Search

En aquest article s'aporten els primers resultats de l'anàlisi de l'entonació emfàtica del castellà parlat per russos. Per fer l'estudi, vam gravar 15 hores de converses espontànies amb deu parlants natius de rus que tenien un nivell d'espanyol mitjà o avançat. De totes les gravacions, vam seleccionar 70 enunciats emfàtics amb una forta càrrega d'afectivitat. Per a l'anàlisi, vam utilitzar el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP) i els contorns obtinguts d'aquesta interllengua es van comparar amb els patrons emfàtics de l'espanyol peninsular. Els resultats obtinguts ens ofereixen la caracterització de l'entonació emfàtica dels russos quan parlen castellà., In this paper, the first results of the analysis of emphatic intonation of Spanish spoken by Russian people are provided. To do the research, 15 hours of spontaneous conversations with ten native Russian speakers were recorded. They have an intermediate or advanced level of Spanish. From all recordings, we selected 70 emphatic statements with a strong emotional charge. For the analysis, we were based on the Melodic Analysis of Speech (MAS) method and the contours obtained from this interlanguage were compared with the emphatic patterns of peninsular Spanish. The results offer us the characterization of the emphatic intonation of Russian people spoken Spanish., En este artículo se aportan los primeros resultados del análisis de la entonación enfática del español hablado por rusos. Para hacer el estudio, grabamos 15 horas de conversaciones de habla espontánea con diez hablantes nativos de ruso que tenían un nivel de español intermedio o avanzado. De todas las grabaciones, seleccionamos 70 enunciados enfáticos con una fuerte carga de afectividad. Para el análisis, empleamos el método Análisis Melódico del Habla (AMH) y los contornos obtenidos de esta interlengua se compararon con los patrones enfáticos del español peninsular. Los resultados obtenidos nos ofrecen la caracterización de la entonación enfática de los rusos cuando hablan español.

En el present treball presentem una descripció dels trets melòdics de (des)cortesia del català, a partir de l’anàlisi acústica i de la posterior validació perceptiva. Per realitzar l’estudi de la fase acústica, hem comptat amb el corpus de parla espontània elaborat per Font-Rotchés (2006), mentre que per a la fase perceptiva s’ha creat un corpus propi. El mètode utilitzat per fer l’anàlisi de les dades acústiques i dels tests perceptius és l’Anàlisi Melòdica de la Parla proposat per Cantero (2002). Els resultats reflecteixen que existeix un codi semiestable per a l’expressió de la (des)cortesia melòdica del català, però, al mateix temps, també mostren el caràcter ampli del fenomen, que sobrepassa els límits estrictes del codi idiomàtic, i permet la seva anàlisi interlingüística., In this paper we introduce a descriptive model of the melodic features of politeness and impoliteness expressions in Catalan, based on acoustic analysis and their subsequent perceptual validation. To carry out the study of the acoustic phase we counted on the spontaneous speech corpus elaborated by Font-Rotchés (2006), while for the perceptual phase we compiled our own corpus. The methodology used to analyze the acoustic data is the Melodic Analysis of Speech proposed by Cantero (2002). The results of the analysis reflect that there is a semi-stable code for the expression of the melodic discourtesy of Catalan, but at the same time they also show the broad nature of the phenomenon, which exceeds the strict limits of the idiomatic code, allowing its interlinguistic analysis., En este trabajo presentamos una descripción de los rasgos melódicos de (des)cortesía del catalán, a través del análisis acústico y su posterior validación perceptiva. Para realizar el estudio de la fase acústica, hemos contado con el corpus de habla espontánea elaborado por Font-Rotchés (2006), mientras que para la fase perceptiva se ha recopilado un corpus propio. La metodología utilizada para el análisis de los datos acústicos y de los tests perceptivos es el Análisis Melódico del Habla propuesto por Cantero (2002). Los resultados reflejan que existe un código semiestable para la expresión de la (des)cortesía melódica del catalán, pero al mismo tiempo también muestran el carácter amplio del fenómeno, que excede los límites estrictos del código idiomático, permitiendo su análisis interlingüístico.

Romera y Elordieta (2019) y Elordieta y Romera (2020) informaron que la mayoría de los enunciados interrogativos absolutos neutros o de búsqueda de información en la variedad de español del País Vasco tienen un contorno final circunflejo ascendente-descendente. El euskera tiene contornos finales descendentes en enunciados interrogativos absolutos. Este artículo muestra que la mayoría de las preguntas absolutas de búsqueda de información en el español de Madrid terminan en una configuración tonal de subida. Los resultados refuerzan la hipótesis de Romera y Elordieta (2019) y Elordieta y Romera (2020) de que la variedad del español hablado en el País Vasco muestra influencia del euskera. Romera and Elordieta (2019) and Elordieta and Romera (2020) reported that most information-seeking absolute interrogatives in the variety of Spanish spoken in the Basque Country have a rising-falling circumflex final contour. Basque has falling final contours in absolute interrogatives. Applying the same methodology, this paper shows that most information-seeking absolute interrogatives in Madrid Spanish end in a high rising configuration. The results of this research strengthen the hypothesis proposed by Romera and Elordieta (2019) and Elordieta and Romera (2020) that the variety of Spanish spoken in the Basque Country shows influence from Basque.

En aquest article, descriurem quatre melodies /+interrogatives/ de l'espanyol, les quals han estat obtingudes amb el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP), a partir d'un corpus procedent de tot el territori peninsular i de Canàries, amb la finalitat que es puguin utilitzar en l'aprenentatge de llengües. S'han analitzat un total de 282 enunciats-pregunta, produïts per 197 informants, entre homes i dones d'edats diverses, dels quals s'espera una resposta de sí/no. De cada melodia tipus, es descriuen els seus trets melòdics, s'exemplifica i es detallen els seus usos pragmàtics més rellevants trobats en el corpus. Es constata que aquests enunciats no solament es fan servir per preguntar i obtenir una resposta més o menys coneguda, sinó que molt sovint comporten altres accions intencionals, com convidar, confirmar, suggerir, demanar permís, oferir, expressar cortesia, o, simplement, es tracta d'una pregunta retòrica de la qual no s'espera resposta., En este artículo, vamos a describir cuatro melodías /+interrogativas/ del español, obtenidas con el método Análisis Melódico del Habla (AMH), a partir de un corpus procedente de todo el territorio peninsular y Canarias, con la finalidad de que puedan ser utilizadas en el aprendizaje de esta lengua. Se han analizado un total de 282 enunciados-pregunta, producidos por 197 informantes, entre hombres y mujeres de edades distintas, y en los que la respuesta esperada es sí/no. De cada melodía tipo, se describen sus rasgos melódicos, se ejemplifica y se presentan sus usos pragmáticos más relevantes hallados en el corpus. Se constata que estos enunciados no se utilizan exclusivamente para preguntar y obtener una respuesta más o menos conocida, sino que con frecuencia conllevan otras acciones intencionales, como invitar, confirmar, sugerir, pedir permiso, ofrecer, expresar cortesía o, simplemente, se trata de una pregunta retórica de la que no se espera respuesta., In this paper, we describe four melodies /+interrogatives/ of Spanish which have been obtained by applying the Melodic Analysis of Speech (MAS) method to a corpus coming from the whole peninsular territory and the Canary Islands, in order to use them in language learning. We have analysed a total of 282 question settings by 197 speakers, among men and women of different age, of which the expected answer is yes or no. We will describe the melodic features of each melody type; exemplify each one and detail the more relevant pragmatic uses found in the corpus. We state that these utterances are used not only to ask for and obtain a more or less known answer but also they often involve other intentional actions such as inviting, confirming, suggesting, offering, expressing politeness o, simply, it is a rhetorical question of which we do not expect any answer.

Aquest treball presenta alguns resultats obtinguts a la nostra investigació, on ens proposàvem descriure les pautes de la integració fònica del discurs, així com els patrons melòdics i marges de dispersió de l’espanyol parlat per brasilers. Els resustats obtinguts al nostre estudi permetran elaborar un mapa dels trets entonatius de l’espanyol parlat per brasilers, i podrà orientar accions didàctiques específiques que podran perfeccionar la pronúncia de l’espanyol per part dels aprenents brasilers. Especialment, disminuint l’accent estranger, aspecte clau en la comunicació hispano-brasilera., This paper presents some of the results obtained in our research, in which we proposed to describe the patterns in the phonic speech integration as well as the melodic patterns and dispersion margins of the Spanish spoken by Brazilians. The results obtained through our study will make it possible to draw up a map of the intonational characteristics of the Spanish spoken by Brazilians, it will be possible to guide specific didactic actions that can improve the pronunciation of Spanish by Brazilians. Especially, decreasing the foreign accent, key in the Brazilian Hispanic communication., Este trabajo presenta algunos de los resultados obtenidos en nuestra investigación, en la que nos proponíamos describir las pautas en la integración fónica del discurso así como los patrones melódicos y márgenes de dispersión del español hablado por brasileños. Los resultados obtenidos a través de nuestro estudio posibilitarán elaborar un mapa de las características entonativas del español hablado por brasileños y con ello se podrá orientar acciones didácticas específicas que puedan perfeccionar la pronunciación del español por parte de los brasileños. En especial, disminuyendo el acento extranjero, clave en la comunicación hispánico brasileña.

Aquest treball presenta la caracterització acústica de dos accents prenuclears ascendents del català central (L+>H*, L*+H) a partir d’una sèrie de paràmetres com el rang del moviment tonal i l’alineació de les dianes tonals altes i baixes. L’anàlisi de les 330 frases del corpus permet afirmar que l’accent de tipus L+>H* és un moviment ascendent d’uns 6 st entre la vall i el pic que presenta una pujada significativa d’F0 a la síl·laba tònica. Als moviments de tipus L+>H* la diana tonal baixa normalment està alineada amb el principi de la síl·laba tònica i l’esmentada diana alta se sol realitzar prop del centre de la segona síl·laba posttònica. L’accent L*+H és un moviment ascendent d’uns 10,2 st entre la vall i el pic i no presenta cap pujada significativa d’F0 a la síl·laba tònica. Als accents de tipus L*+H, la diana tonal baixa normalment està alineada amb el final de la síl·laba tònica mentre que la diana tonal alta sol realitzar-se al final de la segona síl·laba posttònica., This paper contains the acoustic description of two prenuclear rising pitch accents (L+>H* and L*+H) found in Central Catalan. The analysis of the 330 utterances that build up the corpus focuses on pitch range and on the alignment of the tonal targets. According to the acoustic data collected for this research, L+>H* is a rising movement of about 6 st between the valley and peak and is characterized by a significant F0 rise in the stressed syllable. The L target of L+>H* accents is usually aligned with the beginning of the stressed syllable, while the H target is generally in the middle of the second post-tonic syllable. L*+H is a rising movement of about 10.2 st between the valley and peak and shows no significant F0 rise in the stressed syllable. The L target of L*+H accents is usually aligned with the end of the stressed syllable and the H target is usually in the second half of the second post-tonic syllable.

This paper aims to present an intradialectal analysis of the modal intonation role on Brazilian Portuguese spoken in northern Brazil. We selected speech samples from four survey areas of Pará State from AMPER corpora. The corpus is formed by 12 sentences grouped by lexical stress and realized in both intonational modalities. The data analyzed in this work comprised 1,728 data (12 sentences x 2 intonation modalities x 3 best repetitions x 4 survey areas x 6 speakers) and to handle such an amount of data an automated data processing was carried out. So, the data reveal an identity between the spoken varieties in the north of Brazil with regard to modal intonation. The results support a hypothesis of a circumflex intonation contour to mark questions, valid in all survey areas, which reinforces the previous description for the interrogative in PB, rising on the stressed syllable, downward on the posttonic syllable.

Les faits prosodiques qui caractérisent un énoncé dépendent de plusieurs facteurs et présentent une importante variation dans les langues du monde. L’interaction entre intonation de phrase, contraintes accentuelles, organisation de l’information et effets stylistiques produit des phénomènes locaux qui participent à un ordre de construction étendu qui peut être étudié en fonction de la phonologie des diverses langues. La description de celle-ci dépend toutefois de plusieurs traditions d’analyse et d’une variété de méthodes de représentation et d’interprétation qui s’imposent à différents niveaux. Si, d’un côté, nous commençons à disposer de moyens pour une étude générale qui nous permette de laisser apparaître des universaux prosodiques, une typologie trop radicale risque d’annuler des traits de différenciation pourtant essentiels en termes dialectologiques. Sur la base d’une série d’exemples concernant la variation de l’intonation dans l’espace roman, dans cet article j’essaie de montrer l’utilité de garder une approche écologique qui garantisse l’observation de la diversité prosodique des langues., Speech prosody depends on multiple factors and presents a significant variation among world languages. Interaction between sentence intonation, stress, information patterning and stylistic effects produce local phenomena contributing to complex outcomes that should be studied in accordance with the specific phonology of each language. However, the description of this interaction relies on traditional approaches and various representation methods: different interpretation models are then applied at each level. If, on the one hand, we begin to manage some tools for a general study which seem to bring to light prosodic universals, on the other hand, a too radical approach to prosodic typology may cause the risk of deleting features which are essential from a dialectological point of view. Based on a series of examples concerning the intonational variation in the Romance area, I will try to show in this paper the need to keep using an ecological approach towards languages prosodic diversity.

El siguiente trabajo analizó la entonación de órdenes y peticiones del español de Chile a través de un algoritmo completamente automático programado en Matlab, que sólo trabaja con los rasgos fonéticos de la entonación sin analizar su parte fonológica. Los resultados muestran tres rasgos que permiten caracterizar la entonación de órdenes y peticiones: duración, rango en semitonos y una secuencia de movimientos tonales. La duración en peticiones es mayor que en órdenes, el rango en semitonos es mayor en las órdenes que en las peticiones y las órdenes presentan con mayor frecuencia un patrón enunciativo mientras que las peticiones presentan una curva que comienza con un descenso y finaliza con una curva plana. El algoritmo y los resultados pueden ser aprovechados para, por ejemplo, la creación de materiales didácticos para enseñar entonación., This paper analysed intonation in orders and petitions in Chilean Spanish through a completely automated algorithm programmed in Matlab, which works with intonation phonetic features without analysing it phonologically. The results show that three features allow to characterize the intonation of orders and petitions: duration, semitones range and a sequence of tonal movements. Duration in petitions is larger than in orders, the range in semitones is larger in orders than in petitions and orders more often present an affirmative pattern. Contrastively, petitions present a curve that begins with a fall and ends with a steady curve. The algorithm and the results can be used to, for example, create didactic material to teach intonation.

L’article aborda dues hipòtesis, en el marc d’un corpus de titulars de Televisió de Catalunya i gràcies al mètode d’anàlisi de la parla: les formes un/una no són objecte d’èmfasi entonatiu, si funcionen com a articles o quantificadors indefinits, i les formes un/una poden ser objecte d’èmfasi entonatiu, si funcionen com a numerals cardinals. D’entrada s’explica el concepte d’èmfasi i es caracteritzen les formes un/una. A continuació s’inicia l’anàlisi de les corbes estandarditzades dels titulars on apareixen les formes esmentades com a articles indefinits, quantificadors indefinits i numerals cardinals. Se subratllen els casos pertinents, amb èmfasi i sense èmfasi., El artículo aborda dos hipótesis, en el marco de un corpus de titulares de Televisió de Catalunya y gracias al método de análisis del habla: las formas un/una no son objeto de énfasis entonativo, si funcionan como artículos o cuantificadores indefinidos, y las formas un/una pueden ser objeto de énfasis entonativo, si funcionan como numerales cardinales. En primer lugar, se explica el concepto de énfasis y se caracterizan las formas un/una. A continuación se inicia el análisis de las curvas estandarizadoras de los titulares donde aparecen tales formas como artículos indefinidos, cuantificadores indefinidos y numerales cardinales. Se subrayan los casos pertinentes, con énfasis y sin énfasis., The paper tackles two hypotheses, within the framework of a corpus of headlines from TV3 (TV Catalonia) and using the speech analysis method: the forms un/una are not the object of intonational emphasis if they are used as indefinite articles or quantifiers, and the forms un/una could be the object of intonational emphasis if they are used as cardinal numbers. First of all the concept of emphasis is explained and the forms un/una described. Following this is the analysis of the standardising curves of the headlines where such forms appear as indefinite articles, indefinite quantifiers and cardinal numbers. The relevant cases, with and without emphasis, are underlined.

Aquest treball presenta una eina que permeti als investigadors l’estudi de fenòmens fònics relacionats amb el paràmetre de la freqüència fonamental dels sons (F0). S’ha fet en el marc del model Anàlisi Melòdic de la Parla (AMP), però aquest mètode pot ser utilitzat amb altre tipus de notacions prosòdiques. Presentem, doncs, el programa que hem desenvolupat en PRAAT, els resultats de la seva validació experimental i el protocol per poder utilitzar-lo. Aquesta automatització de l’extracció de dades tonals ha de permetre que els esforços dels investigadors es centrin en l’anàlisi, descripció e interpretació del fenomen entonatiu, facilitant doncs tant l’ensenyament com l’aprenentatge., This paper presents a tool that allows researchers to study phenomena related phonic parameter of the fundamental frequency of sounds (F0). Has been made under the model “Melodic Analysis of Speech (MAS)”, and can be used with other prosodic notations. We present then the program developed in PRAAT, the results of its experimental validation and the protocol to use the program accurately. The automation of data extraction must allow focusing on the analysis, description and interpretation of intonational phenomenon, thereby facilitating teaching and learning., Este trabajo se centra en el desarrollo de una herramienta que facilite a los investigadores el estudio de fenómenos relacionados con la frecuencia fundamental de los sonidos (F0). Concebido en el marco del modelo Análisis Melódico del Habla (AMH), puede no obstante utilizarse con otro tipo de notaciones prosódicas. Presentamos, pues, el programa desarrollado en PRAAT, los resultados de su validación experimental y el protocolo para su utilización. La automatización de la extracción de datos ha de permitir centrar los esfuerzos en el análisis, descripción e interpretación del fenómeno entonativo, facilitando de esta forma su enseñanza y aprendizaje.

Al present treball proposem un model descriptiu útil per tal d’abordar l’anàlisi pragmàtica dels trets melòdics cortesos i descortesos en espanyol col.loquial, a partir de l’anàlisi acústica i la seva successiva validació perceptiva. La investigació es situa dins del projecte Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial., In this paper we propose a useful descriptive model to approach the pragmatic analysis of the melodics characteristics with courteous (attenuators) and impoliteness in the colloquial spanish, from the acoustic analysis of corpus elaborated ad hoc and their successive perceptive validation. The investigation is located within the Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial., En el presente trabajo proponemos un modelo descriptivo útil para abordar el análisis pragmático de los rasgos melódicos corteses (atenuadores) y descorteses en el español coloquial, a partir del análisis acústico y su sucesiva validación perceptiva. La investigación se sitúa dentro del proyecto Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial.

En este trabajo analizamos la entonación transilvana; esta presenta notables diferencias respecto a las demás hablas dacio-rumanas. Realizado el análisis mostraremos la existencia de una frontera entre las hablas de Transilvania y las de Moldavia. El estudio ha sido realizado a partir de los datos obtenidos de dos comunidades rurales próximas, situadas a ambos lados de los Cárpatos Orientales: Mureşenii Bârgăului (Transilvania) y Prăleni (Moldavia). Los resultados de la investigación dan cuenta de la existencia de diferencias entre las dos hablas sobre todo en el caso de las interrogativas absolutas., In this paper we analyze the Transylvania intonation which is different from the one of other Daco-Romanian idioms. Simultaneously, we aim to demonstrate that there is a prosodic boundary between Transylvania and Moldavia intonation; through a research of two villages situated on both sides of the Oriental Carpathians: Mureşenii Bârgăului (Transylvania) and Prăleni (Moldavia). The results of the research prove that there are large differences between the two areas concerning the melodic character of the total interrogative utterances.

En aquest article volem donar compte de l’entonació de les preguntes parcials en menorquí. Per fer-ho, hem analitzat 41 preguntes extretes d’un corpus de ràdio amb l’objectiu de trobar els patrons utilitzats i veure’n la recurrència. El treball se situa en el marc teòric de l’Anàlisi Melòdica de la Parla (AMP), i parteix de la base que l’entonació pertany al nivell fonològic i està constituïda per totes les variacions de to rellevants que tenen lloc en la parla. Els enunciats extrets han estat analitzats seguint el mètode d’anàlisi proposat per Cantero i Font-Rotchés en el Protocolo de análisis melódico del habla (2009)., This article wants to describe the intonation of non-polar questions in Menorquí. To do so we have analyzed 41 questions taken from a radio corpus. Our goal is to find the most common melodic patterns and see its recurrence. The paper takes the Melodic Analysis of Speech (MAS) as theoretical framework and assumes that the intonation owns to the phonological level and it’s constituted by all tone variations relevant that take place in speech. All statements taken have been analyzed following the analysis method proposed by Cantero and Font-Rotchés in Protocolo de análisis melódico del habla (2009)., En este artículo queremos dar cuenta de la entonación de las preguntas parciales en menorquín. Para ello hemos analizado 41 preguntas que extraídas de un corpus de radio con el objetivo de encontrar los patrones más utilizados y ver su recurrencia. El trabajo se sitúa en el marco teórico del Análisis Melódico del Habla (AMH), y parte de la base que la entonación pertenece al nivel fonológico y está constituida por todas las variaciones de tono relevantes que se dan en el habla. Los enunciados extraídos han sido analizados siguiendo el método de análisis propuesto por Cantero y Font-Rotchés en el Protocolo de análisis melódico del habla (2009).

Aquest article té dos objectius principals. El primer és proposar un sistema de transcripció fonètic de l’entonació que sigui entenedor i que es pugui relacionar fàcilment amb un sistema de transcripció fonològica d’ús comú. El segon és presentar un conjunt d’eines informàtiques que proporcionen aquesta transcripció de l’entonació en el marc d’un projecte en concret (AMPER). La primera part de l’article conté unes reflexions prèvies sobre els sistemes de transcripció en general. La segona secció vol enfocar les característiques (així com les problemàtiques) de la transcripció fonètica i fonològica en un àmbit –el segmental– que té dos segles d’història. A la secció següent, es compara la transcripció fonètica i fonològica segmental amb aquella entonativa, que té menys tradició i, per tant, es troba en un estat menys evolucionat, malgrat l’atenció que el tema ha rebut al llarg de les últimes dècades. A la quarta part de l’article, passem a descriure les eines informàtiques que proposem per tal de proporcionar un etiquetatge prosòdic automàtic., This paper has two main objectives. The first is to propose a system of phonetic transcription of intonation that is understandable and that can be easily related with a widely used phonological transcription system. The second is to present a set of tools that provides this transcription of intonation in the context of a specific project (AMPER). The first part of the article contains some reflections on transcription systems in general. The second part focuses on the features (and issues) of the phonological and phonetic transcription of segments, a tradition that has been in use for over two centuries. In the following section, we compare the phonological and phonetic transcription of segments with the transcription of intonation, far less common and therefore less evolved despite the attention that it has received in recent years. In the fourth part of the article, we describe some tools that can provide the automatic transcription of the prosodic features of an utterance based on its acoustic features.

En aquest article es presenta un estudi de caràcter exploratori sobre les característiques entonatives de l’èmfasi que tenen lloc en el cos del contorn dels enunciats de l’espanyol xilè produïts en parla espontània. S’ha portat a terme seguint el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla desenvolupat al Laboratori de Fonètica Aplicada de la Universitat de Barcelona., This paper presents an exploring study about characteristics of intonation emphasis that take place in utterance’s body of Chilean Spanish language produced in spontaneous speech. It has been carried out following the Melodic Analysis of Speech method developed in the Applied Phonetics Laboratory from Universidad de Barcelona., En este artículo se presenta un estudio de carácter exploratorio sobre las características entonativas del énfasis que tienen lugar en el cuerpo del contorno de los enunciados del español chileno emitidos en habla espontánea. Se ha realizado siguiendo el método Análisis Melódico del Habla desarrollado en el Laboratorio de Fonética Aplicada de la Universitat de Barcelona.

En aquest article, presentem un estudi experimental per descriure quins són els aspectes fònics més rellevants que afavoreixen la qualitat de la recitació d’un poema. Ens hem basat en la lectura de cinc poemes, recitats pels mateixos autors (Maria Cabrera, Enric Casasses, Meritxell Cucurella-Jorba, Pau Riba i Joana Raspall), amb interpretacions ben característiques i singulars. L’estudi consisteix a analitzar, en una aplicació d’anàlisi i síntesi de veu, els trets entonatius bàsics, el tipus de ritme, la posició i la llargària de les pauses, i els canvis d’intensitat i de velocitat. Els resultats que n’hem obtingut ens ofereixen eines objectives que ens poden ajudar a millorar la pràctica de la lectura i la recitació de poemes en català en els diversos nivells educatius. ____________________________________________________ Dans cet article, nous présentons une étude expérimentale pour décrire les aspects phoniques les plus importants qui favorisent la qualité de la récitation d’un poème. Nous nous sommes basés sur la lecture de cinq poèmes, récités par leurs auteurs eux-mêmes (Maria Cabrera, Enric Casasses, Meritxell Cucurella-Jorba, Pau Riba et Joana Raspall), avec des interprétations bien caractéristiques et singulières. L’étude consiste à analyser, dans une application d’analyse et de synthèse de la voix, les traits intonatifs de base, le type de rythme, la position et la longueur des pauses, ainsi que les changements d’intensité et de vitesse. Les résultats que nous en avons obtenus nous offrent des outils objectifs qui peuvent nous aider à améliorer la pratique de la lecture et de la récitation de poèmes en catalan dans les divers niveaux éducatifs., En este artículo, presentamos un estudio experimental para describir cuáles son los aspectos fónicos más relevantes que favorecen la calidad de la recitación de un poema. Nos hemos basado en la lectura de cinco poemas, recitados por los propios autores (Maria Cabrera, Enric Casasses, Meritxell Cucurella-Jorba, Pau Riba y Joana Raspall), con interpretaciones características y singulares. El estudio consiste en analizar, en una aplicación de análisis y síntesis de voz, los rasgos entonativos básicos, el tipo de ritmo, la posición y longitud de las pausas, y los cambios de intensidad y de velocidad. Los resultados obtenidos nos ofrecen herramientas objetivas que nos pueden ayudar a mejorar la práctica de la lectura y recitación de poemas en catalán en los diversos niveles educativos., This paper presents an experimental research study that describes which phonic aspects are the most relevant for enhancing the quality of reciting a poem. It is based on the reading of five poems, by their writers (Maria Cabrera, Enric Casasses, Meritxell Cucurella-Jorba, Pau Riba and Joana Raspall) with characteristic and unique performances. With the use of analysis and voice synthesis software, the study analyses the basic intonation traits, the rhythm type, the position and length of breaks, and changes in intensity and speed. The results we have obtained offer us objective tools that can help us improve the practice of reading and reciting poems in Catalan at different educational levels.

Hasta ahora el grupo de investigación AMPER-Cantabria ha realizado estudios prosódicos con hablantes masculinos y femeninos, con diferentes niveles socioculturales y procedentes del campo y de la ciudad y se han encontrado variaciones melódicas e interferencias lingüísticas que justifican la falta de homogeneidad prosódica en la región. En este trabajo se analiza la estructura entonativa de dos informantes varones de Santander, sin estudios superiores y pertenecientes a dos grupos distintos de edad, con el fin de comprobar si se registran diferencias melódicas significativas relacionadas con el grupo de edad al que pertenecen y si existen similitudes con otras variedades lingüísticas norteñas y castellanas. El análisis de los datos muestra, en términos generales, la coexistencia de dos modelos melódicos diferentes para la modalidad interrogativa: de una parte, el informante de mayor edad mantiene el patrón tradicional, vinculado estrechamente al asturleonés y a todo el norte peninsular y conservado también con regularidad en el área rural. De otra, el informante más joven presenta claramente el patrón castellano, similar al característico del español estándar y propio a su vez del área urbana y de la gente joven, con mayor contacto con el castellano estándar en su ámbito laboral y sociocultural., Until now, the research group AMPER-Cantabria has carried out prosodic studies with male and female speakers, with different cultural levels from the countryside and the city. So, linguistics interferences and melodic variations have been found that justify the lack of prosodic homogeneity in the region. This paper analyzes the intonational structure of two informants male of Santander, without higher education and belonging to two different groups of age. The goal is to verify the differences related to melodic significant age group and whether there similarities to other northern and Castillian language varieties. The analysis of data shows, in general, the coexistence of two different melodic patterns to the interrogative mode: on one hand, the older speaker retains the traditional pattern, closely linked to the Leonese and the entire northem peninsula, also retained regularly in rural areas. Otherwise, the youngest informant clearly has the Castilian pattern, similar to the characteristic of standard Spanish, in turn own the urban area and young people, increased contact with the standard Castilian in its work and sociocultural fields.

En aquest article presentem el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, el qual permet fer descripcions completes i objectives de l’entonació d’una llengua, tant des del punt de vista fonètic (melòdic) com fonològic. Està basat en el mètode de base acusticoperceptiva de Cantero (2002), el qual ja s’ha utilitzat en investigacions sobre la prosòdia de diferents llengües. En aquest cas, presentem els resultats de la seva aplicació al castellà i al català., In this paper, we present the Melodic Analysis of Speech method (MAS) that enables us to carry out complete and objective descriptions of a language’s intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acoustic-perceptive method by Cantero (2002), which has already been used in research on prosody in different languages. In this case, we present the results of its application in Spanish and Catalan., En este artículo presentamos el método Análisis Melódico del Habla, que permite hacer descripciones completas y objetivas de la entonación de una lengua, tanto desde el punto de vista fonético (melódico) como fonológico. Está basado en el método de base acústico-perceptiva de Cantero (2002), que ya se ha utilizado en investigaciones sobre la prosodia de diversas lenguas. En este caso, presentamos los resultados de su aplicación al castellano y catalán.