L'estudi fa referència a l’origen de l'Escala com a nucli poblacional, íntimament lligat a l’arribada a la costa catalana, a finals del segle XVI, d'un nou art de pesca, el sardinal. Durant el segle XVII els pescadors es traslladen d'Empúries a l'Escala, la qual deixa de ser un agrupament de botigues per convertir-se en un veïnat, que es consolida definitivament amb els pescadors rosincs arribats durant la Guerra dels Segadors. Per altra banda, tractem dos conflictes que tingué aquesta comunitat de pescadors: el primer amb el seu senyor jurisdiccional pel delme del peix i, el segon, amb els pescadors de Roses per la competència dels caladors de pesca.