Search

El present article cerca oferir una panoràmica del nacionalisme català durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la clandestinitat, les línies entre partits i organitzacions es van difuminar i van aparèixer alguns grups nous, més radicals. Els escamots d’Estat Català (EC), autoconcebuts com una avantguarda militar, convivien amb grups d’enllaç, suport logístic i propaganda com l’Organització o Grup 1640 i grups de preparació militar teòrica, com la Societat d’Estudis Militars (SEM) en l’òrbita d’Acció Catalana (AC), o pràctica, com l’Organització Militar Catalana (Òrmica), en contacte amb el món de l’excursionisme i el naixent escoltisme. Altres grups, com el dels Set o Bandera Negra optarien directament per les accions de propaganda armada i passaren a la col·locació de bombes, una d’elles contra el rei Alfons XIII. L’article analitza també les estratègies culturals i paramilitars del nacionalisme català i la seva evolució entre 1923 i 1931., This article seeks to provide an overview of the Catalan nationalist movement during the Primo de Rivera Dictatorship. Driven underground, the lines between parties and organizations blurred, and some new, more radical groups emerged. Estat Català (EC) squads, self-conceived as a military vanguard, coexisted with liaison, logistical support and propaganda groups such as the Organització or Grup 1640. Theoretical military training groups, such as the Societat d’Estudis Militars (SEM) in the orbit of Acció Catalana (AC), coexisted with more prone to action groups, such as the Organització Militar Catalana (ÒRMICA), which was in contact with hiking and scouting groups. Other groups, such as the Grup dels Set or the Bandera Negra, would directly opt for armed propaganda actions, including bombing campaigns, one of them aimed against king Alfonso XIII. The article also examines the cultural and paramilitary strategies of Catalan nationalism and its evolution between 1923 and 1931.

Josep Dencàs i Puigdollers és una de les figures més controvertides de la història política catalana. Organitzador de les Joventuts d’Estat Català (JEREC), estructura d’enquadrament juvenil, també adoptà un caire paramilitar que li valgué l’acusació de filofeixisme. Dencàs desenvolupà des del govern català la xarxa de sanitat pública i d’habitatge obrer, i també coordinà les operacions dels Fets d’Octubre de 1934. Abans del 6 d’octubre tingué contactes amb els consolats italià i alemany, dels quals s’ha volgut deduir les seves simpaties pels règims totalitaris del moment. L’anàlisi de la documentació disponible mostra, tan sols, un acostament tàctic a la recerca de suports per a una revolta independentista, que era l’objectiu de les JEREC el 6 d’octubre., Josep Dencàs i Puigdollers is one of the most controversial in Catalan political history. Organizer of the Joventuts d’Estat Català (JEREC), a youth support structure, he also adopted a paramilitary character that earned him the accusation of pro-fascism. Dencàs developed the public health and workers’ housing network from the Catalan Government, and also coordinated the operations of October 1934. Prior to these events, he had contacts with the Italian and German consulates, from which it was wanted to deduce his sympathies for the totalitarian regimes of the time. The analysis of the available documentation shows only a tactical approach to the search for support for a pro-independence revolt, which was the goal of the JEREC on 6 October.