Search

[ES] El titanio comercialmente puro (CP-Ti) proporciona una excelente resistencia a la corrosión y tiene un amplio abanico de aplicaciones siendo el Ti6Al4V la aleación más utilizada en el ámbito de la biomedicina. Sin embargo, a pesar de sus características y comportamiento a corrosión, el titanio y sus aleaciones tienen un elevado precio debido a su complicada extracción y procesamiento. De esta situación surgen las técnicas de manufactura por pulvimetalurgia que han ganado una aceptación considerable en la fabricación en grandes cantidades de otros metales ligeros como el aluminio. Estas técnicas pueden proveer una forma económica de procesar aleaciones de titanio. El desarrollo de aleaciones de titanio mediante pulvimetalurgia implicaría una gran oportunidad para expandir las aplicaciones de estas aleaciones en un gran número de industrias como automoción, aeroespacial y particularmente la biomédica. Aunque los estudios de la adición de estaño en titanio para obtener aleaciones mediante pulvimetalurgia han sido limitados es interesante estudiar el comportamiento de estas debido a su buena biocompatibilidad y a sus propiedades mecánicas en contraposición al Ti6Al4V ya que al utilizarlo para implantes en óseos se ha comprobado que se producía un desgaste considerable en el hueso. Para estudiar el comportamiento de estas aleaciones se han generado muestras de Ti-1Sn, Ti-2Sn y Ti-4Sn mediante técnicas de pulvimetalurgia convencionales y se han estudiado sus propiedades mecánicas mediante ensayos de flexión a cuatro puntos, microdureza y excitación por impulso. También se ha estudiado su microestructura mediante microscopía óptica, electrónica de barrido y EBSD además de sus propiedades químicas mediante ensayos de liberación de iones y corrosión., [CA] El titani comercialment pur (CP-Ti) proporciona una excel·lent resistència a la corrosió i té un ampli ventall d'aplicacions sent el Ti6Al4V l'aliatge més utilitzat en l'àmbit de la biomedicina. No obstant això, malgrat les seues característiques i comportament a corrosió, el titani i els seus aliatges tenen un elevat preu degut a la seua complicada extracció i processament. D'aquesta situació sorgeixen les tècniques de manufactura per pulvimetalurgia que han guanyat una acceptació considerable en la fabricació en grans quantitats d'altres metalls lleugers com l'alumini. Aquestes tècniques poden proveir una forma econòmica de processar aliatges de titani. El desenvolupament d'aliatges de titani mitjançant pulvimetalurgia implicaria una gran oportunitat per a expandir les aplicacions d'aquests aliatges en un gran nombre d'indústries com a automoció, aeroespacial i particularment la biomèdica. Encara que els estudis de l'addició d'estany en titani per a obtindre aliatges mitjançant pulvimetalurgia han sigut limitats és interessant estudiar el comportament d'aquestes a causa de la seua bona biocompatibilitat i a les seues propietats mecàniques en contraposició al Ti6Al4V ja que en utilitzar-lo per a implants en ossis s'ha comprovat que es produïa un desgast considerable en l'os. Per a estudiar el comportament d'aquests aliatges s'han generat mostres de Ti-1Sn, Ti-2Sn i Ti-4Sn mitjançant tècniques de pulvimetalurgia convencionals i s'han estudiat les seues propietats mecàniques mitjançant assajos de flexió a quatre punts, microduresa i excitació per impuls. També s'ha estudiat la seua microestructura mitjançant microscòpia òptica, electrònica d'escombratge i EBSD a més de les seues propietats químiques mitjançant assajos d'alliberament d'ions i corrosió., [EN] Commercially pure titanium (CP-Ti) provides excellent corrosion resistance and has a wide range of applications, with Ti6Al4V being the most widely used alloy in the field of biomedicine. However, despite their characteristics and corrosion behavior, titanium and its alloys have a high price due to their complicated extraction and processing. Because of this situation, powder metallurgy manufacturing techniques arose and have gained considerable acceptance in the large quantity manufacturing of other light metals such as aluminum. These techniques can provide an inexpensive way to process titanium alloys. The development of titanium alloys by powder metallurgy would imply a great opportunity to expand the applications of these alloys in many industries such as automotive, aerospace and particularly biomedical. Although the studies of the addition of tin in titanium to obtain alloys by powder metallurgy have been limited, it is interesting to study their behavior due to their good biocompatibility and their mechanical properties in contrast to Ti6Al4V since, when used for implants in bone, it has been proven that there was considerable wear on the bone. To study the behavior of these alloys, samples of Ti-1Sn, Ti-2Sn and Ti-4Sn have been generated using conventional powder metallurgy techniques and their mechanical properties have been studied using four-point bending, microhardness and impulse excitation tests. Its microstructure has also been studied using optical, scanning electron and EBSD microscopy, as well as its chemical properties through ion release and corrosion tests.

[ES] El titanio comercialmente puro (CP-Ti) proporciona una excelente resistencia a la corrosión y tiene un amplio abanico de aplicaciones siendo el Ti6Al4V la aleación más utilizada en el ámbito de la biomedicina. Sin embargo, a pesar de sus características y comportamiento a corrosión, el titanio y sus aleaciones tienen un elevado precio debido a su complicada extracción y procesamiento. De esta situación surgen las técnicas de manufactura por pulvimetalurgia que han ganado una aceptación considerable en la fabricación en grandes cantidades de otros metales ligeros como el aluminio. Estas técnicas pueden proveer una forma económica de procesar aleaciones de titanio. El desarrollo de aleaciones de titanio mediante pulvimetalurgia implicaría una gran oportunidad para expandir las aplicaciones de estas aleaciones en un gran número de industrias como automoción, aeroespacial y particularmente la biomédica. Aunque los estudios de la adición de estaño en titanio para obtener aleaciones mediante pulvimetalurgia han sido limitados es interesante estudiar el comportamiento de estas debido a su buena biocompatibilidad y a sus propiedades mecánicas en contraposición al Ti6Al4V ya que al utilizarlo para implantes en óseos se ha comprobado que se producía un desgaste considerable en el hueso. Para estudiar el comportamiento de estas aleaciones se han generado muestras de Ti-1Sn, Ti-2Sn y Ti-4Sn mediante técnicas de pulvimetalurgia convencionales y se han estudiado sus propiedades mecánicas mediante ensayos de flexión a cuatro puntos, microdureza y excitación por impulso. También se ha estudiado su microestructura mediante microscopía óptica, electrónica de barrido y EBSD además de sus propiedades químicas mediante ensayos de liberación de iones y corrosión., [CA] El titani comercialment pur (CP-Ti) proporciona una excel·lent resistència a la corrosió i té un ampli ventall d'aplicacions sent el Ti6Al4V l'aliatge més utilitzat en l'àmbit de la biomedicina. No obstant això, malgrat les seues característiques i comportament a corrosió, el titani i els seus aliatges tenen un elevat preu degut a la seua complicada extracció i processament. D'aquesta situació sorgeixen les tècniques de manufactura per pulvimetalurgia que han guanyat una acceptació considerable en la fabricació en grans quantitats d'altres metalls lleugers com l'alumini. Aquestes tècniques poden proveir una forma econòmica de processar aliatges de titani. El desenvolupament d'aliatges de titani mitjançant pulvimetalurgia implicaria una gran oportunitat per a expandir les aplicacions d'aquests aliatges en un gran nombre d'indústries com a automoció, aeroespacial i particularment la biomèdica. Encara que els estudis de l'addició d'estany en titani per a obtindre aliatges mitjançant pulvimetalurgia han sigut limitats és interessant estudiar el comportament d'aquestes a causa de la seua bona biocompatibilitat i a les seues propietats mecàniques en contraposició al Ti6Al4V ja que en utilitzar-lo per a implants en ossis s'ha comprovat que es produïa un desgast considerable en l'os. Per a estudiar el comportament d'aquests aliatges s'han generat mostres de Ti-1Sn, Ti-2Sn i Ti-4Sn mitjançant tècniques de pulvimetalurgia convencionals i s'han estudiat les seues propietats mecàniques mitjançant assajos de flexió a quatre punts, microduresa i excitació per impuls. També s'ha estudiat la seua microestructura mitjançant microscòpia òptica, electrònica d'escombratge i EBSD a més de les seues propietats químiques mitjançant assajos d'alliberament d'ions i corrosió., [EN] Commercially pure titanium (CP-Ti) provides excellent corrosion resistance and has a wide range of applications, with Ti6Al4V being the most widely used alloy in the field of biomedicine. However, despite their characteristics and corrosion behavior, titanium and its alloys have a high price due to their complicated extraction and processing. Because of this situation, powder metallurgy manufacturing techniques arose and have gained considerable acceptance in the large quantity manufacturing of other light metals such as aluminum. These techniques can provide an inexpensive way to process titanium alloys. The development of titanium alloys by powder metallurgy would imply a great opportunity to expand the applications of these alloys in many industries such as automotive, aerospace and particularly biomedical. Although the studies of the addition of tin in titanium to obtain alloys by powder metallurgy have been limited, it is interesting to study their behavior due to their good biocompatibility and their mechanical properties in contrast to Ti6Al4V since, when used for implants in bone, it has been proven that there was considerable wear on the bone. To study the behavior of these alloys, samples of Ti-1Sn, Ti-2Sn and Ti-4Sn have been generated using conventional powder metallurgy techniques and their mechanical properties have been studied using four-point bending, microhardness and impulse excitation tests. Its microstructure has also been studied using optical, scanning electron and EBSD microscopy, as well as its chemical properties through ion release and corrosion tests.

[ES] El titanio comercialmente puro (CP-Ti) proporciona una excelente resistencia a la corrosión y tiene un amplio abanico de aplicaciones siendo el Ti6Al4V la aleación más utilizada en el ámbito de la biomedicina. Sin embargo, a pesar de sus características y comportamiento a corrosión, el titanio y sus aleaciones tienen un elevado precio debido a su complicada extracción y procesamiento. De esta situación surgen las técnicas de manufactura por pulvimetalurgia que han ganado una aceptación considerable en la fabricación en grandes cantidades de otros metales ligeros como el aluminio. Estas técnicas pueden proveer una forma económica de procesar aleaciones de titanio. El desarrollo de aleaciones de titanio mediante pulvimetalurgia implicaría una gran oportunidad para expandir las aplicaciones de estas aleaciones en un gran número de industrias como automoción, aeroespacial y particularmente la biomédica. Aunque los estudios de la adición de estaño en titanio para obtener aleaciones mediante pulvimetalurgia han sido limitados es interesante estudiar el comportamiento de estas debido a su buena biocompatibilidad y a sus propiedades mecánicas en contraposición al Ti6Al4V ya que al utilizarlo para implantes en óseos se ha comprobado que se producía un desgaste considerable en el hueso. Para estudiar el comportamiento de estas aleaciones se han generado muestras de Ti-1Sn, Ti-2Sn y Ti-4Sn mediante técnicas de pulvimetalurgia convencionales y se han estudiado sus propiedades mecánicas mediante ensayos de flexión a cuatro puntos, microdureza y excitación por impulso. También se ha estudiado su microestructura mediante microscopía óptica, electrónica de barrido y EBSD además de sus propiedades químicas mediante ensayos de liberación de iones y corrosión., [CA] El titani comercialment pur (CP-Ti) proporciona una excel·lent resistència a la corrosió i té un ampli ventall d'aplicacions sent el Ti6Al4V l'aliatge més utilitzat en l'àmbit de la biomedicina. No obstant això, malgrat les seues característiques i comportament a corrosió, el titani i els seus aliatges tenen un elevat preu degut a la seua complicada extracció i processament. D'aquesta situació sorgeixen les tècniques de manufactura per pulvimetalurgia que han guanyat una acceptació considerable en la fabricació en grans quantitats d'altres metalls lleugers com l'alumini. Aquestes tècniques poden proveir una forma econòmica de processar aliatges de titani. El desenvolupament d'aliatges de titani mitjançant pulvimetalurgia implicaria una gran oportunitat per a expandir les aplicacions d'aquests aliatges en un gran nombre d'indústries com a automoció, aeroespacial i particularment la biomèdica. Encara que els estudis de l'addició d'estany en titani per a obtindre aliatges mitjançant pulvimetalurgia han sigut limitats és interessant estudiar el comportament d'aquestes a causa de la seua bona biocompatibilitat i a les seues propietats mecàniques en contraposició al Ti6Al4V ja que en utilitzar-lo per a implants en ossis s'ha comprovat que es produïa un desgast considerable en l'os. Per a estudiar el comportament d'aquests aliatges s'han generat mostres de Ti-1Sn, Ti-2Sn i Ti-4Sn mitjançant tècniques de pulvimetalurgia convencionals i s'han estudiat les seues propietats mecàniques mitjançant assajos de flexió a quatre punts, microduresa i excitació per impuls. També s'ha estudiat la seua microestructura mitjançant microscòpia òptica, electrònica d'escombratge i EBSD a més de les seues propietats químiques mitjançant assajos d'alliberament d'ions i corrosió., [EN] Commercially pure titanium (CP-Ti) provides excellent corrosion resistance and has a wide range of applications, with Ti6Al4V being the most widely used alloy in the field of biomedicine. However, despite their characteristics and corrosion behavior, titanium and its alloys have a high price due to their complicated extraction and processing. Because of this situation, powder metallurgy manufacturing techniques arose and have gained considerable acceptance in the large quantity manufacturing of other light metals such as aluminum. These techniques can provide an inexpensive way to process titanium alloys. The development of titanium alloys by powder metallurgy would imply a great opportunity to expand the applications of these alloys in many industries such as automotive, aerospace and particularly biomedical. Although the studies of the addition of tin in titanium to obtain alloys by powder metallurgy have been limited, it is interesting to study their behavior due to their good biocompatibility and their mechanical properties in contrast to Ti6Al4V since, when used for implants in bone, it has been proven that there was considerable wear on the bone. To study the behavior of these alloys, samples of Ti-1Sn, Ti-2Sn and Ti-4Sn have been generated using conventional powder metallurgy techniques and their mechanical properties have been studied using four-point bending, microhardness and impulse excitation tests. Its microstructure has also been studied using optical, scanning electron and EBSD microscopy, as well as its chemical properties through ion release and corrosion tests.

[ES] El titanio comercialmente puro (CP-Ti) proporciona una excelente resistencia a la corrosión y tiene un amplio abanico de aplicaciones siendo el Ti6Al4V la aleación más utilizada en el ámbito de la biomedicina. Sin embargo, a pesar de sus características y comportamiento a corrosión, el titanio y sus aleaciones tienen un elevado precio debido a su complicada extracción y procesamiento. De esta situación surgen las técnicas de manufactura por pulvimetalurgia que han ganado una aceptación considerable en la fabricación en grandes cantidades de otros metales ligeros como el aluminio. Estas técnicas pueden proveer una forma económica de procesar aleaciones de titanio. El desarrollo de aleaciones de titanio mediante pulvimetalurgia implicaría una gran oportunidad para expandir las aplicaciones de estas aleaciones en un gran número de industrias como automoción, aeroespacial y particularmente la biomédica. Aunque los estudios de la adición de estaño en titanio para obtener aleaciones mediante pulvimetalurgia han sido limitados es interesante estudiar el comportamiento de estas debido a su buena biocompatibilidad y a sus propiedades mecánicas en contraposición al Ti6Al4V ya que al utilizarlo para implantes en óseos se ha comprobado que se producía un desgaste considerable en el hueso. Para estudiar el comportamiento de estas aleaciones se han generado muestras de Ti-1Sn, Ti-2Sn y Ti-4Sn mediante técnicas de pulvimetalurgia convencionales y se han estudiado sus propiedades mecánicas mediante ensayos de flexión a cuatro puntos, microdureza y excitación por impulso. También se ha estudiado su microestructura mediante microscopía óptica, electrónica de barrido y EBSD además de sus propiedades químicas mediante ensayos de liberación de iones y corrosión., [CA] El titani comercialment pur (CP-Ti) proporciona una excel·lent resistència a la corrosió i té un ampli ventall d'aplicacions sent el Ti6Al4V l'aliatge més utilitzat en l'àmbit de la biomedicina. No obstant això, malgrat les seues característiques i comportament a corrosió, el titani i els seus aliatges tenen un elevat preu degut a la seua complicada extracció i processament. D'aquesta situació sorgeixen les tècniques de manufactura per pulvimetalurgia que han guanyat una acceptació considerable en la fabricació en grans quantitats d'altres metalls lleugers com l'alumini. Aquestes tècniques poden proveir una forma econòmica de processar aliatges de titani. El desenvolupament d'aliatges de titani mitjançant pulvimetalurgia implicaria una gran oportunitat per a expandir les aplicacions d'aquests aliatges en un gran nombre d'indústries com a automoció, aeroespacial i particularment la biomèdica. Encara que els estudis de l'addició d'estany en titani per a obtindre aliatges mitjançant pulvimetalurgia han sigut limitats és interessant estudiar el comportament d'aquestes a causa de la seua bona biocompatibilitat i a les seues propietats mecàniques en contraposició al Ti6Al4V ja que en utilitzar-lo per a implants en ossis s'ha comprovat que es produïa un desgast considerable en l'os. Per a estudiar el comportament d'aquests aliatges s'han generat mostres de Ti-1Sn, Ti-2Sn i Ti-4Sn mitjançant tècniques de pulvimetalurgia convencionals i s'han estudiat les seues propietats mecàniques mitjançant assajos de flexió a quatre punts, microduresa i excitació per impuls. També s'ha estudiat la seua microestructura mitjançant microscòpia òptica, electrònica d'escombratge i EBSD a més de les seues propietats químiques mitjançant assajos d'alliberament d'ions i corrosió., [EN] Commercially pure titanium (CP-Ti) provides excellent corrosion resistance and has a wide range of applications, with Ti6Al4V being the most widely used alloy in the field of biomedicine. However, despite their characteristics and corrosion behavior, titanium and its alloys have a high price due to their complicated extraction and processing. Because of this situation, powder metallurgy manufacturing techniques arose and have gained considerable acceptance in the large quantity manufacturing of other light metals such as aluminum. These techniques can provide an inexpensive way to process titanium alloys. The development of titanium alloys by powder metallurgy would imply a great opportunity to expand the applications of these alloys in many industries such as automotive, aerospace and particularly biomedical. Although the studies of the addition of tin in titanium to obtain alloys by powder metallurgy have been limited, it is interesting to study their behavior due to their good biocompatibility and their mechanical properties in contrast to Ti6Al4V since, when used for implants in bone, it has been proven that there was considerable wear on the bone. To study the behavior of these alloys, samples of Ti-1Sn, Ti-2Sn and Ti-4Sn have been generated using conventional powder metallurgy techniques and their mechanical properties have been studied using four-point bending, microhardness and impulse excitation tests. Its microstructure has also been studied using optical, scanning electron and EBSD microscopy, as well as its chemical properties through ion release and corrosion tests.

[ES] El titanio es uno de los elementos metálicos más abundantes de la naturaleza, que tiene importantes propiedades y características que lo hacen único y ampliamente demandado en el sector industrial. En particular, las aleaciones de titanio son las protagonistas en el sector biomédico, ya que, al presentar un módulo bajo de elasticidad, baja conductividad térmica y eléctrica, y una alta resistencia a la corrosión, son las seleccionadas para la fabricación de implantes y prótesis biomédicas. Sin embargo, se ha de tener cuidado con su manipulación porque es altamente reactivo cuando está en presencia de oxígeno, teniendo asociados unos riesgos considerables. En este trabajo, las aleaciones de titanio de las que se estudia su biocompatibilidad han sido procesadas por vía pulvimetalúrgica. Esta técnica es la más común para obtener y diseñar composiciones que pueden ser difíciles de obtener por metalurgia convencional, disminuyendo la cantidad de residuos del material durante el procesamiento e impidiendo que los elementos de aleación sean segregados (garantizando la homogeneidad de la microestructura). Se trata pues con aleaciones formadas por la mezcla elemental y el aliado mecánico de los polvos de los elementos de aleación, cuyas propiedades mecánicas han sido determinadas por una prueba de dureza y flexión de tres puntos; mientras que la caracterización microestructural se ha analizado mediante la microscopía electrónica de barrido. La biocompatibilidad es un término relativo que cubre muchos conceptos, y que indica la capacidad de un material para realizar una función biológica sin producir una reacción a un cuerpo extraño. Entonces, las aleaciones han sido sometidas a una prueba de resistencia a la corrosión, junto con una prueba de liberación de iones con saliva artificial durante 732 horas. Luego, para ver el efecto de los resultados de las pruebas anteriores y empleando una línea celular de osteosarcoma humano (MG63), se ha hecho una determinación de la toxi, [CA] El titani es un dels elements metàl·lics més abundants de la naturalesa, que posseeix unes importants propietats i característiques que el fan únic i àmpliament demandat en el sector industrial. Concretament, els aliatges de titani son els protagonistes en el sector biomèdic ja que al presentar un baix mòdul d’elasticitat, baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, i una elevada resistència a la corrosió, son els seleccionats per a la fabricació d’implants i pròtesis biomèdiques. No obstant, es deu de tindre en conter amb la seua manipulació ja que és altament reactiu quan es troba en presencia d’oxigen , ocasionant uns riscos considerables. En aquest treball, els aliatges de titani dels quals s’estudia la seua biocompatibilitat, han sigut processades per via pulvimetal·lúrgica. Aquesta tècnica es la més comú per a l’obtenció i disseny de composicions que puguin ser difícils d’obtenir mitjançant la metal·lúrgia convencional, disminuint la quantitat de deixalles del material durant el processat i evitant que els elements d’aliatge es segreguen (garantint la homogeneïtat de la microestructura). Es tracta amb aliatges resultats de la mescla elemental i aliat mecànic dels pols dels elements d’aliatge, les propietats mecàniques dels quals s’han determinat per una prova de duresa i de flexió a tres punts; mentre que la caracterització microestructural ha sigut analitzada per microscòpia electrònica d’escombrat. La biocompatibilitat, es un terme relatiu que engloba molts conceptes, i que indica la capacitat d’un material de realitzar una funció biològica sense produir una reacció a cos estrany. Aleshores, per estudiar-lo, primerament, s’han sotmès els aliatges a una prova de resistència a la corrosió junt a una d’alliberament d’ions amb saliva artificial durant 732 hores. A continuació, per veure l’efecte dels resultats de les proves anteriors i fent ús d’una línia cel·lular d’osteosarcoma humà (MG-63), s’ha realitzat una determinació de la toxicitat amb el reactiu MTS, [EN] Titanium is one of the most abundant metal elements of nature, which has important properties and characteristics that make it unique and widely demanded in the industrial sector. Specifically, the titanium alloys are the protagonists in the biomedical sector as by presenting a low modulus of elasticity, low thermal and electrical conductivity, and a high resistance to corrosion, are those selected for the manufacture of implants and biomedical prostheses. However, their manipulation is complicated because it is highly reactive when it is in the presence of oxygen. In this work, the titanium alloys have been processed by powder metallurgical route. This technique is the most common to obtain and design compositions that can be difficult to obtain by conventional metallurgy, amount of material waste during processing and preventing the alloy elements from being segregated (guaranteeing the homogeneity of the microstructure). They are alloys formed by the elementary mixture and the mechanical alloy of the powders of the alloy elements, whose mechanical properties have been determined by a three-point hardness and flexural test; while the microstructural characterization has been analyzed by scanning electron microscopy. Biocompatibility is a relative term that covers many concepts, and that indicates the ability of a material to perform a biological function without producing a reaction to a foreign body. Then, the alloys have been subjected to a corrosion resistance test, and an ion release test with artificial saliva for 732 hours. Then, to see the effect of the results of the previous tests and using a human osteosarcoma cell line (MG-63), a toxicity determination was made with the MTS reagent, and subsequently a 5-hour and 72-hour cell adhesion and proliferation test was performed respectively. Therefore, the results of the study of the different titanium alloys characterized by the presence of an alloy element in each case, allow to determine whether they be

[ES] El titanio es uno de los elementos metálicos más abundantes de la naturaleza, que tiene importantes propiedades y características que lo hacen único y ampliamente demandado en el sector industrial. En particular, las aleaciones de titanio son las protagonistas en el sector biomédico, ya que, al presentar un módulo bajo de elasticidad, baja conductividad térmica y eléctrica, y una alta resistencia a la corrosión, son las seleccionadas para la fabricación de implantes y prótesis biomédicas. Sin embargo, se ha de tener cuidado con su manipulación porque es altamente reactivo cuando está en presencia de oxígeno, teniendo asociados unos riesgos considerables. En este trabajo, las aleaciones de titanio de las que se estudia su biocompatibilidad han sido procesadas por vía pulvimetalúrgica. Esta técnica es la más común para obtener y diseñar composiciones que pueden ser difíciles de obtener por metalurgia convencional, disminuyendo la cantidad de residuos del material durante el procesamiento e impidiendo que los elementos de aleación sean segregados (garantizando la homogeneidad de la microestructura). Se trata pues con aleaciones formadas por la mezcla elemental y el aliado mecánico de los polvos de los elementos de aleación, cuyas propiedades mecánicas han sido determinadas por una prueba de dureza y flexión de tres puntos; mientras que la caracterización microestructural se ha analizado mediante la microscopía electrónica de barrido. La biocompatibilidad es un término relativo que cubre muchos conceptos, y que indica la capacidad de un material para realizar una función biológica sin producir una reacción a un cuerpo extraño. Entonces, las aleaciones han sido sometidas a una prueba de resistencia a la corrosión, junto con una prueba de liberación de iones con saliva artificial durante 732 horas. Luego, para ver el efecto de los resultados de las pruebas anteriores y empleando una línea celular de osteosarcoma humano (MG63), se ha hecho una determinación de la toxi, [CA] El titani es un dels elements metàl·lics més abundants de la naturalesa, que posseeix unes importants propietats i característiques que el fan únic i àmpliament demandat en el sector industrial. Concretament, els aliatges de titani son els protagonistes en el sector biomèdic ja que al presentar un baix mòdul d’elasticitat, baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, i una elevada resistència a la corrosió, son els seleccionats per a la fabricació d’implants i pròtesis biomèdiques. No obstant, es deu de tindre en conter amb la seua manipulació ja que és altament reactiu quan es troba en presencia d’oxigen , ocasionant uns riscos considerables. En aquest treball, els aliatges de titani dels quals s’estudia la seua biocompatibilitat, han sigut processades per via pulvimetal·lúrgica. Aquesta tècnica es la més comú per a l’obtenció i disseny de composicions que puguin ser difícils d’obtenir mitjançant la metal·lúrgia convencional, disminuint la quantitat de deixalles del material durant el processat i evitant que els elements d’aliatge es segreguen (garantint la homogeneïtat de la microestructura). Es tracta amb aliatges resultats de la mescla elemental i aliat mecànic dels pols dels elements d’aliatge, les propietats mecàniques dels quals s’han determinat per una prova de duresa i de flexió a tres punts; mentre que la caracterització microestructural ha sigut analitzada per microscòpia electrònica d’escombrat. La biocompatibilitat, es un terme relatiu que engloba molts conceptes, i que indica la capacitat d’un material de realitzar una funció biològica sense produir una reacció a cos estrany. Aleshores, per estudiar-lo, primerament, s’han sotmès els aliatges a una prova de resistència a la corrosió junt a una d’alliberament d’ions amb saliva artificial durant 732 hores. A continuació, per veure l’efecte dels resultats de les proves anteriors i fent ús d’una línia cel·lular d’osteosarcoma humà (MG-63), s’ha realitzat una determinació de la toxicitat amb el reactiu MTS, [EN] Titanium is one of the most abundant metal elements of nature, which has important properties and characteristics that make it unique and widely demanded in the industrial sector. Specifically, the titanium alloys are the protagonists in the biomedical sector as by presenting a low modulus of elasticity, low thermal and electrical conductivity, and a high resistance to corrosion, are those selected for the manufacture of implants and biomedical prostheses. However, their manipulation is complicated because it is highly reactive when it is in the presence of oxygen. In this work, the titanium alloys have been processed by powder metallurgical route. This technique is the most common to obtain and design compositions that can be difficult to obtain by conventional metallurgy, amount of material waste during processing and preventing the alloy elements from being segregated (guaranteeing the homogeneity of the microstructure). They are alloys formed by the elementary mixture and the mechanical alloy of the powders of the alloy elements, whose mechanical properties have been determined by a three-point hardness and flexural test; while the microstructural characterization has been analyzed by scanning electron microscopy. Biocompatibility is a relative term that covers many concepts, and that indicates the ability of a material to perform a biological function without producing a reaction to a foreign body. Then, the alloys have been subjected to a corrosion resistance test, and an ion release test with artificial saliva for 732 hours. Then, to see the effect of the results of the previous tests and using a human osteosarcoma cell line (MG-63), a toxicity determination was made with the MTS reagent, and subsequently a 5-hour and 72-hour cell adhesion and proliferation test was performed respectively. Therefore, the results of the study of the different titanium alloys characterized by the presence of an alloy element in each case, allow to determine whether they be

[ES] El titanio es uno de los elementos metálicos más abundantes de la naturaleza, que tiene importantes propiedades y características que lo hacen único y ampliamente demandado en el sector industrial. En particular, las aleaciones de titanio son las protagonistas en el sector biomédico, ya que, al presentar un módulo bajo de elasticidad, baja conductividad térmica y eléctrica, y una alta resistencia a la corrosión, son las seleccionadas para la fabricación de implantes y prótesis biomédicas. Sin embargo, se ha de tener cuidado con su manipulación porque es altamente reactivo cuando está en presencia de oxígeno, teniendo asociados unos riesgos considerables. En este trabajo, las aleaciones de titanio de las que se estudia su biocompatibilidad han sido procesadas por vía pulvimetalúrgica. Esta técnica es la más común para obtener y diseñar composiciones que pueden ser difíciles de obtener por metalurgia convencional, disminuyendo la cantidad de residuos del material durante el procesamiento e impidiendo que los elementos de aleación sean segregados (garantizando la homogeneidad de la microestructura). Se trata pues con aleaciones formadas por la mezcla elemental y el aliado mecánico de los polvos de los elementos de aleación, cuyas propiedades mecánicas han sido determinadas por una prueba de dureza y flexión de tres puntos; mientras que la caracterización microestructural se ha analizado mediante la microscopía electrónica de barrido. La biocompatibilidad es un término relativo que cubre muchos conceptos, y que indica la capacidad de un material para realizar una función biológica sin producir una reacción a un cuerpo extraño. Entonces, las aleaciones han sido sometidas a una prueba de resistencia a la corrosión, junto con una prueba de liberación de iones con saliva artificial durante 732 horas. Luego, para ver el efecto de los resultados de las pruebas anteriores y empleando una línea celular de osteosarcoma humano (MG63), se ha hecho una determinación de la toxi, [CA] El titani es un dels elements metàl·lics més abundants de la naturalesa, que posseeix unes importants propietats i característiques que el fan únic i àmpliament demandat en el sector industrial. Concretament, els aliatges de titani son els protagonistes en el sector biomèdic ja que al presentar un baix mòdul d’elasticitat, baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, i una elevada resistència a la corrosió, son els seleccionats per a la fabricació d’implants i pròtesis biomèdiques. No obstant, es deu de tindre en conter amb la seua manipulació ja que és altament reactiu quan es troba en presencia d’oxigen , ocasionant uns riscos considerables. En aquest treball, els aliatges de titani dels quals s’estudia la seua biocompatibilitat, han sigut processades per via pulvimetal·lúrgica. Aquesta tècnica es la més comú per a l’obtenció i disseny de composicions que puguin ser difícils d’obtenir mitjançant la metal·lúrgia convencional, disminuint la quantitat de deixalles del material durant el processat i evitant que els elements d’aliatge es segreguen (garantint la homogeneïtat de la microestructura). Es tracta amb aliatges resultats de la mescla elemental i aliat mecànic dels pols dels elements d’aliatge, les propietats mecàniques dels quals s’han determinat per una prova de duresa i de flexió a tres punts; mentre que la caracterització microestructural ha sigut analitzada per microscòpia electrònica d’escombrat. La biocompatibilitat, es un terme relatiu que engloba molts conceptes, i que indica la capacitat d’un material de realitzar una funció biològica sense produir una reacció a cos estrany. Aleshores, per estudiar-lo, primerament, s’han sotmès els aliatges a una prova de resistència a la corrosió junt a una d’alliberament d’ions amb saliva artificial durant 732 hores. A continuació, per veure l’efecte dels resultats de les proves anteriors i fent ús d’una línia cel·lular d’osteosarcoma humà (MG-63), s’ha realitzat una determinació de la toxicitat amb el reactiu MTS, [EN] Titanium is one of the most abundant metal elements of nature, which has important properties and characteristics that make it unique and widely demanded in the industrial sector. Specifically, the titanium alloys are the protagonists in the biomedical sector as by presenting a low modulus of elasticity, low thermal and electrical conductivity, and a high resistance to corrosion, are those selected for the manufacture of implants and biomedical prostheses. However, their manipulation is complicated because it is highly reactive when it is in the presence of oxygen. In this work, the titanium alloys have been processed by powder metallurgical route. This technique is the most common to obtain and design compositions that can be difficult to obtain by conventional metallurgy, amount of material waste during processing and preventing the alloy elements from being segregated (guaranteeing the homogeneity of the microstructure). They are alloys formed by the elementary mixture and the mechanical alloy of the powders of the alloy elements, whose mechanical properties have been determined by a three-point hardness and flexural test; while the microstructural characterization has been analyzed by scanning electron microscopy. Biocompatibility is a relative term that covers many concepts, and that indicates the ability of a material to perform a biological function without producing a reaction to a foreign body. Then, the alloys have been subjected to a corrosion resistance test, and an ion release test with artificial saliva for 732 hours. Then, to see the effect of the results of the previous tests and using a human osteosarcoma cell line (MG-63), a toxicity determination was made with the MTS reagent, and subsequently a 5-hour and 72-hour cell adhesion and proliferation test was performed respectively. Therefore, the results of the study of the different titanium alloys characterized by the presence of an alloy element in each case, allow to determine whether they be

[ES] La manufactura aditiva (MA) se ha convertido en una herramienta de fabricación muy atractiva en la actualidad y el interés en su empleo en sectores como el aeroespacial, biomédico, marino o en la generación de energía, entre otros, se encuentra en auge. Principalmente por la enorme flexibilidad que ofrece a la hora de fabricar piezas con geometrías y diseños con un elevado grado de complejidad. Este tipo de técnica de fabricación permite la obtención de estructuras metálicas huecas, reticuladas y con cavidades internas complejas, lo que abre las puertas a la posibilidad de producir componentes ultraligeros de forma sencilla. Esta característica hace que se considere a la manufactura aditiva como un camino sostenible para la producción de componentes metálicos, ya que permite reducciones sustanciales en el uso de materia prima y generación de residuos en comparación con los métodos de manufactura convencional. Sin embargo, uno de los principales problemas que se presenta con la manufactura aditiva es la heterogeneidad de las propiedades obtenidas durante el proceso de producción, que pueden verse afectadas por las diferencias en los parámetros de impresión, la orientación de los componentes durante la impresión o las diferencias de tamaños. Por ello, el empleo de la manufactura aditiva se ha visto frenado en aplicaciones críticas, y es crucial llegar a un completo conocimiento de las propiedades mecánicas, así como su relación con el proceso de fabricación y la microestructura obtenida. Las aleaciones de titanio, y en particular la aleación Ti-6Al-4V, que representa más del 50% de la producción mundial de titanio, son las principales aleaciones empleadas en sectores como el aeroespacial o la biomedicina gracias a su elevada resistencia específica y rigidez estructural, su excelente resistencia a la corrosión y medios agresivos y su excelente comportamiento mecánico a altas temperaturas. Sin embargo, el coste de producción de las aleaciones de titanio representa, [EN] Additive manufacturing (AM) has become a very attractive manufacturing tool at present and the interest in its use in sectors such as aerospace, biomedical, marine or in the generation of energy, among others , is booming. Mainly because of the enormous flexibility it offers when manufacturing pieces with geometries and designs with a high degree of complexity. This type of manufacturing technique allows obtaining hollow, cross-linked metallic structures with complex internal cavities, which opens the doors to the possibility of producing ultralight components in a simple way. This characteristic means that additive manufacturing is considered a sustainable path for the production of metallic components, since it allows substantial reductions in the use of raw materials and generation of waste compared to conventional manufacturing methods. However, one of the main problems with additive manufacturing is the heterogeneity of the properties obtained during the production process, which can be affected by the differences in the printing parameters, the orientation of the components during printing or the differences in sizes. Therefore, the use of additive manufacturing has been slowed down in critical applications, and it is crucial to arrive at a complete knowledge of the mechanical properties, as well as its relationship with the manufacturing process and the obtained microstructure. The titanium alloys, and in particular the alloy Ti-6Al-4V, which represents more than 50% of the world production of titanium, are the main alloys used in sectors such as aerospace or biomedicine thanks to their high specific resistance and rigidity structural, its excellent resistance to corrosion and aggressive media and its excellent mechanical behavior at high temperatures. However, the production cost of titanium alloys represents a limitation to the expansion in the use of these alloys. The conventional manufacture of titanium requires a high energy consumption and generall, [CA] Aquest treball presenta un estudi sobre les propietats mecàniques de l’aleació de titani Ti-6Al-4V obtingut mitjançant manufactura additiva amb fusió selectiva per láser (SLM). Es presenta i descriu l’efecte que té sobre la resistència i ductilitat diferents paràmetres: (1) la grossària de les mostres, que varia entre 0.25 mm y 3 mm, (2) la direcció d’impressió, presentant 3 direccions, ZZ, XZ i XY, i (3) el format d’impressió, emprant 3 formats diferents. L’estudi del efecte d’aquests paràmetres el realitza tant amb assajos a tracció com a tallant. A més de l’efecte d’aquests paràmetres sobre les propietats mecàniques, també es realitza un anàlisi microestructural, un anàlisi químic de la concentració d’oxigen i un anàlisi de la qualitat superficial amb l’objectiu de relacionar les variacions en aquests camps amb els efectes observats sobre la resistència i ductilitat en els diferents casos d’estudi.

[ES] La manufactura aditiva (MA) se ha convertido en una herramienta de fabricación muy atractiva en la actualidad y el interés en su empleo en sectores como el aeroespacial, biomédico, marino o en la generación de energía, entre otros, se encuentra en auge. Principalmente por la enorme flexibilidad que ofrece a la hora de fabricar piezas con geometrías y diseños con un elevado grado de complejidad. Este tipo de técnica de fabricación permite la obtención de estructuras metálicas huecas, reticuladas y con cavidades internas complejas, lo que abre las puertas a la posibilidad de producir componentes ultraligeros de forma sencilla. Esta característica hace que se considere a la manufactura aditiva como un camino sostenible para la producción de componentes metálicos, ya que permite reducciones sustanciales en el uso de materia prima y generación de residuos en comparación con los métodos de manufactura convencional. Sin embargo, uno de los principales problemas que se presenta con la manufactura aditiva es la heterogeneidad de las propiedades obtenidas durante el proceso de producción, que pueden verse afectadas por las diferencias en los parámetros de impresión, la orientación de los componentes durante la impresión o las diferencias de tamaños. Por ello, el empleo de la manufactura aditiva se ha visto frenado en aplicaciones críticas, y es crucial llegar a un completo conocimiento de las propiedades mecánicas, así como su relación con el proceso de fabricación y la microestructura obtenida. Las aleaciones de titanio, y en particular la aleación Ti-6Al-4V, que representa más del 50% de la producción mundial de titanio, son las principales aleaciones empleadas en sectores como el aeroespacial o la biomedicina gracias a su elevada resistencia específica y rigidez estructural, su excelente resistencia a la corrosión y medios agresivos y su excelente comportamiento mecánico a altas temperaturas. Sin embargo, el coste de producción de las aleaciones de titanio representa, [EN] Additive manufacturing (AM) has become a very attractive manufacturing tool at present and the interest in its use in sectors such as aerospace, biomedical, marine or in the generation of energy, among others , is booming. Mainly because of the enormous flexibility it offers when manufacturing pieces with geometries and designs with a high degree of complexity. This type of manufacturing technique allows obtaining hollow, cross-linked metallic structures with complex internal cavities, which opens the doors to the possibility of producing ultralight components in a simple way. This characteristic means that additive manufacturing is considered a sustainable path for the production of metallic components, since it allows substantial reductions in the use of raw materials and generation of waste compared to conventional manufacturing methods. However, one of the main problems with additive manufacturing is the heterogeneity of the properties obtained during the production process, which can be affected by the differences in the printing parameters, the orientation of the components during printing or the differences in sizes. Therefore, the use of additive manufacturing has been slowed down in critical applications, and it is crucial to arrive at a complete knowledge of the mechanical properties, as well as its relationship with the manufacturing process and the obtained microstructure. The titanium alloys, and in particular the alloy Ti-6Al-4V, which represents more than 50% of the world production of titanium, are the main alloys used in sectors such as aerospace or biomedicine thanks to their high specific resistance and rigidity structural, its excellent resistance to corrosion and aggressive media and its excellent mechanical behavior at high temperatures. However, the production cost of titanium alloys represents a limitation to the expansion in the use of these alloys. The conventional manufacture of titanium requires a high energy consumption and generall, [CA] Aquest treball presenta un estudi sobre les propietats mecàniques de l’aleació de titani Ti-6Al-4V obtingut mitjançant manufactura additiva amb fusió selectiva per láser (SLM). Es presenta i descriu l’efecte que té sobre la resistència i ductilitat diferents paràmetres: (1) la grossària de les mostres, que varia entre 0.25 mm y 3 mm, (2) la direcció d’impressió, presentant 3 direccions, ZZ, XZ i XY, i (3) el format d’impressió, emprant 3 formats diferents. L’estudi del efecte d’aquests paràmetres el realitza tant amb assajos a tracció com a tallant. A més de l’efecte d’aquests paràmetres sobre les propietats mecàniques, també es realitza un anàlisi microestructural, un anàlisi químic de la concentració d’oxigen i un anàlisi de la qualitat superficial amb l’objectiu de relacionar les variacions en aquests camps amb els efectes observats sobre la resistència i ductilitat en els diferents casos d’estudi.

[ES] La manufactura aditiva (MA) se ha convertido en una herramienta de fabricación muy atractiva en la actualidad y el interés en su empleo en sectores como el aeroespacial, biomédico, marino o en la generación de energía, entre otros, se encuentra en auge. Principalmente por la enorme flexibilidad que ofrece a la hora de fabricar piezas con geometrías y diseños con un elevado grado de complejidad. Este tipo de técnica de fabricación permite la obtención de estructuras metálicas huecas, reticuladas y con cavidades internas complejas, lo que abre las puertas a la posibilidad de producir componentes ultraligeros de forma sencilla. Esta característica hace que se considere a la manufactura aditiva como un camino sostenible para la producción de componentes metálicos, ya que permite reducciones sustanciales en el uso de materia prima y generación de residuos en comparación con los métodos de manufactura convencional. Sin embargo, uno de los principales problemas que se presenta con la manufactura aditiva es la heterogeneidad de las propiedades obtenidas durante el proceso de producción, que pueden verse afectadas por las diferencias en los parámetros de impresión, la orientación de los componentes durante la impresión o las diferencias de tamaños. Por ello, el empleo de la manufactura aditiva se ha visto frenado en aplicaciones críticas, y es crucial llegar a un completo conocimiento de las propiedades mecánicas, así como su relación con el proceso de fabricación y la microestructura obtenida. Las aleaciones de titanio, y en particular la aleación Ti-6Al-4V, que representa más del 50% de la producción mundial de titanio, son las principales aleaciones empleadas en sectores como el aeroespacial o la biomedicina gracias a su elevada resistencia específica y rigidez estructural, su excelente resistencia a la corrosión y medios agresivos y su excelente comportamiento mecánico a altas temperaturas. Sin embargo, el coste de producción de las aleaciones de titanio representa, [EN] Additive manufacturing (AM) has become a very attractive manufacturing tool at present and the interest in its use in sectors such as aerospace, biomedical, marine or in the generation of energy, among others , is booming. Mainly because of the enormous flexibility it offers when manufacturing pieces with geometries and designs with a high degree of complexity. This type of manufacturing technique allows obtaining hollow, cross-linked metallic structures with complex internal cavities, which opens the doors to the possibility of producing ultralight components in a simple way. This characteristic means that additive manufacturing is considered a sustainable path for the production of metallic components, since it allows substantial reductions in the use of raw materials and generation of waste compared to conventional manufacturing methods. However, one of the main problems with additive manufacturing is the heterogeneity of the properties obtained during the production process, which can be affected by the differences in the printing parameters, the orientation of the components during printing or the differences in sizes. Therefore, the use of additive manufacturing has been slowed down in critical applications, and it is crucial to arrive at a complete knowledge of the mechanical properties, as well as its relationship with the manufacturing process and the obtained microstructure. The titanium alloys, and in particular the alloy Ti-6Al-4V, which represents more than 50% of the world production of titanium, are the main alloys used in sectors such as aerospace or biomedicine thanks to their high specific resistance and rigidity structural, its excellent resistance to corrosion and aggressive media and its excellent mechanical behavior at high temperatures. However, the production cost of titanium alloys represents a limitation to the expansion in the use of these alloys. The conventional manufacture of titanium requires a high energy consumption and generall, [CA] Aquest treball presenta un estudi sobre les propietats mecàniques de l’aleació de titani Ti-6Al-4V obtingut mitjançant manufactura additiva amb fusió selectiva per láser (SLM). Es presenta i descriu l’efecte que té sobre la resistència i ductilitat diferents paràmetres: (1) la grossària de les mostres, que varia entre 0.25 mm y 3 mm, (2) la direcció d’impressió, presentant 3 direccions, ZZ, XZ i XY, i (3) el format d’impressió, emprant 3 formats diferents. L’estudi del efecte d’aquests paràmetres el realitza tant amb assajos a tracció com a tallant. A més de l’efecte d’aquests paràmetres sobre les propietats mecàniques, també es realitza un anàlisi microestructural, un anàlisi químic de la concentració d’oxigen i un anàlisi de la qualitat superficial amb l’objectiu de relacionar les variacions en aquests camps amb els efectes observats sobre la resistència i ductilitat en els diferents casos d’estudi.

[ES] Las aleaciones de titanio son la mejor elección de materiales metálicos para aplicaciones médicas debido a sus excelentes propiedades mecánicas y biocompatibilidad. Sin embargo, la toxicidad de los elementos de las aleaciones de titanio convencionales, como Ti6Al4V, han impulsado el desarrollo de nuevas aleaciones compuestas por elementos que no produzcan efectos tóxicos. Las aleaciones binarias de Ti-Mn (5%, 10% y 17,5% de contenido en manganeso, Mn) fueron fabricadas por pulvimetalúrgia (PM) como un material potencial para su uso en aplicaciones biomédicas. Se evaluaron las microestructuras y propiedades mecánicas de las aleaciones obtenidas a partir de dos procesados de polvo distintos: aleado mecánico y mezcla elemental. Para las aleaciones con un 5% y 10 % de masa Mn en las muestras de mezcla elemental, la resistencia a flexión (981-858 MPa) y la dureza (244- 210 HV) de las aleaciones fabricadas por PM son comparables al titanio comercialmente puro (Ti CP) y, además, presentan un módulo elástico de 95-88 GPa. Gracias a los ensayos de caracterización química, el comportamiento frente corrosión y liberación de iones han resultado ser muy prometedores para estas dos mismas aleaciones. Los estudios realizados han permitido concluir que la vía pulvimetalurgica de mezcla elemental, compactación y sinterización convencional permite la obtención de materiales con amplias posibilidades en el sector médico, siempre que se respete el límite toxicológico marcado ya por otros autores (%wt Mn < 13%)., [CA] Els aliatges de titani són la millor elecció de materials metàl·lics per a aplicacions mèdiques a causa de les seues excel·lents propietats mecàniques i biocompatibilitat. No obstant açò, la toxicitat dels elements dels aliatges de titani convencionals, com Ti6Al4V, han impulsat el desenvolupament de nous aliatges compostos per elements que no produïsquen efectes tòxics. Els aliatges binaris de Ti-Mn (5%, 10% i 17,5% de contingut en manganés, Mn) van ser fabricades per pulverimetal·lúrgia (PM) com un material potencial per al seu ús en aplicacions biomèdiques. Es van avaluar les microestructures i propietats mecàniques dels aliatges obtinguts a partir de dos processaments de pols diferents: aliat mecànic i mescla elemental. Per als aliatges amb un 5% i 10 % de massa en Mn en les mostres de mescla elemental, la resistència a flexió (981-858 MPa) i la duresa (244- 210 HV) dels aliatges fabricats per PM són comparables al titani comercialment pur (Ti CP) i, a més, presenten un mòdul elàstic de 95-88 GPa. Gràcies als assajos de caracterització química, el comportament front corrosió i alliberament d'ions han resultat ser molt prometedors per a aquestes dos mateixos aliatges. Els estudis realitzats han permès concloure que la via pulverimetal·lúrgica de mescla elemental, compactació i sinterització convencional permet l'obtenció de materials amb àmplies possibilitats en el sector mèdic, sempre que es respecte el límit toxicológic marcat ja per altres autors (%wt Mn < 13%)., [EN] Titanium alloys are the best choice of metallic materials for medical applications due to their excellent mechanical properties and biocompatibility. However, the toxicity of the elements of conventional titanium alloys, such as Ti6Al4V, has prompted the development of new alloys composed of elements that do not produce toxic effects. Binary Ti-Mn alloys (5%, 10% and 17.5% manganese content, Mn) were manufactured by powder metallurgy (PM) as a potential material for use in biomedical applications. The microstructures and mechanical properties of the alloys obtained from two different powder processes were evaluated: mechanical alloy and elemental mixture. For alloys with 5% and 10% mass Mn in the elemental mixture samples, the bending strength (981-858 MPa) and hardness (244-210 HV) of the PM alloys manufactured are comparable to commercially pure titanium (Ti CP) and have an elastic modulus of 95-88 GPa. Thanks to the chemical characterization tests, the corrosion corrosion and ion release behaviour has been very promising for these two alloys. The studies carried out have led to the conclusion that the powder metallurgical route of elemental mixture, compaction and conventional sintering allows the obtaining of materials with wide possibilities in the medical sector, provided that the toxicological limit already established by other authors is respected (%wt Mn < 13%)

[ES] Las aleaciones de titanio son la mejor elección de materiales metálicos para aplicaciones médicas debido a sus excelentes propiedades mecánicas y biocompatibilidad. Sin embargo, la toxicidad de los elementos de las aleaciones de titanio convencionales, como Ti6Al4V, han impulsado el desarrollo de nuevas aleaciones compuestas por elementos que no produzcan efectos tóxicos. Las aleaciones binarias de Ti-Mn (5%, 10% y 17,5% de contenido en manganeso, Mn) fueron fabricadas por pulvimetalúrgia (PM) como un material potencial para su uso en aplicaciones biomédicas. Se evaluaron las microestructuras y propiedades mecánicas de las aleaciones obtenidas a partir de dos procesados de polvo distintos: aleado mecánico y mezcla elemental. Para las aleaciones con un 5% y 10 % de masa Mn en las muestras de mezcla elemental, la resistencia a flexión (981-858 MPa) y la dureza (244- 210 HV) de las aleaciones fabricadas por PM son comparables al titanio comercialmente puro (Ti CP) y, además, presentan un módulo elástico de 95-88 GPa. Gracias a los ensayos de caracterización química, el comportamiento frente corrosión y liberación de iones han resultado ser muy prometedores para estas dos mismas aleaciones. Los estudios realizados han permitido concluir que la vía pulvimetalurgica de mezcla elemental, compactación y sinterización convencional permite la obtención de materiales con amplias posibilidades en el sector médico, siempre que se respete el límite toxicológico marcado ya por otros autores (%wt Mn < 13%)., [CA] Els aliatges de titani són la millor elecció de materials metàl·lics per a aplicacions mèdiques a causa de les seues excel·lents propietats mecàniques i biocompatibilitat. No obstant açò, la toxicitat dels elements dels aliatges de titani convencionals, com Ti6Al4V, han impulsat el desenvolupament de nous aliatges compostos per elements que no produïsquen efectes tòxics. Els aliatges binaris de Ti-Mn (5%, 10% i 17,5% de contingut en manganés, Mn) van ser fabricades per pulverimetal·lúrgia (PM) com un material potencial per al seu ús en aplicacions biomèdiques. Es van avaluar les microestructures i propietats mecàniques dels aliatges obtinguts a partir de dos processaments de pols diferents: aliat mecànic i mescla elemental. Per als aliatges amb un 5% i 10 % de massa en Mn en les mostres de mescla elemental, la resistència a flexió (981-858 MPa) i la duresa (244- 210 HV) dels aliatges fabricats per PM són comparables al titani comercialment pur (Ti CP) i, a més, presenten un mòdul elàstic de 95-88 GPa. Gràcies als assajos de caracterització química, el comportament front corrosió i alliberament d'ions han resultat ser molt prometedors per a aquestes dos mateixos aliatges. Els estudis realitzats han permès concloure que la via pulverimetal·lúrgica de mescla elemental, compactació i sinterització convencional permet l'obtenció de materials amb àmplies possibilitats en el sector mèdic, sempre que es respecte el límit toxicológic marcat ja per altres autors (%wt Mn < 13%)., [EN] Titanium alloys are the best choice of metallic materials for medical applications due to their excellent mechanical properties and biocompatibility. However, the toxicity of the elements of conventional titanium alloys, such as Ti6Al4V, has prompted the development of new alloys composed of elements that do not produce toxic effects. Binary Ti-Mn alloys (5%, 10% and 17.5% manganese content, Mn) were manufactured by powder metallurgy (PM) as a potential material for use in biomedical applications. The microstructures and mechanical properties of the alloys obtained from two different powder processes were evaluated: mechanical alloy and elemental mixture. For alloys with 5% and 10% mass Mn in the elemental mixture samples, the bending strength (981-858 MPa) and hardness (244-210 HV) of the PM alloys manufactured are comparable to commercially pure titanium (Ti CP) and have an elastic modulus of 95-88 GPa. Thanks to the chemical characterization tests, the corrosion corrosion and ion release behaviour has been very promising for these two alloys. The studies carried out have led to the conclusion that the powder metallurgical route of elemental mixture, compaction and conventional sintering allows the obtaining of materials with wide possibilities in the medical sector, provided that the toxicological limit already established by other authors is respected (%wt Mn < 13%)

[ES] Las aleaciones de titanio son la mejor elección de materiales metálicos para aplicaciones médicas debido a sus excelentes propiedades mecánicas y biocompatibilidad. Sin embargo, la toxicidad de los elementos de las aleaciones de titanio convencionales, como Ti6Al4V, han impulsado el desarrollo de nuevas aleaciones compuestas por elementos que no produzcan efectos tóxicos. Las aleaciones binarias de Ti-Mn (5%, 10% y 17,5% de contenido en manganeso, Mn) fueron fabricadas por pulvimetalúrgia (PM) como un material potencial para su uso en aplicaciones biomédicas. Se evaluaron las microestructuras y propiedades mecánicas de las aleaciones obtenidas a partir de dos procesados de polvo distintos: aleado mecánico y mezcla elemental. Para las aleaciones con un 5% y 10 % de masa Mn en las muestras de mezcla elemental, la resistencia a flexión (981-858 MPa) y la dureza (244- 210 HV) de las aleaciones fabricadas por PM son comparables al titanio comercialmente puro (Ti CP) y, además, presentan un módulo elástico de 95-88 GPa. Gracias a los ensayos de caracterización química, el comportamiento frente corrosión y liberación de iones han resultado ser muy prometedores para estas dos mismas aleaciones. Los estudios realizados han permitido concluir que la vía pulvimetalurgica de mezcla elemental, compactación y sinterización convencional permite la obtención de materiales con amplias posibilidades en el sector médico, siempre que se respete el límite toxicológico marcado ya por otros autores (%wt Mn < 13%)., [CA] Els aliatges de titani són la millor elecció de materials metàl·lics per a aplicacions mèdiques a causa de les seues excel·lents propietats mecàniques i biocompatibilitat. No obstant açò, la toxicitat dels elements dels aliatges de titani convencionals, com Ti6Al4V, han impulsat el desenvolupament de nous aliatges compostos per elements que no produïsquen efectes tòxics. Els aliatges binaris de Ti-Mn (5%, 10% i 17,5% de contingut en manganés, Mn) van ser fabricades per pulverimetal·lúrgia (PM) com un material potencial per al seu ús en aplicacions biomèdiques. Es van avaluar les microestructures i propietats mecàniques dels aliatges obtinguts a partir de dos processaments de pols diferents: aliat mecànic i mescla elemental. Per als aliatges amb un 5% i 10 % de massa en Mn en les mostres de mescla elemental, la resistència a flexió (981-858 MPa) i la duresa (244- 210 HV) dels aliatges fabricats per PM són comparables al titani comercialment pur (Ti CP) i, a més, presenten un mòdul elàstic de 95-88 GPa. Gràcies als assajos de caracterització química, el comportament front corrosió i alliberament d'ions han resultat ser molt prometedors per a aquestes dos mateixos aliatges. Els estudis realitzats han permès concloure que la via pulverimetal·lúrgica de mescla elemental, compactació i sinterització convencional permet l'obtenció de materials amb àmplies possibilitats en el sector mèdic, sempre que es respecte el límit toxicológic marcat ja per altres autors (%wt Mn < 13%)., [EN] Titanium alloys are the best choice of metallic materials for medical applications due to their excellent mechanical properties and biocompatibility. However, the toxicity of the elements of conventional titanium alloys, such as Ti6Al4V, has prompted the development of new alloys composed of elements that do not produce toxic effects. Binary Ti-Mn alloys (5%, 10% and 17.5% manganese content, Mn) were manufactured by powder metallurgy (PM) as a potential material for use in biomedical applications. The microstructures and mechanical properties of the alloys obtained from two different powder processes were evaluated: mechanical alloy and elemental mixture. For alloys with 5% and 10% mass Mn in the elemental mixture samples, the bending strength (981-858 MPa) and hardness (244-210 HV) of the PM alloys manufactured are comparable to commercially pure titanium (Ti CP) and have an elastic modulus of 95-88 GPa. Thanks to the chemical characterization tests, the corrosion corrosion and ion release behaviour has been very promising for these two alloys. The studies carried out have led to the conclusion that the powder metallurgical route of elemental mixture, compaction and conventional sintering allows the obtaining of materials with wide possibilities in the medical sector, provided that the toxicological limit already established by other authors is respected (%wt Mn < 13%)