Search

Descripció del recurs: 01-12-2010, La tesi es centra en l'anàlisi d'un producte cultural d'interès etnomusicològic -la cançó amb text improvisat- i en els usos que pot tenir a nivell d'educació primària. La recerca es circumscriu en el context català i té una clara orientació en el camp de la didàctica de la música. El seu enfocament és multidisciplinar (didàctica de la música, etnomusicologia, pedagogia) i posa l'accent en el contrast entre la teoria i la praxis (investigació aplicada).El Marc Teòric documenta i argumenta la confrontació entre les característiques del repertori objecte d'anàlisi (la cançó improvisada) i la situació i les necessitats actuals del sistema educatiu, de la didàctica de la llengua oral i de la poesia, i de la didàctica de la cançó. De forma explícita també es fa èmfasi en l'ús i en la conceptualització de la cançó tradicional a Catalunya.La fonamentació teòrica aborda de forma concreta els arguments que sustenten l'interès per portar a terme experiències escolars centrades en la cançó amb versos improvisats. De fet, la recerca constata que aquest tipus de proposta són inèdites dins del sistema educatiu català, mentre, en canvi, n'existeixen des de fa temps en altres societats com el País Basc.Així mateix, el Marc Teòric aporta elements que han contribuït a la concreció de la metodologia, tant a nivell d'instruments per a la recollida de dades com a nivell del treball de camp.El Marc Aplicatiu consta de dues fases. Durant la primera fase es dissenya, s'aplica i s'analitza una prova pilot a un curs de 5è de Primària (10-11 anys). La metodologia utilitzada en aquest estadi inicial és la investigació-acció col·laborativa: l'investigador pren el rol docent i comparteix les tasques de planificació i anàlisi amb una mestra de música i una mestra generalista, les quals assumeixen un paper actiu en el desenvolupament de la recerca. Un dels elements fonamentals per comprendre el projecte és l'aproximació interdisciplinària (música-llengua) que implica.Durant la segona fase -o fase, The thesis focuses on the analysis of a cultural product of ethnomusical interest - song with improvised lyrics - and its possible uses in primary education. The research is restricted to the Catalan context and is clearly orientated towards the field of music didactics. It uses a multidisciplinary approach (music didactics, ethnomusicology, pedagogy) and lays stress on the contrast between theory and praxis (applied research).The Theoretical Framework documents and discusses the confrontation between the characteristics of the repertoire under analysis (improvised song) and the current situation and needs of the education system and of the didactics of oral language, poetry and song. There is explicit emphasis on the use and the conceptualisation of traditional song from Catalonia.The theoretical base looks specifically at the arguments that support the interest in implementing programmes at schools focused on song with improvised verses. In fact, research shows that while this type of proposal is a novelty in the Catalan education system it is nothing new in other regions such as the Basque Country.In this respect, the Theoretical Framework provides elements that have helped to shape the methodology, both as regards the instruments for collecting data and the fieldwork.The Practical Framework comprises two phases. In the first phase a pilot project is designed for a primary school group of 10-11 year olds, and implemented and analysed. The methodology employed in this initial phase is collaborative action research: the researcher takes on the teaching role and shares planning tasks and analysis with a music teacher and a non-specialised teacher, who play an active part in research development. One of the basis factors for understanding the project is the interdisciplinary (music-language) approach it entails.During the second phase - the extensive phase - the researcher focuses on a working group that he or she has set up and coordinated. The group consists of eig

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, El objetivo general de este trabajo investigativo es establecer la transformación y el desarrollo del género musical denominado bambuco en Bogotá durante el siglo XIX, destacando compositores, formas y obras, para vincularlos con el contexto sociocultural en el que se desarrolló esta música y la manera en que participó en la construcción de una identidad nacional en Colombia. En los años de independencia de Colombia ya se dio inicio a una amplia transformación social en la que nuevos colectivos hegemónicos se apropiaron de una ideología sustentada en la búsqueda de una identidad nacional. Una vez lograda la independencia, varios de estos colectivos, heterogéneos y de origen dispar, confluyeron en Bogotá motivados por las posibilidades socioeconómicas de esta ciudad. El asentamiento de un gran número de tales grupos sociales favorece que sus manifestaciones culturales adquieran un significado casi «ideológico» al convertirse en un punto diferencial de las clases «culta» y «popular» de Bogotá, que estarían involucradas en los conflictos de tipo político, económico y social de la época. Podría decirse que el bambuco -en su vertiente musical- fue una piedra angular de dicho proceso de construcción de una imagen de identidad nacional en la capital de la naciente república, pues de ser uno de los elementos que conformaban el patrimonio colectivo de una cultura rural del sur colombiano, como veremos seguidamente, pasó a ser un agente ideológico en los conflictos de la ciudad en la que se concentraban no sólo distintos colectivos regionales sino también el poder político y económico. La transformación social y musical de esta música la llevó a constituirse en patrimonio musical y símbolo de una nueva nacionalidad colombiana, ajustándose -de igual manera- a nuevos usos «estilísticos», sociales e ideológicos.