlear disorders. Conclusions: The relationship between hearing lesions and RA, LES and SS was confirmed, but the development of ototoxic drugs is not clear yet.

Introducción: la evidencia cientí ca sobre la Artritis Reumatoide (AR) y la Enfermedad Periodontal (EP) se ha orientado hacia la presencia del periodontopatógeno Porphyromonas gingivalis (P.g). Se ha establecido, a partir de diferentes estudios, su relación con el proceso de citrulinación y producción de anticuerpos antipéptidos citrulinados. Actualmente, hay una heterogénea evidencia cientí ca con nuevos aportes y variabilidad de hallazgos entre las dos enfermedades, pero los estudios en humanos son los que más generan interés. Objetivo: revisar evidencia cientí ca sobre estudios clínicos relacionados con la patogenicidad de la Enfermedad Periodontal y Porphyromonas gingivalis en la Artritis Reumatoide. Metodología: por medio de una búsqueda se identi caron las publicaciones realizadas con los tópicos de nidos y te- niendo en cuenta el análisis de contenido de estudios clínicos. Se revisó en el período de 2012-2016, los términos de búsqueda empleados fueron: rheumatoid arthritis y Porphyromonas gingivalis, con una lectura inicial basada en títulos y resúmenes, se excluyeron revisiones, reporte de casos, estudios in vitro y en animales. Resultados: después de realizar la búsqueda en tres bases de datos (PubMed, Lilacs y Embase), se encontraron 166 artículos, de los cuales 140 fueron rechazados y 25 fueron incluidos, pues describían estudios clínicos entre AR y P.g. La mayoría mostró una investigación de tipo cuantitativo, determinando la presencia de P.g en los pacientes con AR. Es clara la presencia de anticuerpos de P.g en suero y se ha reportado poca presencia en líquido sinovial, se ha identi cado ADN bacteriano en pacientes con AR y enfermedad periodontal. Nueva evidencia sugiere asociaciones con otros patógenos y detección en artritis de aparición temprana. Background: Scientific evidence on the relationship between Rheumatoid Arthritis (RA) and Periodontal Disease (PD) has been focused on the presence of the peri- odontopathogen Porphyromonas gingivalis (P.g). Di erent studies have established its relationship with the citrullination process and production of citrullinated antipeptide antibodies. Currently, scienti c evidence on this topic is heterogeneous with new contributions and di erent ndings, but studies in human populations are the ones generating most interest. Objective: To review scientific evidence on clinical studies related to the pathogenesis of Periodontal Disease and Porphyromonas gingivalis in Rheumatoid Arthritis. Methodology: Through a literature search, publications about the de ned topic were identi ed taking into account only of clinical studies. The search period was from 2012 to 2016. The search terms used were: rheumatoid arthritis and Porphyromonas gingivalis. After reviewing titles and abstracts of the papers initially identi ed, literature reviews, case reports, in vitro studies and studies conducted in animals were excluded. Results: After performing the search in three databases (PubMed, Lilacs y Embase), 166 articles were found, 140 articles were rejected and 25 were included given that they described clinical studies on the relationship between RA and P.g. The majority of these studies showed quantitative analysis determining the presence of P.g in patients with RA. In patients with RA and periodontal disease, it is clear the presence of antibodies to P.g in serum, also P.g. DNA, while very little has been reported in synovial uid. New evidence suggests associations with other pathogens and detection in early onset arthritis.

Introducción: El compromiso de la muñeca es común en la artritis reumatoide. Pacientes con persistencia de dolor e inflamación, a pesar de tratamiento farmacológico, son candidatos para cirugía. El objetivo de este artículo es mostrar aspectos médico-quirúrgicos e indicaciones y tipos de cirugías, en una muñeca reumatoidea. Materiales y métodos: Las palabras clave escogidas en español e inglés fueron: mano o muñeca reumática, artritis reumatoidea y mano, artritis reumatoidea y muñeca, radiosinovectomía- artritis reumatoidea y en artritis. Finalmente, se escogieron 52 artículos. Resultados: Cuando no hay buena respuesta al tratamiento farmacológico antes de pasar al tratamiento quirúrgico, la infiltración local de corticoides y la radiosinovectomía pueden ser usadas. Las sinovectomías y tenosinovectomías dan alivio sintomático y mejoran la función a corto plazo. Los tendones extensores y flexores pueden romperse por la infiltración sinovial y la irritación ocasionada por protuberancias óseas, como la subluxación dorsal del cúbito. Cuando hay roturas tendinosas se recurre a injertos o transferencias tendinosas. Inestabilidades del carpo, artritis severa y daño articular a menudo requieren cirugías óseas. La articulación radiocubital distal suele verse afectada inicialmente y los procedimientos de Sauvé-Kapandji o la técnica de Darrach funcionan bien en esta articulación. La artrodesis parcial radiocarpiana da estabilidad a la articulación más comprometida, respetando la mediocarpiana y conservando cierta movilidad. Cuando hay una artrosis global, la artrodesis total de muñeca brinda buenos resultados en cuanto al alivio del dolor y estabilidad. La artroplastia total de muñeca es una alternativa que preserva el movimiento; sus resultados a largo plazo están por verse. Introduction: Wrist involvement is common in patients with rheumatoid arthritis. Patients with persistent pain and swelling despite medical therapy are candidates for sur- Wrist gery. The aim of this paper is to describe medical aspects and indications and types of surgeries in a rheumatoid wrist. Materials and methods: The keywords chosen in Spanish and English were rheumatoid hand or wrist, rheumatoid arthritis and hand or wrist rheumatoid arthritis, radiosynovectomy in rheumatoid arthritis or arthritis. Finally 52 articles were selected. ResuIts: When there is not good response to medical treatment before going to surgery, local infiltration of corticosteroids and radiosynovectomy can be used. The synovectomy and tenosynovectomy give symptomatic relief and improve function in the short term. Extensor and flexor tendons may rupture due to synovial infiltration and irritation caused by bone prominences, such as ulnar head subluxation. When tendon ruptures occur, tendon grafts or tendon transfers are the solution. Carpal instability, severe arthritis and joint damage often require stabilization surgery on the bones. The distal radioulnar joint often initially affected, procedures like Sauvé-Kapandji technique or Darrach go great in this joint. The partial arthrodesis radiocarpal offers stability in the involved joint, respecting and preserving in the medio-carpal joint some mobility. When there is already a global osteoarth-ritis, total wrist fusion provides good results in relieving pain and stability. Total wrist arthroplasty is an alternative that preserves the movement; however the long-term results remain to be seen.

Introducción: la radiosinoviortesis se utiliza en el tratamiento de la sinovitis crónica, complicación frecuente en enfermedades sistémicas como artritis reumatoide y hemofilia. En la práctica clínica internacional se emplean diferentes coloides y suspensiones radiactivas, pero su número es reducido y su disponibilidad limitada. Objetivo: obtención y caracterización físico-química de suspensiones de fosfato de cromo (III) marcadas con radionúclidos como potenciales radiofármacos para uso en radiosinoviortesis. Métodos: las suspensiones se obtuvieron por síntesis química, los radionúclidos se añadieron al inicio de la reacción o después de finalizada esta. El tamaño de partículas se estimó mediante microscopia óptica y filtración por membranas. Asimismo se evaluó por espectrofotometría la estabilidad de la suspensión al ser resuspendida en distintos medios. La pureza radioquímica se determinó por cromatografía de papel. Resultados: se obtuvo y caracterizó una suspensión de fosfato de cromo (III). El producto obtenido presentó un tamaño de partículas predominante entre 0,8-5 µm y que al ser suspendidas en solución de gelatina al 2 % en tampón acetato 1 mg/mL no sedimentó en menos de 3 h. Se estableció la tecnología para la obtención de formulaciones de fosfato de cromo (III) marcado con 32P e 90Y y se demostró la factibilidad de marcar la suspensión obtenida con otros radionúclidos trivalentes como 177Lu y 68Ga. Conclusiones: los resultados permiten considerar al fosfato de cromo (III) una suspensión base para la obtención de radiofármacos para uso en radiosinoviortesis en diferentes articulaciones, en función de las características físico-nucleares de los radionúclidos que se empleen.Introduction: radiosynoviorthesis is used in treating chronic synovitis, a frequent complication of some systemic diseases as rheumatoid arthritis and hemophilia. There are different colloids and radioactive suspensions recommended in the international clinical practice, but the number is reduced and the availability limited. Objective: obtaining and physical-chemical characterization of suspensions of chromium phosphate (III) labeled with several radionuclides as potential radiopharmaceuticals for using in radiosynoviorthesis. Methods: the suspensions were obtained by chemical synthesis. Radionuclides were added at the beginning or after concluding the reaction. The particle size was estimated by means of optic microscopy and membrane filtration. Similarly, the stability of suspension when re-suspended in several media was evaluated by spectrophotometry. The radiochemical purity was determined by paper chromatography. Results: a suspension of chromium (III) phosphate was obtained and characterized. It was found that the obtained product had a predominant particle size range of 0,8 to 5 µm and that when suspended in 2 % gelatin solution in 1mg/ml acetate buffer, it settled in no less than 3 hours. Technologies for the preparation of radiopharmaceuticals of Chromium (III) Phosphate labeled with 32P and 90Y were described. There was demonstrated the feasibility of labeling the obtained suspension with other trivalent radionuclides such as 177Lu and 68Ga. Conclusions: the results allow considering the obtained Chromium (III) Phosphate suspension as a matrix for the preparation of radiopharmaceuticals to be used in radiosinoviorthesis aimed at various joints, depending on the physical and nuclear characteristics of the radionuclides.

Article en format correspondència, We read with great interest the paper by Chen et al1 analysing the relationship between therapeutic response to adalimumab and etanercept and serum drug trough levels in 70 patients with rheumatoid arthritis (RA). ...

Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) Made available in DSpace on 2016-01-28T16:55:47Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013. Added 1 bitstream(s) on 2016-01-28T17:02:22Z : No. of bitstreams: 1 ISSN2317-3009-2013-02-01-24-31.pdf: 373469 bytes, checksum: 6c5630f305d3b79679432385821c2e50 (MD5) A doença periodontal vem sendo associada crescentemente como fator coadjuvante e, até mesmo, precursor de algumas doenças sistêmicas. Assim foi objetivo deste artigo analisar por meio de revisão de literatura, os possíveis mecanismos envolvidos na etiopatogênese da doença periodontal que são comuns a doenças sistêmicas da atualidade como a obesidade, aterosclerose, diabete e artrite reumatóide. Os artigos analisados estavam dentro do período de publicação do ano de 2006 a 2011 e foram pesquisados nas bases de dados PubMed, LILACS e Scielo. De um total de 907 artigos encontrados por meio da busca dos indexadores e suas associações, foram selecionados pelos critérios de inclusão 93 artigos. Para a confecção da presente revisão de literatura, apenas 24 artigos foram selecionados por serem baseados em mecanismos inflamatórios, metabólicos e infecciosos, onde se encontram as considerações mais sólidas para as associações na literatura. A presente revisão de literatura reforça a associação da doença periodontal com as doenças sistêmicas analisadas devido a presença de mecanismos inflamatórios e imunológicos semelhantes e em sinergismo entre ambas as doenças, porém algumas hipóteses levantadas ainda necessitam de maiores esclarecimentos. O profissional deve se ater às recentes associações descobertas para promover tratamento periodontal na prevenção do desenvolvimento das doenças sistêmicas, bem como na manutenção da saúde sistêmica de pacientes já portadores de doenças sistêmicas crônicas. Periodontal disease has been increasingly associated as a supporting factor, and even a precursor to some systemic diseases. Just aim of this paper was to analyze by reviewing the literature, the possible mechanisms involved in the etiopathogenesis of periodontal disease that are common to the current systemic diseases such as obesity, atherosclerosis, diabetes and rheumatoid arthritis. The articles were analyzed with in the publication period of the years 2006 to 2011 and were surveyed in the databases PubMed, LILACS and SciELO. Of a total of 907 articles found by searching the indices and their associations, were selected by inclusion criteria 93 articles. For the preparation of this literature review, only 24 articles were selected because they are based on inflammatory mechanisms, metabolic and infectious, where the considerations for the strongest associations in the literature. This literature review reinforces the association of periodontal disease with systemic diseases analyzed due to presence of inflammatory and immunological mechanisms and similar synergism betwen the two diseases, but some hypotheses still need further clarification. The professional should stick to recent discoveries associations to promote periodontal treatment in preventing the development of systemic diseases, as well as in maintaining the systemic health of patients already suffering from chronic systemic diseases. La enfermedad periodontal se ha asociado cada vez más como un factor de apoyo e incluso precursor de algunas enfermedades sistémicas. Así objetivo de este trabajo fue analizar vía revisión bibliográfica, los posibles mecanismos implicados en la etiopatogenia de la enfermedad periodontal que son comunes a las enfermedades sistémicas de hoy tales como la obesidad, la arteriosclerosis, la diabetes y la artritis reumatoide. Los artículos fueron analizados dentro del período de publicación de 2006 a 2011 y fueron encuestados en la base de datos PubMed, LILACS y SciELO. De un total de 907 artículos encontrados mediante búsqueda por indizadores y sus asociaciones, se han seleccionado los criterios de inclusión 93 artículos. Para la realización de esta revisión de la literatura, sólo 24 artículos fueron seleccionados debido a que se basan en los mecanismos inflamatorios, metabólicos e infecciosos, dónde están las consideraciones de las asociaciones más fuertes para la literatura. Esta revisión de la literatura refuerza la asociación de la enfermedad periodontal con enfermedades sistémicas analizados debido a la presencia de mecanismos inflamatorios e inmunológicos y la sinergia similar entre ambas enfermedades, pero algunas hipótesis todavía necesita más explicaciones. El profesional debe pegarse a las asociaciones de los descubrimientos recientes para promover el tratamiento periodontal en la prevención del desarrollo de enfermedades sistémicas, así como en el mantenimiento de la salud sistémica de los pacientes que ya sufren de enfermedades sistémicas crónicas. Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, Departamento de Patologia e Propedêutica Clínica, Faculdade de Odontologia de Araçatuba, Aracatuba, Rua José Bonifácio, 1193, Vila Mendonça, CEP 16015-050, SP, Brasil Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, Departamento de Odontologia Infantil e Social, Faculdade de Odontologia de Araçatuba, Aracatuba, Rua José Bonifácio, 1193, Vila Mendonça, CEP 16015-050, SP, Brasil Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, Departamento de Materiais Odontológicos e Prótese, Faculdade de Odontologia de Araçatuba, Aracatuba, Rua José Bonifácio, 1193, Vila Mendonça, CEP 16015-050, SP, Brasil Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, Departamento de Patologia e Propedêutica Clínica, Faculdade de Odontologia de Araçatuba, Aracatuba, Rua José Bonifácio, 1193, Vila Mendonça, CEP 16015-050, SP, Brasil Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, Departamento de Odontologia Infantil e Social, Faculdade de Odontologia de Araçatuba, Aracatuba, Rua José Bonifácio, 1193, Vila Mendonça, CEP 16015-050, SP, Brasil Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, Departamento de Materiais Odontológicos e Prótese, Faculdade de Odontologia de Araçatuba, Aracatuba, Rua José Bonifácio, 1193, Vila Mendonça, CEP 16015-050, SP, Brasil

En la literatura es bien conocido el peso de las emociones negativas en la fisiopatología de la artritis reumatoide, pero hay poca información empírica del impacto de variables psicosociales positivas sobre esta enfermedad. Por tanto, el propósito de este trabajo es hacer énfasis en los factores psicobiológicos relacionados con la artritis reumatoide. Se describen las consideraciones epidemiológicas, los síntomas físicos constitutivos, los factores psicosociales más relevantes, como el papel que juegan las emociones positivas y negativas, el apoyo social, la resiliencia, la autotrascendencia y la percepción de enfermedad en la evolución y pronóstico de esta patología reumática. Conclusión: variables psicosociales positivas pueden promover la salud mental y física y aminorar el afecto negativo en pacientes con artritis reumatoide. ln literature the weight of negative emotions in the pathophysiology of rheumatoid arthritis is well known but there is little empirical evidence of positive impact of psychosocial variables on this disease. It is therefore the purpose of this paper to emphasize the psychobiological factors related to rheumatoid arthritis. We describe the epidemiological considerations, establishing physical symptoms, the most important psychosocial factors role of positive and negative emotions, social support, resilience, self-transcendence and the perception of disease in the evolution and prognosis of the rheumatic disease. Conclusion: positive psychosocial variables can promote mental and physical health and reduce negative effect in patients with rheumatoid arthritis.

ln literature the weight of negative emotions in the pathophysiology of rheumatoid arthritis is well known but there is little empirical evidence of positive impact of psychosocial variables on this disease. It is therefore the purpose of this paper to emphasize the psychobiological factors related to rheumatoid arthritis. We describe the epidemiological considerations, establishing physical symptoms, the most important psychosocial factors role of positive and negative emotions, social support, resilience, self-transcendence and the perception of disease in the evolution and prognosis of the rheumatic disease. Conclusion: positive psychosocial variables can promote mental and physical health and reduce negative effect in patients with rheumatoid arthritis. En la literatura es bien conocido el peso de las emociones negativas en la fisiopatología de la artritis reumatoide, pero hay poca información empírica del impacto de variables psicosociales positivas sobre esta enfermedad. Por tanto, el propósito de este trabajo es hacer énfasis en los factores psicobiológicos relacionados con la artritis reumatoide. Se describen las consideraciones epidemiológicas, los síntomas físicos constitutivos, los factores psicosociales más relevantes, como el papel que juegan las emociones positivas y negativas, el apoyo social, la resiliencia, la autotrascendencia y la percepción de enfermedad en la evolución y pronóstico de esta patología reumática. Conclusión: variables psicosociales positivas pueden promover la salud mental y física y aminorar el afecto negativo en pacientes con artritis reumatoide.

Facial involvement in patients with rheumatoid arthritis is variable depending on the type, onset, and duration of the disease. The treatment of patients with open bite resulting from degenerative changes on the condyles can be a challenge for the surgeon. Rheumatoid arthritis is a systemic disorder of unknown etiology characterized by chronic inflammation and proliferation of synovial tissue. Studies showed that patients with rheumatoid arthritis can developed progressive osteoarthrosis that result in gross radiographic changes in the condyles. With the development of distraction osteogénesis for treatment of mandible hypoplasia a new chapter has been opened in the surgical management of patients with rheumatoid arthritis associated with skeletal deficiency. The aim of this paper is to evaluate osteogenesis distraction for treatment of anterior open bite in patients with rheumatoid arthritis and severe condylar degeneration. El compromiso facial en pacientes con artritis reumatoide es variable dependiendo del inicio, tipo y duración de la enfermedad. El tratamiento del paciente con mordida abierta resultante de procesos degenerativos condilares son desafiantes para los cirujanos. La artritis reumatoide es una enfermedad sistémica de etiología desconocida caracterizada por inflamación crónica y proliferación del tejido sinovial. Algunos estudios han demostrado que pacientes con artritis reumatoide pueden desarrollar osteoartrosis progresiva que resulta en importantes cambios condilares. Con el desarrollo de la distracción osteogénica para el tratamiento de la hipoplasia mandibular se abrió un nuevo capítulo en el manejo quirúrgico de pacientes con artritis reumatoide asociada a deficiencias esqueletales. El objetivo de este artículo es evaluar la aplicación de distracción osteogénica en un caso de mordida abierta anterior en paciente con artritis reumatoide y degeneración condilar severa.

En este artículo hacemos una completa revisión de la Historia de los corticoides desde Thomas Addison quien describió las características de la enfermedad que lleva su nombre, pasando por Edward Kendall quien fue el primero en sintetizar el compuesto E o cortisona, Philipe Hench y su grupo quienes hicieron la aplicación clínica de los glucorticoides en una paciente con artritis reumatoide, hasta llegar a Meyer Hermann con los conceptos actuales sobre ciclo circadioano. Es una historia fascinante que nos permite conocer en detalle todos los pasos que llevaron al descubrimiento de los corticoides y su aplicación clínica en diferentes enfermedades como la artritris reumatoide y el lupus eritematoso sistémico. In this paper we do a complete review of the history of steroids from Thomas Addison, who described the characteristics of the disease that bears his name, through Edward Kendall who was the first to synthesize the compound E or cortisone, Philipe Hench and his group who made the clinical application of glucocorticoids in a patient with rheumatoid arthritis, up to Hermann Meyer with current concept on circadian rhytms. It is a fascinating story that lets us know in detail all the steps that led to the discovery of steroids and its clinical application in various diseases such as rheumatoid arthritis and systemic lupus erythematosus.

La presencia de enfermedad reumatológica en el embarazo no es infrecuente. Este hecho se favorece por la mayor prevalencia de enfermedades reumáticas en mujeres en edad fértil. El efecto del embarazo en la enfermedad reumatológica varía de acuerdo a la enfermedad; en algunos casos se tiende a exacerbar la patología de base, mientras que en otros tiende a remitir. Independiente de cuál sea la situación, la enfermedad reumática en el embarazo siempre representa un desafío importante para el equipo médico tratante. El tratamiento de cada condición difiere del estándar porque muchos medicamentos poseen efectos adversos para el embarazo y adicionalmente, en los estudios clínicos con frecuencia se excluye a la población obstétrica por lo que muchas de las recomendaciones en este grupo de pacientes provienen de observaciones clínicas. El conocimiento preciso del problema y la inclusión del médico reumatólogo en el equipo de tratamiento son pasos fundamentales para obtener un mejor resultado materno-fetal. En este artículo analizamos las enfermedades reumáticas más frecuentes y su relación con el embarazo. The association between rheumatic diseases and pregnancy is not uncommon. This is due to the high prevalence of the rheumatic diseases among young women. The effect of pregnancy on any rheumatic disease is unique to each rheumatologic condition; in some cases pregnancy is the trigger for a flare-up, while in other cases the disease tends to go to remission. Independent to the clinical scenario, rheumatic diseases on a pregnant women is always a challenge for the medical team. Treatment for each condition differs from the standard of care, because many drugs may have serious side effects on pregnancy. Besides, obstetric population is commonly excluded from clinical trials, so most recommendations are made by expert opinion and clinical observations. The precise understanding of this situation and the participation of a rheumatologist in the medical team are essential elements to achieve the best outcomes. In this paper we review the most frequents rheumatic diseases and its relation with pregnancies.

En esta primera parte del artículo hacemos una revisión completa sobre la prehistoria, la historia y la importancia del arte como ayuda para entender los orígenes de la artritis Reumatoide y de la artritis juvenil. In this first part of the paper, we describe a complete review about prehistoric, historic findings as well as the importance of arts as a tool to understand the origin of the rheumatoid arthritis and juvenile arthritis.