Search

Segons Haugen (1983), la codificació gramatical forma part de la planificació de corpus de la varietat estàndard d’una llengua. D’altra banda, segons Genette (2001), els textos van acompanyats de paratextos que en donen informació i els presenten. Per aquest motiu creiem que les introduccions de les gramàtiques, com a paratextos que són, ens poden servir com a declaració de principis del plantejament no només de la codificació en si sinó també del model de llengua estàndard que codifiquen. Partint d’aquesta idea, l’objectiu d’aquest estudi és analitzar i contrastar, a través de l’anàlisi del discurs (Calsamiglia i Tusón, 1999), les introduccions de les gramàtiques de quatre llengües (català, espanyol, anglès i francès). Aquestes obres són de referència per a l’estandardització de les respectives llengües i, a partir de la informació que recullen, ens permetran esbrinar el model de llengua que presenten, tant si convergeixen com si divergeixen.Paraules clau: gramaticografia, llengua estàndard, paratext, codificació, anàlisi del discurs., According to Haugen (1983), grammar codification is a part of corpus planning for standard languages. On the other hand, according to Genette (2001), texts are introduced by paratexts that give information about them. Therefore, we believe that grammar introductions, as paratexts, can serve not only as a statement of principles for codification itself but can also give us information about the kind of standard language presented. In line with these ideas, the main aim of this study is to analyse and compare, using discourse analysis (Calsamiglia & Tusón, 1999), the introductions of Catalan, Spanish, English and French grammars. All these grammars are reference books for the standardization of these languages and they shed light on their language model.Keywords: grammaticography, standard language, paratext, codification, discourse analysis.

Aquest treball presenta una bibliografia exhaustiva classificada i comentada sobre les activitats i la recerca relatives a la planificació del corpus. Es fa partint de la definició que fa Kloss (1969) d’aquesta planificació i seguint les fases de l’estandardització lingüística establerta per Haugen (1983). El treball acaba amb una exposició de la recerca que caldria fer a partir d’ara i la que caldria continuar fent.Paraules clau: codificació; difusió de la codificació; elaboració funcional; planificació lingüística de corpus; selecció d’una varietat; estandardització; bibliografia., This paper is a state-of-the-art study of activities and research related to corpus planning based on Kloss’s (1969) definition of this planning and on the phases of Haugen’s (1983) language standardization model. The paper ends by describing the research to be done from this point on and the research that is to be continued.Keywords: codification; dissemination of codification; functional elaboration; language corpus planning; selection of a norm; standardization; bibliography.

L’article consta de dues parts ben diferenciades: en la primera s’analitza l’abast conceptual de la normativa fonètica, es descriuen els centres codificadors, els referents normatius i els criteris de codificació que s’han utilitzat per construir la normativa fonètica del català, així com les iniciatives que s’han desenvolupat per complementar i adaptar la norma fonètica a necessitats concretes dels usuaris de la llengua; també s’analitzen diversos estudis de sociofonètica amb la finalitat de descriure tendències generals en l’ús fonètic, social i dialectal del català, que han de ser a la base de qualsevol proposta normativa. En la segona part de l’article es presenten els resultats d’un estudi pilot sobre l’impacte de la normativa fonètica en cinquanta-quatre catalanoparlants provinents de Lleida, Barcelona i Girona, que s’han sotmès a una prova de producció i a una altra de valoració subjectiva de diversos fenòmens fonètics. Els resultats obtinguts han permès observar quatre comportaments diferenciats: 1) consciència i/o assimilació de les propostes normatives, 2) manca de consciència del que diu la norma o rebuig implícit de la normativa, 3) dubtes al voltant de la normativa i 4) autovaloracions de la normativa. L’estudi pilot permet corroborar la idea que la normativa de la llengua catalana ha d’apostar per integrar la variació fonètica i dialectal de la llengua.Paraules clau: normativa fonètica, fonètica catalana, ortoèpia, ortologia, codificació, variació fonètica., This article is comprised of two distinct parts. The first one analyzes the conceptual scope of the phonetic rules. It describes the codifying centres, the normative referents, and the codification criteria that have been used to construct the phonetic rules of Catalan. It also describes the initiatives that have been carried out to complement and adapt the phonetic rules to the concrete needs of the language users, and it analyzes different sociophonetic studies with the aim of describing general trends in the phonetic, social, and dialectal use of Catalan, which have to be at the basis of any normative proposal. The second part of the article presents the results of a pilot study on the impact of the phonetic rules on 54 Catalan speakers from Lleida, Barcelona and Girona, who have undergone a production test and a test on subjective evaluation of different phonetic phenomena. The results obtained have allowed for the observation of four differentiated behaviours: 1) awareness and/or assimilation of the normative proposals, 2) lack of awareness of what the rules say or implicit rejection of the rules, 3) questions concerning the rules, and 4) self-assessments of the rules. The pilot study corroborates the idea that the Catalan language rules have to aim at integrating phonetic and dialectal variation in the language into them.Keywords: phonetic rules, Catalan phonetics, orthoepy, orthology, codification, phonetic variation.

Fa més de trenta anys que es van aprovar les Nòrmes ortogràfiques [sic] der aranés, que van suposar que l’occità de la Vall d’Aran passés a escriure’s en la grafia general de la llengua d’oc i que deixés de ser un conjunt de varietats gascones eminentment orals. En aquests tres decennis que ens separen de les Nòrmes, però, l’aranès ha patit l’absència d’una normativització que anés més enllà de les qüestions gràfiques. En la producció recent en occità de la Vall d’Aran, per tant, han començat a circular formes o solucions lingüístiques que s’allunyen clarament d’allò que seria recomanable des del punt de vista d’una bona fixació i elaboració de l’aranès. En aquest treball mirem de resseguir aquests problemes i intentem de raonar la perfectibilitat d’aquelles tries, corrents en els darrers temps en diversos materials dedicats a l’aprenentatge de l’occità aranès o a guiar-ne mínimament els usos lingüístics.Paraules clau: occità, aranès, codificació, estandardització, sociolingüística., The Nòrmes ortogràfiques [sic] der aranés were approved more than thirty years ago. Since that time, the Occitan of the Aran Valley is written in the general spelling of Occitan, and it stops being a group of eminently oral varieties of Gascon. However, in these three decades that separate us from the Nòrmes, Aranese has endured the absence of a codification that went beyond graphic questions. Therefore, in the recent production in Occitan in the Aran Valley, linguistic forms or solutions have begun to circulate that separate it clearly from what would be preferable from the point of view of a good fixation and elaboration of Aranese. In this work we will take these problems and we will try to reason the perfectibility of those choices that are common in recent times in some publications devoted to teaching Aranese Occitan or to orient minimally its linguistic uses.Keywords : Occitan, Aranese, codification, standardisation, sociolinguistics.

L’article examina el coneixement de les varietats normatives del català i del castellà, mitjançant un treball de camp innovador. Uns cinquanta participants van haver de reconèixer casos d’interferència lingüística i, a partir dels resultats, va ser possible avaluar els seus nivells de coneixement de la normativa lingüística vigent. Els participants provenien de dos grups d’edat. Els més joves tenien entre vint-i-cinc i trenta-cinc anys i els més grans, entre cinquanta-cinc i seixanta-cinc. El marc teòric de l’article es focalitza en el debat acadèmic sobre la planificació i la política lingüística, i sobretot en la planificació del corpus i la codificació de la llengua, ja que el treball de camp examina el paper de la interferència en la llengua normativa. Quant a la normativització de la llengua, a partir dels resultats del treball de camp, podrem dir que els catalans són cada cop més conscients de la normativa lingüística catalana vigent, sobretot pel que fa a la identificació dels casos d’interferència d’origen castellà. Observarem també que els diferents tipus de planificació i política lingüística en aquesta situació lingüística van estretament lligats, ja que tots formen part de la mateixa realitat sociolingüística.Paraules clau: normalització lingüística, codificació, planificació i política lingüística, interferència lingüística., This paper examines the awareness of the normative forms of Catalan and Spanish by means of an innovative fieldwork experiment. Fifty participants were required to identify instan-ces of non-normative linguistic interference in the two languages and, based on the results, conclusions were drawn as to their awareness of current linguistic norms. The participants belonged to two age brackets: the younger group was between 25 and 35 years old while the older group was aged between 55 and 65 years. This study’s theoretical framework focuses on the academic debate on language policy and planning, particularly concerning corpus planning and linguistic codification, since the experiment seeks specifically to evaluate the role of foreign interference in normative Catalan. On the basis of the experiment’s results, it may be asserted that Catalans are increasingly aware of the current linguistic norms of the Catalan language, above all with regard to the identification of instances of non-normative Spanish interference. It is also pointed out that, within the framework of this linguistic situation, the various types of language planning and policy are intrinsically linked, as they all form part of the same sociolinguistic reality.Keywords: Linguistic normalisation, codification, language planning and policy, linguistic interference.