Search

Aquest estudi explora l’ús del frisó, una llengua minoritària parlada a la província neerlandesa de Frísia, en els mitjans socials per part dels adolescents frisons. El frisó és la llengua materna del 54 % dels 650.000 habitants de la província i és, predominantment, una llengua parlada. El 64 % de la població frisona el sap parlar bé, mentre que només el 12 % indica que el sap escriure bé. Tanmateix, en els darrers anys el frisó ha començat a aparèixer amb certa freqüència en els mitjans socials, una evolució important, ja que l’ús actiu a la Xarxa és fonamental perquè un idioma pugui sobreviure més enllà d’aquest segle. En el marc d’aquest estudi, més de dos mil joves frisons d’entre catorze i divuit anys van respondre a un qüestionari sobre l’ús que fan de la llengua, les seves preferències lingüístiques, la seva actitud envers la llengua i el seu nivell de competència en les diferents llengües. Segons els resultats, són principalment els joves que tenen el frisó com a llengua materna els qui utilitzen aquest idioma en els mitjans socials. El 87 % d’aquest grup el fa servir en certa mesura. L’estudi indica, també, que el grup d’iguals entre els adolescents, l’actitud envers la llengua i el nivell de competència en l’idioma són factors que expliquen amb fiabilitat el fet que es faci servir o no el frisó en els mitjans socials. Malgrat que aquests adolescents sovint no en segueixen l’ortografia oficial, el frisó ha assolit una certa presència en els mitjans socials, que d’aquesta manera han introduït el frisó en el domini escrit per a un grup extens de població, la qual cosa és un senyal positiu, This paper explores the use of Frisian – a minority language spoken in the Dutch province of Fryslân – on social media by Frisian teenagers. Frisian is the mother tongue of 54% of the 650,000 inhabitants and is predominantly a spoken language: 64% of the Frisian population can speak it well, while only 12% indicate that they can write it well. However, in recent years Frisian contributions have frequently shown up on social media, an important development as active use on the Internet is essential for a language to survive into the next century. In this study, more than 2,000 Frisian teenagers aged between 14 and 18 years filled in a questionnaire about their language use, language preferences, language attitudes and language proficiency. Results show that, on social media, Frisian is mainly used by mother tongue speakers, 87% of whom use it to some extent. The study indicates that the teenagers’ peer group, language attitudes and writing proficiency are reliable explanatory factors for the use or non-use of Frisian on social media. Although teenagers do not always follow its official spelling rules, Frisian has conquered a presence on social media. Social media thus seem to have introduced Frisian into the written domain for an extended group of people, which is a positive sign of the vitality of the Frisian language.Keywords: Frisian; social media; teenagers; bilingualism; attitudes; minority languages; linguistic vitality. more...

França té una posició ideològica específica respecte a les llengües, posició que afecta la realitat lingüística catalana (la Catalunya del Nord, Andorra, la Catalunya del Sud). L’actualitat política sobre la qüestió de les anomenades «llengües regionals» està fent evolucionar les referències. El balanç del marc legal francès i les discussions parlamentàries permeten de destacar les actituds ideològiques. Alguns exemples aplicats al català —antroponímia, ensenyament— il·lustren com aquesta ideologia es tradueix en la realitat. Es planteja l’evolució d’una ideologia lingüística qualificada d’«absolutista» o «esquizofrènica».Paraules clau: ideologia lingüística, llengües regionals, llengües minoritàries, política lingüística francesa, català, la Catalunya del Nord, pluralitat lingüística, estatus legal de les llengües., France has a specific ideological position regarding language, a position that affects the Catalan linguistic area (Northern Catalonia, Andorra, Southern Catalonia). The current political developments in relation to the so-called “regional languages” are bringing about a change in the respective terms of reference. The balance of the French legal framework and parliamentary discussions allow us to highlight ideological attitudes. Some examples applied to the Catalan case, including anthroponymy and education, illustrate how this ideology translates into reality. Consideration is given to the development of what may be termed an “absolutist” or “schizophrenic” linguistic ideology.Keywords: linguistic ideology, regional languages, minority languages, French linguistic policy, Catalan, Northern Catalonia, linguistic plurality, legal status of languages. more...

En el context de substitució lingüística del català pel francès a la Catalunya del Nord, la manca d’enquestes no permet conèixer amb precisió l’estat del català ni del seu ús efectiu en la societat. El marc legal francès i l’absència de consciència i de voluntat política de les administracions locals priven que se desenvolupi una política lingüística explícita a favor del català. L’ensenyament en català coneix una progressió lenta. El seu possible desenvolupament és la condició sine qua non per a una eventual reversió de l’evolució de la situació del català.Paraules clau: substitució lingüística, política lingüística, ensenyament bilingüe, ensenyament del català, marc legal, llengües regionals, llengües minoritàries, reversió lingüística, sociolingüística a la Catalunya del Nord., Given the lack of research on the replacement of the Catalan language with French in Northern Catalonia, it is impossible to ascertain with any precision the status of Catalan or its actualuse in this region. The French legal framework, combined with the lack of awareness and political interest of the local administrations, hinder the development of a language policy that explicitly promotes Catalan. The use of Catalan as the language of instruction is slowly taking root, and its further development is absolutely essential in order for there to be any possible reversal of the status of Catalan in this society.Key words: language shift, language policy, bilingual education, Catalan teaching, legal framework, regional languages, minority languages, linguistic reversal, Northern Catalonia sociolinguistics. more...