Search

L’objectiu principal de l’article és mostrar que la qualitat de l’espai urbà es manté, en gran part, pendent del grau de l’afortunada associació aconseguida entre allò públic i allò privat. S’hi planteja la paradoxa de fixarse en els interiors privats per conèixer millor l’espai públic de la ciutat de Barcelona. L’article s’estructura en tres parts. En la primera aproximació es realitza un recorregut cronològic a través de projectes i iniciatives particulars que han introduït una dimensió pública a la ciutat. En la segona es vol mostrar de quina manera determinats espais públics es poden llegir a través de la incidència que hi tenen els espais interiors que l’acompanyen. En l’última aproximació s’hi recull l’anàlisi iniciat a través de diverses reglamentacions urbanes de cara a examinar els instruments i recursos coercitius utilitzats per regular aspectes relatius a l’interior d’edificis i parcel·les amb incidència directa en les qualitats de l’espai públic immediat., The main goal of this paper is to show how the quality of urban space remains, largely, depending on the degree of success achieved in the association between public and private. It presents the paradox of focusing on private interiors in order to understand better Barcelona’s public space. The paper is divided in three parts: The first one performs a chronological journey through private initiatives and projects that introduce a public dimension in the city. The second shows how certain public spaces can be read through the effect of interior spaces around them. The last part includes an analysis initiated through various urban regulations in order to examine the tools and coercive resources used to regulate aspects of buildings and plots that have an immediately and direct impact on the quality of urban public space., Peer Reviewed