Search

Aquesta jornada s'ha organitzat per debatre i proposar els passos que cal fer per a rehabilitar una masia construïda en anys o segles anteriors. Entenent que aquest és un edifici format segons les necessitats dels seus habitants d'una manera coherent i segons les possibilitats constructives, quan es plantegen modificacions, s'ha de tenir en compte en quines parts es duen a terme. L'objectiu d'aquest article és conèixer l'evolució constructiva de la masia., The purpose of this conference was to discuss and to propose the steps to be taken to rehabilitate masies (traditional Catalan farmhouses) built in the recent or distant past. Since these structures were built to meet the necessities of their inhabitants in a consistent way depending on the construction possibilities in each case, when they need to be modified it is important to consider exactly which parts will be involved. The aim of this paper is to provide an overview of the evolution of the Catalan masia construction., Esta jornada se ha organizado para debatir y proponer los pasos que deben seguirse para la rehabilitación de una masía construida en años o siglos anteriores. Entendiendo que el edificio de la masía se formó según las necesidades de sus habitantes de un modo coherente y según las posibilidades constructivas, cuando se plantean modificaciones es necesario tener en cuenta en qué partes se llevan a cabo. El objetivo de este artículo es conocer la evolución constructiva de la masía.

Aproximació a l'etapa biogràfica de 1939 a finals de la dècada de 1940 de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra Ràfols. El text explica les dificultats i l'exili intern soferts pel biografiat després de la derrota de la República, de l'ocupació franquista i de l'exili mexicà de Bosch Gimpera, pare de l'arqueologia hispànica i mestre de Serra Ràfols. L'article explica la complexitat política per establir unes noves relacions científiques catalanes, estatals i internacionals després de 1939 i després de la Segona Guerra Mundial. Es posa èmfasi en la creació de la Comisaría Provincial de Excavaciones de Barcelona de 1945, en el caràcter de xarxa patriòtica catalanista d'estudiosos d'aquesta comissaria a Catalunya i en la represa dels contactes del Consell Permanent dels Congressos Internacionals de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques de Copenhaguen de 1948., A review of the life of archaeologist Josep de Calassanç Serra Ràfols around 1939-1940s. The text explains the difficulties and internal exile suffered by Serra Ràfols after the defeat of the Republic, occupation by Franco’s supporters and the exile in Mexico of Pere Bosch Gimpera, father of Hispanic archaeology and his teacher. The paper explains the political complexity of establishing new scientific relations between Catalonia, Spain and other countries after 1939 and after the Second World War. Emphasis is placed on the creation of the Comisaría Provincial de Excavaciones de Barcelona (Commissioner’s Office for Excavations of Barcelona Province) in 1945, the nature of this office in Catalonia as a patriotic, pro-Catalan network of academics, and on the resumption of contacts with the Permanent Council of the International Congresses of Prehistoric and Protohistoric Sciences of Copenhagen in 1948.

En aquest article es fa una reflexió entorn de la possibilitat de separar, des d'una perspectiva històrica anterior a la Nova Planta del 1716, el dret civil o privat del dret públic en l'ordenament jurídic català. Una qüestió que es planteja com a fruit o conseqüència del peculiar règim polític català basat en el pactisme, model del qual es desprèn tota una forma de comportament social i polític: una lògica política i una manera de fer de la societat catalana que s'expressen en el nostre dret a través de diferents constitucions. Un sistema que queda trencat amb la Nova Planta, quan s'aboleixen el dret i les institucions públiques i es manté el nostre dret privat., This study reflects on the possibility of separating, in a historical perspective dating prior to the Decree of Nova Planta of 1716, civil or private law from public law in the Catalan legal system. This is an issue that arises as a result or consequence of Catalonia’s unique political regime based on pact-making, a model that engenders a series of social and political behaviours: a political logic and a way of doing things in Catalan society that is expressed in Catalan laws via different constitutions. A system, however, that was dismantled by the Decree of Nova Planta that abolished public law and institutions and sustained Catalan private law., En este artículo se hace una reflexión entorno a la posibilidad de separar, desde una perspectiva histórica anterior a la Nueva Planta de 1716, el derecho civil o privado del derecho público en el ordenamiento jurídico catalán. Una cuestión que se plantea como fruto o consecuencia del peculiar régimen político catalán basado en el pactismo, modelo del que se desprende toda una forma de comportamiento social y político: una lógica política y una manera de hacer de la sociedad catalana que se expresan en nuestro derecho a través de diferentes constituciones. Un sistema que quiebra con la Nueva Planta, cuando se abolen el derecho y las instituciones públicas y se mantiene nuestro derecho privado.

Aquest article se centra en l'anàlisi del model polític català abolit el 1714. Situa el caràcter empíric de la legislació catalana, un dret escrit fruit del coneixement dels fets socials i polítics i arrelat a la realitat. Amb aquest dret públic, la societat catalana feia del juridicisme l'arma contra l'intervencionisme i l'autoritarisme reials. Aquest model va aconseguir la seva màxima capacitat d'evolució en les Corts de 1701-1702 (les Corts de Felip V) i sobretot en les Corts de 1705-1706 (les Corts de l'arxiduc Carles III). Aquestes Corts reforçaren l'ordenament jurídic català amb la voluntat de contrarestar la política reial posterior a la derrota de la Guerra dels Segadors. En aquestes Corts, amb una notable presència dels síndics del braç municipal, superior en les Corts de l'arxiduc, es van aprovar lleis importants de caràcter molt divers (econòmiques, socials, culturals, administratives, d'ordenament de la justícia i el notariat, etc.); però aquesta comunicació només pretén destacar les lleis destinades a salvaguardar les Constitucions (compilació de les lleis i creació del Tribunal de Contrafaccions), a defensar els drets civils per sobre de la jurisdicció militar i a garantir els drets de les persones, fet aquest darrer especialment rellevant en les Corts de 1705-1706, sota l'experiència de la repressió del primer regnat de Felip V. La modernitat d'aquestes Corts va quedar liquidada amb la caiguda de Barcelona de 1714 i la implantació de la Nova Planta., This article analyses the Catalan political model abolished in 1714. It focuses on the empirical character of Catalan legislation as a written law resulting from knowledge of social and political events and rooted in reality. With this public law, Catalan society used juridicism as a weapon against royal interventionism or authoritarianism. This model reached its peak of development in the courts of 1701-1702 (the courts of Felipe V) and especially in the courts of 1705-1706 (the courts of Archduke Charles III). These courts supported Catalan legislation with the aim of counteracting royal policy after defeat in the Catalan Revolt. In these courts, with a notable presence of guilds from the municipal branch, greater in the Archduke’s courts, a wide range of important laws were passed (affecting the economy, society, culture, the legal and notarial systems, etc.) but this article merely intends to highlight those laws aimed at safeguarding the constitutions (the compilation of the laws and creation of the Catalan Court of Litigations (Tribunal de Contrafaccions) to defend civil rights above military authority and guarantee people’s rights, the latter being particularly relevant in the courts of 1705-1706 under the repression of the first reign of Felipe V. The modernity of these courts disappeared with the fall of Barcelona in 1714 and the implementation of the Nueva Planta decrees.

Balanç aproximatiu a la historiografia de la Catalunya moderna. L'article analitza les noves aportacions en relació amb tres tipus de blocs temàtics: els estudis socioeconòmics, els estudis politicosocials i els estudis de cultura. L'autora pensa que han format part de les novetats historiogràfiques de la Catalunya moderna estudis sobre la distribució territorial de la població i treballs sobre els canvis en les estructures productives agràries i manufactureres i, pel que fa a la política, una percepció nova i reivindicativa del paper històric de les institucions pròpies, especialment les Corts i la Generalitat, que ha tendit a modificar el discurs històric polític. Pel que fa a la cultura, els estudis sobre història, llengua i pensament jurídic han començat a ocupar un bon espai, de la mateixa manera que els treballs sobre gènere, alimentació, clima o art., An approximate review of the historiography of modern Catalonia. This article analyses recent developments regarding three broad areas: socio-economic studies, political-social studies and cultural studies. The author believes that the following have formed part of the new historiography of modern Catalonia: studies of the geographical distribution of the population, studies of changes inagricultural and manufacturing production structures and policies regarding a new perception of the role claiming the historical role of its institutions, especially the parliament and government, which has tended to modify historical political discourse. As for culture, studies on history, language and legal thought are starting to claim their place, in the same way as studies of gender, food, climate or art.

La família ha representat la base de la societat pagesa tradicional, tant pel lloc que ocupa cada individu com per la repartició de les tasques de treball. El cap de família, el pare, té la màxima responsabilitat. El segueix l'hereu, que el rellevarà en totes les funcions. Si no hi ha hereu, aquest lloc l'ocupa el marit de la pubilla, però llavors la relació en el matrimoni canvia a causa que la dona en manté la propietat. Els altres fills o filles solament poden ser mà d'obra, molt preuada mentre no entri la tecnologia i el treball sigui encara manual, fins que es casin o marxin de casa. L'entrada de maquinària en el procés productiu i recol·lector fa que molts pagesos es dediquin a la pluriactivitat. Però és opinió generalitzada que la industrialització en el món rural és molt tardana i que si bé comença a finals del segle xix, la Guerra Civil suposa una paralització i una autarquia que no es supera fins als anys seixanta. A partir d'aquest moment, la progressiva aplicació de les innovacions tecnològiques fa canviar profundament l'organització del treball i de la família tradicional., La familia ha representado la base de la sociedad campesina tradicional, tanto por el lugar que ocupaba cada individuo como por la repartición del trabajo. El cabeza de familia, el padre, tiene la máxima responsabilidad. Le sigue el heredero, que le relevará en todas sus funciones. Si no hay heredero, este lugar lo ocupa el marido de la hija o «pubilla», pero entonces la relación en el matrimonio cambia debido a que la mujer mantiene la propiedad. Los demás hijos o hijas solamente pueden ser mano de obra, muy apreciada mientras no entre la tecnología y el trabajo aún sea manual, hasta que se casen o se vayan de casa. La entrada de maquinaria en el proceso productivo y recolector hace que muchos campesinos se dediquen a la pluriactividad. Pero es opinión generalizada que la industrialización del mundo rural es muy tardía. Si bien empieza a finales del siglo xix, la Guerra Civil supone una paralización y una autarquía que no se supera hasta los años sesenta. A partir de este momento, la progresiva aplicación de las innovaciones tecnológicas cambia profundamente la organización del trabajo y la de la familia tradicional.

La historiografia europea està identificant la crisi del segle XVII amb una etapa de canvi d'estructures economicosocials i politicomilitars en el marc de la transició de la societat feudal a la capitalista. L'article observa el cas català dins d'aquests paràmetres: processos de transformació agrària i manufacturera, canvis en els circuïts comercials i financers i conflictes sociopolítics contra les aspiracions absolutistes de la monarquia hispànica, és a dir, contra les guerres, contra la fiscalitat i contra l'homogeneïtzació política a la qual aspira la monarquia, una monarquia sempre adversa o d'esquena a qualsevol factor productiu. Catalunya lluita per les seves institucions i les seves lleis pròpies, molt més adequades a una societat europea en transformació. El segle XVII per a Catalunya és un segle sobretot de canvi d'estructures, i Catalunya, malgrat algunes crisis de subsistència i pestes, assoleix graus importants de transformació socioeconòmica i politicoinstitucionals, però els assalts militars hispànics de 1652 i 1714 van segar el seu futur polític., European historiography currently identifies the Crisis of the 17th Century with a period of socio-economic and politico-military structural change within a framework of transition from a feudal to a capitalist society. This paper examines the Catalan case within these parameters: the transformation of agriculture and manufacturing, changes in commercial and financial circuits and socio-political conflicts with the absolutist aspirations of the Hispanic monarchy; in other words against the wars, against the taxation policies and against the political homogenisation the monarchy aspired to, a monarchy always averse or with its back to any productive factor. Catalonia was fighting for its institutions and for its own laws, which were much better suited to a European society undergoing transformation. For Catalonia, the 17th century was above all a century of structural change and, despite some crises of survival and epidemics, it achieved a significant degree of socio-economic and politicoinstitutional transformation. However, the Hispanic military assaults of 1652 and 1714 cut short its political future.

El setge de Cardona de 1711 va ser un dels esdeveniments més importants de la Guerra de Successió. El propòsit d'aquest article ha estat reconstruir, des de diferents textos i documents originals de les dues parts del conflicte, el desenvolupament del setge que va acabar amb una gran batalla que va enfrontar els exèrcits de dotze nacionalitats diferents agrupats en dues aliances; l'exèrcit borbònic, format per tropes franceses, espanyoles i irlandeses; i l'exèrcit austriacista, format per tropes catalanes, austríaques, alemanyes, britàniques, italianes, suïsses, hongareses, portugueses i holandeses. L'article pretén oferir una visió general sobre la importància d'aquest setge des del punt de vista de la política internacional a principis del segle XVIII i dels esdeveniments que van permetre prolongar la guerra tres anys més i, per tant, allargar encara les esperances d'una victòria austriacista., The siege of Cardona in Catalonia was one of the most significant events in the War of the Spanish Succession. The purpose of this article is to reconstruct, using various original texts and documents from both sides of the conflict, the development of a siege that ended up with a great battle between the armies of twelve different nationalities grouped into two alliances: the Bourbon army (French, Spanish and Irish troops) and the Allied Habsburg army (mainly British, German, Austrian, Dutch, Portuguese and Catalan combatants). This article also aims to provide an overview of the implications and significance of the siege in terms of international politics in the early eighteenth century and in terms of the events that helped to prolong the war by three years, as well as the prospects of a Habsburg victory.

El jaciment de la domus de Todonyà s'excavà durant els mesos d'agost dels anys 2001-2003. Forma part del projecte d'anàlisi de paisatges, economies i, per tant, de l'apropiació d'aquests medis per part de la població, a la Catalunya central, durant l'edat mitjana. Com a domus és un exemple d'habitatge d'una família pagesa acomodada. Fins al segle XIII té una planta quadrada i presenta unes construccions dedicades a la defensa, com una torre i espitlleres. Al segle XIII se'n construí un pis superior i es reorganitzà tot l'espai inferior en tapiar-ne una espitllera i construir-hi un pilar. Falta acabar d'excavar., The archaeological site of the Todonya domus was excavated during the months of August from the years 2001 to 2003. It is included as part of the project that analyses the landscape, economy, and thus the population’s appropriation of these environments in central Catalonia during the middle ages. As a domus, it is an example a wealthy farming family’s home. Until the 13th century, such dwellings comprised a square floor plan and included several defence mechanisms such as a tower and loopholes. In the 13th century, an upper floor was built and the inner space was reorganised by blocking one of the loopholes and building a pillar .The excavation has not yet finished., El yacimiento de la domus de Todonyà se excavó durante los meses de agosto de los años 2001-2003. Forma parte del proyecto de análisis del paisaje, economía y, por tanto, de la apropiación de estos medios por parte de la población en la Catalunya Central, durante la Edad media. Como domus es un ejemplo de hábitat de una familia campesina acomodada. Hasta el siglo XIII es de una planta cuadrada y presenta unas onstrucciones dedicadas a la defensa, como una torre y aspilleras. En el siglo XIII se construyó un piso superior y se reorganizó todo el espacio inferior al tapiarse una aspillera y construir un pilar. Falta terminar la excavación.

L'any 1989, ara fa vint anys, es van fer a Menorca les Trobades Científiques de la Mediterrània dedicades a la microelectrònica (Herms, 1991) (figura 1). En aquest article volem exposar, encara que sigui de manera succinta, l'extraordinària i ràpida evolució que ha tingut aquesta disciplina en els darrers vint anys.

La tesi doctoral Sant Benet de Bages a l'època montserratina (segles XVI-XIX) és una aportació més als estudis de monestirs catalans durant l'època moderna i, al mateix temps, contribueix a omplir el buit historiogràfic del període modern del monestir de Sant Benet de Bages, així com també pretén oferir una nova aportació als estudis d'història del monestir de Montserrat, ja que a partir del coneixement del monestir de Sant Benet de Bages durant l'època montserratina, es pot treure una interpretació força ajustada d'una part de la història del monestir de Montserrat, perquè els monjos eren els mateixos, tots professos de Montserrat i pertanyents a la Congregació de San Benito de Valladolid, i la vida conventual era ben similar en ambdós monestirs., This doctoral dissertation about Sant Benet de Bages a l’èpocamontserratina (segles XVI-XIX) is another contribution to the studies about Catalan monasteries during the early modern times, at the time that it contributes to supply the lack of the historiography of the early modern period of the monastery of Sant Benet de Bages. It also seeks to offer a complement to the studies of history of the monastery of Montserrat, since starting from the knowledge of the monastery of Sant Benet de Bages during the times of the union with Montserrat, one can obtain a quite adjusted interpretation of a part of the history of the monastery of Montserrat, since the monks of Sant Benet were all monks of Montserrat and they belonged to the Congregation of San Benito from Valladolid, so that the conventual life was very similar in both monasteries.

Clam d'alarma destinat a revelar la crisi geològica i ambiental que sofreix el delta de l'Ebre. Crisi atribuïble, per una part a agents naturals, comuns a tots els deltes del món, i a causes humanes, per l'altra, les quals són més particulars al nostre delta. Les causes naturals de crisi són essencialment la suhsidència, la pujada eustàtica del nivell de la mar i els canvis climàtics. El delta de l'Ebre ha estat un espai natural pràcticament verge fins a la fi del s.XIX. La primera intervenció humana va ésser la posada en regadiu de les maresmes en arrossars. La segona, la construcció dels embassaments fluvials propers al delta, amb els efectes provocats per la detracció de sediments i la laminació de les riuades. Finalment, la tercera, està essent, la progressiva conversió de l'espai deltaic en un país hortícola, dessecat, el desviament d'importants cabals d'aigua dolça, la implantació d'una població humana permanent, la construcció d'urbanitzacions turístiques i de ports esportius. Tot plegat duu a una destrucció retractiva de la costa, amb pèrdua d'espai, a la salinització superficial dels aqüifers i del mateix buc del riu, acompanyada d'una alarmant pol'lució química del delta i de l'aigua marina que l'envolta; a l'alteració o destrucció dels ecosistemes d'un espai declarat, amb migradesa, part natural., Hereby we present a warning announcement that reveals the geological and environmental crises that is occurring in the Ebro Delta. These crises are due to natural agents, common to all the deltas in the world, and to human causes, of particular importance in the case of the Ebro Delta. The natural causes are essentially subsidence, eustatic sea level rise and climatic change. The Ebro Delta has been a virgin natural area up to the end of the nineteenth century. The form of the first human action was in the conversion of marshes into rice fields. The second was the construction of fluvial dams close to the delta area , the effects being the retention of sediments and the lamination of the floods. The third is the progressive conversion of deltaic areas, the dessication of some areas, the deviation of significant volumes of fresh water, the existence of a permanent human population, and the construction of tourist urbanizations and leisure seaports. As a whole these lead to a destruction of the shoreline, the loss of land, aquifer and river salinization, together with the chemical pollution of the river and the seawater, and the alteration or destruction of the ecosystems of an area that has been declared a natural park.