Search

Comunicació presentada al XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Bellaterra del 24 al 27 de setembre de 2003. El trabajo, basado en los resultados de una investigación realizada por el Centre d'Estudis Demogràfics por encargo de la Dirección General de Empleo y Asuntos Sociales de la Comisión Europea, pretende analizar las dimensiones sociales de la movilidad residencial en dos de sus aspectos básicos: en primer lugar, la inserción social de los individuos, entendiendo como tal tanto la participación formal en clubes, asociaciones, etc., como las relaciones cotidianas de amistad y vecindad; y, en segundo lugar, la calidad del entorno residencial medida por la presencia o no de disfunciones como la delincuencia, el ruido o la contaminación. Para realizar dicho análisis se cuenta con los datos procedentes del Panel de Hogares de la Unión Europea, que permite, aparte de subrayar las diferencias regionales entre los distintos países que lo componen, realizar un análisis temporal de dichos procesos y, consecuentemente, establecer una posible relación de causalidad entre ellos. El treball, basat en els resultats d'una investigació realitzada pel Centre d'Estudis Demogràfics per encàrrec de la Direcció General de Treball i Asumptes Socials de la Comisió Europea, pretén analitzar les dimensions socials de la mobilitat residencial en dos dels seus aspectes bàsics: en primer lloc, la inserció social dels individus, entenent com a tal la participació formal en clubs, asociacions, etc., com les relacions quotidianes d'amistat i veinatge; i en segon lloc, la qualitat de l'entorn residencial mesurada per la presència o no de disfuncions com la delinqüència, el soroll o la contaminació. Per realitzar aquest anàlisi es compta amb les dades procedents del Panell de Llars de la Unió Europea, que permet, a banda de subratllar les diferències regionals entre els diferents països que el componen, realitzar un anàlisi temporal d'aquest procés i conseqüentment, establir una possible relació de causalitat entre ells. This paper is based on the results of an investigation carried out by the Centre d'Estudis Demogràfics for the General Direction of Employment and Social Matters of the European Commission. It aims at analyzing two basic aspects of the social dimensions of residential mobility: first, the social insertion of the individuals, understood in terms of formal participation in clubs, associations, etc., and everyday relations of friendship and neighbourhood; and, second, the quality of the residential environment measured by the presence or absence of negative aspects such as delinquency, noise or air pollution. Data from the European Community Household Panel have been used. This not only underlines the regional differences among the countries that integrate it, but using a longitudinal analysis of the above mentioned processes, establishes possible relations of causality among them.

Treball presentat al XIX Congrés del Grupo de Población de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Pamplona, 29 juny-1 juliol 2006. A comienzos del año 2005, la población de nacionalidad extranjera registrada en el Padrón continuo del Ayuntamiento de Barcelona superaba los doscientos mil residentes, aproximadamente un 14% del conjunto de la población. Estas cifras aparecen como resultado del incremento y aceleración de los flujos migratorios internacionales, en una dinámica que se inició en el último quinquenio de la década de los noventa. En este contexto, Barcelona ha ejercido un notorio papel de punto de atracción de la inmigración internacional. Tras un primer episodio de asentamiento, de mayor o menor duración, la población de nacionalidad extranjera se incorpora a las dinámicas residenciales urbanas. El objetivo de esta comunicación es el de analizar la intensidad de la movilidad residencial entre la población de nacionalidad extranjera residente en Barcelona, el perfil demográfico de los que cambian de municipio y las relaciones territoriales que se establecen entre la ciudad de Barcelona y la Región Metropolitana. Se identificarán las especificidades de los comportamientos y estrategias residenciales de las principales nacionalidades, y se contrastarán con el patrón residencial de la población española. Finalmente, se calibrará la incidencia que la irrupción de la movilidad residencial de la población extranjera puede ejercer sobre la movilidad global de la Región Metropolitana y el modelo que ha presentado en los últimos años. Para este fin se analizarán los datos de la Estadística de Variaciones Residenciales del periodo 2000-2004. A començaments de l'any 2005, la població de nacionalitat estrangera enregistrada al Padró continu de l'Ajuntament de Barcelona superava els dos cents mil residents, aproximadament un 14% del conjunt de la població. Aquestes xifres apareixen com resultat de l'increment i l'acceleració dels fluxos migratoris internacionals, en una dinàmica que es va iniciar en el darrer quinquenni de la dècada dels noranta. En aquest context, Barcelona ha exercit un notori paper com a punt d'atracció de la immigració internacional. Després d'un primer episodi d'assentantament, de major o menor durada, la població de nacionalitat estrangera s'incorpora a les dinàmiques residencials urbanes. L'objectiu d'aquesta comunicació és analitzar la intensitat de la mobilitat residencial de la població de nacionalitat estrangera resident a Barcelona, el perfil demogràfic dels que canvien de municipi i les relacions territorials que s'estableixen entre la ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana. S'identificaran les especificitats dels comportaments i les estratègies residencials de les principals nacionalitats, i es contrastaran amb el patró residencial de la població espanyola. Finalment, es calibrarà la incidència que la irrupció de la mobilitat residencial de la població estrangera pot exercir sobre la mobilitat global de la Regió Metropolitana i el model que ha presentat en els darrers anys. Amb aquest objectiu s'analitzaran les dades de l'Estadística de Variacions Residencials del període 2000- 2004. In 2005 the foreign population in the city of Barcelona reached 200 thousand residents, approximately 14% of whole population, as a result of the increment and acceleration of international migratory flows during the last years. In this context, Barcelona has become an important focal point of attraction for international migration. After a first episode of settlement, the population of foreign nationality joins the urban residential dynamics. The goal of this paper is to analyze the intensity of residential mobility and its evolution between 2000 and 2004 among the foreign population living in Barcelona, with special interest in the spatial relations that are established between the city and its metropolitan area. We will compare the patterns of the foreign population to those of the Spanish population and measure the impact of foreign population mobility on the global mobility of the metropolitan area.

Població estrangera, immigració internacional, distribució de la població, mobilitat residencial, estructura per sexe i edat, Regió Metropolitana de Barcelona. Un dels principals canvis observats en les gran àrees urbanes espanyoles durant aquests darrers deu anys es deu a la incorporació de la població de nacionalitat estrangera (amb una alta intensitat i en un espai de temps breu). En aquest article s'analitza el cas de la ciutat de Barcelona i la seva Regió Metropolitana que, entre 1998 i 2007, ha agregat més de mig milió de nous residents estrangers, el que ha comportat un creixement demogràfic considerable, del voltant del 14% de la població inicial, tot i que amb diferències territorials remarcables. Aquesta dinàmica trenca amb l'estancament de població del període 1981-1996. L'article centra l'atenció en tres de les dinàmiques afectades directament per l'arribada de la immigració internacional, com és el creixement i la distribució de la població en la Regió Metropolitana, el seu impacte sobre la mobilitat residencial i les dinàmiques de suburbanització, i les conseqüències d'aquests canvis sobre l'estructura per sexe i edat de la població dels diferents àmbits metropolitans. Uno de los principales cambios acaecidos en las grandes áreas urbanas españolas durante estos últimos diez años se debe a la incorporación de población de nacionalidad extranjera, que se ha producido con una elevada intensidad y en un breve lapso de tiempo. En esta comunicación se explora el caso de la ciudad de Barcelona y su región metropolitana, que entre 1998 y 2007 ha incorporado más de medio millón de nuevos residentes extranjeros, causando un crecimiento demográfico considerable, en torno al 14% de la población inicial, aunque con diferencias territoriales remarcables. Esta dinámica rompe con el estancamiento de población del periodo 1981-1996. La atención se centrará en tres dinámicas que se encuentran directamente afectadas por la incorporación de la población extranjera, como son el crecimiento y la distribución de la población en la región metropolitana, el impacto sobre la movilidad residencial, y las consecuencias sobre la estructura por sexo y edad de la población. One of the most important changes that large Spanish urban areas have experienced in the last decade is the massive arrival of foreign nationality immigrants. This process has been very intense and concentrated in time. This paper explores the specific case of the city and the metropolitan area of Barcelona, where the number of foreign nationality residents between 1998 and 2007 has risen by more than half a million persons, surpassing 14% of the previous population. However, it should be noted that remarkable territorial differences are observed. This new dynamics of significant growth puts an end to the previous period (1981-1996), characterised by a stable population. Therefore, the paper will focus in three dynamics, which are affected by the arrival of foreign immigrants: the population growth and distribution within the metropolitan area; the impact on residential mobility; and the consequences of the age-and-sex population structure.

Comunicació presentada al XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Bellaterra del 24 al 27 de setembre de 2003. La presente comunicación pretende mostrar las divergencias existentes en las estrategias y comportamientos residenciales adoptados por la población de trece países miembros de la Unión Europea. El trabajo se construye a partir de los datos extraídos del European Communitiy Household Panel, una encuesta realizada a escala europea que contiene información sociodemográfica común para todos los países miembros. El análisis de la intensidad con la que los individuos realizan desplazamientos residenciales sobre el territorio, así como el estudio del momento vital en que los individuos cambian de residencia son los principales ejes de la investigación. El enfoque comparativo que se le ha dado al análisis de ambos fenómenos ha permitido detectar la existencia de importantes contrastes en el comportamiento residencial de los individuos europeos. De esta manera, las conclusiones giran alrededor de la existencia de un heterogéneo mapa europeo en el que se subrayan los contrastes entre los comportamientos residenciales de la población del norte y del sur. Aquesta comunicació pretén mostrar les diferències existents en les estratègies i comportaments residencials adoptats per la població de tretze països membres de la Unió Europea. El treball es construeix a partir de les dades extretes del European Community Household Panel, una enquesta realitzada a escala europea que conté informació sociodemogràfica comuna per a tots els països membres. Les anàlisis de la intensitat amb la que els individus realitzen desplaçaments residencials sobre el territori, així com l'estudi del moment vital en el que els individus canvien de residència són els principals eixos de la investigació. Les conclusions giren al voltant de l'existència d'un mapa europeu heterogeni en el que es subratllen els contrastos entre els comportaments residencials de la població del nord i del sud. This work aims at analysing the differences in the residential behaviour of the population living in thirteen countries of the European Union. The paper is based on data extracted from the European Community Household Panel, an European survey that contains the same social and demographic information for all the member countries. This investigation comprises two main topics. First, the analysis of the level of residential mobility among all the selected countries, and second, analysis of the influence of age and life cycle in people's residential behaviour. The comparative approach to both topics points out the existence of many differences in the residential behaviour of Europeans. In this way, the conclusions of this work are about a heterogeneous European map where there are many contrasts between the behaviour of Northern and Southern people.

Se describen los principales indicadores de la movilidad residencial en España siguiendo un enfoque de demografía residencial, a partir de la información del Censo de 2001. Se destaca el aumento de la movilidad residencial hasta 2001 y posteriormente, la cual se ha situado en los máximos permitidos por nuestro sistema residencial. Se detecta una cierta reducción en el carácter local de los movimientos, interpretable en clave de un progresivo cambio generacional. Se exploran las principales características del parque asociadas a los movimientos de los diferentes grupos de edad y se confirma que la vivienda nueva se destina a la movilidad de mejora de los hogares maduros, mientras que los hogares jóvenes concentran su demanda en el mercado de propiedad de segunda mano. S'hi descriuen els principals indicadors de la mobilitat residencial a Espanya tot seguint un enfocament de demografia residencial, a partir de la informació del Cens de 2001. S'hi destaca l'augment de la mobilitat residencial fins a 2001 i amb posterioritat, la qual s'ha situat en els màxims permesos pel nostre sistema residencial. S'hi detecta una certa reducció en el caire local dels moviments, interpretable en clau d'un progressiu canvi generacional. S'hi exploren els principals trets del parc associats als movimients dels diferentes grups d'edat i es confirma que l'habitatge nou es destina a la mobilitat de millora de les llars madures, mentre que les llars joves concentran la seva demanda en el mercat de propietat de segona mà. The principal indicators of the residential mobility in Spain are described following a housing demography approach and using the information of the Census of 2001. The increase in the residential mobility until 2001 and later is outlined, which has placed it in the maximum level allowed by our residential system. Some reduction in the local preference of residential mobility is detected, because of a cohort change affecting this process. The main housing stock's traits associated with the mobility of different groups of age are explored. It can be confirmed that new stock is the target of median age household's mobility, whereas young household focus on the used, owned housing. On décrit les indicateurs principaux de la mobilité résidentielle en Espagne en suivant des méthodes basiques de la démographie résidentielle, à partir de l'information de le Recensement de 2001. Se détache l'augmentation de la mobilité résidentielle jusqu'à 2001 et aussi jusqu'à nos jours, qui s'est située dans le maximum permis par notre système résidentiel. Le caractère local des mouvements diminue un peu, ce qui est interprétable comme un effet de génération. On explore les traits principaux du parc résidentiel associés aux mouvements de différents groupes d'âge et on confirme que les nouveaux logements se destinent à la mobilité d'amélioration des ménages d'age moyen, alors que les jeunes ménages concentrent sa demande sur le marché des logements anciens en propiété.

Ha estat presentat en forma de comunicació al XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Bellaterra del 24 al 27 de setembre de 2003. El principal objectiu és analitzar la influència del tipus d'inserció laboral en la intensitat de la mobilitat residencial, en relació amb els principals factors coneguts (cicles de vida i sistema residencial). Les variables laborals (disponibilitat de treball dels membres de la llar, categoria professional, estabilitat contractual) expliquen la existència dels recursos necessaris i, el més important, la seva seguretat temporal. L'efecte sobre la mobilitat residencial és influït pel sistema de tinència residencial dominant. En la comunicació partim d'una doble perspectiva comparativa: la internacional i la interna en cada país, segons la posició sociolaboral objectiva i subjectiva. The main aim is to analyze the influence of diversity in labor insertion on the intensity of residential mobility, in relation to the main known factors (life course and residential system). Labor factors (if working or not, number of working members in household, job category, stability over time) explain the availability of monetary resources and, moreover, confidence about their duration over time. The effect upon residential mobility is filtered by the predominant tenure system. In this paper, a double, comparative perspective is adopted: international and within each country, following the social and labor classification, both objective and subjective. El objetivo principal es analizar la influencia del tipo de inserción laboral en la intensidad de la movilidad residencial, en relación con los principales factores conocidos (ciclos de vida y sistema residencial). Las variables laborales (disponibilidad de trabajo de los miembros del hogar, categoría profesional, estabilidad contractual) explican la existencia de los recursos necesarios y, lo más importante, de su seguridad temporal. El efecto sobre la movilidad residencial es influido por el sistema de tenencia residencial dominante. En la comunicación partimos de una doble perspectiva comparativa: la internacional y la interna en cada país, según la posición sociolaboral objetiva y subjetiva.