Search

La història del cinema mai s’ha allunyat de la representació del futur, i més enllà de la naturalesa abstracta del concepte contemporani i les seves fluctuacions temporals, l’enorme profusió d’escenaris i els seus diferents vincles amb el concepte real han generat una àmplia gamma de referències cinematogràfiques futuristes, especialment les conceptualment vinculades a la distopia. Aquest article presenta un estudi de cas de Don’t Worry Darling, dirigida per Olivia Wilde el 2022. És una proposta de pel·lícula de ciència-ficció contemporània que condensa l’estètica retro i l’estil de vida estatunidenca amb les propostes històriques de ciència-ficció i les seves previsions sobre la connexió o desconnexió de la humanitat amb la realitat sensorial i el naixement de la virtualitat. La metodologia analítica, que vincula la distopia patriarcal, la realitat virtual i els estudis de gènere, es basa en l’anàlisi d’elements diferenciadors que proporcionen signes amb els quals es vol qüestionar la realitat de les experiències del personatge principal de la pel·lícula i l’entorn que l’envolta. Aquesta recerca empra una anàlisi qualitativa mitjançant un estudi del cas amb un enfocament doble: per una banda analitzar el llenguatge audiovisual i d’altra els signes de bretxes en la realitat cinematogràfica creada. En primer lloc, el llenguatge audiovisual s’analitzarà mitjançant l’ús de la tècnica de decoupage i, en segon lloc, s’organitzaran les seqüències que generen bretxes en la ficció cinematogràfica i faran que l’espectador s’adoni que s’enfronta a una simulació de la realitat. Les anomalies identificades i inferides s’han subdividit per a la seva anàlisi en: espai/temps poc realista (sincronitzacions i repeticions, duplicacions, incongruències espacials, errors lògics i perfeccionaments), realitat mediada i metàfora ocular i, finalment, anàlisi tecnològica diegètica., The history of cinema has never shied away from the representation of the future, and beyond the abstract nature of the contemporary concept and its temporal fluctuations, the sheer profusion of scenarios and their different links to the very concept of the real have generated a wide range of futuristic film references, especially those conceptually linked to the dystopian. This article presents a case study of Don’t Worry Darling, directed by Olivia Wilde in 2022. It is a contemporary science fiction film proposal that condenses retro aestheticism and the American Way of Life with the historical proposals of science fiction and its forecasts about humanity’s connection or disconnection with sensory reality and the birth of virtuality. The analytical methodology, which links patriarchal dystopia, virtual reality and gender studies, is based on the analysis of differenti-ating elements that provide signs with which to question the reality of the experiences of the film’s main character and the environment that surrounds her.This research employs a qualitative analysis by means of case analysis with a dual approach: the audiovisual language and signs of gaps in the filmic reality created. Firstly, the audiovisual language will be analysed through the use of the decoupage technique and, secondly, the sequences that gen-erate gaps in the filmic fiction and lead the spectator to realize that he or she is facing a simulation of reality will be organized. The anomalies identified and inferred have been subdivided for analysis into: unrealistic space/time (synchronizations and repetitions, duplications, spatial incongruities, logical errors and perfections), mediated reality and the eye metaphor and, finally, diegetic technological analysis., La historia del cine nunca se ha alejado de la representación del futuro, y más allá de la naturaleza abstracta del concepto contemporáneo y sus fluctuaciones temporales, la enorme profusión de escenarios y sus diferentes vínculos con el concepto real han generado una amplia gama de referencias cinematográficas futuristas, especialmente aquellas conceptualmente vinculadas a la distopía. Este artículo presenta un estudio de caso de Don’t Worry Darling, dirigida por Olivia Wilde en 2022. Es una propuesta de película de ciencia ficción contemporánea que condensa la estética retro y el estilo de vida estadounidense con las propuestas históricas de ciencia ficción y sus previsiones sobre la conexión o desconexión de la humanidad con la realidad sensorial y el nacimiento de la virtualidad. La metodología analítica, que vincula la distopía patriarcal, la realidad virtual y los estudios de género, se basa en el análisis de elementos diferenciadores que proporcionan signos con los que cuestionar la realidad de las experiencias del personaje principal de la película y el entorno que la rodea.Esta investigación emplea un análisis cualitativo mediante análisis del caso con un enfoque doble: el lenguaje audiovisual y los signos de brechas en la realidad cinematográfica creada. En primer lugar, el lenguaje audiovisual se analizará mediante el uso de la técnica de decoupage y, en segundo lugar, se organizarán las secuencias que generan brechas en la ficción cinematográfica y harán que el espectador se dé cuenta de que se enfrenta a una simulación de la realidad. Las anomalías identificadas e inferidas se han subdividido para su análisis en: espacio/tiempo poco realista (sincronizaciones y repeticiones, duplicaciones, incongruencias espaciales, errores lógicos y perfeccionamientos), real-idad mediada y metáfora ocular y, por último, análisis tecnológico diegético.

La història del cinema mai s’ha allunyat de la representació del futur, i més enllà de la naturalesa abstracta del concepte contemporani i les seves fluctuacions temporals, l’enorme profusió d’escenaris i els seus diferents vincles amb el concepte real han generat una àmplia gamma de referències cinematogràfiques futuristes, especialment les conceptualment vinculades a la distopia. Aquest article presenta un estudi de cas de Don’t Worry Darling, dirigida per Olivia Wilde el 2022. És una proposta de pel·lícula de ciència-ficció contemporània que condensa l’estètica retro i l’estil de vida estatunidenca amb les propostes històriques de ciència-ficció i les seves previsions sobre la connexió o desconnexió de la humanitat amb la realitat sensorial i el naixement de la virtualitat. La metodologia analítica, que vincula la distopia patriarcal, la realitat virtual i els estudis de gènere, es basa en l’anàlisi d’elements diferenciadors que proporcionen signes amb els quals es vol qüestionar la realitat de les experiències del personatge principal de la pel·lícula i l’entorn que l’envolta. Aquesta recerca empra una anàlisi qualitativa mitjançant un estudi del cas amb un enfocament doble: per una banda analitzar el llenguatge audiovisual i d’altra els signes de bretxes en la realitat cinematogràfica creada. En primer lloc, el llenguatge audiovisual s’analitzarà mitjançant l’ús de la tècnica de decoupage i, en segon lloc, s’organitzaran les seqüències que generen bretxes en la ficció cinematogràfica i faran que l’espectador s’adoni que s’enfronta a una simulació de la realitat. Les anomalies identificades i inferides s’han subdividit per a la seva anàlisi en: espai/temps poc realista (sincronitzacions i repeticions, duplicacions, incongruències espacials, errors lògics i perfeccionaments), realitat mediada i metàfora ocular i, finalment, anàlisi tecnològica diegètica., The history of cinema has never shied away from the representation of the future, and beyond the abstract nature of the contemporary concept and its temporal fluctuations, the sheer profusion of scenarios and their different links to the very concept of the real have generated a wide range of futuristic film references, especially those conceptually linked to the dystopian. This article presents a case study of Don’t Worry Darling, directed by Olivia Wilde in 2022. It is a contemporary science fiction film proposal that condenses retro aestheticism and the American Way of Life with the historical proposals of science fiction and its forecasts about humanity’s connection or disconnection with sensory reality and the birth of virtuality. The analytical methodology, which links patriarchal dystopia, virtual reality and gender studies, is based on the analysis of differenti-ating elements that provide signs with which to question the reality of the experiences of the film’s main character and the environment that surrounds her.This research employs a qualitative analysis by means of case analysis with a dual approach: the audiovisual language and signs of gaps in the filmic reality created. Firstly, the audiovisual language will be analysed through the use of the decoupage technique and, secondly, the sequences that gen-erate gaps in the filmic fiction and lead the spectator to realize that he or she is facing a simulation of reality will be organized. The anomalies identified and inferred have been subdivided for analysis into: unrealistic space/time (synchronizations and repetitions, duplications, spatial incongruities, logical errors and perfections), mediated reality and the eye metaphor and, finally, diegetic technological analysis., La historia del cine nunca se ha alejado de la representación del futuro, y más allá de la naturaleza abstracta del concepto contemporáneo y sus fluctuaciones temporales, la enorme profusión de escenarios y sus diferentes vínculos con el concepto real han generado una amplia gama de referencias cinematográficas futuristas, especialmente aquellas conceptualmente vinculadas a la distopía. Este artículo presenta un estudio de caso de Don’t Worry Darling, dirigida por Olivia Wilde en 2022. Es una propuesta de película de ciencia ficción contemporánea que condensa la estética retro y el estilo de vida estadounidense con las propuestas históricas de ciencia ficción y sus previsiones sobre la conexión o desconexión de la humanidad con la realidad sensorial y el nacimiento de la virtualidad. La metodología analítica, que vincula la distopía patriarcal, la realidad virtual y los estudios de género, se basa en el análisis de elementos diferenciadores que proporcionan signos con los que cuestionar la realidad de las experiencias del personaje principal de la película y el entorno que la rodea.Esta investigación emplea un análisis cualitativo mediante análisis del caso con un enfoque doble: el lenguaje audiovisual y los signos de brechas en la realidad cinematográfica creada. En primer lugar, el lenguaje audiovisual se analizará mediante el uso de la técnica de decoupage y, en segundo lugar, se organizarán las secuencias que generan brechas en la ficción cinematográfica y harán que el espectador se dé cuenta de que se enfrenta a una simulación de la realidad. Las anomalías identificadas e inferidas se han subdividido para su análisis en: espacio/tiempo poco realista (sincronizaciones y repeticiones, duplicaciones, incongruencias espaciales, errores lógicos y perfeccionamientos), real-idad mediada y metáfora ocular y, por último, análisis tecnológico diegético.

This paper elaborates on a set of research objectives to optimize multi-user Social Virtual Reality (VR) experiences. A first objective consists of designing and developing a novel and lightweight Volumetric Video (VV) pipeline to provide 3D realistic user representations (i.e., holograms), increasing the visual resolution and real-time performance compared to state-of-the- art solutions. A second objective consists of designing and implementing novel modular communication architectures, integrating virtualized in-cloud media processing functions with the goal of enhancing the scalability and interoperability in Social VR. A third objective consists of designing and implementing a set of multimodal Human Computer Interaction (HCI) features to be integrated in Social VR experiences to enable rich group-based interaction and effective collaboration. All such envisioned contributions will be thoroughly (objectively and subjectively) evaluated in relevant use cases, like culture and tourism, to validate their benefits and shed some light on associated hypotheses., This work is supervised by Prof. Mario Montagud from i2CAT Foundation & University of Valencia (Spáin) and Prof. David Rincón from Polytechnic University of Catalonia (Spain). This work received funding from the Generalitat de Catalunya and the European Social Fund (Juan Oro Grants to hire research staff in training FI 2022). This work has been also partially funded by the European Union’s Horizon Europe research and innovation programme under the PRESENCE’s project, grant agreement nº 101135025, Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura::9.1 - Desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat, incloent infraestructures regionals i transfrontereres, per tal de donar suport al desenvolupament econòmic i al benestar humà, amb especial atenció a l’accés assequible i equitatiu per a totes les persones, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura::9.2 - Promoure una industrialització inclusiva i sostenible i, a tot tardar el 2030, augmentar de manera significativa la contribució de la indústria a l’ocupació i al producte interior brut, d’acord amb les circumstàncies nacionals, i duplicar aquesta contribució als països menys avançats, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura::9.5 - Augmentar la investigació científica i millorar la capacitat tecnològica dels sectors industrials de tots els països, en particular els països en desenvolupament, entre d’altres maneres fomentant la innovació i augmentant substancialment, d’aquí al 2030, el nombre de persones que treballen en el camp de la investigació i el desenvolupa­ment per cada milió d’habitants, així com la despesa en investigació i desenvolupament dels sectors públic i privat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura::9.c - Augmentar de forma significativa l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació i esforçar-se a proporcionar accés universal i assequible a Internet als països menys avançats a tot tardar el 2020, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Postprint (published version)

The increase in the demand for eXtended Reality (XR)/Virtual Reality (VR) services in the recent years, poses a great challenge for Wi-Fi networks to maintain the strict latency requirements. In VR over Wi-Fi, latency is a significant issue. In fact, VR users expect instantaneous responses to their interactions, and any noticeable delay can disrupt user experience. Such disruptions can cause motion sickness, and users might end up quitting the service. Differentiating interactive VR traffic from Non-VR traffic within a Wi-Fi network can aim to decrease latency for VR users and improve Wi-Fi Quality of Service (QoS) with giving priority to VR users in the access point (AP) and efficiently handle VR traffic. In this paper, we propose a machine learning-based approach for identifying interactive VR traffic in a Cloud-Edge VR scenario. The correlation between downlink and uplink is crucial in our study. First, we extract features from single-user traffic characteristics and then, we compare six common classification techniques (i.e., Logistic Regression, Support Vector Machines, k-Nearest Neighbors, Decision Trees, Random Forest, and Naive Bayes). For each classifier, a process of hyperparameter tuning and feature selection, namely permutation importance is applied. The model created is evaluated using datasets generated by different VR applications, including both single and multi-user cases. Then, a Wi-Fi network simulator is used to analyze the VR traffic identification and prioritization QoS improvements. Our simulation results show that we successfully reduce VR traffic delays by a factor of 4.2x compared to scenarios without prioritization, while incurring only a 2.3x increase in delay for background (BG) traffic related to Non-VR services., This work is partially funded by Wi-XR PID2021-123995NB-I00 (MCIU/AEI/FEDER,UE), MAX-R ( 101070072 ) EU, SGR 00955-2021 AGAUR, and by MCIN/AEI under the Maria de Maeztu Units of Excellence Programme ( CEX2021-001195-M ). This paper has also been partially funded by the Spanish Ministry of Science and Innovation MCIN/AEI/10.13039/501100011033 under ARTIST project (ref. PID2020- 115104RB-I00 )., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

La planificació de moviments s'ha basat sempre en el càlcul automàtic de la solució d'un problema per part dels ordinadors, donats una tasca i un entorn. S'ha assumit sempre que les màquines són millors que els éssers humans en aquesta tasca, i conseqüenment, se'ls ha assignat tota la feina. No obstant, això no pot ser més lluny de la realitat; com a mínim per ara, els ordinadors encara tenen moltes dificultats amb problemes amb molts graus de llibertat o problemes que requereixen trajectòries per passatges molt estrets. En aquesta tesi es presenta la creació d'una eina per corregir trajectòries generades per usuaris. S'estudiaran diferents estratègies; desde mostreig aleatori, Rapidly-Exploring Random Tree (RRT) locals, fins solucions basades en la geometria de l'entorn, les quals s'han d'emprar en diferents situacions., La planificación de movimentos se ha basado siempre en el cálculo automático de la solución de un problema por parte de los ordenadores, a los que se les provee una tarea y un entorno. Se ha asumido siempre que los ordenadores son más adecuados que los seres humanos para estas tareas y consecuentemente, se les ha asignado todo el trabajo. No obstante, esto no puede estar más lejos de la verdad; como mínimo por ahora, los ordenadores aún tienen muchas dificultades con problemas con muchos grados de libertad o problemas que requieren de una trayectoria por un pasaje muy estrecho. En esta tesis se presenta la creación de una herramienta para corregir trayectorias generadas por los usuarios. Se estudiaran diferentes estrategias, desde el muestreo aleatorio, Rapidly-Exploring Random Tree (RRT) locales, a soluciones basadas en la geometria del entorno, cuyo objetivo es usarlas en situaciones diferentes., Motion planning has always been based in computers calculating the solution of a problem on their own given just a task and the environment. There has always been the assumption that machines are better than humans at this task, and consequently, all the work is given to them. Nonetheless, this cannot be further from the truth, at least for now, computers still have a lot of difficulties with problems with many degrees of freedom or problems requiring paths through very tight spaces. In this thesis the creation of a tool for fixing user-generated paths is presented. It will go through different strategies, from random sampling, local Rapidly-Exploring Random Tree (RRT) and to geometry-based solutions, which should be applied in different situations., Outgoing

Aquest Treball Final de Màster s’enfoca en desenvolupar la implementació de bessons digitals per al control a distància d’un braç robòtic mitjançant ulleres de realitat virtual. Els bessons digitals són rèpliques virtuals d’objectes, sistemes o processos del món real que permetran que els usuaris hi interactuïn superant les barreres de la ubicació física. En el present projecte es pretén anar un pas més enllà fent que el bessó digital capti l’estat del seu model real de forma intuïtiva i sigui capaç d’actuar sobre elements reals. Aconseguint així que accions d’un model real modifiquin l’estat d’un objecte real: La nostra mà real dirigirà en temps real i a distància la mà robòtica.

L'Anorèxia Nerviosa és una malaltia mental que afecta una gran part de la població. Hi ha estudis i tractaments de tota mena encarats a curar aquesta malaltia, que fan ús de tècniques molt diverses. Un tractament que està sorgint últimament fa ús de la Realitat Virtual (RV). Aquest projecte presenta un mètode per a millorar un d'aquests tractaments en RV, creant un mòdul que realitza un seguiment del cos sencer, creant una experiència més immersiva i millorant els efectes de l'eina. Addicionalment, es proposa i desenvolupa una nova eina, que fa ús de tècniques de Realitat Augmentada (RA) per dur a terme la mateixa tasca que en RV, però sense la molèstia d'usar un casc de RV., Anorexia Nervosa is a mental illness that affects a great number of the population. There are studies and treatments of many types that try to cure this disease using all kinds of tools. One type of treatment that is emerging lately uses virtual reality (VR). This thesis presents a method to improve one of these treatments in VR, creating a module that performs Full Body Tracking, creating a more immersive experience and improving the effectiveness of the tool. Additionally, a new tool for treatment is proposed and developed, which uses augmented reality (AR) technologies to perform the same task as in VR, but without the nuisance of wearing a Head Mounted Display.

El trasplante de órganos se ha convertido en una de las herramientas más importantes para el tratamiento de ciertas patologías en las que la disfunción de un órgano imposibilita su cura. España es líder en trasplante de órganos y su protocolo de donación se estudia y exporta a otros países. La formación de especialistas en este campo es crucial para los sistemas de salud estatales y la necesidad de encontrar formas más eficaces de realizar esta instrucción se ha incrementado en los últimos años. Una visualización de datos eficiente permite a los usuarios utilizar poderosos sistemas visuales para poder reconocer patrones de todo tipo. La evaluación inmersiva consiste en aplicar este tipo de técnicas a entornos inmersivos en realidad virtual. El objetivo principal de este TFM es crear un módulo de evaluación en RV que sirva para valorar el desempeño de los usuarios que se entrenen para el protocolo médico uDCD (Uncontrolled Donation after Circulatory determination of Death), utilizando la evaluación inmersiva para lograr exponer los resultados del entrenamiento de la manera más eficiente posible.

El trasplantament d'òrgans és una procés molt important al nostre dia a dia. Molts són els casos de salvament de vides després d'una donació d'un òrgan. Els metges que actuen durant aquests processos han d'estar altament qualificats, i avui en dia hi ha pocs països que tinguin una bona educació mèdica en aquest àmbit. Per això, una aplicació en realitat virtual, altament realista, pot ajudar a l'aprenentatge dels professionals sanitaris. Com a part d'un projecte existent, on s'hi va desenvolupar una aplicació en realitat virtual simulant el procés, aquest treball de fi de grau presenta unes millores de realisme sobre l'aplicació de simulació. S'han desenvolupat millores durant el procés d'inserció d'un catèter a l'artèria femoral i s'ha millorat i canviat l'interacció amb els objectes de l'aplicació. Es presenten els resultats d'un estudi exploratori i s'analitzen les futures branques de millora del treball., Organ transplantation is a very important process in our daily lives. There are many cases where lives are saved after organ donation. The doctors who act during these processes have to be highly qualified, and nowadays there are few countries that have a good medical education in this field. Therefore, a highly realistic virtual reality application can help healthcare professionals learn. As part of an existing project, where a virtual reality application simulating the process was developed, this thesis presents improvements in realism over the simulation application. Improvements have been developed during the process of inserting a catheter into the femoral artery and the interaction with the objects in the application has been improved and changed. The results of an exploratory study are presented and future branches of improvement of the work are discussed.

El uso del sistema diédrico es fundamental en las disciplinas como la geometría descriptiva y el dibujo técnico y se ha enfrentado como un gran obstáculo en cuanto la comprensión y la visualización de las figuras geométricas por parte de los estudiantes. Gracias al avance de la tecnología, concretamente en el continuo crecimiento de la realidad virtual (RV), cada vez se van encontrando nuevas maneras de impartir los conocimientos del sistema diédrico y permite mejorar el proceso de aprendizaje. En este trabajo, se centra en explotar el potencial que ofrece la realidad virtual como una herramienta educativa que permita una comprensión más sencilla del sistema diédrico. A través de la creación de una aplicación o videojuego mediante Unity, se espera poder ofrecer una ayuda para todos aquellos alumnos que presenten una dificultad a la hora de abarcar dicho sistema. En esta aplicación se deberá ir avanzando por una serie de ejercicios hasta completarlos lo más antes posible. Una vez terminado, se sacarán unas conclusiones para debatir si el resultado ha sido el deseado o de lo contrario, llegar a comentar los errores encontrados., L'ús del sistema dièdric és fonamental en les disciplines com la geometria descriptiva i el dibuix tècnic i s'ha enfrontat com un gran obstacle quan la comprensió i la visualització de les figures geomètriques per part dels estudiants. Gràcies a l'avanç de la tecnologia, concretament en el continu creixement de la realitat virtual (RV), cada vegada es van trobant noves maneres d'impartir els coneixements del sistema dièdric i permet millorar el procés d'aprenentatge. En aquest treball, se centra en explotar el potencial que ofereix la realitat virtual com una eina educativa que permeti una comprensió més senzilla del sistema dièdric. A través de la creació d'una aplicació o videojoc mitjançant Unity, s'espera poder oferir una ajuda per a tots aquells alumnes que presentin una dificultat a l'hora d'abastar aquest sistema. En aquesta aplicació s'haurà d'anar avançant per una sèrie d'exercicis fins a completar-los el més abans possible. Una vegada acabat, es trauran unes conclusions per a debatre si el resultat ha estat el desitjat o en cas contrari, arribar a comentar els errors trobats., The use of the dihedral system is fundamental in disciplines such as descriptive geometry and technical drawing and has been faced as a major obstacle when students understand and visualize geometric figures. Thanks to the advancement of technology, specifically in the continuous growth of virtual reality (VR), new ways of imparting knowledge of the dihedral system are increasingly being found and allows to improve the learning process. In this work, it focuses on exploiting the potential offered by virtual reality as an educational tool that allows a simpler understanding of the dihedral system. Through the creation of an application or video game through Unity, it is expected to be able to offer a help for all those students who present a difficulty in covering this system. In this application you will have to go ahead with a series of exercises until you complete them as soon as possible. Once finished, conclusions will be drawn to discuss whether the result has been the desired one or otherwise, to comment on the errors found.

Les esglésies romàniques catalanes són monuments únics i que tenen unes pintures molt singulars. Per raons diverses, les pintures d'aquestes esglésies s'han traslladat fragmentades a altres localitzacions, fent que els seus visitants no puguin veure la imatge general del que havien sigut aquests monuments. Aquest treball pretén posar un granet de sorra a la solució d'aquest problema, creant una visita virtual a l'església romànica de Sant Quirze de Pedret i implementant-la en un navegador web i en un casc de realitat virtual., Catalan Romanesque churches are unique monuments that have very distinctive paintings. For various reasons, the paintings from these churches have been relocated in fragments to other locations, making it impossible for visitors to see the overall image of what these monuments once were. This project aims to contribute to solving this problem by creating a virtual tour of the Romanesque church of Sant Quirze de Pedret and implementing it in a web browser and a virtual reality headset.

An increasing number of virtual reality applications require environments that emulate real-world conditions. These environments often involve dynamic virtual humans showing realistic behaviors. Understanding user perception and navigation among these virtual agents is key for designing realistic and effective environments featuring groups of virtual humans. While collision risk significantly influences human locomotion in the real world, this risk is largely absent in virtual settings. This paper studies the impact of the expected collision feedback on user perception and interaction with virtual crowds. We examine the effectiveness of commonly used collision feedback techniques (auditory cues and tactile vibrations) as well as inducing participants to expect that a physical bump with a real person might occur, as if some virtual humans actually correspond to real persons embodied into them and sharing the same physical space. Our results indicate that the expected collision feedback significantly influences both participant behavior—encompassing global navigation and local movements—and subjective perceptions of presence and copresence. Specifically, the introduction of a perceived risk of actual collision was found to significantly impact global navigation strategies and increase the sense of presence. Auditory cues had a similar effect on global navigation and additionally enhanced the sense of copresence. In contrast, vibrotactile feedback was primarily effective in influencing local movements., This work has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under the Marie Skłodowska-Curie grant agreement No 860768 (CLIPE project), and from MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE (PID2021- 122136OB-C21), ”A way to make Europe”. Jose Luis Ponton was also funded by the Spanish Ministry of Universities (FPU21/01927)., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

La realitat virtual aquesta guanyant protagonisme en el món que ens envolta, ja que cada vegada s'està utilitzant en mes camps. Un d'ells és la rehabilitació de pacient, s'han fet molts estudissi he comprovat que la realitat virtual pot ser beneficiosa per a ells, amb la qual cosa a donat a lloc a rutina virtuals. Amb això en ment, aquest treball té la finalitat de crear una aplicació o videojoc per a les persona que hagi sofert algun tipus de malaltia, que els hagi reduït la capacitats motrius de mans i braços com bé pot ser el ictus. Així que gràcies a les noves tecnologies que han desenvolupat com a sensors i altres, s'ha creat amb Unity un videojoc que recrea diversos tipus d'exercicis de rehabilitació. En aquesta aplicació podràs triar entre dos tipus d'exercicis, d'aquesta manera podem abastar una millor recuperació per al pacient en contenir diferents rutines, ja que gràcies ha aquesta varietat podrà obtenir una millora general de les seves capacitats si té aquesta opció mes variada, a més de disposar de mes llibertat per a triar que rutina vol realitzar. L'objectiu final és que l'aplicació que ha desenvolupat sigui útil per a un futur, que pacients i fisioterapeutes utilitzin l'aplicació, els pacients per a la seva futura recuperació i fisioterapeutes per a assignar aquestes rutines controlant les millores del pacient., La realidad virtual está ganando protagonismo en el mundo que nos rodeó, ya que cada vez se está utilizando en más campos. Uno de ellos es la rehabilitación de paciente, se han hecho muchos estudios si he comprobado que la realidad virtual puede ser beneficiosa para ellos, con lo cual a dado a lugar a rutina virtuales. Con ello en mente, este trabajo tiene la finalidad de crear una aplicación o videojuego para las personas que haya sufrido algún tipo de enfermedad, que les haya reducido las capacidades motrices de manos y brazos como bien puede ser el ictus. Así que gracias a nuevas tecnologías que han desarrollado como sensores y demás, se ha creado con Unity un videojuego que recrea varios tipos de ejercicios de rehabilitación. En esta aplicación podrás elegir entre dos tipos de ejercicios, de esta forma podemos abarcar una mejor recuperación para el paciente al contener distintas rutinas, ya que gracias a esta variedad podrá obtener una mejora general de sus capacidades si tiene esta opción más variada, además de disponer de más libertad para elegir que rutina quiere realizar. El objetivo final es que la aplicación que ha desarrollado sea útil para un futuro, que pacientes y fisioterapeutas utilicen la aplicación, los pacientes para su futura recuperación y fisioterapeutas para asignar estas rutinas controlando las mejorías del paciente., Virtual reality is gaining prominence in the world around us, as it is being used in more and more fields. One of them is the rehabilitation of patients, many studies have been done if I have proven that virtual reality can be beneficial for them, which has given rise to virtual routines. This work aims to create an application or video game for people who have suffered some kind of disease, which has reduced the motor skills of hands and arms such as stroke. So, thanks to new technologies that have been developed, such as sensors and others, a video game has been created with Unity that recreates various types of rehabilitation exercises. In this application you can choose between two types of exercises, in this way we can cover a better recovery for the patient to contain different routines, because thanks to this variety you can get a general improvement of their capabilities if you have this option more varied, as well as having more freedom to choose which routine you want to perform. The final objective is that the application that has been developed is useful for the future, that patients and physiotherapists use the application, patients for their future recovery and physiotherapists to assign these routines controlling the improvements of the patient.

In the field of complexity, new methodologies emerge, such as horizon architecture, which help to focus solutions that can be integrated to foster innovation in university education. Technologies are also opening up opportunities for training, such as virtual and augmented reality. This article aims to answer the question: What innovations do postgraduate students perceive in environments using horizons architecture to integrate virtual reality? In this project's training experience for students, the horizons architecture strategy was implemented with virtual reality resources and emerging technologies. Mixed method with three instruments (two semi-structured questionnaires and one Likert scale) were applied to 99 postgraduate students in Humanities and Education. Virtual and augmented reality supported the distance education modalities and project presentations. The findings account for: (a) open and systemic innovation, (b) creation of new products and services, (c) the potential of horizons architecture strategy, (d) motivation boosted by virtual and augmented reality, and (e) critical aspects of integrating virtual and augmented reality (technical and academic). This study may be valuable to teachers, entrepreneurs, and decision-makers interested in innovative educational environments and technologies, especially those in graduate education, Peer Reviewed